domingo, abril 10

CURSA DELS BOMBERS (2)



En Marco, jo i en Pau (en Xavi, com gaire bé sempre,
ha arribat tard per la foto)

Està clar que no era gens exagerada la imatge de "sol i termòmetre" que havia posat en l’entrada anterior d’avui, prèvia a la cursa perquè...
COLLONS, QUINA CALDA QUE HA FOTUT AVUI !!!.
Mai he vist, en cap cursa, a tanta gent “tirada” pel terra, asfixiada, amb cops de calor... (al tram de Via Laietana sobre tot, gaire bé a final ja de cursa); les ambulàncies, a l’arribada, no donaven a l'abast. I és que, calor apart, aquesta és una “cursa de principiants”; per molta gent, aquesta dels Bombers és la primera cursa de 10 quilòmetres que corren. I vistos els resultats, per a força d’aquest “principiants” ( i ho dic amb tot el respecte lo de principiants) aquesta haurà estat la primera... i la última, fosos com hauran acabat.
(valgui com a dada el que, dels 20.441 corredors inscrits, han creuat meta només 17.706; això vol dir que 2.735 corredors no l’han acabat...).
Calor apart, per a mi avui era un “córrer per sensacions”; i tant és així que, com m’havia promès, he corregut sense cronòmetre... i sense música. I ha estat una bona experiència: quan anava bé, accelerava una mica, quan no, afluixava... i així han anat passant els quilòmetres; el pas pel 5 (25:42), després d’haver-me parat gaire bé un minut per beure’m relaxadament un got de Gatorade al avituallament dels 4, m’ha donat una lleugera idea de cóm anava, perquè hi ha un crono instal·lat a la vorera; però aquesta ha estat la meva única referència. Anava, però, en pla “metrònom”, com gairé bé com sempre que corro mirant el crono. La Gran Via, com sempre, se m’ha fet llarga i pesada (sort que correm per l’ombra). I en arribar a Plaça Urquinaona (i encara fent "rotets" des del avituallament... haig de poder acabar per superar això de poder beure en cursa corrent!) i enfilar la llarga baixada per la Via Laietana, ni tan sols he forçat la màquina, m’he deixat anar pel que em demanaven el cos i les cames... i, en girar a baix de tot i enfilar la llarga recta d’arribada, he vist el “51 i pico” al rellotge de meta allà al fons i ja no he vist la necessitat de forçar la marxa, acabant fent els segons 5 quilòmetres una mica més lent, a 26:55, per acabar creuant meta en un temps de 52:37
(en 28 curses de 10 quilòmetres corregudes des de desembre 2007, aquesta ha estat la meva cinquena pitjor marca... però avui tant se me’n donava el temps !).

Resultats de la colla de companys, amics i coneguts:

40:25 Xavi Celma, a 4:03, quedant en el lloc 855 de la General... bé !.
43:52 Pau Aragonés, a 4:24, el 2.198 (bon entrenament per Mallorca !)
45:49 Montse “cobarde”, a 4:35, la 3.385
46:38 Per Kvam, a 4:40, el 3.921 (continua "que se sale")
47:29 Mª José “cobarde”, a 4:45, la 4.490
48:26 Marco Garcia, a 4:51, el 5.200 (sembla ja oblidada la seva punyetera pubàlgia)
51:36 Gerard Rams, a 5:10, el 7.658  (bon debut !)
52:37 Txabi, a 5:16, el 8.472
54:58 Vicenç Allué, a 5:30, el 10.352 (el meu company maratoniá a Berlín).
55:56 Lluís Galí, a 5:36, el 11.005
56:37 Esther Lopez, a 5:40, la 11.463
58:10 Olga Aceña, a 5:49, la 12.475
58:55 Belén Garí, a 5:54, la 12.934
1:00:23 Trini Salvador, a 6:03, la 13.764
1:00:38 Joan Lladó, a 6:04, el 13.894
.

