AIXÍ M’AGRADA, TXABI … !

.

Que tot i amb el cansament per la cursa d’ahir (tinc molèsties, sobre tot, a les natges i els isquiotibials d’ambdues cames), avui “no m’he deixat anar” i en sortir del despatx me’n he anat cap al Club a fer “recuperació activa”:

- 10 quilòmetres en bici,
- Exercicis de braços (... no vull que a la Mitja Marató em torni a passar el mateix a les articulacions dels braços en acabar),
- Sèries d’abdominals,
- ... i una llarga sessió d’estiraments.

Demà, en principi, “toca” soft-ràquet, però parlaré amb l’Albert a veure cóm enfoquem la preparació per la Mitja de Granollers, d’aquí a només 13 dies ja.

A la “bossa del corredor” de la Cursa d’ahir hi havia, com sempre, el “Calendari de Curses de Fons de Catalunya 2010”, i és en base a aquest que m’he fet “el meu” calendari de curses 2010. I és -o vull que sigui- aquest:

24 de gener – XXXII Cursa de Sant Antoni (que ja la tenim al sac).
7 de febrer – XXV Mitja Marató de Granollers (el meu gran repte de l’any; m'hi estreno).
7 de març – o XXV Cursa Vila de Sant Boi (per segon cop) ó fer ½ Marató de Barcelona (fent-la dins de la Marató).
14 de març – Cursa d’Esparraguera (segon cop; una cursa “per fer marca”, que diria l’Albert... i després, a dinar a "La Vinya Nova").
21 de març – II Mitja Marató Costa de Barcelona – Maresme (per segon cop ja, amb l'objectiu de millorar el temps de 1h 54' 03'').
18 d’abril – XII Cursa dels Bombers (... i ja en van 3).
24 d’abril – I Cursa nocturna de l’Hospitalet (és el primer cop que la fan).
9 de maig – XVI Cursa de San Isidre a Cardedeu (a treure’m "l’espineta" del meu desastrós temps de l’any passat).
30 de maig – XXXII Cursa d’El Corte Inglés (no vaig quedar gens content amb el meu temps de 2009).
21 de juny – XX Cursa de la Vila Olímpica (m’hi estreno).
4 de juliol – III Cursa de La Maquinista (gens content amb el meu temps de 2009).
12 de setembre – XV Cursa del Poble Nou (segon cop; és la primera cursa després de l “rentrée estiuenca”).
19 de setembre – XXXII Cursa de la Mercè (ja per tercer cop).
3 d’octubre – XXX Ciutat de Cornellà (m’hi estreno també).
17 d’octubre – XX Cursa Club Natació Sabadell (el 2009 no la vaig poder fer per la caiguda en moto).
7 de novembre – XXXII Cros de Sants (ja també per tercer cop).
28 de novembre – LXXXVII – La Jean Bouin, la “meva” cursa... (i és per això pel que no podré anar a Sant Sebastià a córrer la Marató: no me la vull perdre !).
26 de desembre – IV Cursa de San Silvestre de Lloret (però aquesta és de 5 quilòmetres... m’hi estreno també).
31 de desembre – Cursa dels Nassos de Barcelona ( per quarta vegada ja...).

Espero, confio i desitjo que les lesions... i sobre tot els anys (aquest 2010 ja en faré 53) em respectin i pugui tirar endavant sense problemes aquest ambiciós calendari. Són 19 curses l’any (amb 3 mitges maratons dins del primer trimestre, amb fred, que és com a mi més m’agrada córrer).

.

A VEURE: UNA MILLORA…

.

… és sempre una millora, t’ho miris com t’ho miris, què collons !.

Així que no siguem ara “tiquis-miquis” dient-me que només ha estat 1 segon de millora de temps. Perdoneu: un segon és un segon, i els fets reals irrefutables són aquests: a la Cursa d’avui he baixat el meu temps d’aquesta mateixa cursa l’any passat (tot i tenir que passar -cara amunt- dues vegades “per lo puto Paral·lel”); al 2009 49'48''... al 2010 49'47’’. És una millora, o no és una millora ?. Pues eso...

Finalment, no ens ha plogut (bé Molina, bé...); a la línea de sortida ens hem arreplegat l’Albert, en Per, la Belén i la seva amiga Mireia, que corria amb el xip i dorsal del petit noruec trotador Erik; abans, m’he creuat amb en David S. (ja plenament recuperat dels seus “problemillas” pel que sembla, donat el seu estratosfèric temps); i, a punt de donar el tret de sortida, tot envoltat de corredors, m’he ajuntat amb en Pau i la Carol, la nova “Tribanda triatlonera”; però com sempre, en sonar el tret de sortida... cada puta por su lado ! (per cert: perquè els més lents es posen al davant de tot per fer tant i tant lent el primer quilòmetre/quilòmetre i mig ?).

Arrancada de cursa “en baixadeta” per la Rda. Sant Pau i fins arribar per primer cop al Paral·lel; acabat el Paral·lel, ja prop de Pl. Espanya, me posat costat per costat amb dues “cobardes”, la María José i la Montse... però al cap d’uns pocs centenar de metres han sortit corrent com gallines la vigília del Nadal i ja no les he tornat a veure fins acabar la cursa (foto); crec que han acabat en 45’ i poquet. (María José-Montse, si queréis la foto, podéis sacarla directamente de aquí, clicando en ella i guardándola donde queráis).

Creuo els primers 5 quilòmetres en 24’17’’ (bé); i, com sempre “punxada” entre el quilòmetre 7 i el 8 (i això que era -per segona vegada- per la Gran Via, amb terreny planet, planet...). Però això sí, en veure que havia recuperat temps del 8 al 9, per primer cop en 21 curses he accelerat fort durant l’últim quilòmetre i -al meu nivell- he esprintat els gaire bé 500 metres finals, tot per evitar tornar a veure altra cop el “5” en el meu temps final (mireu si he esprintat fort, que -com veieu- fins i tot la foto a la línia d’arribada ha sortit moguda... ja !). Els segons 5 quilòmetres els he fet en 25’31 (malament), acabant la cursa en els ja coneguts 49’47’’, que és la meva 9ª millor marca personal de entre les 21 curses de 10 quilòmetres corregudes fins ara; i he desfet per tant l’empat: ja tinc 11 curses en 49’ i pico i 10 curses en 50’ i pico...

RESULTATS OFICIALS:

Jordi Babot.......... 39’01’’
David Sánchez..... 39’07’’
Albert ................. 39’28’’ (anava “tocat”)
Pau ..................... 42’27’’
Per ...................... 45’26’’
Jordi Castro ........ 49’37’’
Txabi .................. 49’47’’
Jorge Marín ........ 50’19’’
Mireia/Erik ......... 54’30’’
"Tribandera" Carolina ..... 56’40’’
Belén ................... 58’01’’

I la propera.... La Mitja de Granollers !!! ( ... ja cal que em prepari bé).

.

UN QUART DE VUIT DEL MATI...

... i com cada dia de cursa, ja fa una estona que he acabat d'esmorzar (torrades amb pernil dolç, Aquarius a tope i cafè -doble- amb llet i cereals) i aquí estic fent temps fins l'hora de marxar. La Cursa arranca a dos quarts de deu així que, cap allà les vuit, despertaré a la Marta perquè vol venir també aquest cop (així, de pas, tindrem “foticos del evento”).

Com a la Jean Bouin, també correran la cursa el Manel i la Mariona... i, com a la Jean Bouin, tampoc tindran temps “oficial”: a la J.B. perquè van “despistar-se'ls-hi” els xips, i en aquesta perquè no han arribat a temps per a fer les inscripcions (... són un cas!); amb els “runners naranjitos” del Club hem quedat a les nou aprop del arc de sortida.

“Lo puto Molina” s'ha tornat a equivocar... pel que sembla. El dia, sí, s'ha llevat ennuvolat, però de pluja rés de rés fins ara (s'agrairia que continues així).

I “lo Barça”...? doncs acollonit per la pressió del Madrizz, “només” va poder guanyar al camp del Valladolid per 0-3, amb gols de Xavi, Alves (quin partit el del speedy-brasiler) i Messi, com no. Acaben la primera volta SENSE PERDRE NI UN SOL PARTIT, primer cop a la història del Club que això passa; i a falta del partit d'avui diumenge dels merengones, ja els tenim a VUIT punts.

Pressió ? Cap a qui passa ara la pressió ?.
.

ARRIBA LA PRIMERA DE L'ANY...

Ja tenim dorsal, ja tenim la samarreta (aquesta vegada és bastant "portable", d'un color "blauós" indefinit, encara que jo -com gaire bé sempre- correré amb la "naranjito"), ja tenim un nou recorregut (per "culpa" de les obres del Mercat de Sant Antoni)... ara només falta llevar-se demà i començar a córrer.

Sensacions pre-cursa ? no gaire bones, la veritat; si baixo dels 50 minuts (*) serà tot un miracle: estic d'allò més "encarcarat" i, com a novetat, amb els cuàdriceps carregats.

