Després d’un munt de dies…ja la tinc !!!.
No es pot dir que la gent de “Fotoinstant” siguin gaire ràpids en els seus lliuraments de producte (la cursa va ser el dia 15 de març i avui ja es 26...); però aquí està, aquí la tenim:
La meva entrada en acabar la “Mitja Marató Costa Barcelona Maresme”
amb la meva “naranjito-runner-can_mèlich” posada, el puny -esquerra, obviament- enlaire, i amb carona i expressió de:
“coño, esto ya s’acabao y sigo vivo...”
... i passant olímpicament del crono del canell, perquè ja sabia que havia baixat de l’hora cinquanta cinc...
“... no llores porque no me voy a quedar. Me diste todo lo que tú sabes dar: la sombra que en la tarde da una pared y el vino que me ayuda a olvidar mi sed. Qué más puede ofrecer una mujer. Es hermoso partir sin decir adiós, serena la mirada y firme la voz. Si de veras me buscas, me encontrarás. Es muy largo el camino. Para mirar atrás. Qué más da, qué más da aquí o allá”. (JMS-Vagabundear, 1971).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario