La millor manera d'acabar...

 

Avui diumenge, darrera pujada al Santuari de Puig-l'Agulla amb una intenció ben clara: millorar el meu millor temps fins ara d'aquest estiu (1:07:09); amb la d'avui, han estat 5 les vegades, en 13 dies, que he pujat al Santuari (amb el seu recorregut total de 10 quilòmetres).

M'he llevat d'hora, però no tant com havia previst (he tornat a dormir de puta mena una nit més, i en van...) i com sempre que em llevo, fent-me mal tot: l'esquena, els genolls, els turmells... i ja era un quart de nou quan arrancava a córrer, amb sol, però sense tanta calor com feia fins ara. I com que la intenció d'avui era “baixar marca”, he apretat de valent cara amunt des del primer quilòmetre. I m'he trobat bé, força bé, tant pujant com baixant; he arribat a dalt del Santuari en 37:19, gaire bé dos minuts menys que el meu millor temps d'aquesta temporada. L'objectiu anava bé. Com que portava la motxilla-camell, he pogut beure i també fer-me la “foto-souvenir-santuaril”.

I si avui he pujat ràpid, he baixat... volant ! sobre tot els dos primers quilòmetres, com un llamp. I com que anava bé, no he afluixat i gaire bé només he anat al trote uns pocs metres, per acabar aturant el crono en...

  1:03:50  

¡ una passada ! he fet la baixada en 26:31. Aquest temps final representa haver “esgarrapat” gaire bé 3 minuts i mig al meu millor temps; i he acabat molt, però que molt millor que cap dels altres quatre cops que hi he pujat i baixat aquesta temporada estiuenca. Les sensacions d'avui han estat genials, m'he sentit “com un etíop per les praderes africanes perseguit per un lleó... però content”.

Ara que ho penso, ha estat com haver-me estat preparant (quatre sessions)durant una setmana i escaig per fer una cursa (la d'avui) patint, sofrint, suant... i quan finalment ha arribat el dia de la cursa (avui) haver-me trobat de p.m. i acabar rebentant el crono!.

Estic content, satisfet, molt cofoi de mi mateix; ha estat una cloenda perfecte, immillorable, a dues setmanes “santjulianeres” d'haver estat corrent com una cabreta muntanya amunt, muntanya avall. Crec que he aconseguit fer un bon “fons d'armari” de resistència a les cames; la necessitaré de cara a “la Behòvia”.

Propera cursa: 9 de setembre, Mitja Marató de Sabadell.

Objectiu: baixar de 1:50:00

Vaaaaamos !.

(C.Q.  735  89-291-444)