Camins de ronda…

El món és molt gran. Hi ha llocs preciosos per veure i conèixer. Però, com en el metro: 

-“antes de entrar, dejen salir” que, traduït i regirat, ve a ser quelcom com dir:

-“abans de sortir a veure món, descobreix i gaudeix del món que tens a tocar i no coneixes...”.

Perquè tenint tant a ma petits paradisos com la nostra Costa Brava, no hi ha cap presa en descobrir-ne d’altres corrent.

I això és el que vaig fer ahir: recórrer la Costa Brava -un bon tros- pels camins de ronda, del tram que va des de Sant Feliu de Guíxols fins a Palamós i tornar. Avui escriuré poc, molt poc, perquè les imatges parlen per elles soles. Però sí dir que va ser una bona caminada, tot sol, calçat altra cop amb les meves “Trabuco” i, “empastifat” de bronzejador i protector solar, perquè el matí es va llevar amb força sol.

Em vaig despertar, però, una hora més tard del que havia planejat inicialment; i així estava “en ruta” poc abans de les nou del matí, en lloc de poc abans de les vuit com hauria desitjat. Dir que no pas tot el trajecte va ser per camins de ronda, perquè queden interromputs per marines, platges i passeigs marítims. Vaig fer més recorregut per camins de ronda a la tornada que a l’anada.

Una mica més de 30 quilòmetres, caminant només acompanyat dels meus pensaments (portava el iPod al coll, però no el vaig engegar en cap moment).

Cinc hores i mitja gaudint del paisatge... amb la “penyora” final habitual sempre que surto des de casa a Sant Feliu de Guíxols: el trajecte acaba, sempre, cara amunt, i ben amunt, fins a dalt del Cap Ducal. És la meva particular “ cirereta del pastís”.

(C.Q.  335  37-25-310)