Visitants a la pàgina...

domingo, mayo 26, 2013

Per fi, “lo puto cinc” ha tornat a desaparèixer !


... i espero que ja no torni.
Des de febrer de 2012 no deixava de veure “lo puto cinc” al crono en acabar les curses. He fet, fins ara, 51 curses de 10 quilòmetres i només en 17 d’elles -amb la d’avui- he acabat per sota de 50 minuts. El meu crono d’avui, 49:39  i acabant en el lloc 1.935, i el 75é de la meva categoria, la dels "juràsics"; tampoc no és per tirar-hi coets, però després de tant de temps, per a mi és tot un èxit. Sí, ja sé, els “agoreros toca-collons” habituals diran que, és clar “era una cursa en baixada”... però tampoc n’hi ha per tant: no deixen de ser 10 quilòmetres.
Cursa ben organitzada la d’avui, la primera “DiR/Guardia Urbana”; l’únic “però”, la samarreta; i és per això que jo no he corregut amb ella, tot i que la gran majoria de corredors (+de 8.000 finalment) sí que ho ha fet. Sortida sense aglomeracions: toooooota la Diagonal, a lo llarg i a lo ample, era per nosaltres, i -a sobre- han fet dues sortides; jo he sortit a la primera, amb la Su (...que ha arrancat a córrer sense “engegar “  el seu Garmin, com si fos una nerviosa principiant), la Laura i en Xavi (...tiempazo final que ha fet el paio; crec que ell l'ha acabat quan jo encara era al quilòmetre 7,5). Des del mateix moment de la sortida m’he posat a córrer al meu ritme dièsel, chaca-chaca-chaca, tot i que una mica més ràpid el primer quilòmetre. I aquests han anat caient, un rere l'altra:
4:36, 4:55, 4:49, 4:56, 5:01 (avituallament), 4:55 (aquí m’he trobat -i he deixat enrere- a la Maria, companya de classe de primària i secundària de la meva filla Andrea, i que jugaria un paper important a final de cursa);  4:52, 5:05, 5:12... i aquí altra cop entra en escena María, perquè una mica abans d’arribar al quilòmetre 9 s’ha posat altra cop a la meva alçada i poc a poc l’he vist anar-se allunyant i llavors ha estat quan m’he dit:
-Ah no, Txabi, no, a tu la María no et deixa enrere...
Així que aquests ha estat el meu al·licient engrescador de fi de cursa: el no perdre de vista a la Maria... i així ho he fet, acabant el darrer quilòmetre a 5:02 i creuant meta a poc més de dos metres al darrera seu ( i després ha resultat que la tal María -que jo la feia “primeriza” en això del córrer, va fer diumenge passat la Half de Calella... però això m’ho ha dit en acabar).

El notición de la cursa ha estat que “Little Su”, la Susanna, (que sembla que vagi en moto) ha acabat segona de la categoria absoluta general de dones, tot i que el trofeu que li han donat ha estat el de 3ª corredora arribada (no ha pogut recollir el trofeu perquè estàvem tots esperant que arribés la Trini al costat dels camions guarda-roba... metre la Trini feia la foto a Rosa, que estava recollint -al podi- el trofeu de la Su !)
La imparable Laura també ha fet marcón, i ha acabat 4ª de la seva categoria.

La cosa avui ha acabat amb un esmorzar en un “tipic bar xinés” al costat del Club Bac de Roda, de on són tota aquesta colla de “BDR” (Boixos del Running), que m’han acollit al seu costat en aquestes darreres curses... Son la canya !.

(la foto del grup, gentilesa d’en Xavier Bonastre de TV-3 (si t’han de fer una foto, millor que te la faci un professional, no ? li he demanat que ens la fes, com si ens coneguéssim de toooota  la vida).

(C.Q.  410  41-87-323)

miércoles, mayo 22, 2013

Definitivament…


haver jugat ahir a soft-ràquet no va ser una bona idea.
Anem a pams.
   a- per mandra, no em vaig canviar les sabatilles després dels 10 quilòmetres en bici i vaig jugar les dues partides amb les Saucony de córrer: craso error, perquè -metre corro- el peu no se’m mou, però jugant a la pista em “ballava” per dintre al frenar, al desplaçar-me de costat... Resultat: les dues plantes del peu escaldades.
   b- el ajupir-me per arribar a boles baixes a ran de paret, no és –ni molt menys- el millor per la meva esquena.
Tot i així, avui era dimecres i tocava -i volia- anar a córrer amb la colla fins a La Font del Cervantes. Hi hem anat en Pau, l’Enric, la Belén i jo (poc quorum avui). Però:
   a-estic ben constipat, en fase “mocus-candelum-colgandum”, que no ajuda per córrer precisament
   b-els peus em molestaven, per l’escaldada d’ahir.
   c-com que respiro amb la boca oberta -“boquejant” com els peixos- m’he empassat pol·len dels arbres plataners, quedant-se’m a la gola, sense pujar ni baixar, cosa que em feia tossir de mala manera i...
   d-tenia la sensació com de portar dos petits sacs de sorra lligats als turmells perquè, collons, cóm em costava avui aixecar els peus del terra !.
Amb aquest panorama, me n’he anat corrent des del club i fins al davant de Mercadona, a prop de casa, i he tingut que girar cua i tornar gaire bé tota l’estona caminant fins el club. Les cames em pesaven com si fossin de ciment i, ja dic, era al·lucinant el que em costava aixecar els peus del asfalt. si intentava córrer. No m’havia passat mai, ni en els pitjors moments finals de qualsevol de les quatre maratons (... i no exagero). He corregut només -mal comptats- 3 quilòmetres.
Descansaré fins diumenge, per agafar forces per la cursa.
No comptabilitzo, per rés, aquesta desastrosa sortida d’avui. Espero que només hagi estat un “incident puntual”...
 
