… o potser només son hàbits inconscients, costums ?. M’explico.
Sense proposar-m’ho, sense fer-ho “a posta”, hi ha una sèrie de gestos que faig inconscientment, però que són sempre els mateixos, inalterablement, i sempre en el mateix ordre:
-Mai, mai, mai em trec els pantalons (d’esport o de vestir) sense haver-me tret abans els mitjons (crec que l’etapa del “landisme” m’ha marcat molt i no suporto el poder veure’m amb calçotets i mitjons; es una imatge patètica, hi hagi o no hi hagi gent al voltant meu...).
-Sempre, sempre, sempre em poso (o em trec) primer el mitjó dret i la sabata dreta i després el mitjó esquerra i la seva corresponent sabata. Mai tots dos mitjons primer i, després, les sabates...
-Sempre, sempre, sempre hem poso la jaqueta primer pel braç dret i després per l’esquerra.
Son, tots tres, gestos senzills, quotidians, però que faig invariablement en aquest ordre i sense pensar-ho o proposar-m’ho.
I vosaltres.... quins feu ?. Penseu-hi.
Avui he tornat a estar per Tarragona (Reus) i Vilafranca i, en tornar, he passat una estoneta pel club, per fer 6 quilòmetres en bici i els exercicis de força de cames, seguits dels estiraments oportuns (sense abdominals però...). Em notava els quàdriceps (sobre tot) i els isquio “cansadots” i ho he enllestit tot en menys d’un hora.
Ara que ho penso, ja fa quasi més de tres mesos que no jugo a soft raquet, que només faig que preparar-me per les curses... hauré de fer un pensament i re programar-me el pla d’activitat setmanal tornant a incloure els dimarts el jugar unes partidetes... perquè no tot ha de ser córrer.
“...qualsevol dia al capvespre, darrera de la finestra sents el seu alè de tardor, dolç i trist es com un plor que el vent ens acosta i que truca a la porta; ell seu a taula, el sents allí no li cal dir una paraula per saber que ha arribat al fi el temps de pluja, temps d’estimar-se a mitja veu, de collir el que vàrem llençar a tot arreu... (JMS-Temps de pluja, 1970).
.
Sense proposar-m’ho, sense fer-ho “a posta”, hi ha una sèrie de gestos que faig inconscientment, però que són sempre els mateixos, inalterablement, i sempre en el mateix ordre:
-Mai, mai, mai em trec els pantalons (d’esport o de vestir) sense haver-me tret abans els mitjons (crec que l’etapa del “landisme” m’ha marcat molt i no suporto el poder veure’m amb calçotets i mitjons; es una imatge patètica, hi hagi o no hi hagi gent al voltant meu...).
-Sempre, sempre, sempre em poso (o em trec) primer el mitjó dret i la sabata dreta i després el mitjó esquerra i la seva corresponent sabata. Mai tots dos mitjons primer i, després, les sabates...
-Sempre, sempre, sempre hem poso la jaqueta primer pel braç dret i després per l’esquerra.
Son, tots tres, gestos senzills, quotidians, però que faig invariablement en aquest ordre i sense pensar-ho o proposar-m’ho.
I vosaltres.... quins feu ?. Penseu-hi.
Avui he tornat a estar per Tarragona (Reus) i Vilafranca i, en tornar, he passat una estoneta pel club, per fer 6 quilòmetres en bici i els exercicis de força de cames, seguits dels estiraments oportuns (sense abdominals però...). Em notava els quàdriceps (sobre tot) i els isquio “cansadots” i ho he enllestit tot en menys d’un hora.
Ara que ho penso, ja fa quasi més de tres mesos que no jugo a soft raquet, que només faig que preparar-me per les curses... hauré de fer un pensament i re programar-me el pla d’activitat setmanal tornant a incloure els dimarts el jugar unes partidetes... perquè no tot ha de ser córrer.
“...qualsevol dia al capvespre, darrera de la finestra sents el seu alè de tardor, dolç i trist es com un plor que el vent ens acosta i que truca a la porta; ell seu a taula, el sents allí no li cal dir una paraula per saber que ha arribat al fi el temps de pluja, temps d’estimar-se a mitja veu, de collir el que vàrem llençar a tot arreu... (JMS-Temps de pluja, 1970).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario