RITUAL MATINER DE CURSA...

Passen ja deu minuts de les set del matí d'aquest diumenge de Marató. El despertador ha sonat a un quart de set, m'he llevat, dutxat i baixat a la cafeteria del hotel a esmorzar amb en Xavi. Aquí si que ha “fallat” l'hotel, perquè “no han pensat en nosaltres” i el que hi havia era el clàssic esmorzar de cereals, croissants, melmelada, llet, cafè... i para de comptar. Rés d'ous, ni embotit, ni pasta...

No plou, i això és una molt bona noticia (encara que, quan he tret el nas pel carrer, he vist dos pingüins passejant pels voltants del hotel amb bufanda i guants!, collons, quin fred que fot !). El que no és cap bona noticia es la -fins ara desconeguda- punxada que tinc al genoll esquerra, al final de dalt del cap de la tíbia (vegeu foto); ja em va semblar sentir una molèstia ahir al vespre, quan vaig sortir a córrer una estona (tres voltes al Estadi d'Anoeta pel seu perímetre exterior). No sé, ja ho veurem; potser quan s'escalfi s'alleugi una mica i no em molesti per córrer. O no...

Tinc tota la roba per córrer a sobre el llit, esperant decidir què em poso finalment per córrer aquesta Marató hivernal. El que està clar és que -i com que estem “enganxats” a la línia de sortida- no sortirem del hotel fins a pocs, pocs, minuts abans de les nou per tal de no agafar un fred innecessari; hem quedat tots a la recepció del hotel a un quart de nou, per petar la xerrada prèvia i fer-nos les fotos. El que deia de la roba: m'haig de decidir:

- lleuger de roba ja de sortida, aguantant el molt de fred inicial,

- o anar “de cebolla”, és a dir, a capes: portar més roba del compta posada i anar-me-la traient a mida que vagi avançant la Marató i vagi entrant en calor (ja !).

L'experiència berlinesa em diu que “de perdidos, al rio”, i que el millor pot ser el ja sortir “a pecho descubierto”; però avui no ho tinc tant clar (fot una rasca de la bona per aquí...). Així que, si d'aquí a un quart de nou no canvio d'idea, correré amb

- el culotte negre,

- els mitjons negres “micronosequé”,

- la samarreta tèrmica calefactora noruega negre,

- em posaré a sobre la “estupendíssima i glamourosa” samarreta marró de la Cursa de Sants 2009 (que llençaré ja abans del quilòmetre 5)

- i el stop-wind negre que, depenent del fred em trauré al quilòmetre 5 o al 20 (donat-li a l'Ester o a la Belén, que estaran pel recorregut).

I el gran dubte és:

- les sabatilles Saucony berlineses (teòricament ja “pre-jubilades, però que m'he portat a Donosti “porsiaca”) o les Asics ?.

Just abans de sortir, tiraré una moneda al aire: si surt cara, correré amb les Saucony; si surt creu, no correré amb les Asics (chist).

Osti tu, i d'en Jordi Riera ni noticies; no sabem si ha vingut finalment a Donosti o no; des d'ahir al migdia en Xavi li va enviant missatges i no n'ha respòs ni un... esperem que avui, a un quart de nou, s'apropi per la recepció del hotel per sortir amb nosaltres.

Senyores, senyors, em vaig a vestir perquè, com diu la dita... “comienza el espectáculo”.

.

IMATGES DONOSTIARRES...

VIGILIA DE CURSA ( C.E.D.: 1 )

Ja soc a Donosti ; he sortit d'Esplugues a les set en punt del matí i he arribat al hotel "Anoeta" a les dotze en punt, hotel que, com veieu (encara que la foto no és gaire clara), està a uns 200 metres de la línia de sortida de la Marató de demà (ben trobat, Celma !): he fet el trajecte en cinc horas clavades.
La temperatura que tenim per aquí ? Us en podeu anar fent una idea amb les fotos "estiuenques" que veieu aqui...

Havia quedat amb tota la colla al Hotel Maria Cristina per anar a dinar plegats i després, a mitja tarda, anar a buscar els dorsals ( la samarreta "oficial" de la marató, que veieu aquí, és de "paganini": 12 euros ).
Ara, les set del vespre, ja soc a l'hotel altra cop, fent temps per sortir a córrer una mica abans de sopar (a “escalfar” les cames més que altra cosa). He “negociat” amb la gent de la cafeteria del hotel perquè em facin pasta per sopar, un graaaan plat de pasta.

Apa, me'n vaig a córrer una estona. Siau !.

.

C.E.D. (2): LA TENSIÓ JA ÉS AQUÍ . . .

Jo creia que “estava tant tranquil i relaxat” de cara a la Marató de Donosti... però aquesta nit el meu cos s’ha encarregat de recordar-me de que no, de que la tensió està present. Aquesta nit, "tres doloroses pujades de bessons", dos a la cama dreta -lleus- i una “super-heavy” a la cama esquerra, ja de matinada. Sí, Txabi, sí, estàs tens encara no ho vulguis reconèixer o no t’ho sembli.

Avui decidiré si li demano a en Riera de pujar junts cap a Donosti amb la seva “furgo” (i baixar dilluns amb en Xavi i la Ester); crec, a hores d’ara, que -tot i l'estalvi en la despesa- m’inclinaré per anar-hi sol, així tinc més llibertat de moviments i no tinc que dependre de ningú. No ho sé, abans del migdia el trucaré.

Collons, quin mal em fot el bessó esquerra !.

.

EL DARRER ENTRENAMENT PRE - MARATÓ…

… si és que a fer 10 quilòmetres en bici i una lleu sessió d’estiraments se’n pot dir “entreno”. He arribat glaçat al club (fot fred, i anant en moto, “ni te cuento”) i amb poques ganes de fer res, la veritat; i parlant de fred: la previsió del temps per Sant Sebastià, diumenge, gloriosa... !

• Temperatura màxima de 9 graus ...però ja per quan haurem acabat de córrer; la previsió és que a les nou del matí, quan arranqui la Marató, no passarà dels 5/6 graus.

• Per tant, fred, molt fred.

• I el pitjor de tot: vent, un fort vent (que no “una suave brisita cantábrica”).

• Ah!... i la pluja està assegurada ( ...faltaría más!).

Està clar que el fred, la pluja, les maratons i jo formem un equip compacte e inseparable... manda huevos !. No en tinc prou en tenir que fotre’m entre pit i esquena 42 quilòmetres, que a sobre em van afegint handicaps.

Visca la èpica !!.
.

C.E.D. ...

Ja va faltant menys.....

CLASSIFICATS PER A OCTAUS…

… de la Champions i com a primers de grup (amb el factor de jugar a camp propi a la tornada). El partit d’avui no ha tingut gaire història; una nova”passejada” del Barça però -com sempre- sense humiliar al rival.

I ara, dilluns que ve, EL PARTIT, el clàssic Barça – R. Madrid, aquest any amb l'inefable e insuportable Mourinho de pel mig. Que què crec que passarà:

Barça  3 – R. Madrid  1

(... o potser 2 i tot per ells, que encara fot més); aquest partit no tan sols no el podem perdre, ni el perdrem, sinó que -a més a més- els hi hem de passar per sobre, atropellar-los... I, “al traductor”, jo no li faria ni cas: una xiuladeta en començar i prou. Ignorar-lo és el major “lleig” que li podem fer (el seu “ego” no ho podria suportar).

.

C.E.D......



UNA ESTONETA DE BICI…

… per no deixar que “s’adormin les cames” (13 quilòmetres) i una sessió lleu d’estiraments al club, perquè aquesta ha de ser una setmana tranquil·la, sense forçar la màquina (“que no está el cuerpo para muchas jotas...”). I no és que no em preocupi la Marató de Donosti, tot el contrari, però no em treu el són, no sé si m’explico: ara ja sé el que és córrer 42 quilòmetres, ja ho he fet. I ho vaig fer “saltant al buit”, sense preparació específica, sense haver-me “provat” abans... i ho vaig aconseguir. Ara, en canvi, ja sé el què m’espera i podré planificar la Marató sobre la marxa a mida que vagin avançant els quilòmetres; a més, en ser un recorregut de varies voltes (perquè per fer 42 quilòmetres per Sant Sebastià s’han de donar-hi moltes voltes...) m’aniré creuant amb l’Alberto, amb en Riera, en Jose, en Xavi... serà d’allò més entretingut, ja ho veureu; però sense deixar de ser 42 quilòmetres corrent...!.

Avui al vespre m’he apropat pel “J’arribu” de Cornellà; i és que no tenia gens clar amb què haig de córrer diumenge la Marató, preveient -com és preveu- que fotrà una rasca considerable. I en Carles m’ha aconsellat una camiseta tèrmica noruega de màniga llarga (color negre) molt fina, però que manté l’escalfor del cos i que -quan comences a suar per l’esforç- expulsa la suor cap en fora. No sé, ho provarem (encara que, si plou, no hi samarreta que valgui... que m’ho diguin a mi a Berlín). Correré, això sí, amb els mitjons llargs “micronosequè”, i possiblement, amb els mateixos pantalons negres/vermells Saucony de Berlín (m’emportaré el culotte elàstic negre per si de cas) i el que no sé encara és si posar-me una samarreta a sobre de la tèrmica... ja veurem.

5 de setembre, ½ Marató de Sabadell

19 de setembre, Cursa de la Mercè

26 de setembre, Marató de Berlín

24 d’octubre, ½ Marató del Mediterrani

21 de novembre, Cursa Jean Bouin

28 de novembre, Marató de Donosti

Collons, Txabi, per haver començat a córrer als 51 anyets, no ha estat malament aquest darrer trimestre, no? (2 maratons, 2 mitges maratons i 2 curses de 10 quilòmetres).

Donosti.... allá vamos !.  C.E.D.: CINC

.

VISITA AL CARDIÒLEG…

Com a mesura merament preventiva, avui he anat al cardiòleg, perquè ja feia gaire bé dos anys que em vaig fer la prova d’esforç (gener 2009) i... ja tocava.

M’han fet l’ELECTROCARDIOGRAMA de rigor (cap problema, tot súper normal); la tensió, ben compensada (12-8)... però farem un seguiment de les meves pulsacions (sempre molt altes, inclús en repòs): el dia 2 “m’instal·laran” al tors quatre elèctrodes que hauré de portar durant 24 hores, i que aniran connectats a un dispositiu; aquesta prova es diu “HOLTER ECG”. Volien que a l’endemà, al anar a retirar-me els elèctrodes, i després de fer-me un ECOCARDIOGRAMA (per comprovar que no hi ha cap problema “al múscul del cor”) fes també la PROVA D’ESFORÇ; però quan ja era al despatx, he recordat que només haurien passat 5 dies des de la Marató de Donosti i que no tindria les cames com per a gaires esforços, així que ho hem aplaçat fins el dia 20, que és quan havien previst la visita amb la doctora (portant-li, també, els resultats d’una completíssima analítica que em faré demà mateix).

A veure què en surt de tot plegat !.

D’això se’n diu medicina preventiva (suposo...).

.

CARTA AL DIRECTOR...

.

Avui he escrit una carta al Director de La Vanguardia Digital; no sé si la publicaran o no. El text de la carta és aquest:

INDEFENSIÓ:   L’AJUNTAMENT  DE  BARCELONA  NO  DIU  LA  VERITAT.

Ja fa un any, el 26 de novembre de 2009, i pel que sembla, vaig cometre una infracció de trànsit a Barcelona. Com que no n’era conscient d’haver-la fet (la multa em va arribar força dies després), vaig recórrer-la en temps i forma. Ahir, i gaire bé un any després de la suposada infracció, rebo la “Notificació de Resolució”. I no em queixo de que desestimin les meves al•legacions; és més, demà pagaré la multa de 90 euros. El que em treu de polleguera, el que no puc passar per alt, ni empassar-me, és la sensació total de INDEFENSIÓ davant de l’Administració (partint del: “...les denúncies efectuades pels agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit tindran valor probatori”, que traduït vol dir “el que jo digui, va a missa perquè ho dic jo” ) per la FALSEDAT d’una part del text resolutori que he rebut, signat per la Secretària Delegada:

“... consta en el butlletí de denúncia que el vehicle va ser aturat, el seu conductor identificat, notificat e informat tant de la infracció com del lloc on es va cometre”.

FALS; això és totalment FALS, perquè a mi en cap moment:

• NO em va aturar ningú.

• NO em va identificar ningú.

• NO em va informar ningú ni de la infracció, ni de on la vaig cometre.

i la primera noticia de la suposada infracció que vaig cometre la vaig tenir, temps després, en arribar-me la multa que, com ja he dit, vaig recórrer. El que jo dic, INDEFENSIÓ total; un “paga i calla”. Pagar, ho faré demà al matí, ja ho he dit... però callar-m’ho, no. Crec que és el mínim a que hi tinc dret.

.

EL QUI NO ÉS CONSOLA….

Un ocellet m’ha dit que els GPS, “dels bons”, van marcar ahir una distancia real a la Jean Bouin de 10 quilòmetres i  320 metres !!!.  Si és veritat, això vol dir -anant al meu ritme de 4'49''- gaire bé 1 minut i 35 segons més de cursa; fent “el cuento de la vieja”, si li resto aquest 1'35'' al meu temps "oficial" final, resulta que els 10 quilòmetres els vaig fer en...

. . .  46' 29''

Però... el que val és el temps ''oficial'', encara que la distància estigui mal calculada. Així que hauré de "mantenir" els meus  48'04'' oficials.

Però.... a que consola ?.

.

COMPTE ENRERE DONOSTIARRA (C.E.D. en endavant...)

Enfilem el compte enrere de la definitiva 
" setmana maratoniana donostiarra " !!!

PER QUÈ POQUET … !!!

SET; set miserables segons m’han allunyat finalment de poder millorar la meva MMP.

Això vol dir que hauria d’haver corregut unes 70 centèsimes més ràpid per quilòmetre, o sigui, menys d’un segon per quilòmetre més ràpid! (si en lloc d’anar a un promig de 4'49'' hagués anat a 4'48''...).

Tranquils, que a la propera ho aconsegueixo !.

Al final han acabat la cursa “open” 7.191 corredors.

Per tant, y visto lo visto, avui ni “xino-xano” ni “flan chino Mandarín”; des de la sortida m’he trobat bé, no m’he reservat gens, i he anat tirant sense forçar la màquina, o al menys sense tenir la sensació de que ho feia. Jo crec que el secret -com l’any 2008- ha estat el no afluixar gens ni mica durant la llaaaarga travessia per tot el Paral·lel i el seu “puñetero falso llano”. I és més: de no haver-me “trobat tant de tràfic” quan passava per darrera de la Font Màgica i enfilava ja cap a meta, estic segur que hagués aconseguit “polir-me” aquests set segons ; què hi farem !.
A la foto, amb en Per i la Belén (que ha aconseguit MMP) i dos amics d'ella, la Mireia i l'Andhy. Abans de començar m’he retrobat amb les “Cobarde sisters” (la Montse i la María José), amb les que feia moltes curses que no coincidia.
Per cert, els mitjons “micronosequé”, perfectes, tot i que -cap el quilòmetre sis i mig més o menys- la costura de la punta dels dits se m’ha mogut una mica i m’ha anat refregant contra la zona on justament s’acaba l’ungla (d’haver-me passat el mateix a Donosti, hauria tingut que parar per re col·locar-me el mitjó, sinó, “llaga” segura). I les Asics, sense cap problema: prova superada.

Comença el compte enrere per la Marató de Donosti:  7.

.

- " EL BARÇA SE RESERVA…

… de cara al derby”.

- “Guardiola, a echarle una mano a Juanma Lillo…”

- “El miedo al Madrid, deja a Piqué en el banquillo…”

Ja,  ja  i  ja !

Tots aquest titulars “made in Marca” podien haver estat possibles abans del partit (és més, possiblement algun s’hagi publicat i tot). Però, aquest Barça és insaciable. ¿ Echarle una manita a Lillo...?, doncs no, una “manita y tres deditos más”. I, d’en Messi, ja ni en parlem: 101 gols a Primera Divisió... y lo que te rondaré morena!. (8 gols... i en Villa no ha marcat: ens hem de preocupar ?).

Un altra matí de cursa. Fot fred, una “rasca” considerable (i ja veureu, ja, la setmana que ve a Donosti !). Avui tornaré a córrer, per segon cop, amb els mitjons llargs “micronosequé” (espero que em vagin millor que el primer cop que me'ls vaig posar: em vaig retirar per primer cop en ma vida d’una Cursa...).

Ja he esmorzat, ja he escrit una miqueta.... ara me’n vaig a córrer la meva Jean Bouin.

Ara torno...

TOT LLEST PER DEMÁ …

Sí, ja ho tinc tot preparat; ara només em falta acabar de decidir si demà em prenc la Jean Bouin en pla “xino-xano” o, si em trobo bé, forço una mica la màquina i intento batre la meva MMP en curses de 10 quilòmetres (47’58’’), de la Jean Bouin del 2008. Però sembla que el meu cos no m’ajudarà: des d’ahir tinc “la panxa contenta” (té tota la pinta d’una grip intestinal d’aquelles que t’aixafen tant) i a sobre, des de dimecres tinc una punxada a la zona del apèndix, que va i ve, va i ve. Primer era com una sensació de flat, després com d’agulletes... i ha acabat amb una punxada intermitent que em mosqueja. Veurem demà què tal.   

GOOD BYE AND THANKS, MY FRIENDS !

Avui "jubilo-retiro" les meves molt estimades Saucony "berlineses".

Ni tant sols les netejaré; les desaré amb el fang del Retiro madrileny incrustat a les seves soles, com a record per sempre perdurable del seu "darrer servei prestat".
Tant malament que vàrem començar plegats (Cursa de Cardedeu del 2009, 13ª cursa que corria, i en que vaig acabar en un temps horrorós) i tant requetebé que hem acabat (Marató de Berlín 2010) !.
Hem fet un molt bon equip, què collons !

.

AVUI SÍ...

Avui sí que m'he fet tot el perímetre del Parque del Retiro, amb els seus 4.100 metres; abans d'ahir, en estar no gaire ben il·luminades algunes de les parts del recorregut, em vaig “menjar” gaire bé un terç del recorregut, sembla ser que vaig fer una drecera (d'això me n'he adonat avui, en fer el recorregut sencer).

La cosa no va bé; tinc “rampes” a la part posterior de les cuixes, als isquiotibials, i tinc les cames com “engarrotades”. I porto així tota la setmana. Diumenge corro la Jean Bouin i veuré què tal em va (perquè, depenent de cóm, “lo de Donosti” pot ser un autèntic calvari...).

.

TARDOR A MADRID...

Amb desigual sort amb els contactes de feina, van passant els dies aquí per Madrid.

És curiós el munt de diferències que hi ha entre un lloc i un altra, però n'hi ha una que sempre m'ha sobtat: les calefaccions.

Aquí a Madrid, pel que sembla, el tema de les calefaccions a les cases es quelcom “comunitari”: la comunitat decideix quin dia s'engega la calefacció a TOTES les vivendes del bloc (deu d'haver-hi una “caldera comuna”)... i, faci fred o calor, entres a les cases i/o despatxos i trobes la calefacció encesa, i ben encesa; i això que estem a començaments de tardor i jo vaig per Madrid amb la jaqueta i encara no m'he posat en cap moment el tres quarts (... “es que ya hace mucho frio”, es justifiquen). Què fotran al gener ?.

Ahir, en arribar al hotel en acabar la jornada i després de la sessió al col·legi d'economistes, vaig decidir tornar a casa avui dijous al vespre; fins i tot vaig dir a l'hotel que marxava i vaig anular la reserva d'habitació per aquesta nit; però avui, en llevar-me, me n'he adonat que això representava sortir de Madrid cap a les set de la tarda (que és quan preveig acabar) i arribar a Barcelona cap a les 3 i pico, i conduint de nit tota l'estona. Total, que m'ho he repensat i avui, en llevar-me i baixar a recepció m'he desdit i avui tornaré a dormir a Madrid, marxant demà, tant bon punt em llevi, cap a casa fent altra cop els sis-cents quilòmetres de carretera... Per tant, quan arribi al hotel aquesta tarda podré tornar a sortir a córrer pel Retiro, com dimarts.

.

SI JO DIC...

... “Me Retiro”, és que Me Entreno en el RETIRO.

Avui, després de més de 660 quilòmetres en cotxe, passant per Las Rozas (no, a veure a “la Roja” a la seva Ciutat Esportiva, no) he arribat als voltants de les set a Madrid; cap al hotel, desfer maletes... i sortir a córrer pel Retiro, que el tinc a uns cinc minuts caminant del hotel.

Segons un runner "lugareño" amb el que he parlat, he acabat fent -per dins del parc- els 4,100 quilòmetres del seu perímetre. Molta, molta gent corrent pel parc...

Són gaire bé les nou i ja estic sopant -i escrivint- a un “La Tagliatella” que també està al costat del hotel (hotel que, per cert, no té connexió wi-fi gratuïta !); precisament dijous aniré a veure al gerent d'aquesta cadena de restaurants (són clients nostres).

Demà dia intens per Madrid, amb cloenda a darrera hora de la tarda al Col·legi d'Economistes per anar a una conferència de “Prevenció de Blanqueig de Capitals”; i una mica abans d'aquesta conferència -si es que finalment podem “quadrar agendes”- faré un cafetonet amb una extraordinària (literalment) bloguera madrilenya (mare, lectora insaciable, devoradora de llibres, nedadora incansable “en piscina poligonera” i, des de fa poc, també runner... i boja per en Bruce i per tot el que envolta a la Segona Guerra Mundial).

Camí del hotel crec que he vist abans que hi ha un forn-cafeteria amb wi-fi  free... faré allà el cafè i intentaré conectar-me per tractar de penjar això.

Ja hi soc, i ho penjo.

Me'n vaig a clapar, que estic fos.

.

ME RETIRO !!!

Això, en castellà, realment vol dir:

Mañana Entreno en el RETIRO...

I és que demà al matí, d’horeta, agafo el cotxe i me’n vaig per feina cap a Madrid (voleu que li digui quelcom a Mourinho ja que hi soc ?) fins divendres. I com que el meu hotel està molt a prop del Parque del Retiro (que és com un “Parc de la Ciutadella, però mesetario”) és per allà per on aniré a córrer aquest dies (nits, més aviat). Finalment sembla que, per “indisponibilidad horaria”, no podré córrer acompanyat de ningú, que hauré de córrer tot sol. Ja n’estic acostumat...

M’està marxant ja, però des de que m’he llevat aquest matí he tingut una forta torticolis; abans d’anar-me’n a dormir em prendré la meva “fórmula màgica infalible” (Myoslastan + Normulén), perquè tirar-me més de 600 quilòmetres conduint amb torticolis no em ve gens de gust.

En arribar al club, en Pau m’ha dit que ja ha canviat la reserva del hotel Anoeta de Donosti, que tenien ell i la Carol, per una habitació individual al meu nom. Ara només cal que li pagui a Pau la inscripció del seu dorsal (que portaré jo) i la fotocòpia del seu DNI per poder recollir-lo, i que ell em doni el seu xip grop. I ja que estava al club, tot i amb la torticolis, m’he fet 10 quilòmetres en bici i una bona sessió d’estiraments.

Me’n vaig a clapar, que demà matino...
.

NO VAIG GENS FI, NO...

... així que per comprovar que tot anirà bé -o no- a Donosti, el proper diumenge dia 21 tornaré a córrer, per tercer cop, aquesta històrica cursa barcelonina (serà ja la 87ª edició). La Jean Bouin continua sent la cursa en la que tinc la meva MMP en 10 quilòmetres: els 47:58 de quan la vaig córrer el 2008.

Per cert, avui un diumenge de "panxing" total...

Per cert (bis): quin resultat vaig avançar pel partit d'ahir ?.
Exacte, 3-1.
.

SOC UN SUPERVIVENT !

Sí, soc un supervivent d’una “matinal sabatina a IKEA”; i, a sobre, he batut amb escreix la meva millor marca personal (MMP): hem entrat a les deu en punt i en sortíem passades les dues de la tarda !. I recordava jo aquest matí que la nostra història amb aquests espavilats suecs es remonta ja a l'any 1989 quan vivíem a Las Palmas; i és que va ser allà, a Canàries, on es va obrir el primer IKEA d'España; i allà és on l'Andrea -amb poc més de dos anys- va donar les seves primeres "immersions a la gabia de les pilotetes de colors"...

Per cert, quan sigui (més) gran, vull ser com el Sr. IKEA... quina màquina de fer duros !.

D’aquí a un parell d’horetes, Barça vs. Vila-real, equip que ha puntuat en les seves tres darreres visites al Estadi, o sigui que del que es tracta avui és de trencar amb aquesta ratxa. La meva aposta: 3 – 1.

Per cert, m'acabo d'inscriure a la JEAN BOUIN, com a "escalfament" per a la Marató de Donosti de set dies després, com ja vaig fer corrent la Cursa de la Mercé per preparar la Marátó de Berlín (espero que amb el mateix, o millor, resultat...).
.

ALARMES EN ÀMBAR….

Després dels 10 quilòmetres de dilluns, m’he passat dimarts, dimecres i dijous “mano sobre mano”, o sigui, sense córrer ni un sol metre; i a sobre, dimecres l’ensurt del dolor al quàdriceps. Doncs bé, com que el millor era “provar-me”, això és el que he fet aquesta tarda al club:

4 quilòmetres d’escalfament en bici

7 quilòmetres corrent a la cinta: 4 a ritme “de marató” (6:00) i els altres 3 a ritme 5:00.

Sensacions ? bones; la molèstia, o el que fos, al quàdriceps no em molesta per córrer, encara que tinc un “no sé què” que no sé definir: hi ha quelcom, ho sé, ho noto... però no acaba de “despertar... Continuarem provant !.

Demà... "IKEA’s day": hem d’emplenar el pis de l’Andrea dels estris necessaris per posar-se a viure-hi (amb el que m’agrada el tema d'anar a “IKEA” un dissabte pel matí !).

I el cotxe ?, bé, gràcies. He de retrobar-me, però, amb la sensació de tornar a conduir “des d’allà dalt” després de gaire bé set anys conduint “des d’allà baix”.

I sí, ja he votat. En previsió de que no hi seré el 28, vaig posar en marxa tota la paperassa i avui he rebut la documentació i les 24 paperetes electorals. A la mateixa oficina de correus he decidit el què, he triat “la” papereta... i ja està:  ja he votat !. Com diu el meu amic Joan... comença el circ ! Quants "calers" i quan de temps perduts en el decurs dels propers 15 dies !.

És avui quan ho faré per primer cop,

per què un dia és un dia, o ara o mai !

Que hom tingui necessitats, és llei de vida,

i també el cos m'ho demana, què carai !

Quan arribo allà on m'han dit

hi ha gent fent cua;

educat demano tanda per entrar,

a la cua n'hi veig molts que dissimulen,

però n'hi ha alguns que ja la tenen a la mà.

Després d'esperar-me gairebé mitja hora

em diuen que passi a un departament,

i allà es troba ella tota seductora,

que sembla esperar-me temptadorament.

Me la busco i, valga'm Déu !

no me la trobo!

ja la tinc, ja me l'he tret, quina emoció.

Serà cosa de posar-la a l'orifici

i em preparo a efectuar la introducció.

Tot a dins li faig entrar, no toco vores,

i així l'acte, finalment, ja he consumat.

Dintre l'urna ja he ficat... la papereta,

ja he votat per primer cop, ja he votat !

(La Trinca, “Per primer cop”).

GESTOS QUE HONOREN...

... perquè algú que, davant d’una fita tant i tant import per un futbolista com és el disputar la abans mai jugada Final del Campionat del Món, tingui la sensibilitat i l’oportunitat de recordar davant de mig món a un bon amic desaparegut, no té nom.

Avui, “lo puto Gusiluz” ha lliurat l’emblemàtica samarreta al Club d’en Dani Jarque (en agraïment, els “pericos” li han lliurat l’ insígnia d’or i brillants...).

.

S’ENCENEN LES ALARMES …

Ja feia dies que la molèstia “era allà”, latent, insinuant, amenaçadora... Però no ha estat fins fa una estona, pujant la rampa del pàrquing que ho he notat del cert: una punxada a sobre del quàdriceps de la cama esquerra. Ja em molestava lleugerament en canviar les marxes a la moto des de feia alguns dies, però... pujant avui la rampa “ha despertat amb força”; és com si quelcom s’hagués trencat, com una espècie de micro-ruptura muscular; no sé... abans d’anar a dormir amb donaré un “xute” de Reflex, a veure si demà la cosa a anat a menys, perquè d’altra manera em tocarà descansar uns dies, i això no és gens bo de cara a preparar la Marató de Donosti... per la que només falten 18 dies !.

Creuem els dits !.

.

SEMBLA QUE JA ENS ESTAN ENLLESTINT LES DUTXES A DONOSTI . . .

... de cara a la Marató de Donosti del proper dia 28; però... quina mania que tenen aquest "chicarrones del norte" de dutxar-se al aire lliure, collons !.

NO HA CALGUT...

… imitar en Neró i cremar “el chiringuito” del concessionari, tal i com m’havia promès a mi mateix, perquè avui -a dos quarts de set de la tarda- sortia cap a casa amb el meu cotxe nou... per fí !!!

I com que les coses, generalment, gaire bé mai passen per casualitat...

... a que no diríeu quines son les tres lletres de la matrícula del meu cotxe nou ?. Doncs jo crec que està bastant clar, tractant-se del cotxe, no només d’un runner com jo, sinó d’un recent “maratonià”; aquestes tres lletres no podien ser unes altres que:

G  Z  K

La “G”, en homenatge al gran atleta etíop Hayle GEBRSELASSIE ara que es retira, després d’una trajectòria esportiva realment espectacular.

La “Z”, com a sentit tribut al gran corredor xec Emil ZATOPEK (una “bèstia parda” corrent...).

... i  la “K”, en un sincer reconeixement als fenomenals corredors de KENYA.

Quines, sinó aquestes, podien ser les tres lletres de la matrícula del meu cotxe nou ?.
.

AQUESTA ÉS LA MEVA !!!

En Haile GEBRSELASSIE es retira ! Als 37 anys, i desprès d'haver d'abandonar ahir a la Marató de Nova York per una lesió al genoll, el fenomenal i estratosfèric corredor etíop ha comunicat que deixa la competició... i la deixa amb aquesta "bestiada" de rècords.

Ara que plega és la meva oportunitat de batre el seu rècord mundial "berlinés" de Marató ! (... ho provaré ja a Donosti).

World Record and 'World Best' performances

5000 meters  12:56.96 -  4 June 1994 -  Hengelo, Netherlands
Two miles  8:07.46 - 28 May 1995 - Kerkrade, Netherlands
10,000 meters  26:43.53 - 5 June 1995 - Hengelo, Netherlands
5,000 meters 12:44.39 - 16 August 1995 - Zurich, Switzerland
5,000 meters 13:10.98 - 27 January 1996 - Sindelfingen, Germany,
3,000 meters 7:30.72 - 4 February 1996 - Stuttgart, Germany,
5,000 meters 12:59.04 - 20 February 1997 - Stockholm, Sweden
Two miles 8:01.08 - 31 May 1997 - Hengelo, Netherlands
10,000 meters 26:31.32 - 4 July 1997 - Oslo, Norway
5,000 meters 12:41.86 - 13 August 1997 - Zurich, Switzerland
3,000 meters 7:26.15 - 25 January 1998 - Karlsruhe, Germany
2,000 meters 4:52.86 - 15 February 1998 - Birmingham, UK
10,000 meters 26:22.75 - 1 June 1998 - Hengelo, Netherlands
5,000 meters 12:39.36 - 13 June 1998 - Helsinki, Finland
5,000 meters 12:50.38 - 14 February 1999 - Birmingham, UK
10 kilometers 27:02 - 11 December 2002 - Doha, Qatar
Two miles 8:04.69 - 21 February 2003 - Birmingham, UK,
15 kilometers 41:22 - 4 September 2005 - Tilburg, Netherlands
20 kilometres 55:48 - 15 January 2006 - Tempe, Arizona, USA
25 kilometers 1:11:37 - 12 March 2006 - Alphen aan den Rijn, Netherlands
One hour run 21,285 m - 27 June 2007 - Ostrava, Czech Republic
Marathon 2:04:26 - 30 September 2007 - Berlin, Germany
Marathon 2:03:59 - 28 September 2008 - Berlin, Germany
30 kilometers 1:27:49 - 20 September 2009 - Berlin, Germany

MEDALLA D'ORO :
J.O. ATLANTA 1996 - 10.000
J.O. SYDNEY 2000 - 10.000
C.M. STUTTGART 1993 - 10.000
C.M. GOTEMBURGO 1995 - 10.000
C.M. ATENAS 1997 - 10.000
C.M. SEVILLA 1999 - 10.000
MEDALLA DE PLATA :
C.M. STUTTGART 1993 - 5.000
C.M. PARÍS 2003 - 10.000
MEDALLA DE BRONZE :
C.M. EDMONTON 2001 - 10.000

El que jo deia.... "una bestiada".

.

QUE AHIR VAIG CÓRRER 5 QUILÒMETRES …?

…doncs avui, 10. Perquè del que es tracta és d’anar acumulant i acumulant quilòmetres a les cames. És la meva manera particular d’anar-me preparant la Marató de Donosti, marató a la que -finalment- no podrà acompanyar-me la Marta pel tema de no poder agafar-se de festa el dilluns 29 (jo no estaré com per tornar en cotxe des de Donosti la tarda de diumenge...)

