![]() |
El paio del meu darrera, fixeu-vos-hi,... corria descalç !!! |
Amb una temperatura de 7 graus, un vent bufant relativament fort i fred, però en un matí molt solejat, m’he apropat amb la Marta fins a Viladecans per córrer “LA SANSI de LLORET”. També ens han acompanyat Olga i la menuda Inés (que, per cert, “ha fet podi” amb copa, mega ram de Chupa-chups i una enooorme caixa de jocs de pseudo-Lego).
En llevar-me no he notat molèsties de cap tipus, així que m’he reafirmat en la idea de córrer-la. El dolor a les costelles, a sota l’aixella, ja no hi era i la molèstia a l’espatlla era l’habitual; “el megamorao” a la part alta de la cuixa continuava “in crescendo” (a la foto, en arribar a casa després de la cursa, bastant més intens en extensió i color que en llevar-me al matí).
Bones sensacions durant la cursa, tot i que els primers 400 metres hem anat gaire bé caminant per la quantitat de gent que s’ha posat al davant... “per anar de passeig”.
No em puc queixar del meu temps, tenint en compte les circumstàncies “d’embús” a la sortida: 23:55, a un promig de 4:47. Olga tampoc no ha anat del tot malament (26:48).
Ara, l'espatlla, em torna a emprenyar...
La propera: el 31 de desembre, La Cursa dels Nassos.
(C.Q. 1.403 158-631-772)
(C.Q. 1.403 158-631-772)
Bufa, veig que l'ensurt d'ahir va ser només això, un ensurt desagradable, afortunadament.
ResponderEliminarApa, a fer bondat.