martes, enero 10

CÓRRER AMB EL CAP...


No ha pogut ser...
... (no literalment, és clar) en lloc de córrer amb el cor és el que et permet parar quan cal fer-ho. I això és el que he fet avui al club.
Inicialment el pla d'avui era córrer 10 quilòmetres, després dels 5 que vaig córrer ahir. I amb aquest ànim he pujat a la cinta; m'he posat a ritme 5:27 i... a córrer !. Però els quàdriceps m'han estat “grinyolant” tot el dia, una espècie de “despertar de les agulletes” que ja feia temps que no sentia.
He corregut durant 7 quilòmetres a 5:27 per acabar accelerant el ritme durant els 500 metres finals a 5:00 (p'a chulo, yo!). 

Total, que he acabat corrent només 7,5 quilòmetres -en lloc dels 10 previstos- durant 40:50 i fent una bona cremada de 656 calories, que tampoc està gens malament “post-àpats nadalencs”.
Ara mateix, el adoloriment que tinc en els quàdriceps és molt i molt semblant al que sentia en acabar les meves primeres curses allà l'any 2008, quan corria... però no entrenava.
Visto lo visto, hi haurà canvi de plans per aquesta setmana: demà no correré; i dijous... ja ho veurem. El que sí és segur és que diumenge, de córrer la Mitja Marató a Sitges, ná de ná; correré la cursa de 10 quilòmetres i m'ho prendré com un “entrenament amb companyia”.

(C.Q.  12,5   2-0-12,5)

1 comentario:

  1. No, si al final encara farem seny i tot... :P

    ResponderEliminar