Recta final pels 1.000

Avui, finalment, no he sortit amb la colla. M’ha quedat penjada massa estona entre que he arribat a casa i l’hora que normalment quedem al pàrquing de Can Mèlich per sortir a córrer i he pensat -amb raó- que “se'm refredarien els ànims” i se’m passarien les ganes de sortir; així que sense pensar-m'ho més, només arribar a casa m’he canviat i he sortit corrent fins a la Plaça de Sarrià i tornar: 7 quilòmetres, fets a un molt bon ritme de 5:05 fent, però, algunes “paradetes” per semàfors i per recuperar el “resuello”. Així doncs, arribats avui ja als 980 quilòmetres, si tot va bé a les tres pròximes curses (el dies 23, 26 i 31 respectivament) tancaré l’any amb els 1.000 quilòmetres fets que m’havia proposat (be, exactament amb  1.000,5).

És curiós però, des de fa dies, tinc la sensació d’anar “fora de forma”, d’anar “lent” i -per contra- m’estan sortint les mitges per quilòmetre més ràpides que mai; és com si les meves cames ja s’haguessin acostumat a un ritme quelcom més ràpid del habitual i que, al no progressar més, em semblés que vaig més lent. Però no. El que sí vaig és a un ritme més constant que mai, sense alt i baixos... cha-ca-cha-ca-cha-ca, a ritme dièsel Txabi, però ara a sùper-dièsel Plus. I què duri.

Ara, a “descansar” fins diumenge -Viladecans- que dimecres ja en tindré un altre -El Masnou- i el dilluns 31 la ùltima del any, a BCN i llavors ja serà l'hora de tornar a posar el comptador, el meu C.Q. de peu de pàgina, a “zero” i de tornar a buscar uns altres 1.000 quilòmetres/any. Tot un repte als meus 56 "tacos".

(C.Q.  980,5  118-291-689,5)