martes, mayo 3

DEU MINUTS PER LES VUIT DEL VESPRE…

… i aquí a Esplugues, no gaire lluny del Camp Nou, n’està caient una de bona; ara que, per xàfec, el que m’ha enxampat de ple al centre de Barcelona, al carrer Pelai; portava una bona estona tronant, amb el cel ennegrit però he pensat, des de les cinc: no, no plourà, aguantarà així. Però, sí sí ... tot ha estat pujar a la moto, con sentir un “goterot”, d’aquells que gaire bé fan 4 centímetres de diàmetre, al casc; i després un altra, i un altra... jo ja estava en marxa i allò ja no ha parat. Indescriptible l’estat com ha quedat la roba (l’americana i els pantalons, per llençar) i les sabates... per no parlar de cóm he tingut que escórrer els calçotets quan me’ls he tret... quina passada !. I un “boleto” premiat del Euromillón amb 10,50 euros a prendre pel sac: el portava, doblegat, a la butxaca dels pantalons i s’han quedat les dues cares impregnades, enganxades, inseparables... Tot un espectacle la terrassa de casa amb l’escampall de roba penjada: la jaqueta, l’americana, els pantalons, les sabates (crec que ja irrecuperables també) i tot el que portava a les butxaques, tot xop, ben xop. Sort que, previsorament,  m’havia deixat la Blackberry a la butxaca interior de l’americana, sinó, també “bye-bye!” per ella.

Les vuit; això continua pintant malament; ja no trona, però la pluja no afluixa i el cel és ben fosc. No sé cóm m’ho faré, però jo me’n vaig al camp sí o sí, perquè, ni en el millor dels seus escenaris possibles, en “Llourinho” s’hagués imaginat que aquesta inesperada pluja seria el seu millor aliat per fer front al futbol de “toque, toque i toque” del Barça. Rectifico, torna a tronar.

Me’n vaig cap a can Barça !.
Bueno, no, que plou molt....
Va, sí, me n'hi en vaig, que els hem de "machacar" !  
Adéu !!!.
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario