Perquè "lo ha bordado"...

... us redirecciono una entrada d'ahir del blog de la meva amiga Moli; imprescindible.

http://molinos1282.blogspot.com.es/2012/05/molidocumentales-el-inutil-integral.html

El dia dels “maleïts”…

Avui és dimecres i, com a tal (des de que “faig bondat”) he anat a córrer amb la colla; avui, amb participació d’altíssim nivell: un corredor maratonià danès (... 2:20 en Marató al 1991 a Dinamarca i 2:45 a la Marató de Barcelona de fa dos anys, crec recordar que ha dit l'Albert). Però jo l’he vist el clatell només els primers metres i ja després en arribar a la font, és clar. El recorregut d’avui, finalment, ha estat força exigent, per a mi al menys:
http://connect.garmin.com/activity/183780740

Avui, tot esperant en Tomás, hem sortit per tandes: primer torn per la Maria, la Belén, en Ramón i l’Enric. Quan deurien portar fets uns 750 metres, hem arrancat “el danés”, en Tomás, en Per, l’Albert i jo. Poc abans d’arribar al carrer Major, jo ja anava solet. M’he buscat al·licients per no abaixar la guàrdia: primer, en enfilar el carrer Major, enxampar la Belén (finalment a la rotonda de la frontera Esplugues-Sant Just); el següent objectiu, atrapar en Ramón i la María abans d’arribar al Cervantes... i ho he aconseguit, després d’anar una bona estona engantxat al darrera seu a l’alçada del Col·legi Alemany i tota la baixada fins a la rotonda de la sortida de la Ronda (allà és on els he enxampat). Amb la calor que feia, o em buscava aquest al·licients, o defallia. Refrigeri a la font del Cervantes una estoneta. Després en Per, el danès, en Tomás i l’Albert han anat fins a la Creu de Pedralbes.

I quan jo creia que la resta desfaríem el recorreut pel camí habitual (per la Nestlé), el maleït d'en Ramón ens ha dit: perquè no tornem pujant per Sant Joan de Déu ?. I, apa, cap amunt que fa pujada (durillo, per a mi al menys, però he fet la pujada “del tirón”). Amb l'al·licient de no perdre de vista, a menys de 5 metres, els talons d’en Ramón i de l’Enric, d’allà hen anat altra cop fins el cole alemany, baixada pel carrer Major i enfilada cap el club, ara ja amb la Maria un parell de metres per davant meu... Ha estat aleshores quan m’he entrebancat amb les maleïdes planxes de les obres a la vorera: he pitjat una d’elles amb el peu esquerra, s’ha aixecat ("en plan puente levadizo") i he pitjat amb el peu dret la planxa quan aquesta encara era amunt i, en baixar i rebotar contra el terra, m’ha rebotat el genoll. Hem tingut que parar, a falta d'uns 400 metres per arribar al club. Ensurt, però sembla que no ha estat rés (veurem demà quan em llevi...).

Fa calor, és dur, aquests nanos acabaran amb mi... però intento no fallar-me a mi mateix mantenint aquestes sortides dels dimecres i divendres. És bo per a mi... i, ja se sap: "lo bueno cuesta y hay que sudarlo".

(C.Q.  539  58-273-266)

1.163.000 € per la Marató de la pobresa a les nou del vespre...

.. amb el que, un cop més, queda demostrat “lo agarraos que sois los catalanes”. Ja!. Un cop més, la solidaritat d’aquest país nostre no te preu. I és que -malauradament- la convocatòria d’avui s’ho valia. I aquesta xifra pujarà, i pujarà i pujarà, jo ha veureu !. (perquè, els catalans som així “de agarraos” i de insolidaris).

Segon dia “de Rodríguez”; ¿ que la meva dona em deixa tirat per anar-se’n a Canàries?, doncs jo me’n vaig de juerga amb 11 dones !. Aquest matí he anat a veure el últim partit del campionat de Lliga femenina a la Ciutat Esportiva del Barça: només empatant, les “culeres” s'adjudicaven el títol de Lliga... i han guanyat per 1-0. Haig de reconèixer que he vist molts, molts, però que molts partits de “la mejor Liga del Mundo” que no superen -ni de ben lluny- el nivell de joc que he vist jo aquest matí. Matí en el que he pogut comprovar, un altra cop, el què és “l’estil Barça” tan envejat, tan admirat (el mateix estil de joc que el del primer equip); i en gaire bé cadascuna de les jugadores podies reconèixer una Puyol, una Pedrito, una Xavi i, fins i tot, una “Messi” (la Toni, amb el 10 a l’esquena, que a més a més s’ha proclamat “Pichichi” del campionat).

I a Calella, l’equip Tribanda triomfant: tots els seus components en el dia d’avui han millorat, tots, les seves MMP: el David, en Pau, en Xavi, l’Albert i l’Alberto han deixat el llisto ben alt, en una dura triatló. Enhorabona, “tribanderus”.

I la sempre avorridííííííssima Formula 1, aquest any ens depara novetats: 6 curses, 6 guanyadors diferents.

Per cert... ¿ heu experimentat algun cop la excitant sensació de comprovar una butlleta de la Primitiva i notar com se't va accelerant el cor i la respiració quan vas veient que, un rere l'altre, gaire bé has fet el ple ?. Doncs jo sí, fa una estona (i és sensació realment emocionant, us ho ben juro).

Del Vela a la Mar Bella, i tornar

En aquest llarg cap de setmana “en solitari” (la Marta és a Canàries fins dilluns), avui em tocava -és clar- córrer sol, com gaire bé sempre. I, posats a córrer sol, em calia buscar un lloc on hi hagués força gent corrent i que el lloc en sí mateix s’ho valgués. Així que, tot i no estar precisament a prop de casa, me n’he anat fins a la Barceloneta per córrer a costat del mar.

M’ha sobtat no trobar-me amb gaire gent corrent pel que calia esperar. M’hi he posat gaire bé a les vuit del vespre, perquè ja fa calor, massa calor per mi per córrer; però tot i així, he suat de valent perquè el sol continuava allà dalt mentre corria els vuit quilòmetres que van des del final del Passeig de Joan de Borbó i fins al hotel Vela i d’allà fins el pavelló de la Mar Bella i tornar, sempre corrent a ran de mar, quelxom molt "californià". M’ha acabat sortint un ritme de 5:08 de promig, que no està gens malament, tenint que anar “esquivant” gent gaire bé tota l’estona (perquè corrent no hi havia gaire gent, però caminant, amb gossos i amb bici... la tira).

(C.Q.  532  57-273-259)
     

Quan no calen les paraules...

14 de 19.... i dels 5 que s'han quedat pel camí (excepte els vuitens de Copa amb el Sevilla de fa 2 anys, que la va guanyar) sempre "hem estat allà".
Collons, què dur serà tornar a la "normalitat" de guanyar, perdre i empatar...!

Adéu a una vella amiga…

Ahir, la meva vella amiga

“Kawasaki  Zephir-750”

va obtenir, ja per sempre,  el status de "sinistre total".

Quan, ja fa tres anys, em vaig comprar la Triumph Speedmaster, li vaig vendre la Zephir al marit d'una companya de la feina. Ahir, a les maleïdes Rondes, en Dani va patir un accident (el de sempre: un taxi que, per no topar amb el cotxe del davant, canvia de carril sense avisar ni mirar i se l’endu a ell pel davant); en Dani està bé, o millor dit, en va sortir força ben parat; però per la Zephir, el d’ahir va ser el seu “últim recorregut”.

Des del 1996, amb ella van ser molts i molts quilòmetres els que vaig fer, ja fos per feina o en sortides “moteras” de cap de setmana, o per anar uns dies de vacances “on the road” amb la Marta i la seva BMW. Tota una moto clàssica que, malauradament, ha passat ja a...  millor vida ?.

Però la seva imatge, el seu record, quedarà ja per sempre viu “a la xarxa”: els de Google, amb el seu “Street view” la van immortalitzar “sine die”, aparcada com estava davant la porta del despatx (cliqueu c/.Magatzem, 111 de Badalona) quan el seu cotxe va passar per allà.

Sí, sí, sí… "la Behobia" ja està aquí !

Perquè, sí, finalment en Xavi, després d’ estar-se gaire bé dues hores i mitja davant del ordinador, ha aconseguit inscriure’ns a l’Alberto, a ell i a mi a la “Behobia-Sant Sebastià”. I així, el que ahir mateix al vespre va començar amb una conya que li vaig fer a l’Alberto per WhatsApp (“Alberto, ¿ nos apuntamos a la Behovia”?) va resultar que s’hi va “enganxar” el Xavi, però a la que també (sense saber-ho nosaltres) s’hi ha inscrit en Per, en Toni (el germà del César) amb 4 amics seus, i un tal Cortés, amic-conegut del Alberto... Una bona pila de Tribandas “corriendo por los montes donostiarras”; quin goig que farem !.

Avui és dimecres i per tant, “tocava” sortir a córrer amb la colla (avui “colleta”, més bé, perquè només érem en Pau, l’Enric, la Núria, jo... i la Belén, que fa el seu propi circuit). Avui no he anat bé; d’entrada, no portava el Garmin ni el pulsòmetre, perquè no he caigut en agafar-los aquest matí en sortir de casa; tampoc l’iPod per anar corrent amb música; i després... perquè “no tenia el dia”... En sortir a córrer he dit que jo, en arribar al Ajuntament d’Esplugues “girava cua”; i no sé per quina absurda raó, no m’he fet cas a mi mateix (“picat” potser per la Núria, que en arribar a l’alçada del Ajuntament m’ha dit: “no plegues, oi ?”). Així que he anat amb tots ells -per parelles- fins al Parc de Cervantes. En Pau i l’Enric ens han tret a la Núria i a mi uns 15-20 segons; he acabat fent aquesta primera part del recorregut en +/- 20:15, un xic més lent que l’altra dia (19:52), tot i que des del quilòmetre dos i fins ben bé el quilòmetre 3,5 hem anat a fort ritme 4:25 (...però havíem sortit fent el primer quilòmetre a “trote cochinero”, cal reconeixeu-ho).

