
Doncs, sí que anem bé !. El genoll esquerra és, precisament, el que em vaig operar del menisc l’any 2006 (en paraules del traumata que em va operar: “Txabi, tenies el menisc posterior totalment trinxat, esmicolat !”). Lo collonut del cas és que no em fa mal “de continuo”. Per exemple, m’he llevat amb “dolorcito”; per feina, avui he caminat força aquest matí i fins migdia i, contra el que cabria esperar, en anar-se “escalfant”, el dolor ha anat remetent. I després, a estones va, a estones ve. M’acabo de prendre un antiinflamatori, a veure si remet (... però si és menisc, poca cosa farà).
Ahir vaig anar tot el día en cotxe, puto cotxe. I jo que crec que la història ve d’aquí: pujant i baixant del cotxe deuria girar malament el genoll i “el cachito de menisc” -que deu estar esberlat- se’m va moure de lloc i ara s’ha quedat allotjat en una zona que em produeix aquest dolor... Perquè quan vaig pujar ahir a la cinta no tenia cap tipus de dolor: em va venir de repent, de cop, quan gaire bé portava 2 quilòmetres corrent. És clar que també hem de tenir en compta, i no oblidar-nos, de la variant + 54 (*)
Per cert, aquest matí he tancat una molt bona operació comercial, he donat un bon cop (...lo que viene a ser "un gran pelotazo") i m'he regalat uns retrovisor nous per la meva Triumph. Me'ls he guanyat !.
(*) +54 ... i camí ja dels 55.
No hay comentarios:
Publicar un comentario