... i Berlín cada dia més a prop
(i jo, mentrestant, ben “xutat” de Myolastan, Normulen i un protector d’estòmac per culpa de la punyetera “cintilla”...).
Aquí hi escric de coses del córrer... i de poques coses més. I és que, com crec que deia en Murakami... "jo corro perque vull. I fins i tot corro quan no vull; perquè -si segueixo- vull; tant que, finalment, continuo, encara que ja gaire be no puc". I gràcies per les vostres visitesal blog
No hay comentarios:
Publicar un comentario