domingo, noviembre 6

E S P E C T A C U L A R ... !

Ha estat la d'avui una cursa a la que també s’hi ha volgut afegir la pluja (intensa i forta moltes estones); i una cursa a la que, a gran part de les corredores, se’ls hi havia fins i tot oblidat treure l’etiqueta de les sabatilles comprades segurament ahir mateix a darrera hora al Decathlon (ja que, per a moltes d’elles, aquesta era la primera cursa que corrien en sa vida). Però l’espectacle d’avui pel matí a “La Cursa de la Dona” ha estat immens.
Ens hem llevat plovent, ens en hem anat cap a la plaça Espanya plovent, han anat elles a recollir el seu xip plovent i hem esperat pacientment gaire bé tres quarts d’hora -sota la pluja- el tret de sortida. Al meu voltant, plou que requeteplou, només hi veia que nenes, noies, dones... mares, filles, avies, cunyades, nebodes, tietes... Mai, mai, en ma vida m’havia vist rodejat de tantes i tantes dones (aquí i allà, algun que altra com jo, solidari, al costat de tanta dona... però només en seriem uns 10 ó 12 entre milers i milers de dones). Us asseguro que no té preu el haver pogut veure les cares de totes elles, rialleres, il·lusionades, emocionades, sota la pluja, neguitoses algunes, esperant el tret per arrancar a córrer. El matí gris quedava enllumenat pels seus somriures, les seves ganes de gresca, de xerinola, cridant, ballant i botant al so de la música minuts abans de les 10... sota la pluja, és clar.
He arrancat a córrer -plovent- de la ma de la menuda Inés, mentre que Olga -la seva mare- ha fet la cursa “en serio”. M’ha sorprès Inés, als seus gaire bé 6 anyets, corrent tot el que ha corregut de la ma amb mi (calculo que han estat uns 3,5 quilòmetres, perquè hem anat “tallant” per alguns carrers, fent-nos-la més curteta). En arribar a la benzinera del carrer Lleida, al Paral·lel, me l’he pujat a collibè i així hem fet els darrers 500 ó 600 metres fins a creuar la línea de meta, mentre pels altaveus, un “agosarat” speaker anunciava:

-“... i ara veiem entrar somrient a un pare amb la seva filla a coll, que no ha volgut que aquesta es perdés la cursa d’avui. Molt bé, molt bé...”. (sic).
Hi ha dones que han trigat gaire bé una hora en completar la cursa (d'uns 6 quilòmetres mal comptats), l’han fet potser fins i tot caminant... i què ?. L’objectiu era participar en un gran acte solidari, com ha estat el d’aquesta “Cursa de la Dona” del plujós matí avui.
Espectacular.... Felicitats a totes !.

2 comentarios:

  1. Anónimo7/11/11 9:04

    Tu també ets un crack. Guapo.
    Gracias Txabi por tu apoyo y tu generosidad.
    Olga e Inés.

    ResponderEliminar
  2. Caram, jo era a les tanques mentre elles corrien amarades de pluja, però veig que també hi havia algun despistat...

    Em sona haver sentit el comentari, llàstima de no haver estat al cas i no haver-te vist.

    ResponderEliminar