miércoles, febrero 25

COMENÇA EL COMPTE ENRERE . . .


Avui dimecres 25 de febrer, em queden exactament 17 dies per córrer la Mitja Marató del Maresme… I avui, al club, he sentit la frase “lapidaria” de l’Albert:

- doncs ja pots anar-te preparant a fons... son poc més de dues setmanes, així que -com a mínim- hauries de fer unes dues o tres tiradetes de 15 quilòmetres ...

Ja m’he cansat només de sentir-l’hi dir.

¡¡¡ 15 quilòmetres !!!. Ja os he dit més d’un cop que a mi el que m’agrada es competir, no tant el entrenar... però crec que l’Albert torna a tenir raó: una mitja marató son “palabras mayores” (per a mi, al menys) i més sent la primera que faig en ma vida, i -a sobre- 3 dies abans de complir els 52 "tacos" (que és quelcom que sovint se’m oblida).
Sempre m’he considerat molt competitiu i “patidor”, però està clar que si no vull fer el ridícul (o sigui, no acabar-la) m’hi haig de posar, i en serio.

Objectiu: no passar-me gaire de les dues hores, que és un temps similar al que fa -2h 03’ 59’’- el genial atleta i recorman mundial, Haile Gebrselassie... però ell fent la marató sencera, es clar, i que per a mi seria una molt bona mitja per quilòmetre (sensiblement inferior als 6 minuts) que ja estaria força bé.
En aquesta “mitja”, diuen que el traçat es pla, pla, pla... (espero que no apareguin, emboscats, alguns “toboganets” com els de diumenge passat); si no fa vent, es de les mitges més ràpides que hi ha (...ja no sé què més dir-me per animar-me.).

Així que, nano, ja pots anar corrent...

(per cert: ¿ ja us heu apuntat, com a voluntaris, pel proper Campionat d'Europa d'Atletisme 2010 a cel·lebrar aquí a Barcelona, del 26 de juliol a l'1 d'agost de 2010 ?; doncs, ja esteu tardant !!!). No em deixeu sol.

“...me iré despacio un amanecer que el sol vendrá a buscarme temprano. Me iré desnudo, como llegué. Lo que me diste cabe en mi mano. Mientras tu duermes deshilaré en tuyo y mío lo que fue nuestro, y a golpes de uñas en la pared dejaré escrito mi último verso..... me iré despació y sé que quizá te evoque triste doblando el faro. Después la aldea quedarà atrás, después el día será más claro; y ese día, dulce melancolía, has de arrugarte junto al hogar, sin una astilla para quemar...” (JMS-Cuando me vaya, 1970).
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario