
Si normalment ja coneixeu el meu estat d’excitació-nervis-angoixa abans d’una Cursa, podeu imaginar-vos cóm estic hores abans de córrer la meva primera Mitja Marató: més de 2 milions cent i pico mil centímetres corrent !!! (¿ ... a que acojona ? vist així)
Sí, ja sé, no es rés de l’altra món però què coi, mai no he fet seguits vint i pico quilòmetres corrent. I, per acabar d’arreglar-ho, sembla que demà farà un dia de conya.. de conya per estrenar la platja !!!: sol, temperatura elevada i humitat... els factors ideals per córrer una cursa.
M’he anat “a firar” uns nous estris al Decathlon (foto); davant de la meva impossibilitat de beure "a morro" mentre corro de les ampolles d’aigua recollides pels llocs d’avit
D’aquí una estona me'n aniré a sopar (sí, Albert, sí, hidrats de carboni, com aquest migdia...) i espero que, després, l’Atlethic de Bilbao alegri la meva primera nit pre-Mitja passant-li per sobre, altra cop en pocs dies, al Madrid.
Ahir vaig posar en marxa, entre els companys runners del Club, un concurs anomenat:
“Jo crec que en Txabi no baixarà de...”
perquè fessin les seves prediccions sobre el meu temps de demà a la Mitja Marató. Les prediccions que ja m’han anat arribant estan així:
-ALEXIS MARTÍNEZ 1 H. 47’ 35’’
-XAVIER CELMA 1 H. 50’
-PAU ARAGONÉS 1 H. 57’ 20’’
-PER KVAM i BELÉN GARÍ 2 H. 03’
-JUAN CARLOS DE MINGO + de 2 Hores (sense precisar més; per no ser massa cruel, suposo...).
-XAVIER CELMA 1 H. 50’
-PAU ARAGONÉS 1 H. 57’ 20’’
-PER KVAM i BELÉN GARÍ 2 H. 03’
-JUAN CARLOS DE MINGO + de 2 Hores (sense precisar més; per no ser massa cruel, suposo...).
Per cert, en Juan Carlos m’ha dit que ja ha superat el seu problema amb la inscripció “by the face” a la Cursa dels Bombers amb el codi VIP; espero que tant l’Albert com en Pau facin el mateix.
Per cert (bis): acabo de venir del cine de veure: “El Gran Torino”; realment recomenable.
Apa, que Dios reparta suerte !!!
“...y te acercas y te vas después de besar mi aldea. Jugando con la marea te vas, pensando en volver. Eres como una mujer perfumadita de brea que se añora y que se quiere, que se conoce y se teme. Si un día para mi mal viene a buscarme la parca, empujad al mar mi barca con un levante otoñal y dejad que el temporal desguace sus alas blancas. Y a mí enterradme sin duelo entre la playa y el cielo...” (JMS-Mediterráneo, 1971).
.
Per cert Txabi que les dues hores i tres ho va dir en Per, ho va enviar des del meu correu però no és la meva opinió. Jo m'he abstingut.Per cert, com t'ha anat?
ResponderEliminar