Ahir crec que, finalment, el vaig “descobrir”; què perquè corren tant els keniates, etíops, ruandesos...? Doncs perquè -amb la calor que deu fotre per allà baix a les praderes africanes- corren, i corrent molt... per poder acabar de fer-ho el més aviat possible! (i així poder descansar i beure).
Ahir dimecres, finalment, vaig vèncer la temptació de no sortir a córrer. A quarts de vuit del vespre aquí a la plana de Vic teníem encara 37 graus i una xafogor molt més que considerable. Però en Txabi no corria des de diumenge i això no podia continuar així. Per tant, sabatilles (ahir “retrobada” amb les meves velles “Saucony berlineses”... gens de molèstia als talons, ni cap “amago” de butllofes), pantalons, samarreta i iPod i... cap a fer els 6 quilòmetres de la Ruta dels Molins:
http://connect.garmin.com/activity/213926087 aprofitant que gaire bé tot el recorregut és a l'ombra, vorejant el rierol. Vaig fer altra cop el camí d'anada (3 quilòmetres) corrent, i el de tornada “en format mixt” (corrent-trotant-caminant) segons el desnivell. Uns molt i molt suats 6 quilòmetres en 38:26 (la mitja per quilòmetre puja molt, per la tornada xino-xano) i amb una bona cremada-suada de 374 calories (no recordo una samarreta igual da xopa cap altra cop).
Avui dijous, espero poder tornar a pujar al Santuari de Puig-l'Agulla... a veure si puc rebaixar encara una mica més el meu temps de diumenge, que ja va ser molt bo.
Ah... i a tot això, la meva esquena continua donant-me, i molt, pel sac (sobre tot, abans de començar a córrer i els primers 300/400 metres... després, ja no rés).
(C.Q. 715 87-291-424)
No hay comentarios:
Publicar un comentario