He passat dos minuts pel Club per canviar de sabatilles: com que demà sembla que "pinta pluja" he deixat allà les Saucony i ha agafat per córrer demà les meves velles i estimades Asics, que ja han corregut amb aigua; i en arribar, acabo de fer -a casa mateix- una llarga sessió d'estiraments i, no sé, no sé... això no pinta bé, no em noto "suelto". Veurem finalment què tal es lleva el dia (física i climatològicament...).

(*) demà, per cert, es desferà l'empat: fins ara porto 10 curses per sota dels 50' i 10 curses per sobre.

.

PANXING TOTAL...

.
... perquè jo em conec el meu cos; i després de les agulletes d'ahir, el millor és no forçar la màquina i confiar en que, com sempre, el "subidón d'adrenalina" pre-cursa em farà passar tots els mals... Així que avui i demà dissabte l'únic que faré seran estiraments, a conciència, però només estiraments. I si el "vidente" d'en Tomàs Molina no la caga -com gaire bé fa sempre- sembla ser que per diumenge tindrem cursa amb pluja !. Per acabar-ho d'adobar !. Encara que, corrent sota pluja, he fet -fins ara- el meu quart millor temps...

Cursa i temps

JEAN BOUIN 2008 NOVEMBRE: 47'58''
ESPARRAGUERA 2009 MARÇ: 48'24"
DELS NASSOS 2008 DESEMBRE: 48'44"
CROS DE SANTS 2009 NOVEMBRE: 49'08''
JEAN BOUIN 2009 NOVEMBRE: 49'08''
DELS BOMBERS 2009 ABRIL: 49'14"
SANT BOI 2009 FEBRER: 49'15"
LA MERCE 2009 SETEMBRE: 49'42"
DELS NASSOS 2009 DESEMBRE: 49'48''
SANT ANTONI 2009 GENER: 49'48"
DELS BOMBERS 2008 ABRIL: 50'48"
SAN VIC. HORTS 2009 NOVEMBRE: 50'31''
HUMAN RACE NIKE 2009 OCTUBRE: 51'22''

DEL MEDITERRANI 2008 OCTUBRE: 51'31"
CROSS DE SANTS 2008 NOVEMBRE: 51''34"
CURSA POBLE NOU 2009 SETEMBRE: 52'27"
CURSA DE LA MERCE 2008 SETEMBRE: 52'44"
CORTE INGLÉS 2009 MAIG (d'11): 58'08"
CURSA CARDEDEU 2009 MAIG: 53'13"
CURSA DELS NASSOS 2007 DESEMBRE: 54'22"
MITJA MARATÓ MARESME 2009 MARÇ: 1h 54'03''

.

AHIR ...

... literalment "la vaig cagar".

Perquè el què no es pot fer és acabar de córrer... i no estirar !!! (... i mira que m'ho te dit l'Albert, eh ?); però mira tu, vaig arribar a casa -cansadot, la veritat- vaig començar a parlar amb la Marta, i que si pata-tin, que si pata-tan... i cap a la dutxa, a sopar i cap al llit a llegir una estoneta (no m'acabo "El símbolo perdido" ni a tiros...); resultat ? aquest matí tenía agulletes fins a les parpelles !!!. I avui les natges (nalgas, cachetes, cul.... com els hi vulgueu dir) les tinc tant adolorides que em fot mal fins el seure (... i mira que, normalment, ja vaig força de cul !). I m'he descobert un dolor nou: el lateral extern del genoll dret. A saber tu que serà això ara...

Per sort (?) els temps a superar a la Cursa de Sant Antoni d'aquest any és de 49'48''.... molt malament m'hauria d'anar... no ?.

.

DIUMENGE... PUNXAREM !!!

En principi, avui només tocava anar una estoneta en bici i estiraments al Club; però com que plovisquejava, en arribar a casa m'ha donat per sortir a córrer...i cap a la Creu de Pedralbes que me'n he anat (4,6 quilòmetres) en 24 minutets.

“Parte de guerra”:
- l'esquena, insospitadament bé...
- el bessó de la cama esquerra, millor...
- l'isquio de la cama esquerra amb la molèstia habitual però sense impedir-me córrer...
- el genoll gaire bé sense molèsties...
però...
- en acabar, tenia els dos bessons fets pols, “carregats”, amb dolor als soleu d'ambdues cames...
- i una “puntxada” sospitosa al isquio de la cama... dreta !.

Visto lo visto, la cosa no pinta gaire be pel diumenge. Espero, però, no tornar a veure “el 5”.

.

COM DIRIA EN "MACARIO"...

