MMP's History

SIN COMENTARIOS...

Maratest 15 km... y sin saber todavía que era MMP !

¡….LA QUE EM FALTAVA !

Després de les de

• ·         Sansi Masnou – 5 km. – MMP (26 de desembre 2015)
• ·         La Cavalcada Reyes – 5 km. – MMP (Gener 2016)
• ·         Cursa de Sant Antoni – 10 km. – MMP (Gener 2016)
• ·         Sansi Mataró – 5 km. – MMP (Gener 2016)
• ·         La Mitja de Granollers – 21,097 km. – MMP (Febrer 2016)

... avui l’hi ha tocat a una distancia nova:

MMP en 15 km....   1:19:31 a la Maratest

(o sigui que, en totes les distàncies “oficials” possibles -tret de La Marató i els 30 de La Maratest, que no les he corregut- he aconseguit MMP... en menys de 2 mesos). Definitivament, algún cop haurem de parlar, seriosament, de les meves "Saucony Zealot".

Inicialment inscrit (i abonada) “a la de 30 km”, el trancazo que portava a sobre de tota la setmana ho ha desaconsellat. Bé, i les recomanacions de la meva tribu, fins i tot defensores del no córrer avui.

"La vie en orange"

Temperatura inesperada i molt bones sensacions en cursa... però amb una situació totalment nova: per primer cop en tots aquest anys he arribat molt just a la cursa (punyetera cua per entrar al pàrquing) i, per tant, no he tingut gaire bé temps de fer la “prèvia a la cursa” (amb el que m’agrada); a sobre, per temes familiars, en acabar he hagut de sortir “escopetejat”, així que tampoc hi ha hagut possibilitat de “post cursa”. Gaire bé ni xerrar amb companys, ni fotos... una situació totalment nova que no em penso tornar a permetre... ¡És el millor de les curses!, ja ho he dit per activa i per passiva un i mil cops.

Novament, de "10" l'organització d'aquesta, ja cinquena, "MARATEST"; i impagable la feina d'aquest parell, l'Alberto Montenegro i en Juan Arias...

Felicitar molt efusivament a Susanna Ballester, pel seu segon lloc femení a la Maratest 30 km i a Arantxa Suau, pel seu tercer lloc femení a la Maratest 15 km.

"La Gacela rubia", acompanyada en aquest tram per Laura...

Somrient a l'afició...

AQUEST DIUMENGE TORNA "LA MARATEST"

* La vaig "provar", boixa i agosaradament, l’any 2013 llençant-me de ple a la piscina, com sempre, sense haver-me entrenat... i pensant en que anava a fotre’m entre pit i esquena 30 kilòmetres "pa ná". Però ho vaig fer (remember l’entrada al blog d'aquell dia). I no només això, sinó que la vaig acabar en uns fantàstics (pel meu nivell)

2:53:10  (a ritme de 5:43)

...tot i la "punyeta" de les dues voltes a un mateix recorregut.

El que més recordo són dues coses, apart -és clar- del fred de collons que feia abans de començar (oi que si, Susanna Ballester, Trini, Xavier Villanueva, Laura, Xavi Sánchez, Andreu, David, Rosa Garrido, Alberto Montenegro....?) :

- Que va ser, i ha estat, l’únic cop en que vaig córrer amb una samarreta per sota de la "Tribanda" (...i, per mes inri, era de màniga llarga i tèrmica)

- I que si no arriba a ser per la llebre de les 4 hores -a ritme marató- que em va enxampar al km. 28 -caminant per segon cop en els darrers 3 quilòmetres- i quan ja estava a punt de llençar la tovallola, no l’hagués acabat.

(*) Vaig repetir l’any 2014, l'any que jo anomeno com a...

  l’Any d'Arantxa   

posant-la "a la vitrina", a la primera fila, al davant de tot... lloc des d’on –molt merescudament- ja no s’ha mogut des d’aleshores. Quina fera!.

Jo vaig acabar fent només una volta, o sigui, 15 km (en 1:20:50). 
Ella va acabar segona absoluta femenina i ja "es va enamorar per sempre dels pódiums", tot i que aquell no era el primer cop que hi pujava.

(*) El 2015 jo estava recentment operat del menisc, així que no la vaig córrer.

(*) Però aquest 2016 tinc una cita ineludible; i és què em veig en cor de poder intentar rebaixar en 10-15 minuts la meva marca de 2013 i poder apropar-me als 2:40:00 (el que dona córrer a un ritme promig de 5:20). Ritme i ganes per fer-ho en tinc, o així ho crec al menys. Però per sort, com sempre, el meu cap correrà molt millor que les meves cames i per tant, si no ho veig clar, plego a la primera volta i, com el 2014, en faig 15 en lloc de 30 km). I tant panxo!.

