(... i ja només 4 pel "Maratest" de diumenge i els seus 30 quilòmetres, que tampoc no és "moco de pavo").
I tal i com havia previst, avui he sortit a "estirar una mica les cames", però no amb l'objectiu ni les intencions previstes, no.

I
ha estat al anar a recollir el cotxe –una mica abans de les set, perquè se’ls
hi ha fet tard als del taller- quan he pogut córrer una estoneta: he anat des de casa fins a Can Mèlich i d’allà fins al taller (4 quilòmetres, a ritme
5:10). M’he
trobat “fluixot”, pesat de cames... i sense que hi hagi manera de que baixi el meu ritme de marxa:
m’he acostumat a anar a un ritme promig de 5:10 quan surto a córrer, i sembla que d’aquí ja no em
moc, ni cap amunt ni cap avall: és el ja clàssic chaca-chaca-chaca-ritme-dièsel-Txabi. Però diumenge, i sobre tot a la Marató, m’haig d’esforçar en “frenar-me”,
en baixar el meu ritme i tractar d'anar a 5:55/6:00 i no pas a 5:10... perquè si no ho faig –literalment-
“rebentaré”. Sembla que no, però la diferència d’anar a un ritme o a un altra
–amb el pas dels quilòmetres- és brutal. I no és que jo ara mateix estigui tot el
ben preparat que hauria d’estar.
¡ Què
temptador serà diumenge passar per l’arc d’arribada en acabar els primers 15 quilòmetres
i no dir-me: “hasta aquí hemos llegado”, en lloc de continuar i completar la
segona volta per acabar fent els 30 quilòmetres !.
Objectiu
per diumenge: acabar-la; i fer-ho en 3 hores com a màxim (o sigui, a ritme promig de 6:00). O sigui, córrer amb el cap.
(C.Q.
103,3 13-0-103,3)
No hay comentarios:
Publicar un comentario