... qué contento estoyyy !!!.
Sí, perquè avui tocava soft-ràquet (el que "no tocava" eren els 5 quilòmetres en bici que he fet); però finalment no he jugat amb la Susanna (ella tenia classe i jo ja havia començat a jugar amb en Joan). He acabat jugant 4 partides, i les he guanyat les quatre !!! (i ben guanyades). L’altra cop que també vaig jugar amb en Joan, crec que varen ser 5 ó 6 partides... i no en vaig rascar ni una. I si estic content no és tant per haver-li colat “un rosco”, sinó perquè no he fet gaire bé cap d’allò que en tennis en diuen “errores no forzados” (ell sí que se'n ha fet un tip el pobre) quelcom que sí faig molt sovint quan jugo a soft-ràquet; i fer-los es mortal per a mi, perquè (igual que en tennis) no tinc gaires “cops guanyadors” (excepte les meves mortals deixades, amb el meu -encara- “magic i suau toc de canyell”...).

El bessó, jugant, no m’ha molestat gens (sí una mica el genoll dret, però s’ha passat). I com sempre que jugo, l’esquena se’m ressent d'estirar-me i ajupir-me per recollir les boles baixes i les deixades; pero esto es lo que hay, i demà ja m’haurà passat (... o en això confio).

La tournée d'avui per l’Anoia (collons quina boira tot el matí !) sembla que donarà els seus fruits en forma d’acceptació a propostes presentades. I aquest any, cada proposta signada la celebraré com realment es mereix: com un miracle !. I es que jo encara al·lucino, tal i com estan les coses a les empreses (les petites i mitjanes sobre tot, que són amb les que ens movem majoritàriament) de poder anar signant i signant propostes de serveis, com si nosaltres fóssim els únics aliens a la crisi...

.

MURPHY EN ESTAT PUR...

.

... estava cantat: en Txabi va en cotxe, tarda sense pluja. A sobre, he fet un 6 de 5: he anat a veure'n a 6, no m'han pogut rebre.. 5. Tarda gloriosa !.

Seguint amb la “planificació” prevista, avui classe d'abdominals, estiraments... i cap a casa.

El bessó continua emprenyant-me (només quan corro), el genoll es torna a queixar (sembla ser que “la cintilla” desperta...). I l'esquena ?, l'esquena bé, gràcies (“algo es algo, que dijo un calvo”... y yo no he sido ese calvo).

I demà, soft-ràquet en pla tranquil.

XOF-XOF...

... perquè està clar que un “xiri-miri” -quan és constant i persistent- acaba sent molt emprenyador quan vas en moto. I això és el que m'ha passat avui; tot i que anava amb els “peücs d'aigua” (realment genials), els pantalons d'aigua i la caçadora d'aigua... he arribat ben xop al despatx. I al migdia, a la sortida, la cosa no ha anat millor: el “xiri-miri” encara era més suau, així que per aquest cop no m'he posat “els peücs” (“no cal”, he pensat -mal pensat millor dit-) i ni us explico cóm m'han quedat de xopes les sabates (les noves) i els peus en descalçar-me en arribar a casa... Per tant aquesta tarda: cotxe (...tócate los h !). I ja veuràs com, aquesta tarda, no plou...
I demà, “de ruta per l'Anoia” (que no és el mateix que “què puta que és la noia”...), per Igualada i rodalies.
I aquesta tarda al Club (seguint amb el pla traçat ahir), abdominals; per cert, el bessó esquerra continua emprenyant-me força...
.

DEL CERVANTES FINS A FRANCESC MACIÀ...

… d’anada i tornada és el que acabo de fer aquesta tarda; o el que és el mateix: "m’he cruspit" tota la Diagonal de dalt a baix , des del Parc de Cervantes fins a la Plaça Francesc Macià i tornar, en 31 minutets (6 quilòmetres i mig). Queia un molt suau "xirimiri", agradable per córrer (he "re-estrenat" el tallavents, aquest cop traient-li les mànigues, raó principal de la seva compra per altra banda) . Per tant "no he fet bondat", per deixar descansar la cama, com vaig dir que faria aquest dissabte i diumenge.
I el resultat d’aquesta "diagonalade" ?, bé, però he acabat amb forces més molèsties al lateral exterior del bessó esquera, a l’alçada del soleu, que l’altra dia. Em sembla que això només demana repòs, així que hauré de planificar bé aquesta setmana pre-cursa:
• -dilluns: classe d’abdominals, exercicis de braços i estiraments.
• -dimarts: soft-ràquet amb la Susana; estiraments.
• -dimecres: una mica de bici i estiraments
• -dijous: descans (estiraments a casa)
• -divendres: a la cinta, a provar-me a veure què tal i estiraments
• -dissabte, panxing
• -diumenge: cursa.