Diumenge en sortirem de dubtes!.

PER QUÈ NO ENTRENO ?

Ho confesso, soc un “rara avis” com a corredor…

No paro de sorprendre’m llegint, dia rere dia com, gaire bé tots els meus companys, entrenen 3 i 4 cops per setmana, fent una mitja -tirant pel baix- d’uns 10 km per sessió. Només de llegir-ho ja m’esgoto.

I és que jo, des de que vaig començar en això del córrer, no he entrenat gaire bé mai. El que estic fent darrerament els dimecres, amb el grup de Domingo Catalán, és tota una excepció: però al menys així “m’obligo” a entrenar un cop per setmana.

A mi el que m’agrada és competir.

I quan dic “competir” vull dir “córrer curses”: de 5, de 10, de 15, Mitja Marató i -fins fa poc- Marató. Abans, del 2008 al 2012, sortia a entrenar molts dimecres o divendres amb els companys del Tribanda; bé, lo de “sortia a entrenar” és un dir: arrancàvem a córrer i, al cap de pocs minuts, ja no els hi veia ni el clatell; i és que ells jugaven -juguen- en una lliga que no és la meva. Però “entrenava”.

Però és que a mi el entrenar m’avorreix molt.

En canvi, competir m’encanta.

I el que no entenc és que pugui competir de la manera en què ho faig sense haver entrenat. 

I és que ja vaig córrer la meva primera cursa de 10 km sense haver fet mai més de 4 km seguits. I el “súmmum” d’aquesta afirmació (vull dir, sense haver entrenat) va ser la meva primera marató, a Berlín 2010. M’hi vaig plantar allà sense haver fet cap “tirada llarga”: el que més vaig arribar a fer, la setmana abans, van ser 15 km. a la cinta de Can Mèlich !!. I Abans d’anar a Berlín mai havia corregut més de 21 km (només havia fet 5 Mitges Marató en 3 anys). Doncs em vaig cruspir els seus 42,195 km en 4:13:19. I no només això: al cap de poc més d’un mes em vaig plantar a Sant Sebastià a córrer la meva segona Marató (havent corregut no més de 50 km entre marató i marató en aquest mes i escaix). I a Sant Sebastià vaig parar el crono, sota la pluja i el vent, en 4:03:09, o sigui... 10 minuts menys !. Algú m’ho pot explicar?.

L’Albert, una de les ànimes creadores/impulsores del Tribanda, em va dir un cop que potser és que jo tenia una genètica predisposada per córrer (...llàstima d’haver començat a fer-ho tant tard, amb 51 “tacos”).

Han anat passant els anys des d’aquell 31 de desembre de 2007 de la meva primera cursa... i continuo sense entrenar com cal. Bé, realment, sense entrenar.

No, “no me jacto de ello”: és la realitat, la meva realitat.

Però, competir, m’encanta!.

Hi ha setmanes en que “no m’aguanto ni els pets”, en què em fa mal tot, estic tot desganat, no surto a entrenar... però coi, arriba diumenge al matí -havent maldormit inquiet com un nen la nit de Reis- em calço les sabatilles... i tot canvia, dona un gir de 180 graus. El competir m’estimula, em fa sentir bé, m’omple. 

Recordo que, el 2013, vaig córrer en 25 curses:

CURSA SAN ANTONI - LA MITJA DE GRANOLLERS - BDN RUNNING - MARATEST 30 KM -  TRANSPLANTRUN - MARATÓ DE BCN - CURSA DE EL CORTE INGLÉS - MITJA MARATÓ MARESME - CURSA DELS BOMBERS - CURSA NOCTURNA DE L'HOSPITALET - CURSA D'ESPARREGUERA - CURSA DEL DIMONI - CURSA DIR-GUÀRDIA URBANA - CURSA LA MAQUINISTA - CURSA NOCTURNA DESIGUAL - CURSA NOCTURNA PORT BARCELONA - CURSA VILA OLÍMPICA - CURSA DE LA MERCÉ - MITJA MARATÓ DE SANT CUGAT – CORREBARRI - MITJA MARATÓ DEL MEDITERRANI - CURSA DE L'AMISTAT - CROSS DE SANTS – BEHOBIA/SANT SEBASTIÁ - CURSA DEL CLOT

(... i perquè vaig patir un accident de moto l’endemà de la del Clot que, sinó, hi afegeixo Sagrera, Jean Bouin i Nassos com a mínim).

25 curses l'any... Doncs bé, no crec que en tot l’any entrenés més de 40 dies. És així.

Soc o no soc un “rara avis”?.

Repeteixo, “no me jacto de ello”: us ho explico tal com és, el què hi ha. Diumenge, per exemple, cinc anys després de l'anterior, vaig fer MMP a la Mitja Marató a Granollers... i no havia entrenat ni un sol dia en tota la setmana, no havia corregut ni un sol metre (excepte uns deu minuts de “cuestas” al costat de casa el dimecres). I vaig acabar bé La Mitja.

I don’t understand it!

I també continuo sense entendre la meva molt bona progressió actual (... si no tinc en compte l’adrenalina positiva de “els miércoles son Domingo”, és clar).

Suposo que, si entrenés, ja seria la repera!

  

CINC ANYS DESPRÉS…

I'm running in the rain...

 ... nova MMP en Mitja Marató, i també a Granollers.

Si el 2011 vaig aturar el crono en 1:50:03, avui -sota la pluja i el vent- l’he aturat en:

1:49:51

I us direu:

-“... només són 12 segons, no n’hi ha per tant”.

Però jo us ben asseguro que, per a mi, és una autèntica passada el haver-ho assolit 5 anys després o, el que és el mateix, amb 5 anys més a sobre i a un any de fer-ne 60. I ja ni us dic si recordo els temps de 2010 (1:51:56) i sobre tot 2013 (1:59:18) i 2014 (1:58:26).

Acompanyat d’Arantxa i de Laura, ens hem plantat ben d’hora ben d’hora a Granollers. Ambientorro del mil ja de bon matí... i amb el cel anunciant que es volia afegir a la festa.

Per part del equip Tribanda avui hi érem la Natàlia, la Bea, l’Speedy-Isra i jo. Al final, Natàlia-Isra-Txabi hem acabat fent MMP en Mitja Marató i la Bea, per la seva part, MMP a la mitja de Granollers. Póker!. En Per també hi era... però no hi competia: s’ho ha pres com un entrenament de cara a la Marató de BCN (crec que no duia ni el xip, o al menys no li surt temps oficial).

Fins a La Garriga, aguantant ... i patint durant el km. 11, la pujada a La Garriga, el km. més lent de tota la cursa (5:41). 

I parlant de temps: el meu propòsit-objectiu era el d’intentar mantenir un ritme de 5:07. Doncs bé, i sempre segons el meu Garmin, he anat lleugerament per sobre d’aquests 5:07 els kms. 6, 7 ,8, 9, 10, 11, 12 i 14 (8 de 21) i per sota els altres 13. Els temps de pas reals, comparant amb el que hauria d’haver estat:

00:25:49 al km. 05... en lloc dels  00:25:35  (+ 46”)

00:52:51 al km. 10... en lloc dels  00:51:10  (+ 1’41”)

01:19:16 al km. 15... en lloc dels  01:16:45  (+ 2’31”)

01:44:31 al km. 20... en lloc dels  01:41:20  (+ 3’11”)

El kilòmetre més ràpid ha estat el 21, fet en 4:52... i és que veia la MMP “a tocar”.

El vent ja feia estona “que corria amb nosaltres”, ratxejat, de costat i una forta pluja ens ha vingut “a saludar” tot sortint ja de La Garriga (km. 11) i, com a bona companya que és, ja no ens ha deixat fins a la línia d’arribada (moment el què, complint-se “la llei de Murphy”, s’ha aturat i fins i tot, ha sortit el sol. Però deu-n’hi-do el fred que hem passat a dins del pavelló en acabar mentre ens canviàvem de roba.

Hi ha hagut un moment especial durant la cursa, i ha estat aquell en el que, poc abans del km. 14, i dins del túnel, algú ha cridat: “Gooooool”. I és que es veu que algun runner-culé feia la cursa tot escoltant el partit Llevant-Barça i, en aquell precis moment, el Barça ha marcat el seu primer gol.

I, com sempre, un tema a destacar:    

L A    G E N T    A N I M A N T

I és que, tot i la forta i intensa pluja, era molta, moooolta, la gent animant a la vorera de la carretera i a les voreres de Les Franqueses, La Garriga i -sobre tot- a l’arribada als carrers de Granollers. Menció especial per a l’Abigail Parra, i el seu barret llampant, aguantant a peu de carretera “el chaparrón”, entre els kilòmetres 14 i 15 (i fent-me la xulada de foto que encapçala aquesta crònica). Chapeau per a tots ells!.

Per cert, avui he estrenat (sense haver-los provat abans) les malles compresives de "Hoko" que veieu a les fotos: ¡ són una passada!. He passat de ser un "descregut" a ser un "converso". Total.

Tema les meves "Saucony-Zealot": potser que sí que m’ho faci mirar perquè, des del 26 de desembre en el que “me les vaig calçar” per primer cop en una cursa (i sense haver-les provat abans ni un sol metre) aquest és el resum fins a dia d'avui:

-          8 curses (de diverses distàncies)... 5 MMP diverses:

o   Sansi Masnou – 5 km. – MMP

o   Nassos – 10 km.

o   La Cavalcada Reyes – 5 km. – MMP

o   El Quart de Mitja de Sitges – 10 km.

o   Cursa de Sant Antoni – 10 km. – MMP

o   Sansi Mataró – 10 km. – MMP

o   10 km. Vilafranca – 10 km.

o   La Mitja de Granollers – 21,097 km. – MMP

És o no és per a fer-s’ho mirar?.

Content després de la cursa d'avui ? Noooo, el següent !

RECULL DE FOTOS D'AQUI I D'ALLA (10 KM VILAFRANCA P.)

 

CREO QUE ME LA MEREZCO...

CONFIRMADO (1): LOS CIRCUITOS A DOS VUELTAS NO ME GUSTAN.

CONFIRMADO (2): EL REFRANERO NO SIEMPRE SE AJUSTA A LA REALIDAD  (… o sí?). ¿Que por qué lo digo?, pues porque dice el refrán que “No hay dos sin tres”. Y hoy no ha habido tres de tres (a MMP me refiero). Pero…

Según la organización, mi tiempo de hoy ha sido de 48:04… aunque también decían que el circuito era de 10 kilómetros y a mí me ha salido bastante más distancia, 260 metros, que no es moco de pavo (un poco más del 25% de un kilómetro, para los que seáis de letras).

Lo de los GPS ya sabemos cómo va: siempre marcan de más. ¿ pero... cuánto de más ? y la gran pregunta ¿ ...siempre marcan lo mismo de más ?.

Partiendo de la base de que yo considero siempre, como MI TIEMPO, el tiempo que me da la organización, el tiempo “oficial” (me dé lo que me dé a mí la lectura de mi Garmin), os razonaré porqué me considero “moralmente merecedor” de una nueva MMP (46,49) por la cursa de hoy: 

- pues porque, siendo el mismo Garmin en Mataró que hoy en Vilafranca, los pasos por kilómetro que ha marcado el mismo Garmin han sido, respectivamente:

VILAFRANCA               MATARÓ

  1- 4:19                        1- 4:32 

  2- 4:36                        2- 4:34

  3- 4:47                        3- 4:40

  4- 4:42                        4- 4:36

  5- 4:41                        5- 4:41

  6- 4:33                        6- 4:58

  7- 4:46                        7- 5:01

  8- 4:52                        8- 4:55

  9- 4:57                        9- 4:50

10- 4:32                       10- 4:28

  46:49                          47:17 ..............   (tiempo del Garmin a los 10 km. exactos)

48:04                           47:19 ................   (tiempo Oficial)

10,260 km.                   10,010 km. .........   (distancia del Garmin)

Hasta “los de letras” sabrán ver que mi carrera de hoy en Vilafranca ha sido bastante más rápida -26 segundos, ni más ni menos- que la del domingo pasado en Mataró. 

De haber “cuadrado” la distancia, “…hoy lo habría bordado”

Pero la historia dirá que mi tiempo en Mataró fue mejor. 

Y yo acato y registro, siempre, los tiempos “oficiales”.

Montón de amigos, como siempre hoy en Vilafranca…

Hasna Bahom, guanyadora de la cursa en dones, 35:21, récord de la prova

Ibrahim Chakir, guanyador absolut, amb un tiempazo (récord de la prova) de 30:17

Sara Loher, campiona d'Espanya de Triatló curt...

"Orange in action".... (gràcies Fran)

Uns quants de "Los miércoles son domingo" avui a Vilafranca...