 

martes, mayo 21, 2013

Torna el soft-ràquet !


Després de gaire bé un any, avui he tornat a jugar a soft-ràquet  i -com no- amb la Susanna.
El pas de temps és inexorable  i en un esport com aquest, on la col·locació a la pista i el "toc de canell" són fonamentals, el “deixar-ho un temps” passa factura. Però tot i així, les dues partides perdudes ho han estat per  15-13 i 17-15. ¡ Al loro, que no estamos tan mal !. La Susanna ha millorat, i molt !.
Abans, però, m’he cruspit 10 quilòmetres en bici a bon ritme i resistència de pedals. I demà "toca sortir" amb la colla, que diumenge torna a haver-hi cursa (la DIR/Guàrdia Urbana, per la Diagonal)
Ahir vaig tenir la primera trobada amb la gent amb la que compartiré equip a la “Oncotrail” el mes d’octubre; finalment, serem dosBambini” (one i two); el fet de dir-nos “Bambini” és perquè les samarretes de tots dos equips ens les finança el Col·legi elitista de Girona “Bambini-Montjuic”. Ahir, els del one hi eren tots; ells, segur, la faran corrent mentre que nosaltres -els del two- la farem caminant-trotant-corrent a estones, però majoritàriament, caminant a bon ritme. Ahir, “dels meus” no n’hi havia ni un (Eva, Bàrbara i el marit d’Eva, que crec que es diu Marc). Ens falta “gent per córrer” al two, i he gaire bé convençut a Laura perquè se’ns afegeixi  (Laura és la runner del grup de la Trini, Susanna, Xavi i companyia, amb els que vaig córrer “la cursa del Dimoni” fa un parell de setmanes, la menuda corredora que va quedar segona de la seva categoria, la “Elizabeth Taylor eyes”). Ara ens toca començar a pencar per recollir els calerons... i entrenar !.

La www.oncotrail.cat és una cursa solidària que el que busca és recaptar diners per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer als hospitals de la província de Girona, llocs on s’hi passen hores i hores; tot el que recaptem -un mínim de 1.000 euros per equip inscrit- servirà per pintar parets, canviar sofàs, millorar la il·luminació, instal·lar xarxes wi-fi... per tractar de fer-los l’estància menys “gris”.
Jo avui ja he donat el primer pas: digueu-me agosarat però, mitjançant un contacte professional,  els he escrit a la gent del Celler de Can Roca, demanant-los la seva col·laboració en forma d'obsequiar-nos amb
un menú de degustació per a dues persones
Ells són, i molt, de Girona i crec que seran sensibles a l’idea. Tot és provar-ho. Si em diuen que sí, farem una rifa, una única rifa, amb aquest únic gran premi. Data per a fer-ho coincidir amb les tres últimes xifres del sorteig de la ONCE ? el 31 de juliol. Butlletes a 3 euros (la nostre intenció és recaptar 3.000 euros i destinar-los íntegrament, tots, a la “Fundació Oncotrail”.
A veure si hi ha sort i la bona gent del Celler de Can Roca, actualment “el millor restaurant del món”, ens diuen que sí.
I vosaltres... quantes butlletes voldreu ?
(C.Q.   400  40-87-313)  

lunes, mayo 20, 2013

Camí de Ronda de S'Agaró


Camí de Ronda de speedy-txabi en Garmin Connect: Reproductor

Una bona "sortideta" en solitari, amb un perfil interessant... en acabar sobre tot (però quin luxe poder córrer a peu de platja pel Camí de Ronda de S'agaró).

(C.Q.  390  39-77-313)

lunes, mayo 13, 2013

Només començar…


… ja sabia jo que me’n penediria !.
Avui, dilluns post-cursa, tocava "sessió de recuperació activa", que diu en Pau (de qui, per cert, avui és el seu 27é aniversari). I amb aquesta idea me n’he anat cap al club, fent 10 quilòmetres en bici a bon ritme i bona resistència de pedals.
És ben curiós: mirada sempre sota el “baremo Txabi”, la cursa d’Esparreguera del dia 5 va ser duriya per a mi; i la d’ahir a Badalona, una setmana després, va ser “duriya de collons”, amb els seus desnivells cara amunt dels primers 5 quilòmetres. Però ves per on (i fins on m’arriba la meva memòria runner) mai, mai, m’he trobat tant bé, tant “sense dolor ni molèsties” a les cames, ni cansament, com em trobo avui després d’una cursa. Ni en els quàdriceps, ni els sòleus, ni els bessons... Literalment, és com si ahir no hagués corregut cap cursa. No ho sé, no ho entenc. La única explicació plausible és que porto una temporadeta d’entrenament continuat, sense alts i baixos, retornant al dia a dia del club i fent coses que feia temps que ja no feia, apart de córrer. Deu ser això (perquè no crec que la sessió de massatge de cames d’ahir, tant bon punt acabada la cursa, tingui gaire a veure amb aquest “petit miracle”). I, a sobre, fent  el raonable bon crono que vaig fer ahir, donades les condicions.
 
¿ I perquè deia que “només començar, ja sabia jo que me’n penediria”?. Doncs perquè avui, després de la pedalada dels 10 quilòmetres me n’he anat a fer l’habitual sessió d’estiraments; i gaire bé sense adonar-me’n, m’he trobat fent la classe d’abdominals amb l’Albert -classe que no faig mai- i que he fet avui gaire bé en un 95% (hi ha exercicis que, per culpa de la meva maleïda esquena, ni somiar de fer-los). I és que per la meva esquena, fer abdominals és el pitjor. Mentre els feia, ja me’n estava penedint; així doncs, demà a patir una bona estona de mal d’esquena... i durant un bon grapat de dies.  ¡Ara que feia dies que no m’emprenyava gaire!.
Tonto, Txabi, si és que sembles tonto, recony !.
(C.Q.   381  38-77-304)
 

domingo, mayo 12, 2013

+ Fotos "Cursa del Dimoni"...










Cursa del Dimoni (BDN)


Contradient gaire bé totes les previsions i plans que m’havia fet (no córrer cap cursa aquest mes de maig, fins a la DIR/Guàrdia Urbana del 26 per la Diagonal), ja diumenge passat vaig córrer a Esparreguera. I no content amb això, ahir, a última hora, vaig decidir que podia córrer avui la “Cursa del Dimoni”, a Badalona. Les inscripcions ja eren tancades, però en ser  una cursa gratuïta dins dels actes de les Festes de Maig, vaig pensar en anar-hi igualment. Els hi vaig dir a les meves “princeses runner” i, sorprenentment, per la nit Susanna em va dir que tenia un dorsal, d’una companya que no podria fer-la. Així que aquest matí (com si de Dustin Hofman a “Tootsie” es tractés) he corregut la cursa com a “Rosa”. El que no he pogut fer és “oficialitzar el meu temps”, perquè tenia el dorsal de la Rosa, però no el seu xip. Queda només constància del meu temps en el Garmin.
M’he trobat  amb les princeses i la resta de la colla "BDR" (Bojos del Running) a la zona de sortida, i fent-nos les fotos de rigor. Ells esperaven una cursa “facilona”, però els he anat traient del seu somni, dient-los que sortíem “a peu de mar” i que això s’enfilava per sobre de Montigalá (duriyos els quilòmetres del 2 al 5).
Tret de sortida, i Susanna i Laura que “...si te he visto no me acuerdo” tirant fort des dels primers metres, al igual que en Xavier i en Rubén. L’Andreu i la seva filla anaven al seu ritme. Jo m’he plantejat anar a “ritme dièsel Txabi” el màxim de temps possible, chaca-chaca-chaca, tot i el desnivell i la punyetera calor que feia. Pel darrera, escoltava a Trini animar a un grup d’infermeres doncs avui “és el seu dia” (la he portat gaire bé enganxada al darrera meu tota l’estona; bona cursa, Trini, 23ª a la teva categoria).
Amb el “regal” al quilòmetre 7 de la pujada i baixada pel Pont del Port Esportiu, he fet el tram final de la cursa intentant no abaixar la guàrdia, i creuant meta en  51:45  a ritme promig de  5:14  (un temps que, tenint en compte el desnivell i la calor que fotia, i el desgast competitiu de les sis darreres setmanes, no ha estat gens, però que gens malament).
Laura i el seu trofeu....
Sisena cursa, en sis setmanes consecutives, des del  passat 7 d’abril, amb aquest resum: 
 
-Cursa El Corte Inglés: 7 d’abril...  1:00:06
 
-Mitja Marató CostaMaresme: 14 d’abril...  retirada, per lesió.
 
