domingo, enero 20

Comencem l’any amb millora !


Si el 31-12 no vaig poder  rematar” la Cursa dels Nassos acabant-la en "50 i pico" (finalment vaig aturar el crono en 51:04), avui sí que he fet una bona Cursa de Sant Antoni, i a més a més tenint en compte que no havia corregut ni un sol metre en tota la setmana.

El meu temps final d’avui ha estat de  50:40  esgarrapant 25 segons a "Nassos", i anant a una molt bona mitja de 5:01 tenint en compte l’embús del primer quilòmetre que gaire bé hem fet al trote (el meu Garmin, però, millora aquest resultat i em dona un temps de 50:10 al pas pel quilòmetre 10, o sigui, gaire bé 1 minut menys que a “Nassos”; l'any passat, a Sant Antoni, vaig fer 50:50 tant pel Garmin com de temps oficial, així que també he millorat el temps). I tot i el fred que fotia, he corregut amb la samarreta Tribanda de tirants (no sé perquè, però no puc "penjar" fotos encara, quelcom no va a l'aplicació Blogger...).
 Avui he estrenat gorra: vermella, amb petits detalls blancs i negres, molt ben conjuntat "colorísticament" amb la samarreta tribandera.
Està clar que, com sempre, competeixo millor que entreno (... o que “no entreno”, millor dit). Però aquesta ”tàctica” no em funcionarà d’aquí a 2 diumenges; perquè, d’aquí a dos diumenges, el 3 de febrer, el que tinc no és una cursa popular de 10 quilòmetres. No. El que tinc és la exigent “Mitja Marató de Granollers” i això ja són paraules majors; així que ja puc anar sortint sovint a córrer durant aquests 15 dies que tinc per davant per tractar, primer, d’acabar-la dignament i, després, d’intentar rebaixar la meva millor marca personal en aquesta distància, feta precisament a Granollers el febrer de 2011 (l’any passat no la vaig fer), en un temps de 1:50:04. Què bo seria el poder deixar-la en 1:49 i pico...  no?
“El parte”: tinc la part esquerra “ben tocada”, tant pel que fa al genoll (hi ha quelcom que no va al menisc, així com a un dels lligaments laterals interiors), com a la part baixa dels isquiotibials -una mica per sobre de la part del darrera del genoll- i sense oblidar a “la meva ja vella amiga”, la fascia plantar al peu esquerra, que no em deixa ni a sol ni a ombra. I l’esquena ?: bé, com sempre, continua donant-me pel sac... Però, és el que hi ha, camí dels 56 !
 
(C.Q.  44  6-0-44)
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario