
Ara que, havent-me posat avui les meves velles “Wilson de no córrer”, ja era tota una senyal premonitòria de que acabaria jugant a soft-ràquet, com així ha estat finalment.
Li he dit a Mercedes (que estava pedalejant per allà i que, per cert, ha millorat -i molt- el seu joc):
- Si quieres, jugamos un rato mientras no llega Susana (elles dues juguen juntes tots els dimarts); pero sólo dos sets, porque estoy baldado y con la espalda “crujía”. Hem acabat fent, però, el de sempre: jugant no 2, sinó 5 sets. El primer l’he perdut en el desempat (17-16); he guanyat, i bé, el segon i el tercer; li he deixat que juguéssim un quart set, per veure si empatàvem a dos... però no, l’he guanyat també. I allà semblava que la cosa s’acabava per avui; ha estat llavors quan m’ha dit:
- Lástima, porque sinó, ahora que estás “fundido”, te machacaba... Així que, “picat” pel comentari, hem anat a un innecessari cinquè set, també sense èxit per ella; resultat final 4-1, i un bon exercici de resistència per les meves cames (recordeu... no tot és córrer per poder córrer bé i millor).
Sembla que això serà tot per aquesta setmana, perquè les tardes de dimecres, dijous i divendres les tinc força "ocupades". Així que ja fins diumenge, a LA SANSI de Lloret (que, recordeu, es corre a Viladecans...), s’ha acabat l’exercici per aquesta setmana.
Per un dimarts i tretze no ha estat malament...
(C.Q. 1.398 157-631-767)
No hay comentarios:
Publicar un comentario