martes, febrero 1

PREVENTIVAMENT…


…. avui jornada de repòs. Aquest migdia, abans de dinar, he sentit un “latigazo” a l’esquena que m’ha deixat baldat una bona estona. Ja me n’estic cansant d’aquest tema; fa temps, quan jo deia que “vivia amb aquest mal d’esquena” era per un dolor més del tipus “lumbàlgia”; però d’un temps ençà la cosa ha anat variant; ara és d’altra tipus: comença el dolor (generalment després d’una mala postura) a la part de dalt del os del maluc, em fa mal l’os, és com una “descàrrega elèctrica” curta, però intensa, que em deixa força estona adolorit i encarcarat. Després, o gaire bé alhora, el dolor passa a la natja, per quedar-s’hi una boooona estona. Però el que és més curiós és que, corrent, la cosa passa, gaire bé desapareix, no molesta (ara que, quan la cosa es refreda...).
Quan el 6 de març hagi fet ja la Marató de Barcelona (aconseguiré acabar sub-quatre?) aniré al “traumata” o al “reumata” o al “...ata” qui sigui, perquè m’ho mirin bé: quelcom de columna n’estic segur que hi ha; quelcom de nervi hi ha; una combinació d’ambdós, gaire bé segur que també... (i també hi ha la proximitat dels 54, no ho oblidem...). Però també és cert que la lumbàlgia tan familiar que tenia abans ja fa força temps que ha desaparegut.
Ay senyor...!
.

2 comentarios:

  1. Suerte en curarte, vaya rollo! Me recuerda cuando estaba lesionado antes de Donosti, me dolía tanto que no podía ir al médico...porque seguramente me había prohibido participar.
    Prueba una visita a David, hace maravillas.

    ResponderEliminar
  2. Ja veig com se les gasta el meu home! Jo opino que forces massa la màquina i que prens massa medicaments. Hem d'escoltar el cos. Txabi, saps molt bé el que vas sentir en acabar la marató de Donosti, no ho oblidis.

    Ni la Marta ni jo ens voldriem quedar vidues!

    ResponderEliminar