... des de dimecres passat pel matí. Què passa ?.
Tinc molèsties al genoll esquerra; sembla que no és res important, però “algo hay”. Així que dijous per unes coses i divendres per unes altres, de sortir a córrer, rés de res. Dissabte, más de lo mismo i ahir diumenge impossible. I, per acabar d’arreglar-ho, ahir abans del partit, jugant descalç a futbol amb un dels nanos del veïnat, em vaig fer un bon tall al dit gros del peu dret. El p
artit el varem poder veure un bon grapat de veïns al mateix jardí de casa, tots plegats, gràcies a que “el veí hindú” ens va deixar instal·lada al costat del molí, un televisor de plasma de 50''!. Cerveses, refresc, patates fregides, olivetes, “pica-pica” variat.... i golás de “lo Puto Gusiluz” per acabar d'arrodonir la festa.
Ahir diumenge,
pel matí, “parrillada” a Cubelles amb els de la colla muntanyenca, fent el desplaçament fins allà en moto, amb la BMW de la Marta, perquè aquesta -la moto- no “mori de fàstic per desús” al garatge de casa (recordo que està en venda, per 3.950 euros , i amb només 12.000 quilòmetres, matrícula DFH...). És com aquesta, però color plata en lloc de groc.
Tinc molèsties al genoll esquerra; sembla que no és res important, però “algo hay”. Així que dijous per unes coses i divendres per unes altres, de sortir a córrer, rés de res. Dissabte, más de lo mismo i ahir diumenge impossible. I, per acabar d’arreglar-ho, ahir abans del partit, jugant descalç a futbol amb un dels nanos del veïnat, em vaig fer un bon tall al dit gros del peu dret. El p

Ahir diumenge,

Avui, en no poder sortir a córrer per lo del tall al peu, el que he fet ha estat anar al club a fer bici, una sessió llarga i diferent de bici: 15 quilòmetres a nivell 11, fent -però- els darrers 500 metres a nivell 15. Una llarga sessió d’estiraments, dutxa i... cap a casa.
Ja fa dos nits, alternes, que em desperta una mega-rampa al bessó de la cama esquerra (brutal !). L’Albert diu que pot ser per anar deshidratat... ara que, precisament, és quan més aigua -i més sovint- estic bevent en tota la meva vida; no ho entenc. I estirar, estiro i bé; i d’aigua en bec... No sé.
El que sí fot aquests dies és calor, moooolta calor.
Ja fa dos nits, alternes, que em desperta una mega-rampa al bessó de la cama esquerra (brutal !). L’Albert diu que pot ser per anar deshidratat... ara que, precisament, és quan més aigua -i més sovint- estic bevent en tota la meva vida; no ho entenc. I estirar, estiro i bé; i d’aigua en bec... No sé.
El que sí fot aquests dies és calor, moooolta calor.
.
¡¡qué te mejores!!!!
ResponderEliminarA la que cicatrice el corte, listos ! (gracias).
ResponderEliminarPor cierto, y ya lo dijiste tú misma en alguna ocasión: estás "peleada" con los acentos. ¿ me aceptas un consejo ? ante la duda, no los pongas ("duele" más a la vista un acento "donde no toca" que el que no se haya puesto cuando le corresponde; por ejemplo, ahí, en ese "qué" tuyo del comentario de aquí, "no le toca".
ResponderEliminar