TRAILWALKER 2015

A la foto hi falta l'Alba, que és qui la feia...

... una experiència brutal.

La Rosa, la Teresa, l’Alba i la Judith, companyes de “correries”, juntament amb la Marcela, van crear un equip, “Les Noies de Zenón”, per participar a la Trailwalker 2015 d’Oxfam-Intermón. En Zenón és company nostre, tant del món del córrer com del voluntariat, al qui fa un temps li van diagnosticar que patia ELA.

I elles van voler-la córrer per ell.

I jo vaig voler acompanyar-les, una estona, en la seva solidària aventura. Així que, dels 100 quilòmetres del recorregut per la Via Verda...

• ·        Olot-Sant Feliu de Pallerols (17,6 km)
• ·         Sant Feliu de Pallerols-Amer (13,8 km)
• ·         Amer-Anglès (7,4 km)
• ·         Anglès-Girona (17,2 km).... 56 km fins aquí.
• ·         Girona-Cassà de la Selva (15,3 km)
• ·         Cassà de la Selva-Llagostera (9,6 km)
• ·         Llagostera-Santa Cristina ‘Aro (9,7 km)
• ·         Santa Cristina d’Aro-Sant Feliu de Guíxols (9,4 km)

...jo, després de tenir el seu consentiment, vaig decidir fer amb elles els últims 44 km de les 4 últimes etapes. Les de les etapes de nit.

Així que (ja "vestit de corredor" i amb tot els estris que podia necessitar a la bossa) després d’anar-me'n fins a can Barça  a veure’l jugar -i guanyar- al València, vaig agafar l’AVE i... cap a Girona, on hi vaig arribar a les 19,28

Elles cinc van arribar al recinte firal de Girona a les 21,10. Després de menjar, descansar i curar les ampolles i ferides del peu a la Teresa, a les 21,57 vàrem sortir elles cinc i jo camí de la primera de les quatre etapes que encara els quedàven, la més llarga que teníen pel davant abans d’arribar fins a Sant Feliu de Guíxols. 

Varem arribar a Cassà de la Selva força bé, tot i que elles ja duien a les cames 71,3 kilòmetres. I, com sempre, l’equip de suport estava allà esperant-les, acollint-les, recolzant-les, animant-les.

La segona de les etapes es va convertir en la més anodina i insípida de totes (aquelles de les de “ni chicha ni limoná”) fins arribar a Llagostera.

En sortir cap a la tercera etapa -la que ens havia de dur fins a Santa Cristina d’Aro- la cursa ens tenia reservada una sorpresa: la pluja : 8,5 dels 9,7 km. els vàrem fer sota la pluja, molt intensa per moments.

Ben xops vàrem arribar a Santa Cristina d’Aro. Eixugar-nos, canviar-se –elles- de roba i sabatilles i... cap a Sant Feliu de Guíxols, final d’etapa i de Trailwalker. Era ja un camí sense retorn, pasés el què pasés. I vàrem arribar-hi amb intermitència de pluja per moments, però que ens va respectar a final d’etapa.

No es pot expressar amb paraules -i no ho farè- l’esclat d’alegria, d’emocions, d’aquestes cinc dones en creuar meta.

Són grans, moooooolt grans; el temps que van fer? tot i que és el de menys, poden dir amb força orgull, i amb el cap ben alt, que varen acabar els seus 100 kilòmetres per sota de les 23 hores, concretament en 22:55:53 
(i pel que fa a mi, 44 km i 11 hores i 7 minuts caminant per una inoblidable experiència)

Rosa, Teresa, Marcela, Alba, Judith... gràcies per deixar-me compartir la vostre aventura! 

Coses que pots fer quan vas per Milán...

Un lleuger entrenament matiner pels voltants del DUOMO...

Vídeo dels metres finals (MARATÓ BCN 2015)

El "Pucurull team" entrant a meta...

MARATON, PETIT RECULL DE FOTOS...

                                       

El diumenge anem de festa !.

Sí, perquè… LA MARATÓ ÉS UNA FESTA !

Aquest any tampoc la correré (“no está el horno p’a bollos… ni la rodilla para machacadas”). Però, com l’any passat, jo no puc ser un “convidat de pedra” en aquesta festa.

La Marató de 2014 em va donar l’oportunitat de poder acompanyar durant 15 km -en el seu debut en una Marató- a la bona periodista d’Onda Vasca -i millor persona- Bego Beristain, que venia acompanyada en aquesta aventura pels millors “escuderos” que podia portar:  la parella Jessica Zarkov (la meva entranyable “Heidi”) i Alfonso Vega (“el Míster”, tot un personatge). Va ser una experiència molt enriquidora. I una molt bona oportunitat per poder establir forts lligams amb aquest fenomenal “trío de vasquitos”.

Van passar els mesos, em vaig trencar dues costelles al juliol... i vaig arribar a la Cursa de la Mercè: semàfor vermell. Al quilòmetre 5 em vaig aturar perquè “quelcom no anava” al meu genoll. Allà parat, al costat del Arc del Triomf, se’m va ocórrer una cosa: esperar a que arribés fins allà “el Mestre”, el gran i admirat Miquel Pucurull i junts, al seu ritme, fer els segons 5 km. de la Cursa. 

I junts varem entrar a meta (... amb força gent darrera nostre, tot s'ha de dir, i millorant en Miquel el seu temps de 2013.

Des d’aleshores, per a mi... el desierto!.

Excepte la cursa solidaria de “L’Apel·les” de primers de febrer (...jo era un dels 21 dorsals VIP convidats, i no hi podia faltar) no he tornat, no ja tan sols a no fer cap cursa, sinó que ni he tornat a córrer. Per cert, avui s’ha fet lliurament dels 4.520€ de la recaptació de la cursa de L’Apel·les.

Però diumenge és LA FESTA... i no me la vull perdre. Ni pensar-hi de fer-la sencera, ni de bon tros. Així que, altra cop, se m’ha ocorregut que podria “acompanyar a algú”. 

I a qui millor que a Miquel Pucurull. L’acompanyaré des del kilòmetre 32 i fins els 42,195 finals, què és el tram més dur per ell (bé, per ell... i per tots els que corren una Marató). Aprofitaré per estar allà, al km.32, una horeta abans de que ell hi arribi, per recolzar i animar als corredors en aquell tram tan “desangelado” de la Marató... que -a sobre- té l’amenaça “del muro”.

I avui, per provar-me, he fet per primer cop a la cinta del gym -des de setembre- 5  kilòmetres seguits, 4 a ritme 7:08 i el darrer a 5:59 (en 34:42). El genoll ha respost bé, ni un gemec. 

Però vaig molt “falto de ritmo”, de fons...

Jo calculo que en Miquel, a aquelles alçades de la Marató, anirà a ritme 7:40/8:00... així que tots els ànims i tot i el recolzament que bonament pugui donar-li seran pocs. I, pel meu genoll, ja anirà bé el fer aquest 10 kilòmetres junts a aquest ritme: “The Young Team”... Repetirem foto, com a la Marató de l'any passat, però aquest cop, a la línea de meta.

Força Miquel !

Si voleu col·laborar amb el seu repte solidari 

(“Corre la Marató de BCN amb mi pels nens diabètics”) 

encara podeu fer la vostre aportació aquí:

( http://t.co/NaeEfcknim ); ara mateix només li falten 145 euros pels 6.000 euros que s’havia proposat aconseguir. 

Tot un campió!. 

  

I què ha passat des del 8 de febrer ?.

... doncs, que “m’he posat les piles”.

Vaig córrer el 8 de febrer els 5 km. de la Cursa “Corre amb l’Apel·les” (de la que vaig sortir sorprenentment content); però després d’això, i passat ja justament un mes des d'aleshores, córrer encara no corro (com m’agradaria). El que sí faig és anar reiteradament al gym (...pel que en mi era freqüent). Mínim tres cops per setmana I no tan sols això: m’he agafat un entrenador personal, l’Alfonso. I és que fa tres setmanes em va fer una demostració del que podria fer per mi per poder recuperar més ràpid, i controlat, tant la fortalesa i la resistència a les cames, com l'equilibri del cos, i el reforçament de tota la zona lumbar i abdominal. I em va convèncer. I ja porto dos sessions (...on em deixa "baldat, però content"). I així cada dijous per la tarda fins a finals de maig.

Pel mig, dissabte passat em vaig llevar ben d’hora per anar-me’n  ja cap a les vuit al gym (per aprofitar el matí)... però els cachondos aquests de "Diagonal p'arriba" no matinen gaire: els dissabtes no obren fins a les nou; i, per variar una mica i per "provar-me", aquest dilluns passat, per la tarda, “em vaig cruspir” els 18 km de la Carretera de Les Aigües (anada i tornada) caminant tota l'estona -les gaire bé tres hores- a un bon i constant ritme (https://connect.garmin.com/activity/709776281). 

I aquest matí de dissabte (apart dels ja habituals 10 km a la bici, però aquets cop ja a resistència 12,13 i 14 en 24:26) a la cinta ja he pogut fer els meus primers kilòmetres a ritme per sota de sis, sense cap tipus de molèstia però amb una evident “falta de fondo”... que només es recupera corrent.

Així que: 

¡ ...corre Txabi corre !  http://goo.gl/d4tJDC

EL MILLOR DE LA CURSA D'AHIR....? RETROBAR-ME AMB LA MEVA GENT !

 

Y VOLVER, VOLVER, VOOOOOLVEEEEEER…..

… qué jodidamente duro va a ser !.

Però no, no em queixo. Perquè si dimecres vaig córrer 3 quilòmetres a la cinta en 21:20, avui “n’han caigut” 5 en 36:58 (amb una prèvia d’uns altres 5 quilòmetres en bici, amb bona resistència de pedals els 250 metres finals de cada quilòmetre).

De dimecres, després de quatre mesos i mig “en barbecho” sense córrer ni un sol metro i amb una artroscòpia de pel mig,  vaig “heretar” unes delicioses agulletes en llevar-me dijous, i que es mantenien fins avui mateix quan m’he pujat a la bici; però he decidit que combatria les agulletes fent exercici. Així que, primer en bici, m’he cascat 5 quilòmetres (en 13:50), buscant més la resistència que la velocitat.

I de la bici a la cinta, però sense saber realment què volia, o podria, acabar fent. Així que, escalfant a ritme 6,5 km/h els primers 250 metres caminant, he posat la cinta a velocitat de creuer 8,0 (buscant també, per tant, resistència i retrobar sensacions) fins passar el primer quilòmetre i mig; he passat després a 8,5 -com veureu, lent, mooooolt lent- fins arribar (trobant-me bé, amb dolor “zero” al genoll) fins arribar al quilòmetre 4,750 en que he fet un canvi a 10,0 fins arribar al quilòmetre 5.

Se’m fa “pesadot” la cinta però, fins que no agafi “fons d’armari” a les cames, no sortiré a córrer per fora. Això vol dir que -malauradament- no podré fer diumenge la cursa “Corre amb l’Apel·les”, perquè no estic gens en condicions: m’arriba, com a mínim, una setmana abans del que voldria. Però hi aniré, perquè aquesta gent es mereix tot el nostre recolzament. Avui, mentre era a la cinta, anava pensant que aquests 5 quilòmetres els corria per ells.

El meu estat de forma, actual, es més que lamentable... però això s’arregla corrent.

I és el que penso fer!.

(C.Q.  23  3-15-8)

I quatre mesos i mig després…

... avui, per fi he tornat a córrer. 

127 dies després de La Cursa de la Mercé (què és on van “saltar totes les alarmes”) avui ja m’he pogut pujar a la cinta per córrer (gaire bé em costa fins i tot dir-ho: “córrer”).

I ho he fet amb més cap que cor: tot i que m’he trobat bé des dels primers metres, no he forçat gens la màquina. 

Primer dos-cents metres escalfant trotant mooolt suau a ritme 6 km/hora (per veure si “petava” alguna cosa), per passar a ritme 8,5 fins a completar aquest primer km. en 7,42 minuts (...trote “cochinero-cochinero”); m’he mantingut a 8,5 fins els segons 750 metres, en que he pujat a ritme 10. En completar el segon km. he tornat a ritme 8,5 i altra cop fins els següents 750 metres, en que he tornat a posar ritme 10 fins completar aquest tercer km. (per acabar fent-t’ho tot en 21:20). He vençut la temptació de continuar fins els 5 km. i he acabat fent un darrer km. a 6,5 caminant, en 9:40, i allargant mooooolt les passes (per estirar els meus endormiscats i encongits, i ja de per sí molt curts, isquiotibials).

Molèsties? gens ni una.

Només han estat 3 km.... però després de més de quatre mesos "en barbecho". 

Ja no recordava lo avorrit que és córrer a la cinta... i a aquestes velocitats de vertigen com les d'avui,  “ya ni te digo”: la vida et passa moooolt a poc a poc. Però la sensació de tornar a empapar la samarreta de suor és indescriptible.

Veurem demà “les agulletes” i si hi ha alguna “secuela”... Ara, a posar-m'hi gel de modo preventiu.

Comptador a zero; gener no compte (ni tampoc els 8  km. que he fet caminant a la cinta entre diumenge i avui).

(C.Q.  13   2-10-3)

Cursa de Sant Antoni 2015... i marxa enrere en el temps.

2015 amb la Montse i la María José

2015 amb en Rafa, Hasna, Arantxa, Hernán i Gustavo

No l'he corregut aquest any, però sí què hi he anat per animar els companys... 

És una clàssica: l'havia fet el 2009, 2010, 2012, 2013 i 2014:

2009, amb l'Albert, en Pau i en Jordi

2010... sí, altra cop amb elles (la primera de moltes fotos 
que ens hem fet junts els tres en curses)

2012... amb Xavi i Tomás

2013... amb en Tomás i en Per

2014... amb les entranyables Rosa i Marcela

Això és nou...

Des del 22 de desembre en que em vaig fer l’artroscòpia al genoll, en cap moment havia sentit dolor ni molèstia de cap tipus.

Però des de dijous al vespre, en tornar del fiso, em fot mal a la part del darrera del genoll en estirar del tot la  cama, i després d’estar assegut una estona (no, en canvi, quan camino). Crec que va ser en fer l’exercici de pressionar la piloteta amb la part del darrera el genoll. Solució: gel a canto!.

Ahir divendres (no tinc fisio els divendres) no vaig fer rés per precaució (excepte més gel); i avui me n’he anat al Club a fer els meus habituals 10 quilòmetres a la bici (28:45... gens malament), abdominals, peses i l’exercici de reforçament de quàdriceps. Abans, però m’he passat per la Ciutat Esportiva Joan Gamper per poder estar una estoneta amb alguns dels companys del Tribanda, que tenien sortida en bici.

Demà, Cursa de Sant Antoni i, tot i no poder-la córrer, allà hi seré per animar als companys.

I la meva rendida admiració per Laia Sanz, que avui ha acabat en NOVENA posició a la Classificació General al  rally “Dakar”. Enoooorme!. I també per el guanyador, en Marc Coma (5é Dakar ja per ell). Però és que lo de la Laia...

Estava "cantat"...

Sí, estava “cantat” que ens tocaria la Loteria de Nadal. Finalment, 20 euros per participació, i estic content de que els hi hagi tocat a un munt de bons amics runners, amics “tal cual”, companys de feina (...els que més) i familiars.

I això que el sorteig de Nadal em va agafar al quiròfan, perquè el 22 de desembre era quan em feien l’artroscòpia al genoll. 

I avui, després de justament 22 dies de la intervenció, dir-vos que tot ha anat sobre rodes: ni una sola molèstia des del primer dia; no he pres ni un sol calmant, perquè no l’he necessitat. 

El 29 ja em van treure “la momificació” i, a partir del 2 de gener, ja anava gaire bé sense “muletas”, tot i que anant en compte de no carregar tot el pes del cos sobre la cama dreta. 
Aquest dilluns dia 12 ja he començat a treballar i a fer la primera de les 10 sessions de fisioteràpia, que m’estan deixant el quàdriceps en les millors condicions per poder tornar a córrer ben aviat (abans, però, hauré de “guanyar pes”: incomprensiblement, després més de dos mesos i mig sense fer esport, i conjugat amb els àpats de Nadal ...no aconsegueixo arribar als 76 quilos, quan abans de vacances estava en 81,5).

Evidentment, em perdo la Cursa de Sant Antoni d’aquest diumenge, i arribaré molt, però que molt justet, a la cursa del 8 de febrer (“Córrer amb l’Apel·les”). 

Però, tranquils... Txabi’s coming soon !

Aquest és el Vídeo Promocional "MARATEST 2015", amb imatges de la del 2014, també coneguda com la cursa de...

" El despertar d'Arantxa "

Se'ns veu fugaçment en primera línea de sortida (i més endavant, a ella al podi... perquè va quedar segona). 
Està clar que, per Arantxa, hi ha un "abans" i un "després" d'aquesta Maratest 2014 en la seva projecció com a molt bona i molt ràpida corredora que ja era... 
Felicitats !.

Som animals de costums…

Sí, jo prefereixo veure-ho així, que no pas considerar-ho “manies”. 

I m’explico.

Avui, per darrer cop abans de l’artroscòpia, m’he apropat pel David Lloyd  (demà no podré perquè haig de dur el cotxe a revisió per la tarda, dissabte tinc “overbooking” de “tareas varias” i diumenge... calla, que diumenge potser sí). Doncs avui, quan estava a les dutxes me n’he adonat de que, des del primer dia, m’he dutxat sempre a la mateixa dutxa (de les moltes que hi há). Per cert, és la primera que trobes al entrar a la zona (... i és que sempre he desconfiat “de les dutxes del fons”). El mateix em passava ja a Can Mèlich: la mateixa dutxa sempre, durant anys. 

I també me n’he adonat avui de que, en un vestuari enoooorme com el que tenim al Lloyd, sempre, sempre des del primer dia he agafat una taquilla del mateix costat del vestuari (...i, darrerament, fins i tot la mateixa taquilla). 

Manies meves?. No, jo crec que costums...

Avui, a la bici, han caigut els 10 quilòmetres de sempre, però avui a un ritme molt més tranquil (...quan he arribat als 24:04 -temps en que vaig fer els 10 l’altra dia- avui encara me’n quedava per fer 1,5 quilòmetres; no dic rés més). Ho he rematat amb abdominals i peses per reforçament de braços i l’habitual sessió de leg extender (per cert que, lo del "reforçament de braços" que he estat fent, m’anirà de conya ara que hauré de fer servir les crosses durant un bon grapat de dies...).

A veure si diumenge “puc fer el comiat pre-operació”...

(C.Q.  823  94-183-640)

Amb els deures fets…

Sembla ser que dilluns vinent, a l’hora d’enfrontar-me a la meva artroscòpia al genoll de la cama dreta, hi arribaré “amb els deures fets”. No arribo a 77 quilos, he recuperat la musculació a les cames (quàdriceps, sobre tot) i he guanyat en velocitat i resistència a la bici: ahir, sense anar més lluny, vaig fer el temps més baix en 10 quilòmetres que mai he fet (24:04); a més a més, vaig repetir doble sessió (tant de leg extender, com de peses als braços, com d'abdominals).

Després tocaran uns quants dies de “dolce fare niente”... però encara em queda dijous i dissabte per tornar anar al David Lloyd per acabar de posar-me a punt, tot i que fa dies que l’esquena m’està tornant a donar pel sac; no és dolor, és molèstia emprenyadora. Però, què hi farem!.

El compte enrere “artroscòpic” arriba ja al  5 . Ja ho tinc a tocar. Confiem en una ràpida i bona recuperació...

S’ha posat a plorar…

Aquesta tarda me n’he anat fins a Badalona, amb la Marta, a la “Quedada de Cursa BDN Running per recaptar fons per a La Marató de TV3”.

La idea era que es podia fer corrent o caminant, fet pel qual ens hem animat a anar-hi, doncs per culpa del meu genoll, de córrer rés de rés; hi ens hi hem anat fins allà la Rambla del Gorg nosaltres i... 23 persones/runners més!  Una convocatòria amb no gaire èxit... amb la minsa recaptació conseqüent (49 euros, plasmats amb total transparència a la foto); però la voluntat de la gent és el que compte.

I mentre els altres 23, a diversos ritmes, han fet uns 8 quilòmetres corrent , nosaltres dos hem fet uns 4 quilòmetres caminant tot xino-xano; i mai millor dit, perquè hem fet el  tram inter-mig per la zona del “ Chinatown badaloní ” (polígon industrial del Grandland); la Marta ha al·lucinat amb l’activitat dels xinesos que hi havia allà, sent -com era avui- un diumenge per la tarda; i és que aquests no paren mai.

I qui és doncs qui s’ha posat a plorar?: doncs el meu pobre i abandonat Garmin que, després de gaire bé dos mesos i mig, ha tornat a anar a parar al meu canell, més que rés per comprovar “que no se m’havia mort d’inactivitat”. I no, es viu !.

7 dies només per l’artroscòpia, i menys dies per poder tornar a córrer.... som-hi Txabi !.

Continuem progressant...

A 9 dies vista d’entrar a quiròfan per l’artroscòpia al genoll dret, avui he tornat al Lloyds. En principi era per anar a veure el partit del Barça i després baixar a la sala de fitness; i és per això que hi he anat a les quatre de la tarda d’un dissabte... però resulta que al club no el feien. Però ja que estava allà, “m’hi he posat” ja a un quart de cinc (per cert, millor no haver vist el partit: 0-0... i amb els merengones ja a cinc punts).

Continuo fort en bici (al meu nivell) mantenint ritme constant i acabant en progressió ascendent; tot i que m’hi he adormit una mica el primer mig quilòmetre (entre graduar l’iPod, posar el nivell...) cosa que ha fet baixar la mitja per quilòmetre, he acabat fent els meus ja habituals 10 quilòmetres en 24:19, només quinze segons més que el meu millor temps fins ara, i a resistència 9. I no només això: he doblat tant l’habitual sèrie al leg extender (per reforçar quàdriceps), com la sessió de peses combinada amb abdominals; crec que mai, com fins ara, havia estat tant seriós i constant. El meu cos veterà torna a acumular molt poc greix (...i estic en 76,6 kg. lluny dels 79,2 en que vaig tornar de vacances d’estiu, tot i els "atacs culinaris" de la meva sogre) i he recuperat, tot i no córrer des de fa més de dos mesos, els músculs fibrosos d’abans. Bé, Txabi, bé.

Em queda una setmana “per poder anar fent”, doncs el panorama per poder mantenir aquest nivell físic no és gaire esperançador:  se m’ajuntarà la inactivitat forçada per la intervenció al genoll, amb la desfilada d’àpats d’empresa, de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis... Combinació explosiva !.

Objectiu, però: arribar al 7 de gener mantenint-me en  aquests 76,6 kg. I, a mitjans/finals de gener, estar ja corrent com si rés per aquests mons de Déu !.

(C.Q.   803  92-163-640)

Curt, però intens…

Avui no han estat 10, sinó només 5 els quilòmetres en bici, però amb més resistència de pedals; he parat perquè notava carregat el quàdriceps de la cama dreta (la que m’haig de operar) i no he volgut forçar a 11 dies de l’artroscòpia. Per compensar-ho, he més que triplicat la sessió d’abdominals i de peses pels braços i he fet la sessió habitual al leg extender per reforçar els quàdriceps.

El cas és no parar !.

(C.Q.  793  91-153-640)

Armistici !

Sembla ser que el meu cul i el seient de la bici han signat una espècie d’armistici : ja no estan “en guerra”. 
I és que quan vaig començar a anar amb certe regularitat fa poc més d’un mes al David Lloyd, se’m feia molt llaaaarg, feixuc, avorrit i pesat el fer 10 quilòmetres en bici estàtica, a resistència de pedals 8, en 28 minuts llargs... Però poc a poc he anat millorant, fins el punt de que dissabte -després d’una “doble sessió a casa de Woopi Goldberg” (Sister Act i Sister Act-2 seguides, “del tirón”)- vaig vèncer la temptació de quedar-me “apalancat” al sofà i me’n vaig anar (...passades les vuit del vespre) a fer els meus ja habituals 10 quilòmetres, i a resistència 9... en 24:35 !!.

Però la millora no acaba aquí. Perquè avui amb la meva tribu ens en hem anat fins a “La Paradeta”, al Born, a “ponernos finos de marisquito”. Per aquells que no ho conegueu, a La Paradeta (un lloc amb no gaire “glamour”... ni falta que li fa) tu tries allà mateix al taulell (com si estiguessis a la peixateria) el peix i/o marisc que vols menjar. Te’l pesen, el pagues i llavors t’asseus i te’l cuinen. Relació qualitat/preu molt i molt més que acceptable. Proveu-ho, no us en penedireu!.

Doncs avui, en sortir de La Paradeta, he passat un moment per casa, m’he canviat, i me n’he anat (passades les sis) cap el Lloyd...  i he acabat fent els meus 10 quilòmetres en  24:03 !; i molt bé, gens forçat, anant tota l’estona a ritme. I no només això: en acabar, he incrementat la sessió de reforçament de cames (més repeticions) i he fet  una sessió més llarga d’abdominals, intercalant-la amb reforçament de pectorals amb peses. I estiraments. El proper pas, poc a poc, una mica més de pes a la màquina i a les peses.

Content, molt content de la meva resposta física al increment de rutines... a 13 dies de la meva artroscòpia al genoll.   

Però son ja gaire bé més de dos mesos i mig sense poder córrer ni un sol metre...i ho trobo molt i molt a faltar !.

(C.Q.  798  90-148-640)