Com sempre, la Núria ha anat -amb mi- a ritme dièsel a l’anada... però força més ràpida a la tornada. Més o menys a la rotonda abans de la Nestlé, a sota el pont, en Pau (sense dir-ho) ens ha dit “adéu”... i se n’ha anat; l’han seguit, a distància, la Núria i l’Enric, accelerant ells també una mica el ritme... i jo m’he quedat una mica “despenjat” d’ells: ara 20 metres, ara 50, ara 100.... fins que m’han arribat a treure gaire bé 200-250 metres. Però jo, a lo meu, que anava una mica “tocat” de forces (feia força calor avui). Hem completat els 8 quilòmetres habituals.

En arribar, i en estar fent amb tots els estiraments oportuns, m’ha donat un “yuyu”: he tingut un fort mareig, una “fundida de plomos” (suposo que una baixada de tensió o una baixada sobtada de sucre, no sé); no m’havia passat mai. M’ho he pres amb calma, descansant i recuperant-me sense presses, i donant-me un “xute” de Coca-Cola en vena. Tot ha tornat a la normalitat al cap de poca estona.

(C.Q.  524  56-273-251)

“La Behobia”; no estava prevista…

…però sí que ha estat llargament desitjada: l’onze de l'onze del dotze (speaking silver: el proper onze de novembre) es disputa la clàssica:

BEHOBIA – SANT SEBASTIÀ

És aquesta una cursa, pel que m’expliquen tots els que l’han correguda o que han anat a veure companys que l'han fet, que és impressionant, dura, però impressionant per la gentada que hi ha durant tot el recorregut; recorregut per altra banda força exigent, amb una bona i nombrosa col·lecció de tobogans perllongats, un rere l’altre, al llarg de tot el recorregut...

Aquesta del 2012 serà ja la edició número 48 i la participació és brutal: més de 23.000 corredors !. No és ben bé una Mitja Marató, ja que el recorregut és realment de 20 quilòmetres, però l’ambient sembla ser que és fenomenal. Encara tinc fresc el record de fa 2 anys, corrent la Marató de Sant Sebastià, amb els carrers a besar de gent animant, cridant, aplaudint... Doncs diuen que això, a la Behobia-San Sebastià encara és molt millor, com “de corredor de bici al Tour de França, pujant pels Pirineus”, amb gent animant a les voreres dels cims.

L’únic “però” és que les inscripcions s’obren demà al matí, a les dotze del migdia... i s’esgoten en poques hores. Tot sigui que finalment ens queden sense dorsal perquè, com passa a moltes curses clàssiques (jo vaig anar així a la Marató de Berlín) hi ha tour operadors que ofereixen “paquets” de estada  + dorsal que bloquegen i arrepleguen amb antelació un munt d’inscripcions.

Aquest matí he engrescat a l’Alberto per anar-hi plegats, i més tard en Xavi se’ns hi ha afegit; així doncs, només faltaria que també se’ns afegissin el Per, en Jose i en Riera per poder tornar a repetir la mateixa terna de 6 “tribandas” que varen córrer la Marató donostiarra fa 2 anys...

A veure si hi ha sort demà amb les inscripcions (intentarà fer-les en Xavi pels tres...).

Dilluns ?

Avui “tocava” fer una mica de bici al club, per moure una mica les cames, i m'he fet 10 quilòmetres; m'he passat també per les màquines de reforçament de braços i per les de reforçament de cames (...perquè no tot és córrer) i els habituals estiraments.

Bona i dura Triatló a Sant Feliu de Guíxols dissabte:

   -Albert, 1:09:11.......... el 87é

   -Xavi, 1:19:03 ........... el 261é

   -Gerard, 1:22:50 ........ el 324é
   -l'Alexis, 1:26:57 ........ el 364é
   -l'Alberto, 1:26:59 ...... el 365é
   -i en Tomàs, 1:27:11.... el 367é
i, com equip, hem acabat 34é a la classificació final.

Aquesta és la samarreta que en Gerard Rams ens ha fet i regalat als membres del equip (també ens ha regalat una visera personalitzada, com la que jo ja tenia). Evidentment, han sortit de:  http://www.confeccionesrams.com/, que des del 1957 estan en això del tèxtil i les estampacions/personalitzacions. Penseu-hi !.

(C.Q.  516  55-273-243) 

Aigües, per l’altra banda

I mira que m’ho tinc dit:

Txabi, entrenar sol és un sobreesforç per a tu. I tot i així, ahir per la tarda, llevat d’una llarga migdiada i d’estar “fent el gos” pel sofà de casa una bona estona, i amb realment poques ganes, vaig agafar el cotxe per anar-me’n a córrer per la Carretera de les Aigües, però aquest cop per l’altra costat: des del Pla dels Maduixers i fins a la Font del Mont, en una tarda lleugerament ventosa, però encara amb un sol força “tocapilotes” poc abans de les sis de la tarda. Poca gent corrent i en bici, si ho comparem amb la que hi ha per l’altra banda (des de Plaça Mireia).

I tot i aquest sobreesforç que representa, als meus 55 anys, el sortir a córrer tot sol (pel que té d’auto motivació per “no abaixar la guàrdia” i pel fet de no tenir a ningú al teu costat “que tiri de tu”) el que sí va quedar clar és el meu ritme "dièsel", com si portés al damunt un “metrònom” marcant-me el ritme dels gaire bé 7 quilòmetres correguts ahir, perquè vaig fer calcades

l'anada http://connect.garmin.com/activity/179772002

i  la tornada http://connect.garmin.com/activity/179772008

o el que és el mateix: vaig córrer els gaire bé 7 quilòmetres (3,510 d'anada i 3,470 de tornada... coses del Garmin), a una mitja de 5:04 (5:03 i 5:05), en 35:21 minuts (17:42 i 17:39).

Tant de bo continui tenint forces, i ànims, per anar sortint a córrer (encara que sigui tot sol). La Carretera de les Aigües ajuda; però hauria de trobar algun altre lloc que també em “motivi” quan corri sol.

(C.Q.  506  54-263-243)   

Quin parell.... !!!

63 anys.... jove per deixar-nos; mal periode aquest pel que estem pasant per a la música i les grans veus (dijous, Donna Summer; fa poc Whitney Houston, Amy Winehouse...).

Una molt bona sortida la d'avui ...

Avui ens hem arreplegat una bona colla per sortir a córrer (era dimecres !). Érem en Xavi, en Pau i en Per (que corren “en una altra lliga”) jo, l'Enric, en Ramon i la Núria (mai recordava cóm es deia), i la Berta i la Maria (Belen ha aparegut per la sala, ha degut de sortir a córrer, però no amb nosaltres).

Avui hem repetit sortida cap al Parc Cervantes... però fent la variant de trencar pel carrer Major-Co·legi Alemany, és a dir, la mateixa distància que l'altra dia (gaire bé els 8 quilòmetres) però més exigent (el perfil de la setmana passada era pràcticament pla, i el perfil d'avui -només cal veure'l http://connect.garmin.com/activity/178852085- era més “escarpadet”). Però l'altra dia ho vaig acabar fent -en pla- en 39'42'' i a una mitja de 5:06... i avui en canvi en 39'16'', a una mitja de 5:02 !. Gaire bé 30'' menys...! Hauré de perseverar.

Cóm canvien les coses, i les sensacions, de córrer sol a córrer en grup, encara que correm a diferents velocitats uns i altres !. Avui, per exemple, he corregut -ja de tornada- des de la benzinera i fins el club (el darrer quilòmetre) amb la Berta enganxada als talons, sentint el constant i rítmic “plas-plas-plas” de les seves petjades al darrera meu, i en canvi ha estat el tram més ràpid que he corregut (sent com era ja el final) i tot perquè “no podia permetre'm que m'avancés algú de 18 ó 19 anys”, i aquest ha estat un però que molt bon estímul per a no afluixar el ritme; d'haver sortit a córrer tot sol, fent exactament el mateix recorregut, ni en conya hagués fet el temps que he fet, ni tampoc no hagués tingut les bones sensacions que he tingut avui. Txabi, això va bé !.

I el proper dimecres, més !.

(C.Q.  499  53-263-236)

Ahir, descans…

… avui, 13 quilòmetres en bici, pedalejant a bon i intens ritme, i sessió d’estiraments, preparant la sortida de demà dimecres amb la colla. La calor comença ja a fer estralls, però un propòsit és un propòsit, i els dimecres “toca” sortir a córrer i més tenint en compte que el divendres ja no podré fer-ho perquè ens en anem a Andorra per impartir un interessant curs, i molt d’actualitat, a la Cambra de Comerç andorrana: “Aspectes legals que cal tenir en compte en la vostre activitat a Internet”.

(C.Q.  495  52-263-228)

S'Agaró-Camí de Ronda

Cap de setmana de relax, de "jubilat", que diria jo: llegir, descansar, dormir força, veure una mica la tele, passejar amb la Marta...

Tot i així, avui diumenge he sortit a córrer una estoneta (5 quilòmetres)  pel Camí de Ronda, des de la platja de S'Agaró i fins a la de La Conca i tornar. Força bé, tot i el sol que feia ja a les 9 del matí.  cliqueu...

Avui també s'ha corregut la tradicional  i durísima "Cursa de l'Alba", de Collbató a Montserrat, "muntanya amunt", on el Tribanda Jordi Riera ha entrat 18é, fent un molt bon temps de 2:11:44, i guanyant -a més a més- la cursa per equips ("Els 400 peus de Collbató"). Enhorabona, Jordi !.

(C.Q.  478  51-250-228)

Un bon entrenament de dimecres out-door

Vaig dir que reprendria les sortides a córrer amb la colla els dimecres i divendres... i per ara vaig complint. Però divendres no podrà ser, perquè marxem a Sant Feliu de Guíxols (per tant, la correguda prevista per divendres la canviaré per una correguda dissabte pel Camí de Ronda, que tampoc estarà malament).

Avui, no gaire convençut altra cop de sortir (què hi farem!), m'he pujat a la bici al club per escalfar una mica les cames (17 minuts i 5 quilòmetres, a ritme suau).

Avui hem sortit a córrer l'Albert, en Xavi, en Per, la mateixa noia de l'altre dia, en Ramón, l'Enric, la Belén i jo. A mida que anaven avançant els quilòmetres ens hem anat distanciant: l'Albert en Xavi i en Per per una banda, l'Enric una mica despenjat d'ells per un altra, jo lleugerament al darrera seu, després -més enrere- la noia i al darrera d'ella, en Ramón i més enllà la Belén (crec que no em deixo ningú).

Jo només he anat fins al Parc Cervantes i tornar, però n'he acabat força content també avui: he corregut gaire bé els 8 quilòmetres en 39'42'' a una molt bona mitja, per a mi, de 5:06; (vegeu detalls aqui:  http://connect.garmin.com/activity/176517205) i el que és millor: fent 2 dels quilòmetres a una mitja de 4:52... al final de recorregut !; i que tot i tenir-ne temptacions més d'un cop, “no m'he deixat anar” en cap moment i he intentat mantenir el meu ja clàssic ritme constant, “dièsel”: chaca-chaca-chaca-chaca...

(C.Q.  473  50-250-223)

Fent bondat…

Després del ferm propòsit de, a partir d'ara, sortir a córrer tots els dimecres i els divendres amb la colla “por esos mundos de Dios”, també m’havia fet el ferm propòsit de retornar als exercicis de reforçament de cames i braços... i això és el que he fet avui al club:

(no son exactament aquests, però gaire bé...)

- els 4 aparells de braços (dues repeticions de 25 c/u),

- els 4 aparells de cames (dues repeticions de 25 c/u),

- 25 minuts a la bici, pedalejant durant 10 quilòmetres (7 quilòmetres, suaus, a resistència de pedals a 8, 2 a resistència 10 i el darrer quilòmetre, fort, a 15),

... i acabant amb una llarga sessió d’estiraments, dutxa i cap a casa.

Per poc que pugui, aquesta serà la meva activitat tots els dilluns (depenent, però, de si hi ha hagut, o no, cursa el diumenge). Ja veurem què m’invento pels dimarts...

(C.Q.  460  49-245-215)

Tornar a córrer en divendres…

Ahir per la tarda, després de molt i molt temps de no fer-ho, vaig tornar a sortir a córrer amb la colla. Per sort, no varem fer la ruta cap el Parc de Cervantes/Creu de Pedralbes (m’avorreix sobiranament aquest recorregut), sinó que varem pujar a la Carretera de les Aigües, des de Pl. Mireia i fins a la Font del Mont... i tornar; i tot i que ja hi vaig estar i córrer dimarts, és genial el fer-ho per allà dalt, amb tot Barcelona als teus peus; i més ahir, en una tarda lluminosa i amb una temperatura excel·lent per córrer. Haig de dir, però que de ganes de córrer en tenia tantes com de llençar-me des del balcó de casa... però calia, i volia, fer-ho.
I haig de dir, també, què és molt diferent córrer/entrenar tot sol (com faig gaire bé sempre) que córrer en grup, encara que sigui a diferents ritmes. I haig d’afegir que, gràcies a córrer en grup, no ho vaig “deixar córrer” (girar cua) fets els dos primers dos quilòmetres i mig. Finalment, vaig poder completar 10 quilòmetres “a dues velocitats”: molt bé de ritme a l’anada, i una mica més xino-xano a la tornada (per exemple vaig fer, caminant, el tros de la passarel·la sobre la carretera de Vallvidrera). Resumint, em va sortir un més que acceptable ritme de 5:11. (Aquí, els detalls)

Haig de tornar a reprendre, amb periodicitat setmanal, les sortides dels divendres... i fer el mateix amb les dels dimecres. M’hi haig d’esforçar. És bo per mi.

I avui... nit de futbol al Estadi: últim partit de Lliga al Camp Nou, derby amb els de Cornellà - El Prat... i comiat d’en Pep.

Una molt bona nit de futbol... i quelcom més, ens espera !.   

(C.Q.  450  48-235-215)

El Metro en hora punta

Això és el que semblava aquest matí, festiu, la zona de la Carretera de les Aigües. Gent caminant, gent corrent, gent amb bici, gent amb gossos, gent amb nens, gent amb avis, gent “de passeig”, gent amb les carmanyoles i les neveres de càmping ... una autèntica gentada. Però feia goig.

Després de la fallida mini-cursa nocturna de dissabte (en aquest vídeo, minut 24:50) correguda a bon ritme, però fent només la primera de les dues voltes de 5 quilòmetres (cóm m’avorreixen les curses a dues voltes iguals!) avui he sortit a estirar una mica les cames per Collserola (jo... i tres-cents mil més, és clar). I tant la cursa de dissabte com aquesta sortida matutina de gaire bé 6 quilòmetres m’han confirmat una cosa:

el alarmant baix estat de forma en que he arribat a final de temporada.

També és veritat que avui fotia una calda de collons (tot i així, l’anada -de 2,750- l’he fet a ritme 4:50... i la tornada -de 3,00- a 5:15). Però la veritat és que estic fos. Encara que també he de reconèixer que, darrerament, torno a sortir molt “espitat”, a ritmes de 4:15/4:20, els dos o tres primers quilòmetres. Per altra banda, els genolls “em grinyolen” (ara un, ara l’altra), a la part alta del quàdriceps esquerra hi ha una microruptura, n’estic seguri i els laterals dels ossos dels talons -dels dos- els tinc força adolorits en acabar de córrer.

Però ni puc ni vull deixar de córrer, ho necessito. Visto lo visto, el que faré a partir d'ara és córrer d’altra manera, més “xino-xano”, a ritmes per sobre de 5:20/5:30 i, sobre tot, retornaré als exercicis de reforçament de cames a les màquines i als exercicis de millora de tècnica de córrer, i a fer sèries; entre d’altres motius perquè...

m’acabo d’inscriure a la Zurich Marató de Barcelona 2013

que és correrà el dia abans del meu 56é aniversari, el 17 de març. I en aquesta no vull fallar. Ja tenim parlat, amb en Per i l’Albert, un pla d’atac per afrontar aquesta Marató amb totes les garanties.

(C.Q.  440  47-235-205)     

Un bon ensurt…

Avui, en principi, “tocava” córrer, tenint com tinc la cursa dissabte el vespre; però no en tenia gens de ganes i tampoc em venia de gust tornar a pedalejar com dimarts. Per sort, rondava pel club Mercedes i el que he fet ha estat jugar unes partides a soft-ràquet. He guanyat, bé, les tres primeres, hem fet un 15-13 a la quarta i quan anàvem 8-6 al meu favor... l’ensurt: li he donat una forta pilotada al pòmul, a escassos mil·límetres del ull, justament en el moment en que s’apagava el llum de la pista, transcorreguda ja la mitja hora. Per sort, tot ha quedat en això, en un ensurt (dolorós de collons, però ensurt).

Sergio Ramos: és increïble el que va donar de sí ahir -després de posar en òrbita la pilota del penal- el que ha donat de sí durant tot el dia d’avui... i el que continuarà donant de sí el paio (i és que la gent té un ingeni i una “xispa” increïble i tremendament ràpida); gaire bé visualitzo ja el “Crakóvia”, calculo que monotemàtic, del proper dilluns.

... i si, a sobre, finalment no guanyen la Lliga ? perquè, mentre els números siguin els que són, aquí no hi ha rés guanyat encara.

I dissabte al vespre...

Una mica de bici...

Després de la cursa de diumenge, i del descans d'ahir dilluns, avui tocava exercitar una mica les cames; com que “Barça habíamus”, només m’ha donat temps de fer mitja hora en bici, però a un molt bon ritme, per acabar fent finalment 13,5 quilòmetres. Després, dutxa, canvi de cotxe per moto, cap el camp... i decepció final: no anirem a Munich !. És tot el que diré.

Us deixo un parell de fotos del entrenament de dissabte, en companyia de Nuria Fernández, actual Campiona d’Europa de 1.500 metres.

(C.Q.  429  45-235-194)

Agredolça…

Concentrat, en el moment
de la sortida...

Aquesta és la sensació que m'ha quedat de la Cursa dels Bombers d’aquest matí.

Dolça, perquè córrer-la és sempre tot un espectacle. Quin munt de gent ! (+ de 24.000 inscrits, pel que diuen, dels que han acabat 21.688). I quina “coloraina nazarena” la d’avui (elles samarreta color “lila claret”, nosaltres color “lila fosquet”). Ambientazo en els moments previs a la sortida, amb música de la peli “La Misión” a tota canya, i amb una ambientació adient amb la música, amb els músics disfressats de monjos (no de jesuïtes) dalt dels ja clàssics pòdiums.

... a la meitat, amb el
bomber al darrera...

I agre pel meu temps final. 

A les deu en punt arranca el compte enrere... 5-4-3-2-1-0  i, com sempre, problemilles amb el Garmin, del que no he recordat bloquejar-li el bisell giratori (per aquesta collonada ja he perdut temps -uns preciosos segons- des de la mateixa línea de sortida...).

Primers 5 quilòmetres bé, per sota de 5, tot i tenint el Paral·lel en els primers 3 quilòmetres, justament en els pocs moments en que ha lluït el sol. Anava bé, però amb certa “pesadez” de cames, endurits els quàdriceps per moments a partir del 5. He anat una estona per la Gran Via corrent al costat d’un dels bombers de la Generalitat que ho feia amb tot l’equip de feina: casc, pantalons i jaqueta ignífuga, bombones d’aire... (quins collons els paios !). Al quilòmetre 7,5 ja he vist que no acabaria sub-48 i m’he deixat anar una mica, per arribar tranquil·let a meta.

... i amb un somriure estant ja
a punt d'acabar.

Temps final: pel meu Garmin (i amb la collonada de la sortida i el bisell): 50:26. Temps oficial, uns molts discrets 50:46



Txabi’s Bombers history: 2008: 50:48 / 2009:49:14 / 2010: 49:56 / 2011: 52:37 / 2012: 50:46... o el que és el mateix, una successió de curses amb aquesta progressió: lenta, +ràpida, +lenta, +lenta, +ràpida... (2 sub 50 i 3 supra 50).