I el Barça ?. Doncs refent-se força bé de la eliminació de la Copa del que te dije. Després d’una impetuosa però no gaire precisa primera part, a la segona (com en el partit de tornada a Sevilla) els varem passar per sobre: 4-0 i en Messi entrant -altra cop- a la llegenda: el paio més jove de Ca’n Barça en arribar als 100 gols amb el primer equip.

... i el Madrid ?, ensopegant a San Mamés... i deixant-los ja a cinc puntets i amb un gol-average força favorable a nosaltres ("Los leones se comen a Cristiano en San Mamés"... titular de El Mundo Deportivo).

... i el Sevilla ? (“serio aspirante al título”) ja està a 16 punts de nosaltres.

.

I D'AVUI EN VUIT...

... la Cursa de Sant Antoni, "la primera" de l'any !.

LA ÚLTIMA TEEN-AGER…

….de ca n’Albert ha volat !.
Aquesta preciositat, la meva Martona, avui ha complert 20 anys !!!

UN BON ENTRENAMENT EL D'AVUI..

.

Avui tocava dinar de comiat de la Laura del despatx. Hem dinat força be, a Alella... però he menjat (i begut) molt; hem acabat molt tard i se m'ha fet molt just de temps per anar a córrer amb els companys com cada divendres; però no m'he resignat a quedar-me a casa així que, després de fer temps perquè "em baixés el dinar" m'he posat la calça curta... i me'n he anat corrent des de casa fins a La Creu de Pedralbes i tornar, però amb una variant per acabar (altra cop): en arribar a la Nestlé no he girat cap a casa sinó que he continuat fins a l'Ajuntament i he baixat pel parc, per acabar l'entrenament pujant corrent altra cop els 40 esglaons. ¿ 40 esglaons ?... no sé l'altra dia cóm m'hi vaig fixar perquè, de 40, rés de rés: el que realment hi ha són... 75 esglaons !!!; avui els he contat mentre els pujava corrent i en arribar a dalt, creien que m'havia confós contant-los, els he tornat a baixar corrent: 75; i és clar, com que estava altra cop a baix, m'ha tocat tornar-los a pujar... corrent (total, que per acabar l'entrenament d'avui, m'he "cruspit" 225 esglaons a la carrera). Però bé, he acabat bé. Ara em noto, però, amb el bessó de la cama esquerra (sempre el costat esquerra) molt carregat, adolorit.

Tranquils... ja em passarà. Dissabte i diumege "afluixarè" una mica...

Demà, la meva Martona en fa... 20 !!!

.

QUINA GRAN VERITAT...!!!

SEMPRE IGUAL…

Sembla com si hi hagués un gran iman mundial que atragui sempre, sempre -inexorablement- les pitjors de les desgracies als llocs més desgraciats, més pobres, més desemparats del món...(Bangladesh, India...). I aquest dramàtic, devastador i desolador terratrèmol d’Haití no fa rés més que corrobora-ho: un dels països més mísers entre tots els més mísers de tot el món mundial i... patapam !!, “terratrèmol passat de voltes que te crio”...
(Haití, segon país del continent americà en declarar -el 1804- la seva Independència, després de fer-ho els EEUU).
Ara toca córrer... perquè -excepte els tres o quatre de sempre que sempre hi ha en aquests llocs- tots els damnificats, tots, són més pobres que les rates i s’han quedat sense rés (del ja poquíssim que tenien) i també com sempre, veurem -o no- cóm arriben, i sobre tot a qui arriben, les ajudes mundials que ja han començat a posar-se en marxa.

Mentrestant, a la mateixa illa on es trova Haití (illa denominada “La Española”, o de “Santo Domingo”, i que està al mateix rovell de l’ou del Carib Turístic) els "veins rics del est", els de la República Dominicana (país que ocupa gaire bé el 80% de l'illa) continuaran rebent -com si res- visitants nord-americans i europeus dels de "la pulserita del todo incluído", que quedaran refugiats durant tota la seva estada a l'illa en els guetos hotelers per a turistes de Punta Cana, Playa Bávaro, Puerto Plata...

I ves tu a saber si, en el “colmo de los colmos” del mal gust, ara els hi afegeixen -com atracció turística- una excursió del tipus “Visita guiada por el vecino Haití, para poder ver el territorio destruido por el terremoto”. I és que hi ha gent per tot !.

.

ENCARA QUE NO EM RECONEC NI JO MATEIX A LA FOTO...