NO SÉ POR DÓNDE EMPEZAR…

Porque, estando en el punto en el que estoy (cerca ya de los 59, y entrenando solo una vez por semana, y corriendo los domingos), el escenario -el mejor de ellos- sería el de MANTENERSE, cuando lo suyo ya sería el ir retrocediendo poco a poco, y el ir perdiendo segundos en cada carrera. Pero…

Desde el 26 de diciembre pasado (y con las zapatillas Saucony Zealot que tan bien me aconsejó Domingo Catalán), he corrido SEIS carreras, con las que he conseguido CUATRO  MMP:

• 26-diciembre: La Sansi de El Masnou (5km)… MMP, con 23:10
• 31-diciembre: Cursa dels Nassos, por debajo de “lo puto cinc” (49:31)
• 3-enero: Cavalcada de Reyes (5km)… nueva MMP, con 22:48
• 10-enero: Quart de Marató Sitges, 20” menos que en Nassos.
• 17-enero: Cursa de Sant Antoni… nueva MMP, con 47:38 (25 meses después)
• Hoy, 24-enero, y tan solo 7 días después, en La Sansi de Mataró...

Nueva  MMP… con 47:19

Está claro que voy a contra corriente. Y es que, claro, os diréis que:

-          “Ya te habías mentalizado para mejorar marca hoy, aprovechando la buena racha que llevabas…”

Nada más lejos de la realidad: solicité mi inscripción ayer sábado por la noche (y la he formalizado esta misma mañana) porque no tenía ninguna intención de correrla. Quizá es por esto -por las prisas de última hora- que, todo y que en las listas colgadas en la pared a final de carrera ahí estaba yo... en la clasificación oficial web de Championchip no aparezco (todavía). Ya les he comunicado la incidencia.

Ni yo mismo lo entiendo: sólo entreno una vez por semana (eso sí, con el grupo de Domingo Catalán) y son entrenos de calidad (como el del miércoles pasado con Benito Ojeda y sus “series cuesta arriba” por Montjuïc); y en cambio, como decía al principio, en lugar de estancarme y/o retroceder en mi progresión, ahí lo tenéis: MMP tras MMP…  ¿Contento, exultante…? No, lo siguiente.

Por otro lado, brillantes resultados de Marta, Bea e Isra (Tribanda runner's) en la Mitja Marató de Terrassa: "We are (todos) on fire !!"

Confianza a mitad de carrera (gracias, Toñi)

Siguiendo a Jacques....

Montse... un espectáculo de corredora !

Incansable Rafa...

Llegada a meta... y nueva MMP !!

Miembros del equipo Tribanda hoy en Terrassa: Isra, Hitos (mejórate pronto) Bea y Marta

¡...QUE MIÉRCOLES EL DE AQUEL DÍA !

¡ Marta... "m'han destrozao" !

¡Que miércoles el de ayer...!

Poder entrenar al lado de Hasna Bahom, Driss Lahouaja (recientes ganadores ambos de la Cursa de Sant Antoni), Benito Ojeda (10 veces campeón de Catalunya de Maratón y ganador en dos ocasiones de la Marató de BCN), Carme Ballesteros (dos veces campeona de Catalunya de Maratón), Andrés Acuña, el periodista Arcadi Alibés... ¡es una auténtica gozada y un privilegio!.

Ahora, eso sí, nos hicieron sudar (a propuesta y dirección esta vez de Benito Ojeda):

- Subida a "trote cochinero" hasta más arriba de la Plaza Europa para poder comprobar la "relatividad del tiempo": 

- qué laaaaargo es un minuto cuesta arriba, y que corto es un minuto y medio cuesta abajo.

Resumiendo:

- 4 series de 1 minuto en cuesta, "in crescendo", con descanso de bajada de 1,30 minutos entre una y otra, y de 3 minutos al acabar las 4.

- Otras 4 series de 1 minuto en cuesta, descanso de 1,30 minutos entre una y otra y de 3 minutos al acabar las 4.

- Y para rematarlo, otras 4 series de 1 minuto en cuesta, descanso de 1,30 minutos entre una y otra.

- Regreso a la tienda "Atleta's" a ritmo más que rápido, para rematar un  duro entrenamiento (...para mí al menos).

¡Este Benito casi acaba con nosotros...!.

Pero, el miércoles que viene, más.

Las chicas son guerreras.... y cada vez más.

La familia no para de crecer.... lo de ayer, un escándalo!

Hasna y Driss

Driss, Arcadi, Andrés, Hasna, Benito... Ahí es ná!

"LEVITANDO" HACIA UNA NUEVA MMP

(foto de Sergi Pobar)

Y ésta, en especial, me ha hecho especial ilusión.