No anem bé. L'any vinent haig d'empatar !.

Córrer/entrenar ahir va ser una bona idea ? No ho sé; potser hagués estat pitjor córrer avui després de no haver-ho fet des de dimecres... tot i que els meus quàdriceps avui “em grinyolaven” una mica...

I dissabte... LA NOCTURNA de L'Hospitalet !. Temps a superar: els 50:41 del 2010.

(C.Q.  415  44-221-194)

Aquest matí, últim entrenament Nike...

... previ a la Cursa dels Bombers de demà. És el primer cop que faig un entrenament el dia abans d'una cursa, encara que el d’avui ha estat “suavessito-suavessito”: escalfaments inicials, carrera continua a ritme moderat durant 25 minuts i una bona sessió d’estiraments, per acabar fent 5 sèries progressives d’uns 100 metres. No sé, la Lluïsa (la nostre trainer habitual) ha dit que això que hem fet ens anirà perfecte per demà, però jo no les tinc totes amb mi (espero que tingui raó i m’hagi deixat, com ella diu, els músculs de les cames “a punt per demà”).

En un altra ordre de coses i, en acabar, què voleu que us digui: ella m’ha demanat fer-se una foto amb mi i jo no m’hi he pogut negar; pels qui no la coneixeu, ella és la Nuria Fernández, campiona d’Europa de1.500 l’any 2010 a Barcelona i ja amb plaça olímpica per Londres 2012.

Aquesta tarda-nit... Barça-Madrid. No aniré al camp aquest cop, el veuré des del club, amb en Martín, el meu veí argentí megafutbolero. Resultat ? aquest cop dic el que m’agradaria: 3-1... però amb lo reservón que vindrà en Llouriho, pot ser només un 1-0.... o un 4-1. Partit molt i molt obert, depenent de les ganes de jugar-lo o no que tinguin els capitalinos.

L'entrenament de dissabte passat

(tots "siguiendo a la rubia"... en el tram previ al començament de les sèries).

A mi casi ni se'm veu, al darrera del de la samarreta verda, a l'esquerra de la foto. La setmana anterior anava tota l'estona al costat "de la rubia", però aquell dia no van fer foto; cachis !.



Aquest dissabte, quart i últim entrenament Nike, però aquest cop a Montjuic.

I diumenge, la cursa !.

Objectiu: ser fidel a la pulsera que portaré: sub 48.

El que té de bo...

... no saber respirar pel nas (com és el meu cas) és que, quan estàs constipat (com jo ho estic) no et molesta el fet d'estar “amb el nas taponat” i pots córrer com si rés, no t'afecte. Però, després de 3 dies en el dique seco, no creia pas que me'n sortís tant bé.



La "nazarena" per la Cursa dels Bombers
de diumenge, amb la pulsera de sub-48.
(sembla blava, però és lila-lila-lila...)

No he sortit a córrer amb la colla, tot i ser dimecres, perquè no em veia amb forces. Així que, sense cap objectiu prefixat en el moment d'arrancar, m'he pujat a la cinta per provar-me: uns primers 5 quilòmetres a ritme suau (6:00), per acabar fent 500 metres a 5:00 i uns darrers 500 metres finals a 4:16 . Total, una cremada de 530 calories en aquests 6 quilòmetres en 34:38.
Bé, Txabi !.

Avui m'he sentit tot el dia com el personatge d'aquell poema d'en Machado:

-“... pensando en su olivar al cielo mira, con ojo inquieto si la lluvia tarda...”.

I és que els dies amenaçadors de pluja, o aquells en que ha plogut al vespre i ha deixat els carrers molls i el cel encapotat, gris i fosc quan et lleves -com el d'avui- són tot un dilema pels motoristes com jo. Però finalment he decidit agafar la moto en lloc del cotxe, tot i els núvols i la fresqueta que fotia. I, un cop al despatx, durant tot el matí he anat mirant de reüll per la finestra, veient com s'anava enfosquint més i més el cel (cap el migdia havia de sortir per anar a xerrar amb un proveïdor); “the big Murphy” ha fet acte de presència en plena Ronda Litoral als 4 minuts de pujar a la moto: pluja !. Mig xop, de cames sobre tot, he fet l'entrevista, amb la sort de que -en sortir- hi ha hagut una lleu treva. I aquí m'ha tocat tornar a decidir: anar a casa a cambiar de montura, o jugar-me-la continuant anant en moto, que és el que finalment he fet, no sense deixar -però- de mirar el cel “...con ojo inquieto si la lluvia tarda”. A mitja tarda fins i tot fotia sol.

S'ha acabat fa una estona el Chelsea-Barça amb, sincerament, una injusta derrota (1-0); per tant, el proper dimarts toca èpica, toca “remuntada”...  Si és que ens va la marxa !.

I dissabte... el Madriz !.

(C.Q.  400  42-221-179)

Vaya "trancazo" !

Sèries “en serio”

Avui tenia el "tercer entrenament Nike pre-cursa dels Bombers". I el d’avui era ja “en serio, fent sèries”, dins les limitacions i capacitats de cadascun. I n’he sortit content, força content.

Després dels habituals exercicis d’escalfament en grup, ens hem tornat a dividir per “temps de cursa”; jo he repetit amb el mateix grup de dissabte passat. Hem fet durant 15 minuts uns primers gaire bé 3 quilòmetres xino-xano, a un ritme mig de 5:32 durant 2,710 quilòmetres. Hem parat una estona per fer recuperació, estiraments i els exercicis de millora de carrera i ja tot seguit, hem començat amb les sèries. En un dels laterals del Passeig Central, hem anat fent sèries de gaire bé 300 metres (completant un total de 2,720 quilòmetres), a un ritme promig de 3:50/3:52

( http://connect.garmin.com/activity/167820879 )

amb descans de 1:20 després de cada sèrie, i de 3:00 després de la cinquena sèrie. I m’he trobat bé, molt regular, sense anar “amb la llengua fora” ni amb el cor desbocat i sense desprendrem del meu grup (...d’una mitja de 25-30 anys tirant llarg, per cert).

El proper dissabte darrer entrenament Nike, però aquest cop a Montjuic; tenint “Cursa de Bombers” l’endemà, me’l prendré amb molta més tranquil·litat; com avui, també hi aniré amb la Marta i possiblement el que farem els dos és escalfar amb tota la colla, però després farem una llarga passejada per la muntanya màgica.

El que està clar es que sèries -com les d’avui- hauré de repetir-les més sovint...

(C.Q.  394  41-221-173)

CHOLO per un dia…

Després d’un dilluns i un dimarts de “panching”, avui tocava fer quelcom. I com que el genoll no va gaire fi que diguem, m’he pujat a la bici al club per fer una bona tirada. I al igual que diumenge -més resistència que distància- avui també he anat cap a la resistència, tot i que fent un bon recorregut: 14 quilòmetres, els 10 primers a resistència de pedals “10” i els 4 quilòmetres finals amb una resistència dels pedals de “13”, força exigent per a mi. Una bona suada, una llarga sessió d’estiraments, dutxa i cap a casa.

Mai m’havia sentit tan “atlètic” com avui; i no em refereixo a la meva condició física... sinó a ser seguidor “a muerte” del Atlético de Madrid, encara que només sigui per una nit. És aquest un equip que ens ha donat grans nits de futbol (“Pizzi, sós macanudo...”, en l'únic partit, de tota la meva vida, en que he abandonat l’Estadi molt abans d’acabar el partit: si se’m posa a tret el “guaperas” del Vítor Bahía, li passo per sobre amb la moto !) i grans golejades, normalment a favor nostre. És “l’altra equip de Madrid” i per això ens cau simpàtic... A veure si aquesta nit, cap als voltants de tres quarts de dotze ens cau més simpàtic encara !.

(C.Q.  389  40-221-168)

El meu equip...

... del entreno NIKE de dissabte.

I no us en oblideu:

Ser del Barça és el millor que hi há !.

I era gol de Xavi...

Implacable compte enrere…

… i mentre el feu, poseu-hi de fons, ben alts els altaveus, la banda sonora de la película “Tiburón”

10, 8, 6, 4, 1….  Ñam-ñam !!

Apa, adéu, que me’n vaig cap al Camp Nou a veure el partit contra el Getafe.

Montjuic

Avui, sinó llarga, sí que ha estat “exigent” la sortida a córrer. M’he palplantat a Montjuic, aparcant el cotxe gaire bé enfront de la Fundació Miró. La Marta se n’ha anat caminant pels voltants i jo he acabat corrent 4,250 quilòmetres (ha estat més resistència que distància) perquè me n’he anat des d’allà fins a Miramar i he baixat per la carretera del Jardí Botànic de la muntanya. I és clar, el “baixar” implica després el tenir que “pujar”, no amb gaire desnivell però sí constant, perllongat, inacabable... Una bona mini-sortida exigent.

http://connect.garmin.com/activity/166285734

(C.Q.  375  39-207-168)

Dels creadors…

de “El padre de la novia”, “Resacón en Las Vegas” i “Dos tontos muy tontos”, arriba ara a les nostres pantalles…

“Algo pasa con Rodi ” (*)

Sí, i no sé què cony és, però “algo pasa con mi rodilla”, l’esquerra concretament (la operada al 2006). A vegades, la sensació és de dolor als óssos (un dolor que em va de costat a costa del genoll, de banda a banda) d’altres, la sensació és de que son els lligaments; d’altres, ambdues coses; i la majoria de cops, amb dolor o sense, “el genoll em falla”. El que és ben curiós és que no em molesta -avui per avui- per córrer. No sé, m’ho hauré de fer mirar un dia d’aquests.

I el que ja no té nom és el sempitern dolor d’esquena, corri o no corri, faci algun mal gest o no el faci, vagi en moto o en cotxe... Visc permanentment amb aquesta collonada de dolor d’esquena. Què hi farem !.  

(*) Rodi, diminutiu de “rodilla”...

(C.Q.  371  38-207-164)

Entreno NIKE de speedy-txabi en Garmin Connect: Detalles  (del dissabte, a la Ciutadella, la segona part del entrenament).