"Qualsevol dia al capvespre, darrera de la finestra, sents el seu alè de tardor; dolç i trist és com un plor que el vent ens acosta i que truca a la porta. Ell seu a taula, el sents allí, no li cal dir una paraula per saber que ha arribat al fi el temps de pluja; temps d'estimar-se a mitja veu, de collir el que vàrem llençar a tot arreu; és el temps de pluja... de tornar a buidar l'armari mentre els fulls del calendari van caient sense fer soroll, d'oblidar la barca al moll, quan mai no s'acaba l'amor ni l'estimada... aprop del foc, per a tots dos hi ha lloc"
Aquí hi escric de coses del córrer... i de poques coses més. I és que, com crec que deia en Murakami... "jo corro perque vull. I fins i tot corro quan no vull; perquè -si segueixo- vull; tant que, finalment, continuo, encara que ja gaire be no puc".
sábado, enero 28
Temps de pluja (... per fi)
"Qualsevol dia al capvespre, darrera de la finestra, sents el seu alè de tardor; dolç i trist és com un plor que el vent ens acosta i que truca a la porta. Ell seu a taula, el sents allí, no li cal dir una paraula per saber que ha arribat al fi el temps de pluja; temps d'estimar-se a mitja veu, de collir el que vàrem llençar a tot arreu; és el temps de pluja... de tornar a buidar l'armari mentre els fulls del calendari van caient sense fer soroll, d'oblidar la barca al moll, quan mai no s'acaba l'amor ni l'estimada... aprop del foc, per a tots dos hi ha lloc"
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Oh que bé, que bé! Has tornat al teu vell costum de posar-nos lletres del Serrat.
ResponderEliminarHi ha frases perfectes: "temps d'estimar-se a mitja veu, de collir el que varem llençar a tot arreu"
I xula la foto, m'agrada molt!