En noviembre 2013, la muy generosa Susanna Ballester me hizo de liebre para conseguir mi MMP en 10 km (47:58)

Más de dos años después, y casi con cabezonería maña, durante toda la semana me decía y me repetía a mí mismo:

-“En la Cursa de Sant Antoni… 47:30”

Es más, lo escribí por todos lados, como cuando quieres dejar de fumar y le dices a todo el mundo, casi como para “obligarte”:

-El próximo…. lo dejo”.

Me hice hasta una tabla de tiempos de paso por kilómetro (que, mientras la hacía, pensaba: "¿para qué, si sin gafas no ves una leche? "). Pero la hice, y la publiqué.

La Cursa de Sant Antoni es sinónimo de frío, cuando no de muuuucho frío. Y ayer la meteorología no decepcionó.

En el patio de la escuela que sirve de “meeting point” y de guardarropía, me encontré -como siempre- con un montón de amigos. Esto es, de laaaaargo, lo mejor del correr.

Arranco con el objetivo (presuntuoso para mí) de ir a 4:45 el kilómetro (que, para acabar de arreglarlo, Rubén me dijo la noche anterior: “el Garmin engaña… mejor que vayas a 4:42”).

Pero, mira por donde, el primer km. “cae” (todo y el “tráfico” inevitable en el inicio de cualquier carrera) en 4:43; y el segundo en 4:30, el tercero en 4:40, el cuarto en 4:48, el quinto en 4:38. Aquí tengo “adrenalina” adicional: a pesar del joío frío que hace, Marta y Andrea están en el cruce de Tamarit con Conde Borrell (... y también veo a Hernán Buira, cámara en mano); los tres me animan, me jalean, me gritan, me hacen fotos… El kilómetro 6 lo recorro en 4:45; vuelvo a encontrarme con Marta y Andrea, ahora en el cruce de Manso, (momento en el que Jacques me alcanza y, ya de bajada en Ronda Sant Antoni, se va alejando, aunque no lo perderé de vista hasta el final); en el tramo de Marqués de Campo Sagrado se pone a mi altura Xavi Gracia -un “Fisiològic” ya habitual en “los miércoles son domingo”- y que ya no me deja, mirándome por el rabillo del ojo y dándome ánimos, hasta la misma línea de meta (está preparando la Marató de BCN, así que no le preocupa el tiempo que haga);  el 7 me lo zampo en 4:41.

Encaro el km.8 (“Paralelolandia”) con Xavi siempre por delante, a unos cuatro o cinco metros de mí; el 8 es el único km. en el que aparece “el cinco”: lo recorro en 5:06. Pero todo vuelve a la “normalidad habitual de hoy”: el 9 me lo meriendo en 4:55…. para hacer el último km. a 4:35 !. Mi Garmin me avisa, al llegar al km. 10 (según él) de que “he clavado” los 47:30. Pero la meta está un poco más allá.

Mi entrada a meta, y sin estar sacando el hígado por la boca, la hago en unos flamantes:

47:38

Mi nueva MMP en 10 km.

Acabando la carrera a un promedio, no ya de 4:45 como había soñado-planificado, sino a 4:44 (...los que corréis sabéis lo muuucho que acaba significando 1 seg. por km.).

Para acabar de "rematarlo", cinco de los seis compañeros Tribanda que la han corrido también (Tomás, Per, Natalia, Alberto i Joan, falta Isaac) están en línea de meta comentando la jugada y podemos aprovechar para inmortalizar el momento.

Os aseguro que no os podéis imaginar, ni remotamente, lo que este resultado significa para mí. Os lo bien aseguro...

Además es que, ocho años después de mi primera carrera -o sea, con 8 años más en las piernas, y a punto ya de cumplir los 59 “tacos”- he logrado correr más rápido, y sin sufrir en exceso, de lo que nunca he corrido (...y, como diría José Luis Blanco, “en una carrera de recorrido homologado y con el dorsal por delante”). 

Sencillamente…

 A    L U    C I    N A N    T E

Crec que mai havia vist en David Patan en una foto corrent...

Això ja és més habitual...

Driss, guanyador per vuité cop...

... i la gran Hasna, per tercer cop !

The women "in lila", la gran Pili Prescolí, amb accent a la í...

Representació del Tribanda Team ahir...

Andrés Acuña, segon en la seva categoría...

"Los Pérez" i Andrés Acuña...

Ramón, un gran "correcaminos"...

La foto de l'Hernán

3 MMP en 5 curses...  En Domingo Catalán la ve ben encertar
amb aquestes Saucony !