Com a la peli “Love Story…”

…podria començar dient-vos directament el final, el desenllaç:

-“...qué se puede decir de una chica que muere a los 24 años?".

Sense ser, ni de lluny, tan dramàtic, ni tant tràgic, podria fer-vos un “refrito” d’aquesta primera frase que et diuen només començar la pel·lícula i dir-vos:

“...què es pot dir d’un runner -veterà ell- que, després de 62 dies de no competir, es planta a meta en 49:59 ?”.

Doncs això, que lluny dels problemes per poder baixar “d’un 52 alt” que preveia, la cursa d’avui m’ha anat de conya, per temps i sensacions. I venint de on venia...

El dia s’ha llevat “amb ganes de bronca”: trons i forta pluja a Esplugues a quarts de vuit… i no semblava que la cosa millorés mirant cap a Barcelona. Però aquest temps, per a mi, no és cap problema doncs ja sabeu que -sota la pluja- em sento “como pez en el agua” (i mai millor dit).

Així què després d’esmorzar, me n’he anat cap a la primera de les dues meves cites d’avui. La primera, a tres quarts de nou, a la línea de sortida. Allà en Rafa ens havia convocat -als que volguéssim- per a fer-nos amb ell una foto per commemorar la seva cursa número 100. I cap allà que me n’he anat. Enhorabona, Rafa, per les 100 i per l’èxit de convocatòria... 

La segona cita era, per una banda, amb els Tribanda Per i Tomàs (i Belén) i per l’altra, amb la Susanna i en Pere (amb tots cinc, al pati de l’escola on hi havia muntat el guarda-roba). Allà m’he trobat amb un munt de gent coneguda: als incansables voluntaris Iolanda, Olga, Rosa, Gregorio, Polonio (no he vist “a la xina”), a la inseparable parella Rosa-Marcela, a les “sisters de L’H”, amb la incombustible Pili... és gaire bé com dir que m’he retrobat amb la "família".

Fresqueta, però no fred; xirimiri però no pluja, abans de començar la cursa. Però com sempre, a 7 ó 8 minuts de començar a córrer, ha començat a ploure de valent.

Ni una sola molèstia en arrancar a córrer (amb la samarreta Tribanda de tirants, of course) i posant el meu “ritmo de crucero” habitual, o sigui, sortint massa ràpid (primer quilòmetre, tot i el embús de gent, a 4:28). Anava del bracet, colze amb colze, amb en Pere des de que hem sortit, i així hem anat -segons diu ell- fins el quilòmetre cinc on, pel que es veu, s’ha anat quedant una mica enrere i jo he anat tirant, al meu ritme chaca-chaca-chaca (havíem fet, fins a les hores, ritmes de 5:12, 4:50, 5:12, 5:02), que no estava gens malament. M’he saltat l’avituallament (per a mi, poques taules repartint ampolles aquest cop... o això m’ha semblat a mi).

En passar per davant de casa l’Andrea, passat ja el quilòmetre 6, la foto de rigor “por el bordillo” feta aquest cop per ella, en lloc de per la Núria a la Cursa del Clot). Quilòmetre 6 en 4:47. A partir del  7, cara amunt fins el 8,5 (el 7 en 5:07, i el 8 -on ens esperava la Susanna- altra cop en 5:12). Un cop a Gran Via m’he dit:
- Vinga va, a veure si pots apretar una mica d’aquí al final, "no et deixis anar"...

Fins aleshores, ni l’abductor ni els abdominals havien obert la boca, no havien dit ni mú; així que he posat una mica de llenya a la meva caldera i... quilòmetre 9 en 5:09 i acabant fent el darrer quilòmetre en 4:46 i sprintant, arribant a meta els darrers 120/150 metres, a... 3:24!.



I s’ha acabat, amb Susanna a la línea d’arribada immortalitzant el moment i esperant junts a que arribés en Pere (finalment, no l’hem vist entrar). El matí ha acabat amb l‘esperat i habitual post-cursa: bocata i birretes pels corredors, i el ja clàssic café amb llet “con poco café” per la nostre supporter incondicional sota la pluja d’avui.  Gràcies, Susanna.

 

Content, molt content. Més que pel temps (i no parlo de climatologia), per les sensacions i per no haver sentit cap tipus de molèstia ni abans, ni durant, ni després de la cursa. Tampoc puc dir rés malament dels mitjons compressors, tot el contrari... I bona l’elecció la de córrer avui amb les Brooks, en lloc de fer-ho amb les Saucony, que venien sent habituals darrerament (les meves Brooks estan molt “curtides” en pluja).  

Així que m’he quedat sense cap de les excuses que em vaig preparar ahir. I me'n alegro !

 

¡¡ Grande Rafa !!!


Tremoleu:  Txabi returns...!!! 

(C.Q. 68 8-13-55)