Inicialment havia previst anar al Club per fer uns 15-20 quilòmetres en bici; però finalment m’he pujat a la cinta i, xino-xano, he corregut 10 quilòmetres com aquell que no res: els primers 8 “al meu ritme de marató” (6:00 el quilòmetre), per acabar fent els 2 últims “sprintant versió Txabi”, o sigui, a 5:00 el quilòmetre; total, 58:05 i cremant 860 calories... i suant com un verro la nit abans de Sant Martí !.

No. Encara que no us ho cregueu, avui tampoc m’han entregat el cotxe nou. És per matar-los ! (si divendres eren excuses d’allò més kafkianes, les d’avui ja ni us les explico...). Si demà no me’l donen, dimecres sortiré als diaris, us ho ben asseguro (a la premsa els hi agraden els piròmans, i jo els hi penso cremar el “chiringuito”).

.

JA HE TORNAT...

Me n’he anat a córrer anant guanyant el Barça per 0-2 i arribo a casa amb un 1-3, expulsió de Piqué inclosa després de provocar el penalty que ha suposat el gol del Getafe. Som al minut 35 de partit.

El recorregut que he fet, a un ritme relativament ràpid, ha estat el anar fins a la Creu de Pedralbes i tornar (no he agafat rellotge ni crono, però hauran estat uns 25 minuts i uns 5 quilòmetres mal comptats).

I si tres han estat els gols del Barça, tres són els reconeguts culers que han assolit els títols de Campions del Món de Motos; aquest trio victoriós culé el composen, des d’avui: 

L’increïble i joveníssim lleidetà Marc Marquez ho ha estat avui en 125 cc.

El manresà Toni Elías en Moto 2

I el mallorquí Jorge Lorenzo en Moto GP          

Per tots tres, enhorabona i ... força Barça !.    Per cert, s’ha acabat el partit amb el resultat de 1-3

.

UN MATI… ESTRANY ?

 

Després de llevar-me lleugerament “resacós” del esplèndid festorro d’aniversari de la Lourdes A. (impressionant “jaima marroquina” instal·lada ex professo per a l’ocasió a “La Font del Lleó” ), avui he viscut una situació totalment nova per a mi: veure’m prenent mides al pis de la meva filla; ojo al dato: al pis de la meva filla; perquè, sí, definitivament i després de que a la feina li fessin una molt bona oferta, l’Andrea aixeca el vol i se’n va a viure sola, sola, soleta. Algun dia escriure quelcom sobre això. Avui el meu cap és un enorme giravolt de sensacions i de sentiments contraposats, difícils ara mateix de plasmar per escrit.

Per cert, es complica la possibilitat de que la Marta m’acompanyi a Donosti: si s’agafa el dilluns 29, aquella setmana només treballaria dimarts i dimecres, perquè dijous ja se’n va de viatge a Bèlgica amb sa mare.

Espero que el nostre bon amic Murphy no faci acte de presència demà, perquè aquest migdia ja li he fet entrega a Jordi del meu -seu ja- BMW i, si demà al matí plou, se’m girarà feina per anar a la feina perquè el cotxe nou no crec poder anar a recollir-lo fins al migdia o a mitja tarda.

Entra una cosa i l’altra, ni ahir ni avui no he corregut res. Acaba de començar el partit del Barça i crec que el que faré -ara mateix- es agafar l’iPod amb el accessori de la radio i sortir a córrer per la Diagonal sentint el partit.

Som-hi !

.

SI ÉS QUE NO ESCARMENTO…

Avui per la tarda estava “de divendres”, o sigui, de panxing al sofà deixant passar l’estona mig endormiscat després de dinar... i força estona després de dinar. Però he “desendollat” un cop més la situació i me n’he anat cap el club, inicialment per fer “quatre cosetes” i veure alguns dels partits del Campionat d’Espanya de soft-ràquet que es disputa aquest cap de setmana. Però...

He arribat en el just moment en que l’Albert i l’Enric (“l’averiao”) estaven a punt de fer la sortida habitual dels divendres per fora del club. I la pregunta de l’Albert ha estat, clar:

- Txabi, vens amb nosaltres, oi ?

Bé, no era una pregunta o, si ho era, era una pregunta totalment retòrica. Així que, tot i anar ja vestit per fer “les quatre cosetes” que pensava fer, me n’he anat al vestuari a posar-me “roba per córrer”. Com sempre, les indicacions del Albert han estat les de: “anirem tranquil·lets...”; i, com sempre, nasti de plasti: hem anat fins al Parc de Cervantes (4 quilòmetres), a un ritme mitjà de 5:09; però és que la tornada, uns altres 4 quilòmetres, els hem fet per sota dels 5:00; bé, quan dic “hem fet” vull dir l’Enric i jo, perquè l’Albert -en arribar a la benzinera- ens ha dit allò de “hasta luego, Lucas” i ha sortit volant (el poc més d’un quilòmetre que restava fins al club l’ha fet a un ritme de 3:30 !!!).

Demà, cap a Vic... últim viatge amb el BMW perquè, per fi, avui pel matí han descarregat el meu cotxe nou al concessionari (i el que ha estat al·lucinant, un cop més, han estat les raons “kafkianes” que m’ha donat el venedor per no entregar-me’l aquesta tarda, tenint tot el dia per davant). Així doncs, a partir de dilluns per la tarda... cotxe nou !. (és d’aquest color... aquesta és la única semblança amb el de la fotografia...).

.

TEMA MARATÓ de DONOSTI …

… va pel bon camí. Després de la “bronca” d’ahir al vespre, avui "la jefa" s’ha llevat voluntàriament conciliadora i, sense fer jo cap comentari al respecta en llevar-nos, no hi ha posat pegues; és més, ens hi anem tots dos: sortirem dissabte al matí i tornarem dilluns a mig matí o al migdia. Aprofitaré el dorsal i el xip d’en Pau (per ell, aquesta de Donosti serà doncs “la seva primera marató”...). I també l’hotel que havien reservat amb la Carol (Hotel Anoeta).
En positiu: correré la meva segona marató, al cap de dos mesos justos de córrer la primera.
En negatiu, no podré anar a votar (o hauré de fer-ho per correu) i, si les teles no “m’ho arreglen”, em perdré el Barça-Madrid (a menys de que el facin el dilluns 29).

Segueixo sense tenir el cotxe nou:
dimarts passat em diuen, sense jo demanar-ho:
-“el cotxe ja està descarregat a Santander...”;
-dijous: “ens el porten d’un moment a l’altra...”;
-dilluns: “no sabem on és...”;
-dimecres: “possiblement ens el portin avui al matí o per la tarda...”;
-avui dijous: “està a la campa de Sant Boi, o sigui que potser aquesta tarda...”.
Té collons la cosa: un cotxe amb previsió d’arribada al concessionari pel dia 20 d’octubre, que arriba des d’Anglaterra el dimarts dia 26 ( “Txabi, ja tenim el número de bastidor; ja el podríem matricular, però prefereixo que el cotxe estigui ja físicament aquí...”) i que avui, al cap de 10 dies, encara no ha arribat, ni tenen la certesa de quan serà. Així que segon cap de setmana sense poder estrenar-lo. I el que més m’emprenya és que m’enganyin i em prenguin per imbècil: 10 dies amb un cotxe “perdut per no se sap on”? I no penjaran pels collons al cap de logística?.
En fi, paciència... Ah! el concessionari és Motor Llansá de Sant Just; us ho dic perquè no us hi apropeu.
.

JA LES TINC . . . !!!

Han tardat gaire bé un mes en arribar-me, però finalment ja les tinc... !!!

HOUSTON, TENEMO UN POBLEMA…

Ahir sèries, avui bici. He fet 20 quilòmetres en bici en 47 minuts, cremant 381 calories (ahir 30 minuts, corrent 6 quilòmetres, 500 calories: està clar que, qui vulgui baixar de pes -no és el meu cas- que corri !).

“Houston, tenemo un poblema”; començo ja a tenir coll avall el tema de córrer la Marató de Donosti. Però ara fa una estona, en arribar a casa, ho he deixat caure, com aquell que no vol la cosa, com ja quelcom decidit... i la Marta s’ha emprenyat com una mona: no vol que torni a córrer una Marató tant aviat, així que... “Houston, tenemo un poblema”. Estic convençut de que d’aquí al 26 la convenceré i de que fins i tot aconseguiré que m’acompanyi (tot i que, d’anar-hi, jo vull tornar en cotxe dilluns al migdia i ella no pot agafar-se més dies de festa, pel viatge que farà al desembre). Jo, “de coco” estic bé per anar a córrer a Donosti; com a Berlín, m'estic engrescant jo solet. Això sí, m’he plantejat sèriament -durant tot aquest mes de novembre- el córrer, i córrer i córrer, acumulant quilòmetres a les cames per tal de preparar-la a la meva manera; però si la Marta continua tossuda... “Houston, tenemo un poblema”.

I parlant de Maratons... avui per fi m’han arribat per correu les dues fotos “oficials” de la de Berlín que vaig encarregar fa gaire bé un mes; ara no les puc escanejar, ja les “penjaré” demà...

Per cert, que una mica més -o millor dit, 2 minuts jugats de menys- i "el geriàtric milanés" els hi fot un bon ensurt "als merengones":  AC MILAN  2 - REAL MOUDRINHO  2.
.

UNA SÈRIE RARA, RARA, RARA…

Després de no fotre ni brot ahir, avui he anat pel club a fer una mica d’exercici de cames, versió “corre que te corre en la cinta... pero poco”: he fet una sèrie, rara, de 6 quilòmetres:

• 2 quilòmetres d’escalfament a ritme 5:27
• 3 quilòmetres a 4:36
• 0,5 quilòmetres de “recuperació” a 6:00
• per uns 0,5 quilòmetres finals “sprintant” a 4:00

per acabar cremant 505 calories en 29’40’’; llarga sèrie d’estiraments, dutxa... i cap a casa. És el començament d’un projecte  “d'acumular quilòmetres durant el mes de novembre” de cara al dia 28, per la meva “possible” participació a la Marató de Donosti; perquè, aquest cop sí: o la preparo bé, fent quilòmetres i quilòmetres, de manera constant, o no hi vaig.

 

Avui, a nivell de feina, ha estat un dia d’aquells ben estranys: de sobte, i molt a primera hora del matí, han “despertat” 2 projectes que anava perseguint des de feia un parell d’anys i que estaven -com els ossos- “hibernats”. I, per la tarda, he aconseguit “engrescar” a un partner per posar en marxa un parell o tres de temes molt interessants. I és que aquesta feina meva té això: llences quelcom, ho persegueixes, ho persegueixes... queda “hibernat” i un bon dia, al cap de potser un o dos anys... tachan! “desperten”, aparentment, ells solets (gràcies, però, a la insistència “machacona” prèvia -subtil a vegades- per part meva en el decurs d’aquest un o dos anys...).

.

HI VAS UN COP…

… i un altra, i un altra, i un altra més.... hi vas en cotxe, en moto, caminant… hi vas sol, hi vas en grup, hi vas en parella... hi vas de petit, hi vas de gran... tant se val cóm i quantes vegades hi vagis: religiositat i espiritualitat al marge, cada cop que vas a Montserrat és una experiència diferent, única. No sé el que té aquest lloc que m’atrapa, m’enganxa...

Quan avui aquest matí hi hem arribat amb la Marta, estava tota “emboirada”, misteriosa, única... i a besar de gent per tot arreu. I el remat de l’escolania cantant “El virolai” et posa els pels de punta, per més i més cops que l’hagis sentit i cantat, tant allà mateix dins la basílica com per altres llocs i ocasions pel país.

.