-Cursa Bombers: 21 d’abril... 53:08
-Nocturna L’Hospitalet: 26 d’abril... 51:19
-Cursa d’Esparreguera: 5 de maig...  52:52
-Cursa del Dimoni: 12 de maig... 51:45
De la colla, avui Speedy-Susanna ha acabat 6ª de la classificació general de dones i 4ª a la seva categoria...  i Laura ("Elizabeth Taylor eyes") ha fet 2ª a la seva categoria, cosa de la que ens en hem assabentat ja esmorzant tots plegats a La Granja, perquè en Xavier ho ha consultat via mòbil a Champion-Chip. Tot una campiona!.
Una bona matinal esportiva, rodejat de bona gent.
Ara ja, sí; ara ja fins el 26 no torno a competir. Paraula !.
(C.Q.  371  37-67-304)

miércoles, mayo 08, 2013

Dimecres runner…


Ara ja feia dies que no sortia amb la colla els dimecres, però un moment o altre s’havia de trencar aquesta mala costum. I això que durant tota la tarda he passat per tots els “estadis”:
-Tens els quàdriceps encara carregats, ves-te’n cap a casa i descansa...
-Canviat a casa, ves corrent fins el club i torna amb ells fins a casa, i així correràs menys estona...
-Ves-te’n  al club directament  des del despatx amb la moto, canvia’t allà, però quedat al gimnàs...
-Ves a casa, canvia’t, agafa el cotxe, surt a córrer amb ells i, després d’estirar al club, torna a casa a dutxar-te...
Finalment la darrera ha estat la opció escollida. I he sortit a córrer amb en Pau, en Ramón, la Belen, en Tomás, l’Enric, en Xavi... i la  recentment “estrenada finisher” tri-atleta aquest diumenge a Sitges, la nostre Núria (la mateixa que va fer, soleta, la Transpirinenca -de Port Bou a Ondarribia- en mountain-bike i, com que se li va fer "petita" la tirada, va anar tirant, tirant, per la ruta del Camino de Santiago, fins arribar a Finisterre).  

He fet el recorregut habitual fins a la Font del Parc Cervantes (ells han allargat el recorregut tirant fins a La Creu).
Aquest d’avui és un recorregut -7,5 quilòmetres- que he aconseguit fer, més o menys, al mateix ritme en que ja ho feia habitualment (en 40:06 a ritme 5:20); però avui m’he notat molt cansat, com molt fora de forma, gens alegre. Feia calor, sí, però no és excusa. Haig de continuar entrenant amb regularitat, tornar al dia a dia runner o això anirà cap avall cada cop més, irremediablement.

 
(C.Q.  361  36-67-294)

lunes, mayo 06, 2013

Recuperació activa…


No em pregunteu perquè, però avui tinc els quàdriceps trinxats, engarrotats, adolorits...; les llargues pujadetes d'EsparrEguera han passat més factura del que em pensava... i el no entrenar com cal, és clar.
Opcions que tenia avui, davant d'aquest "adolorit" panorama:
- en plegar de pencar, anar-me’n cap a casa a descansar o bé
- fer “recuperació activa” al club.
i he apostat per aquesta darrera; 10 quilòmetres a molt bon ritme en bici i una llaaaaarga, i avui molt més necessària que mai, sessió d’estiraments.
Ay... què dur es fa això d’anar fent anys ! (...els terminis de recuperació son cada cop més llargs). L'esquena ? avui bé, mira tu per on...
Però dimecres, a sortir a córrer amb la colla !.
(C.Q.  353,3  35-67-286,3)

domingo, mayo 05, 2013

EsparrEguera, 2013… una més al sac!


Amb dos dels Tribanda esparrEguerins, l'Albert
(MMP absoluta avui) i en Jordi (7é classificat)
Si el 2009 vaig acabar-la en 48’24’’ que és, fins a dia d’avui, la meva 3ª MMP en curses de 10 km i un moooolt bon temps en “l’univers Txabi” (i després de retirar-me al 2010 després de córrer només els seus primers 2,5 quilòmetres) avui -quatre anys després d'aquell 2009- he afegit 4 minuts i 28 segons a aquell tempscollons, un minut i set segons més per any, o el que és el mateix, gaire bé 27 segons més per quilòmetre que fa quatre anys. Perquè avui he creuat meta en un temps de 52’52’’ (...havent parat gaire bé un minut per beure, tot val a dir-ho). Però també és veritat que porto 4 anys més al damunt...

La cursa d’EsparrEguera, digui el que digui l’Albert amb el seu ja famós:
-“... la d'EsparrEguera és una cursa per fer marca”
és una cursa “duriya”. Des d’abans del quilòmetre 2, i fins passat el 6, és una continua pujada, no “heavy”, però sí que puja, puja, i puja... i a ple sol. He aguantat bastant bé, apretant les dents, fins el quilòmetre 5 -avituallament- on m’he parat per beure i refrescar-me (fotia força calor aquest matí). La passada pel polígon, avorrida i pesada com sempre fins gaire bé el quilòmetre 8, i des d’allà ja de baixada altra cop cap EsparrEguera.