.

... avui m'he castigat els abdominals. En principi només havia anat pel Club per córrer una estoneta, per agafar una mica més de fons de cara a la cursa per d'aquí a 10 dies; però quan portava poc més d'un quilòmetre a la cinta ha començat la classe d'abdominals del Albert... i cap allà que me'n he anat. Està clar que tot i que m'està costant, sembla que he aconseguit trencat amb “l'abúlia” que arrossegava, he tornat a encadenar tres dies seguits, com abans de Nadal.

Tinc un presentiment pel sorteig del Euromillón de demà al vespre... com sempre. Espero, però, que la realitat final no sigui... la de sempre !.

I aquesta "collonada" dels Jocs Olìmpics d'hivern del 2022 ?. Aquest Hereu està ben sonat !

.

JA ESTÀ BÉ DE TANTA PLUJA, NO ?

.
Ara que sembla que ja ha passat el “fred violent” que va fer dies enrere, ara plou dia sí, dia també... i per tant haig d’anar en cotxe amunt i avall... amb el que m’agrada !.

Avui, sense mirar abans el dia que feia (i oblidant-me del part meteorològic que van donar ahir al vespre al TN):

-he baixat al pàrquing,

-he tret el "pitón" de la moto,

-m’he posat el Buff,

-m’he posat els guants,

-m’he posat el casc,

-m’he cordat de dalt a baix el jaquetó,

-m’he pujat a la moto,

-he enfilat la sortida del pàrquing,

-he creuat la porta de sortida,

-he pujat per la rampa i...

...cap enrere: plovia.

Així que, mitja volta i:

-baixa de la moto,

-descorda’t el jaquetó,

-treu-te els guants,

-treu-te el casc,

-treu-te el Buff,

-posa-li el “pitón” altra cop a la moto,

-obre el cotxe,

-deixa el jaquetó al darrera,

-puja al cotxe...

...i tornem-hi, que no ha passat res (amb lo poc que costava haver mirat per la finestra abans de baixar al pàrquing...).

Y lo dicho... estem fora de la copa del que te dije; però ho varem fer de manera mig digne; m’explico: només és “mig digne” perquè varem llençar la primera mitja part; sí, d’acord, a la segona part ho varem brodar... però els miracles de darrera hora cada cop ens costaran més, i ahir no va poder ser (collons amb en Palop, quin partidás el paio... !).

.

COM AIXÒ SEGUEIXI AIXÍ...

... em sembla que tornaré a veure el 5 al crono a la Cursa de San Antoni.
El isquiotibial de la cama esquerra continua donant-me guerra, i m'afecta també a la natja; però la molèstia al isquio “s'ha desplaçat” cap avall, cap a la part baixa de la cuixa, una mica per sobre de la part posterior del genoll. I, per acabar d'arreglar-ho, el nas comença a “gotejar” altra cop, dificultant el respirar bé.
Tot i així, avui “m'ho he currat” de valent, tot i l'esforç de la sèrie ràpida d'ahir i la molèstia a la cama; i és que, amb l'excusa d'estrenar el flamant tallavents negre, en lloc d'anar directament al Club el que he fet ha estat anar cap a casa, m'he canviat de roba, m'he posat “calça curta”... i me'n he anat corrent fins al Club; he entrat, he xarrat una estoneta amb l'Albert... i altra cop corrent fins a casa, però acabant fent-t'ho per la variant “del parc del costat de casa”, i això vol dir que ho he acabat pujant a la carrera els 40 esglaons que hi ha fins arribar a dalt del carrer de casa. Total, uns 5 quilòmetres mal contats. Avui, per tant, els estiraments m'ha tocat fer-los a casa.
Falten uns 5 minuts per acabar el partit a Sevilla i anem 0-1... a veure cóm acaba això.

S'ha acabat: 0-1... i eliminats de la Copa.

Tranquils... no pasa rés: només en podrem guanyar 5 aquest any !

.

BUEEEENO…..

.

… sembla que hem trencat el cercle viciós del “no anar a córrer”. Tot i que tornava a no tenir gens de ganes de córrer, me’n he anat cap el Club; he estat, però, a punt de dedicar la jornada al soft-ràquet, com ja feia l’any passat els dimarts, però la Susanna estava feta pols i no tenia gaires ganes de jugar-hi, així que m’he posat a córrer a la cinta. I ja posats, perquè no fer una mini sèrie "ràpida" de 3,5 quilòmetres ?:

1 quilòmetre a 13, 1/2 quilòmetre a 15, 1 quilòmetre i mig altra cop a 13, per acabar fent el darrer 1/2 quilòmetre a 15... tot en 14’40’’.