9 comentarios:

  1. Hola Txabi, hem tingut un problema per trobar-nos. Resulta que hem aparcat lluny de la sortida i els pares del Per tenien dificultat per caminar. Hem hagut de ficar-los a un taxi. En arribar a la sortida no us hem vist i tampoc no quedava gaire per començar. Hem escalfat una mica i als calaixos.

    Veig que no t'ha anat malament. Felicitats. A mi mig bé. Al meu bloc tens l'anàlisi.

    un petó

    ResponderEliminar
  2. Que me sale? Lo que me ha salido ha sido sangre, sudor y lágrimas... He empezado demasiado fuerte intentando seguir el globo de 42, y a km 5-6 he tenido que bajar la velocidad, y he caminado del 7 a 7,5, por ello no me viste tumbado al cesped de la Via Laietana...
    Bueno, demasiado calor para un noruego hoy, que le vamos a hacer.
    Me alegro que hayas disfrutado de la cursa, a veces nos olvidamos lo chulo que es participar, cegados por búsquedas de MMPs.

    ResponderEliminar
  3. Caram, com el Per, pensava que massa sovint només veiem el crono i oblidem el plaer de córrer per córrer. Ara mateix en tindria prou amb això, jo.

    ResponderEliminar
  4. El 30 d'abril hi ha una Cursa Nocturna a L'Hospitalet... falten encara 3 setmanes; estaràs ja recuperat llavors ?. És "diferent" córrer de nit. Si hi vas, és molt bona senyal...

    ResponderEliminar
  5. Doncs sí Txabi! fotia una calor de mil dimonis..m'esperava que anés millor la cosa però era insuportable. Visto lo visto amb el termòmetre..no estic tan descontent amb els 40'. La dels Nassos q?

    ResponderEliminar
  6. Anónimo12/4/11 0:18

    Hola Txabi, como te lo curras !.
    Nos veremos en la nocturna de Hospi ?
    M,jOSE COBARDILLA

    ResponderEliminar
  7. Por supuesto, "Cobardilla", nos veremos en "la nocturna de L'Hospi" (será mi última cursa de la temporada).

    ResponderEliminar
  8. Hola! jo soc un dels afortunats que va patir un cop de calor, al km 9,5 :(
    Jo pensava que aquestes coses només passaven a principiants... pero he vist que no. Soc triatleta i corro desde fa temps, mantinc curses de 10 pq em fan gracia i les que tenen ambientillu com aquesta on coincideixes amb amics q s'animen a fer la primera m'agrada.
    Pero diumenge per mi va ser diferent. vaig caure fulminat, sense ser conscient que estava tant al límit.
    No vaig entendre què m'havia passat, i de fet encara ara vaig recordant detalls de la cursa que estic segur que m'ajudaran detectar-ho una altra vegada, pero el que més m'ha sobtat de tot plegat es la sensació de passar de tot a res en un moment.
    No sé com fer-ho, pero m'agradaria donar les gràcies a tothom que em va ajudar. des dels primers corredors que es van aturar i es van quedar amb fi, als auxiliars de l'hopital de campanya, a l'ambulància, i a tots els d'urgències de l'hospital del mar, que em van tenir allà fins a les 2 del matí.
    Gràcies a tots, i espero seguir disfrutant ven aviat com sempre, encara que ara em toquen uns dies de descans i reflexió.
    Anims i kms per tots!

    ResponderEliminar
  9. David: espero que et recuperis aviat i que "això del diumenge" quedi tan sols en una dolorosa anècdota.
    Si fas triatló tot sol, per lliure, sense cap equip, pots afegir-te si vols al nostre: "Tribanda". Tots són benvinguts.
    http://tri-banda.blogspot.com
    Dona-li un cop d'ull al blog. Som gent d'arreu, majoritariament provincia de Barcelona, dels voltants de la ciutat comptal.

    ResponderEliminar