En acabar de currar, avui, he decidit que descansaria, que no aniria pel club, ni sortiria a córrer pels voltants de casa. He pensat que després d'un dissabte, dilluns i dimarts, amb un recorregut total de 16 quilòmetres corrent i 10 pedalant ja n’hi havia prou per ara; demà ja serà un altra dia... fins i tot em pot tocar la “649” aquest vespre i la meva vida acabi donant un gir per complert i em dediqui, amb la Marta, a anar voltant pel món per poder córrer per llocs inimaginables -i inaccessibles- ara mateix (perquè... us imagineu poder córrer per Hawaii, fer un bon tros per la Muralla xinesa corrent, o un trecking per l’Himàlaia, la Patagònia, o córrer per camins forestals per Kenia o Etiòpia, o arribar-se fins els monumentals moais de la illa de Pasqua, o córrer per boscos al Canadà... poder gaudir corrent per tots aquests llocs, i molts més, sense que la cartera se’n ressenti ?).

Emocionat, ja m’imagino la nit de la cerimònia quan passin -com és costum- un trailer de la pel·lícula, i soni durant un minut -al menys- el català al Teatre Kodak de Los Ángeles; sonarà allà... i a tots els milions i milions de televisors de tot el món que ho veuran, ja sigui en directe o en diferit.
I ja ni us explico " l'èxtasi " si el nom de “PA NEGRE” sona tot seguit del sempre inquietant i esperat...
I ja ni us explico " l'èxtasi " si el nom de “PA NEGRE” sona tot seguit del sempre inquietant i esperat...
“and the winner is...”
No hay comentarios:
Publicar un comentario