En acabar, i mentre estirava, tant l’Albert com en Pau m’han fet veure, de bon rotllo, que “lo de fer jo la Marató de Barcelona era una bogeria...”. I m’ho han raonat bastant, sense dramatitzar, però posant-me els punts sobre les is:

- en tot cas, vine a córrer amb nosaltres la Marató de Sant Sebastià (Donosti) a finals de novembre, el 29 concretament, però preparant-nos ben a consciència un cop passat el mes d'agost...

... m’ha recomanat l’Albert.

I crec que és una bona opció i que li faré cas: diuen que és preciosa de fer, amb un "ambientazo" de gent i bastant “llanera”. A la Marató de Barcelona el que potser sí faig és entrar a la cursa al quilòmetre 21,5 (a la Avda. Meridiana, cantonada amb Felip II) per fer la segona meitat, fent així una espècie de “Mitja Marató de Barcelona a mida”, passant “només” per:

MERIDIANA-BAC DE RODA-GRAN VIA CORTS CATALANES-RBLA PRIM-AV.DIAGONAL-BAC DE RODA-MARROC-AV. DIAGONAL-Gir a BADAJOZ-AV.DIAGONAL (costat muntanya)-Gir AV. DIAGONAL (costat mar)(KM 30)-PL. DE LLEVANT–TAULAT-SELVA DE MAR-AV. DEL LITORAL-ARQ. SERT-SALVADOR ESPRIU-PL. DELS VOLUNTARIS OLÍMPICS-MARINA-AV. ICÀRIA-PG. DE CIRCUMVAL.LACIÓ-PG. PICASSO (KM 35)-PG. PUJADES-PG. LLUÍS COMPANYS-ARC DE TRIOMF-PG. DE SANT JOAN-AUSIAS MARCH-PL URQUINAONA-RDA SANT PERE-PL. CATALUNYA-AV. PORTAL DE L´ANGEL-PL CARLES PI I SUNYER-CUCURULLA-DELS ARCS-PL. NOVA-AV. CATEDRAL-VIA LAIETANA-JAUME I (KM 38)-PL. SANT JAUME-FERRAN-RAMBLA DELS CAPUTXINS-RAMBLA SANTA MÒNICA-PL. PORTAL DE LA PAU (KM 39)-PG. JOSEP CARNER-PL. DE LES DRASSANES-AV. PARAL.LEL-RDA. SANT PAU (KM 40)-URGELL-SEPÚLVEDA (KM 41)-AV. PARAL.LEL-PL. ESPANYA (KM 42) amb ARRIBADA a AV. Mª CRISTINA (KM 42,197).

Collons, quina raó teníen l'Albert i en Pau !... només d’escriure el recorregut d’aquesta “ Particular Mitja Marató barcelonina meva”... i ja estic esgotat !.

.

ABÚLIA

La abúlia: alteració de l’activitat voluntària, i més concretament de la seva fase preliminar, on apareix pertorbat el desig o la decisió de dur a terme una acció. Es caracteritza per la falta d’activitat, d’interès per les coses i per l’absència de resposta emocional. Es podria definir, més senzillament, com una falta patològica de voluntat, de ganes de fer coses...

Fins ara, crec que no m’hi havia trobat mai. I crec que és així com em sento: amb abúlia a nivell esportiu.

I és un sentiment contraposat: tinc, per una banda, unes ganes enormes de fer i superar els -pel moment- tres grans reptes esportius fins el 7 de març.... però per altra banda m’agafo a qualsevol excusa per no anar a córrer, per no entrenar.
Potser és degut al “parón navideño”, que m’ha canviat el ritme; he continuat anant pel club des del dia 1, però per lliure, quan no hi havia ningú, i encara no m’he “reenganxat” al costum de tornar a anar-hi entre setmana tres o quatre cops, com acostumava, i xerrar amb l’Albert, en Pau, jugar unes partides amb la Susanna... No sé. La “llum d’alarma” se’m va encendre divendres passat, quan em vaig creuar -en arribar al club- amb els companys runners que sortien a córrer com cada divendres; si els hagués dit que m’esperessin, cap problema, m’haguessin esperat i hauria anat amb ells... però vaig preferir posar l'excusa de que no anava ben equipat pel fred que fotia i quedar-me a córrer sol i poca estona a sobre.

