"Comodón"...

- “Ding-dong... Señores pasajeros, anunciamos la salida del vuelo de la compañía Vueling con destino San Sebastián-Fuenterrabia…”

 

Sí nois, sí, m’he tornat “comodón” i, en lloc de fotrem la pallissa d’anar-me’n fins a Sant Sebastià  en cotxe per córrer la Behòbia (BSS) com l’any passat, aquest cop he decidit anar-me’n en avió dissabte a les 7 del matí, córrer diumenge la cursa i tornar el mateix diumenge a un quart de vuit del vespre. Em faig gran, què voleu que hi faci ! (tot i que jo prefereixo dir que “em torno més pràctic”). Ara només falta trobar un lloc per dormir la nit del dissabte (i que em deixin estar fins que torni de la cursa, per dutxar-me i canviar-me). Faré una crida per mitjà dels de @correnmiciudad, que tant bé m’ha funcionat fins ara.

 

(parèntesis: estic meravellat del Google Chome; el blog està escrit, com ja veieu, en català... i el paio ho identifica com a tal, t’indica -expressament- que està escrit en català, et dona la opció de traduir-ho -al castellà- i ho fa gaire bé al 100% correcte, paraula per paraula, tot i que la meva manera d’escriure és bastant col·loquial, poc acadèmica...és  al·lucinant !. Si el teniu, proveu-ho, perquè, ja dic, a mi em té meravellat; tanco parèntesis).

La importància del “saber córrer de nit”. M’explico. No és tant saber córrer, sino saber cóm t’has de vestir per sortir a córrer per la nit; perquè fa una estona no me n’he endut a quatre pel davant amb la moto, en un pas de vianants, i perquè el cinquè, que tancava el grup portava una samarreta “pelín fosforito” i l’he vist de chiripa, perquè els altres quatre anaven amb samarretes fosques, molt fosques i, literalment, no els he vist. Compte amb això, nanos!.

D’aquí a una estona, Champions i -altra cop- un sempre interessant i intens (amb Balotelli o sense) AC Milan-FC Barcelona. Esperem que “lo de Pamplona” només hagi estat un mal son...

Deixeu-me, per acabar avui, posar-vos la lletra d’una cançó; jo sé perquè ho faig...

 

“… hace más de un año ya que en casa no está tu pequeña. Un lunes de noche la vi salir, con su impermeable amarillo, sus cosas en un atillo y cantando: “quiero ser feliz”. Te dejó sobre el mantel su adiós de papel. Te decía que en el alma y la piel se le borraron las pecas y su mundo de muñecas pasó; pasó veloz y ligera como una primavera en flor. ¿ Qué va a ser de ti lejos de casa, nena qué va a ser de ti ?. Esperaste en el sillón, y luego en el balcón, a la pequeña; y de punta a punta de la ciudad  preguntaste a los vecinos y saliste a los caminos… quién sabe dónde andará.Y hoy te preguntas porqué un día se fue tu pequeña, si le diste toda tu juventud, un buen colegio de pago, el mejor de los bocados y tu amor, amor sobre las rodillas, caballito trotador. ¿ Qué va a ser de ti lejos de casa, nena qué va a ser de ti ? ”