… amb una regla “no escrita”, polititzaré una mica aquesta entrada:
Malauradament, no passarà rés, rés després de diumenge amb l’acampada a Plaça de Catalunya i d’altres llocs d’Espanya. Els de sempre ho tenen tot tant lligat i ben lligat, que no hi ha qui els hi faci deixar anar... I tinc una inquietud molt gran pel que passarà aquesta nit si finalment es du a terme el desallotjament de la plaça “per no desvirtuar la jornada de reflexió”... ja !. És que també retiraran de presa i corrent, aquesta mateixa nit, tots els cartells que hi ha enganxat dels carrers “perquè no desvirtuïn la nostre reflexió” ? és que demà no hi haurà la foto típica/tòpica dels “alcaldables” de Barcelona a la portada de La Vanguardia ?. Reflexió... ? què hem de reflexionar a aquestes alçades que no sapiguem ja ?. Només de pensar en els cents de milions d’euros dilapidats (...i pagats amb els nostres diners) en cartells, edició de programes que ningú llegeix -entre d’altres motius perquè tothom sap que no els compliran- cartes, banderoles, globus, bosses, samarretes, clauers, bolígrafs, i mil i un gatgets diversos, etc... em poso de més mala llet encara; jo no donaria ni un sol euro als partits polítics per gastar-los en “propaganda electoral” (bé, jo no els donaria ni un euro per rés: que busquessin l’euro porta a porta): si volen el vot en campanya electoral, que surtin a buscar-lo debatent a Ràdios, Televisions, donant entrevistes als diaris, fent mítings a poliesportius i places perquè, qui vulgui escoltar-los, hi vagi; que s’ho guanyin !. Ah!... i llistes obertes d’una punyetera vegada ! (i ni un sol imputat en elles, per descomptat).

Això, per descomptat, no és ni Tiananmen ni la plaça Tahrir de El Cairo... (ni l’escenari del país és, ni remotament, el mateix); però el que està clar és que quelcom s’havia de moure, quelcom s’havia de fer perquè “els de sempre” no seguissin creien que “tot si val” i que rés no els passarà per fer el què fan i pel cóm ho fan (la imatge dels escons del Congrés vuits, mil i un cops repetida, mentre hi ha un debat em treu de polleguera, per exemple...).
Com he posat jo en el cartel que he deixat penjat a la plaça...
Si jo “la cago”, pago... que paguin tots ells també !.
Aquest cop ho han fet els més joves, i això està bé: demostren estar “vius”, ser inconformistes.
Ja ha passat a Islàndia (govern al carrer i banquers i financers entre reixes, expiant les destroces que han fet). Perquè no podem somiar en quelcom semblant aquí algun dia ?.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario