Tornant a córrer en solitari

Per fi, la pluja !    (poqueta, però més val això que rés...)

 

Després dels meus dos dies de “running-vacances” (després d'uns altres dos dies seguits de córrer, diumenge i dilluns), avui m’he decidit a fer una sortida “urbana” en solitari. En principi era només una “sortideta”, un “estirar les cames per deixar anar la musculatura”... i han acabat caient uns altres 10 quilòmetres, perquè me n’he anat des de casa fins a Francesc Macià, travessant el Parc Cervantes, i fent-me tota la Diagonal cara avall. Tot això, és clar, després d’haver-me estat dient, mentre corria, i sobre la marxa:
    -va, només fins El Corte Inglés i tornar...
    -va, només fins a la Illa...
    -va, només fins a Avda. Sarrià...
... i així fins arribar a Francesc Macià.

(...jo i la meva falta absoluta de criteri!).

He fet aquests primers gaire bé 5 quilòmetres (4,720) a un molt bon ritme (a 4:57) en només 23:21. I ja un cop a F.Macià me n'he anat caminant fins el despatx de Marta, allà a prop, a xerrar una estona i a refrescar-me una mica.

De tornada a casa tenia la ferma convicció de fer-ho caminant-trotant (i més plovent com ja plovia en aquells moments); però és que no hi ha manera: si en Txabi porta les sabatilles, en Txabi ha de córrer; només he aguantat caminant dos carrers, fins arribar altra cop a F.Macià i des d’allà-i fins al Parc Cervantes- ja he anat corrent; aquest cop era Diagonal cara amunt (i ho he fet per l'altra vorera, per on no hi ha gaire bé runners) i m’ho he pres amb la calma, anant a un ritme “trote cochinero”, constant sota la pluja, de 5:30 i fent els -ara sí, 5 quilòmetres- en 30:05 ...perquè de tornada he creuat, caminant cara amunt, el Parc Cervantes (per cert, com ja va passar diumenge, el meu Garmin s’ha tornat a tornar boig...).

Cóm m’agrada córrer sota la pluja ! . Avui 5 en sec... i 5 en mullat, i ben mullat !.

(C.Q. 752 91-291-461)