Fem un set i mig ?



Malauradament, avui he sortit tard de la feina i no he pogut arribar a temps per anar a córrer amb els companys (els dimecres, com sempre, “hi ha sortida”). Així que mentre jo aparcava la moto al pàrquing del club i els saludava, ells marxaven  -suposo que cap a La Creu de Pedralbes- i jo em disposava a fer “sèries by Txabi” indoor,  a la cinta.

He arrancat suau, amb una tirada de 5 quilòmetres:  els 2 primers, d’escalfament,  a 6:00, per continuar amb uns altres 2 a 5:27 i fent un últim quilòmetre a 5:00. 28 minuts en total.

He parat un moment, i he tornat a pujar a la cinta per fer una altra sèrie, també “in crescendo”, però aquest cop de només 2,5 quilòmetres, però de trams de 0,5 quilòmetres: a 5:27, 5:12, 5:00, 4:48 i acabant amb uns darrers 0,5 quilòmetres a 4:36. I ha estat en aquest tram final quan en David Gallego m'ha fet aquest petit vídeo, que jo li he demanat: volia veure'm, "veure amb els meus ulls cóm corro" per tractar de millorar quelcom tècnicament; i allà mateix, mentre em filmava, ja m’ha dit en David que “no bracejo”, ni balancejo el tors i que no moc gaire els malucs, que concentro tot el moviment -rígid- a la part baixa de l’esquena; l’esquena, ay la meva esquena: el meu dolor a perpetuïtat sembla ser que fa que adopti una posició al córrer tal, que tracta d’evitar el dolor, la molèstia, que és brutal durant els primers 2 ó 2,5 quilòmetres, al arrancar a córrer; després ja passa (per cert, quina mania amb girar la càmera quan filmen; ja va fer el mateix en Pau el dia que jo sortia fet caldo, també, d’una altra sèrie).

Total, una bona suada corrent aquest set quilòmetres i mig.

(C.Q.  242,5  23-20-222,5)