Menció especial avui pel meu germà, en Jordi (que viu a Collbató, molt a prop d'EsparrEguera) que no sé què coi es pensava que durava una cursa de 10 quilòmetres; el cas és que ha vingut per poder fer-me fotos a l’arribada a meta... però el paio, un cop donat el tret de sortida, se n’ha anat a esmorzar tranquil·lament...i ha aparegut pel pavelló quan jo ja estava dutxat. Quin cas !.
"... tu segueix a la rubia, Txabi" 
(...i ho he fet mentre he pogut)

Menció especial, també, “para la rubia”, la incombustible Rosa, que ha quedat primera en la seva categoria (com jo, també de “juràssiques”): m’ha tret gaire bé 2 minuts i mig.

Un dels meus, remots, objectius d’avui era “fer pòdium”, doncs segons el llistat d’inscrits només érem 17 els corredors de la meva categoria (la que jo anomeno “els juràssics”, de més de 55 anys); però sí, sí, pòdium... els tres primers maleïts “juràssics” que han creuat meta ho han fet en... 37’. Collons, això no es fa, perquè “destrempa” molt!. Tot i així, he acabat el 10é. de la categoria “juràssica”.


I amb aquesta cursa d'EsparrEguera acabo la repleta “tournée de curses” d’aquest últim mes, en el que he competit tots i cadascuns dels seus 5 caps de setmana: Cursa El Corte Inglés, Mitja Marató Maresme (fallida, per lesió), Bombers, Nocturna de L’H i acabant avui amb la d’EsparrEguera. Ara, a entrenar bé fins el 26 de maig per poder afrontar “amb garanties de fer marca” (baixar de 47:58) la avorrida “Cursa DIR”, de punta a punta de la Diagonal en línea recta.  

(C.Q.  343,3  34-57-286,3)


jueves, mayo 02, 2013

Amenaça de “crack-catacrack”


Ja fa dies que em va amenaçant, que la meva esquena em va donant “toques de atención”... què està a punt de fastiguejar-me, i de quina manera !. Però, ves per on: quan més marxa li dono, millor es comporta.
Ahir varem anar amb Marta a caminar una estona per la zona de Vallvidrera (5 quilòmetres “toboganeros” mal comptats); i després de tres dies estant a la frontera de “deixar-me clavat i ben clavat”, a la meva maleïda esquena sembla ser que l’activitat física, en lloc d’empitjorar-ho, ho millora; així, inicialment avui havia pensat anar-me’n cap a casa, després de tota la tarda "patejant-me els carrers" dels voltants de Pl. Molina per feina, perquè la tenia ben encarcarada, adolorida, rígida. Però el que he fet és anar al club a pedalar una estona (10 quilòmetres) i fer una llaaaarga sessió d’estiraments... i ara mateix, com nou (veurem demà). Entre nosaltres: crec que va ser la sessió de màquines de braços de dilluns: massa pes, i per tant, forço massa l’esquena per ajudar-me. La meva esquena i jo: un idil·li dels d’abans, dels de “per toooota la vida” (sense possibilitat de  divorci).
Per cert, del global de  7-0  de la eliminatòria de Champions contra el Bayern millor ni en parlem...
 
(C.Q.  333,3  33-57-276,3)

lunes, abril 29, 2013

No en surto d’una…


 
… que ja me n’estic ficant en una altra !
Inicialment volia deixar de competir durant el proper mes de maig; però aquest matí, en Riera (d’Esparreguera que és ell) ha comentat per WhatsApp:
 -“Ei, aquest diumenge és la Cursa d’Esparreguera… qui vindrà a córrer ?”.
 
El Tribanda, gaire bé al complert, farà el Triatló de Salou... així que –sense pensar-m’ho gaire, la veritat- m’hi he inscrit jo, tot i que la correré sol.  La foto és de la meva primera participació a Esparreguera, al ja llunyà 2009, en un fantàstic temps de 48:24, la meva tercera millor marca en curses de 10, després de les Jean Bouin del 2008 i 2010). Aquesta d'Esparreguera del 2009 va ser la participació més nombrosa del llavors actiu equip de runners de Can Mèlich amb “la naranjito”; jo la vaig tornar a córrer el 2010, però em vaig retirar als 3 ó 4 quilòmetres: primer cop que em retirava d’una cursa de 10 km.; el segon cop va ser a Calella 2011, però era una mitja marató, com també vaig tornar a fer fa uns dies; tres “taques” en el meu historial runner.
Avui al club m’he cruspit dotze (12) quilòmetres en bici i m’he retrobat amb els exercicis de màquines de braços (les agulletes de demà seran espectaculars als braços).
 

Torpe, torpe, i torpe... per no mirar l’agenda abans de fer-ho, avui m’he inscrit a la Cursa Nocturna de Desigual (8 km) pel litoral de la platja de Barcelona, el 21 de juny... sense recordar que ja m’havia inscrit mesos enrere a la Nocturna del Port de Barcelona (10 km) que es corre a l’endemà, el 22, també al vespre. També es podrien posar d'acord, no ? Què hi farem... correrem les dues !.
 
Ah... i dimecres remuntarem i ens en anirem a Wembley !!!
(C.Q.  318,3  31-47-271,3)

domingo, abril 28, 2013

Última cursa d’abril…





La pluja finalment ens ha respectat i no ha fet acte aparició aquest vespre... però si que ha deixat un bon grapat de basals on empapar-se les sabatilles (jo ho he fet, i de ple, al quilòmetre dos: aigua fins els turmells i els dos peus ja xops per tota la resta de la cursa).
Avui la cosa no ha començat bé: anava, en cotxe, però amb temps de sobres... però han tallat la primera sortida del lateral de Gran Via (a Bellvitge) i també la sortida de la Plaça Europa, amb el conseqüent embús quilomètric de cotxes des d’abans de Bellvitge. Neguitós, he entrat finalment al pàrquing de Gran Via 2 faltant 10 minuts per les nou del vespre; bé, jo... i tots els corredors que ja anàvem tard i que n’érem un bon grapat; aixì que tots, com a boixos, a buscar una plaça lliure en un pàrquing  d'un Centre Comercial plé de gom a gom en un dissabte per la tarda. He tingut sort i no he trigat gaire en trobar la meva i en sortir corrent escales amunt, per arribar a la zona de sortida quan faltaven poc més de tres minuts per donar inici a la cursa. No m’havia passat mai. Per tant, no he pogut trobar-me ni amb la Susanna, ni amb en Per, ni amb la Belen, ni amb la Núria (... prou feina he tingut per trobar-me a mi mateix) i he arrancat a córrer sense poder escalfar gens ni mica. Però m’he trobat bé tota l’estona, tot i el munt de gent que duia pel davant (he sortit gaire bé des del darrera de tot).
La primera sorpresa, el canvi de recorregut d’aquest any: no han estat les dues voltes d'igual recorregut, habituals de cada any, sinó que després de fer la primera (amb el recorregut gaire bé de sempre, però amb alguna variació millorada) la segona part l’hem feta més pel polígon industrial, més ensopida perquè no hi ha gent, però planera i lineal (llavors he comprés perquè havien tallat al trànsit la primera sortida). Vull creure que la nostre Tribanda Núria Hernández hi ha tingut quelcom, o molt, a veure amb la millora del nou traçat del recorregut.
He creuat meta en  51:19   el que representen  2 minuts menys que diumenge passat a Bombers . No està gens malament, oi ?; el 2010, a la primera edició ara ja fa tres anys, 50:41... tampoc hem anat tant enrere (vaig faltar a la de 2011 i a la de 2012 vaig fer només la de 5 km).
(C.Q.  306,3  30-35-271,3)... inclou els10 quilòmetres en bici de dijous.

 

martes, abril 23, 2013

Algunes imatges de diumenge... i estirada de cames.


La bona gent de "Bojos del Running"
que m'han "adoptat"...


Avui he fet el que hauria d’haver fet ahir, de no haver estatr per la pesada i llaarga reunió que vaig tenir de 7 a un quart de 10 del vespre: estirar les cames. Així doncs me n'he anat al club, m’he pujat a la bici per fer uns bons 5 quilòmetres pedalejant a forta resitència de pedals i després, tot seguit, 3 quilòmetres a la cinta, dos a 5:27 i el darrer a 5:12. Però el millor de tot ha estat el retrobar-me amb la llarga sessió d’estiraments... i la sentència de l’Albert:
- “només que perdis aquests 3 ó 4 quilets, i entrenant amb regularitat, tot et tornarà a anar millor, com abans...”.
Així que, sense obsessionar-me (això ja m’ho havia dit jo a mi mateix fa uns dies) intentaré baixar una mica de pes (ideal 78-79) lligant-ho amb el retornar a la “normalitat” dels entrenaments regulars i les sortides amb la colla. Li he comentat a l’Albert si, a l’hora de tornar a fer regularment les sèries, quin hauria de ser el meu ritme, i ha sentenciat: sèries a velocitat de cinta 13,5, o sigui a 4:26 (1 quilòmetre i parar dos minutets, 1 quilòmetre i tornar a parar... i així en 4 ó 5 vegades per començar... i anar-ho allargant conforme em vagi sentint còmode a aquest ritme).
Ja tinc la pauta.
A partir de la propera setmana, m’hi poso !.

(C.Q.  286,3  28-25-261,3) 

domingo, abril 21, 2013

M’ha canviat el signe del zodíac !


Jo, que fins ara sempre havia estat “peixos”, me n’he adonat de que -d’un temps ençà- soc “cranc”. Si més no, el que faig és... anar enrere. Sis anys després de la meva primera “Bombers” (l’any 2008) aquesta ha estat la meva evolució:
2008...  50:48  (esperançador debut)
2009...  49:14  (MMP en aquesta cursa)
2010...  49:56  (encara “amb lo puto cinc” sense aparèixer)
2011...  52:37  (el principi de la fi...)
2012...  50:46  (una bona revifalla...)
2013...  53:08  (“el ocaso”... no tan sols la pitjor Bombers que he corregut mai, sinó que -de les 44 curses de 10 km. que porto fetes, ocupa la... 41ª posició; lamentable; espavila, Txabi, espavila !).
Què... soc o no soc un "cranc" ? (... amb 5 anys més a sobre, però).

Amb la Su i la Trini, les "princesses runner"
La Cursa dels Bombers és, de totes totes, una cursa “diferent”. Ni millor ni pitjor que cap altra: diferent. És de les poques que, mientras el cuerpo aguante, seguiré corrent; i -com jo- molta gent que, o bé no corre sovint, o que per ells és la primera cursa de la seva vida. Aquest any, però, he trobat a faltar més punts d’animació al recorregut. 27.000 inscrits. Bones sortides “a oleadas” per evitar, en la mesura del possible, les aglomeracions  (quan deixes enrere Pl. Urquinaona i tens al davant la visió de Via Laietana, és el més semblant a aquella estampida de nyús al canyó aquell on mor Mufasa, el pare de Simba, el Rei Lleó).
Hem sortit plegats la Trini i jo, amb en Jordi (“el capi”) que li tenia que marcar a ella el ritme per poder acabar fent un sub-50 avui, i m'hi he "afegit". I hem anat bé tots tres fins arribar al carrer Urgell, on la Trini “se’ns ha despenjat”; m’he anat girant, però no la veia, i he anat tirant (finalment, tot i que no ens hem vist, hem acabat entrant plegats a meta, perquè ella ho ha fet en 53:06). Lo de l’altra princesa runner ja és una altra cosa: la Su ha creuat meta en 42:38; palabras mayores...
La meva “involució” (...que no evolució) d’un any a l'altre a “Bombers”:
   Km.       1      2       3      4       5       6      7       8       9     10
2012...  4:43  4:58  5:05  4:50  5:19  5:04  5:05  5:13  4:50  4:45
2013...  4:58  5:04  5:02  5:09  5:28  5:20  5:23  5:29  5:31  5:16 
Com va dir un cop en Bernd Shuster: “... y no hase falta decir más nada”.
Pot ser, si entrenés una miqueta més...
(C.Q.  278,3  27-20-258,3)

miércoles, abril 17, 2013

Orgull de company !


Què voleu que us digui… n'estic molt i molt d'orgullós de ser company  de correries d’en Per, el “noruec trotador” del Tribanda. Avui, a poc més de 48 hores de creuar meta, sorprenentment ja s’ha presentat al club amb la seva medalla de la Marató de Boston penjada al coll i amb un somriure d’orella a orella que no se li esborrava; i és que no n’hi ha per menys. Perquè, deixant de banda -tot i que no és gens fàcil- les explosions i els morts i ferits de dilluns, en Per, després de “molt currar-s’ho”, i de la mà de l’Albert i el seu infalible pla d’entrenament de Enformax, el  nostre “noruec trotador” va volar per sobre de la Marató bostoniana, aturant el crono -i el seu rècord personal- en uns fantàstics 3:15:26. Així que, parafrasejant aquella cançó d’en Serrat (la de”Kubala”), que deia:


 
“...permeteu-me glossar la glòria d’aquests fets com ho feien els grecs uns anys enrere, amb la joia de qui ha jugat al seu costat, i du el seu retrat a la cartera”
                  ... jo puc dir, en veu molt alta:
“...permeteu-me glossar la glòria d’aquests fets com ho feien el grecs uns anys enrere, amb la joia de qui corre sovint, no al seu costat, sinó al darrera, moooolt al seu darrera, i posa el seu retrat en el seu blog".
Felicitats Per, t’ho has guanyat metre a metre, gota de suor a gota de suor... Només tu saps el què i el cóm t’ho has currat: ha estat un fantàstic i inoblidable auto-regal per les teves pròpies “noces d’or” el que t'has fet.
 
I ara, després d’això, de la gesta d'en Per... cóm us dic que jo avui, i sense molèsties al bíceps femoral de la cuixa, he decidit provar a veure el què i que he corregut a la cinta 5 quilòmetres “a ritme trote cochinero” de 6:00 ?. Doncs això, que de les molèsties de diumenge -que em van obligar a abandonar- rés de rés. Així que el proper diumenge... Bombers ! (ja he anat a recollir aquest migdia la molt lletjota “samarreta-dorsal” d’aquest any).
(C.Q.  258,3  25-20-238,3)

domingo, abril 14, 2013

Media-maratonus-interruptus…


Muntat tot un cap de setmana a Calella per això !.  Collons !.
Aquesta Mitja Marató s’ha acabat per a mi al quilòmetre 4 i escaig, quan només portava 21 minuts corrent tot i que fent-ho a un bon ritme (5:14), encara que massa ràpid per una mitja (per a mi). I és que en baixar del pont elevat (el segon cop que passaven per ell) he notat una forta punxada a la part superior del isquiotibials de la cuixa esquerra; i per tal de que la cosa no anés a més, he decidit parar i deixar-ho.
Curiós: segon cop que em passa el mateix en aquesta mateixa Mitja. De les 74 curses que porto disputades en aquests 5 anys i escaig (entre Maratons, Mitges Maratons, Curses de 10 km i “atípiques”) només havia hagut d’abandonar (i sempre per lesió) a les d’Esparreguera de 2010 (de 10 km) i en aquesta mateixa Mitja l’any 2011.
Aquesta Mitja d’avui, la “Costa Barcelona-Maresme”, va ser la Mitja en la que vaig debutar a la distància l’any 2009. La vaig tornar a córrer el 2010; però després de “punxar” el 2011, el 2012 vaig “descansar” d’ella; aquest any "m’hi retrobava"... i mira tu quin èxit!.
No hi ha més història d’avui. Punxada, i cap a casa (per no haver-hi, no hi ha ni fotos...).
Trist. Ni la comptabilitzo a cap efecte... Què hi farem !.
Ara a preparar “Bombers” per diumenge vinent, si al dolor a la cuixa millora.
 

martes, abril 09, 2013

Cóm puc tenir ja...


... aquesta cara de mala llet als només 250 metres de començar la cursa de diumenge ? (o potser és concentració ?)
 


 

Avui, bany i massatge…

Aquí la Lourdes està força canviada,
i jo tenia més cabell...

Després de gaire bé 10 mesos de no fer-ho,  avui he tingut una nova trobada amb la Lourdes al Club i amb el seu massatge a les cames. Una bestiesa de temps; i així ha trobat les meves cames: endurides, amb nèdols, engarrotades... I com sempre, he sortit més adolorit que no pas he entrat, i és que la Lourditas s’hi esforça i no fa un massatge relaxant i suavessito, no: “lagrimones” em queien quan -amb el seu colze- fregava i pressionava la part externa dels meus quàdriceps, amunt i avall, de igual manera que quan em trinxava amb els polses els meus sempre adolorits sòleus. Però sé que demà estaré molt millor i que la duresa de la musculatura de les cames -que tenia des de ja feia temps- haurà desaparegut i tot m’anirà millor.
En acabar -sí, ja sé, no és gens ecològic ni solidari- m’he estat gaire bé 20 minuts sota l’aigua calenta -gaire bé bullint- de la meva dutxa, la primera entrant a ma dreta, com sempre. I és que, apart de les cames, tinc tot el cos com “encarcarat”, i m’ha semblat una molt bona manera “d’estovar-lo”...  I crec que ha funcionat, perquè han desaparescut un parell de contractures que tenia.
 
La ja bi-maratoniana Trini
Portada del llibre
Avui, la meva bloguera favorita, “la Moli”, ha vist publicat el seu primer llibre: “Cosas que le pasan... a una madre SIN superpoderes”, que us recomano molt entusiàsticament. Que no us enganyin ni el títol, ni el que tracti de les seves dues filles petites.
¡ Enhorabuena, Moli !.

També avui és el cumple d’una de les meves princeses runner, la Trini:   Moltes felicitats !

lunes, abril 08, 2013

A l’abril, curses mil…


En principi, per a mi, el mes d'abril era només el mes “de la Cursa dels Bombers”; però no em pregunteu el cóm ni el perquè, però la cosa s’ha anat engrescant tota soleta... i el resultat final ha estat aquest: m’he inscrit a

- 7 d’abril, ahir, CURSA DE EL CORTE INGLÉS (10,7 km).
-14 d’abril, MITJA MARATÓ COSTA DEL MARESME, la primera “mitja” que vaig córrer, allà per l’any  2009… i acabant-la en 1:54:03  (21,097 km).
-21 d’abril, CURSA DELS BOMBERS (10 km).

-27 d’abril, CURSA NOCTURNA DE L’HOSPITALET (10 km).
(... i sort que l’abril no té més caps de setmana !).

Entrenar no entreno gaire però, collons, com m’agrada competir !.
Avui he tornat a les “recuperacions actives”; 10 quilòmetres en bici al club, i una llaaaarga sessió d’estiraments.
El meu pla d'activitat per aquesta “setmana migmaratoniana” és encara dubtós: no vull “cascar-me” gaire, així que em sembla que dimecres correré una mica a la cinta (hi ha partit de Champions i no sortiré a córrer amb la colla, perquè no hi arribo), i no sé encara el què faré dijous i divendres (perquè el meu cos de 56 “tacos” ja no està per a gaires “verbenes” previ a una mitja marató); agrairé més el descans que el preparar-la corrent (jo ja em vaig coneixent).
Ara mateix ja em dic a mi mateix que serà un complet fracàs si no milloro el temps de 1:54:03 del primer cop (la meva MMP és de 1:50:04 a Granollers 2011, però d’això ja fa més de dos anys). Baixar d’1:50:00, un somni...

(C.Q.  263,3  25-30-233,3)