Avui, com un dia de setembre de quan era
petit, ha estat com el “tornar al cole”.
Sí, perquè després de 9 mesos he tornat al
Club.
I ha estat com aleshores:
-amb la cartera nova (en aquest cas, la bossa d’esport)
-i amb els llibres i llibretes nous (en aquets cas, amb una selecció de
camisetes, pantalons, mitjons i “zapas”) que he desat altra cop a la meva
taquilla. I dic “meva” perquè he recuperat la 674, amb les mateixes baldes que
hi vaig muntar jo (ara només em falta trobar el clauer personalitzat que em va fer
el pare, amb un “Txabi” per un costat i amb un “674” per l’altra (l’he buscat
per casa, però no el trobo).


Però, sobre tot, havia deixat
de sentir al meu costat “a la meva gent del Club”, convertint-me en un corredor
solitari.
Així que avui s’ha tornat a produir la mateixa imatge del mes de juliol, però a
l’inrevés: taquilla buida... taquilla plena.
I també he tornat per trencar amb el risc (cada
cop més freqüent darrerament) de sortir de treballar i anar-me'n cap a casa amb la intenció
de sortir a córrer: ja portava massa temps que arribava a casa i em fotia una
mandra horrorosa el sortir a córrer... i no sortia; ara tornaré a la sana rutina d’abans del estiu:
del despatx a Can Mèlich sense passar per casa, a fer el que sigui: córrer,
fitness, soft-raquet, bici, zona d’aigües... tot, menys el “sillón-ball”.
Txabi returns !
Ben retrobat, Txabi! Ara sí que has pres una decissió excel·lent!
ResponderEliminar