Per suposat, aquesta no és la millor de les postures per poder afrontar la meva segona Mitja Marató i la meva primera Marató. A veure si trenco aquest cercle viciós (del: "avui no hi vaig, demà tampoc"...) i em torno a reenganxar al meu ritme habitual d’abans del Nadal.
Más me vale... (i confio i espero que aquest “abulimiento” -i no estic parlant ara en japonès- no m’esquitxi també a la vessant personal ni a la professional).

.

AVUI TOT S'HA CAPGIRAT...

... per no “deixar-me” anar a córrer.

Primer, he sortit tard del despatx; a sobre, m'he parat en un “zapatero remendón” a que em posés un “clic” a les mànigues del tres quarts (m'entrava un aire de collons “por la boca-manga”, i més en dies freds com el d'avui...); i a sobre, la coartada final per no poder anar al Club a córrer (apart del fred que tenia mentre anava per la Ronda Litoral) ha estat el que m'han trucat els de Wala dient-me que el paravents Adidas negre (com aquest) que vaig encarregar ahir -i que no em tenia que arribar fins dijous- ja el tenien aquí. Així que l'he anat a buscar... i cap a casa.

RUTINA D'AVUI: altra cop, rés de rés (... i en van tres !)

I dimecres, toca remuntada a Sevilla en partit de Copa; jo em quedo amb un 1-3.

.

MOTO, NEU, FRED….

...aquesta és una molt mala combinació.
No, no soc jo el de la foto (la meva és una Triumph-Speedmaster del tipus “cruiser, per rodar tranquilet -perquè ja tenim una edat- i no una “canyera” japonesa com aquesta); ni avui m’he trobat neu pels carrers (només em faltaria això) però deu n’hi do el fred que fotia aquest matí cap a les vuit i mitja al polígon de L’Hospitalet on m’ha tocat arrancar el dia !; i no he arribat al despatx fins als voltants de dos quarts de dotze, així que he anat “calentet” una bona estoneta (avui fred, però lluint un sol radiant tot el matí, potser per compensar...).
En sortir aquesta tarda toca “posar-se les piles” amb el tema d’agafar el ritme i la forma de cara a la meva particular TT (“triatló-txabierina”) com son les curses de Sant Antoni, Mitja Granollers, Marató Barcelona d’aquí al 7 de març. A veure quina una ens muntem amb l’Albert perquè la cosa no em quedi gaire patètica.

.

DE TANT EN TANT ...

… està bé el anar a veure una “comedieta” gens come-cocos; i aquesta d’en Hugh Grant i la Sarah Jessica Parker està entretinguda, i més per una tarda gèlida com la d’avui. Perquè, collons amb el fresquet que està fotent per aquí (serà la falta de costum, suposo). I demà, com que no amenaça pluja, “toca” ja per fi anar en moto (em sembla recordar que no la he agafat des de que ha començat l’any... no crec haver estat mai tants dies seguits sense anar-hi, tret del període de les vacances).

RUTINA DE DISSABTE: rés de rés.
RUTINA d’AVUI DIUMENGE: rés de rés.

Collons ! anem bé per preparar tot el que tinc que preparar (Sant Antoni, Mitja i Marató)... i cada dia falta menys.

El que sí he fet avui ha estat comprar-me un tallavents genial. Feia dies que en buscava un, però sense mànigues; i el que he trobat avui és “doble”: no és només que es puguin “desmuntar les mànigues” sinó que tot ell es pot desmuntar i quedar-te només amb la part sense mànigues, segons et convingui (no n’havia vist cap així fins avui). Crec recordar que era Adidas, de color negre i me’l portaran... des de Lleida ! ja que a la botiga on he anat no tenien la meva talla i me l’han reservat per telèfon a la sucursal d’allà, que ells sí que la tenien.

Per cert, súper amables (i riallers) els tres dependents/venedors de la botiga (Wala) amb els qui he tingut que tractar, quelcom -malauradament- cada cop massa inusual entre el personal d'atenció al públic.

.

... PERQUÈ FER ESPORT ?

.
... clica aquí i pensa-hi !. (només és un dels mooooolts motius; i sobre tot per a vosaltres, noies...)

http://www.youtube.com/watch?v=EG05f-44aqo

.

CONNECTA ELS ALTAVEUS...

.
… i clica aquí :

http://www.youtube.com/watch?v=tzc3FFJDKU8
.

COLLONS AMB LES “ZANCADES”...

.
... tinc la majoria dels músculs de les cames adolorits. Però està clar que aquest és un exercici que em serà molt útil per reforçar cames. Haig de perseverar.

No he arribat ni en temps, ni amb ganes, a la sortida dels runners dels divendres, així que m'he quedat al club.

RUTINA:
- he fet només 3 quilòmetres en cinta, però ràpids (2 a 13, 0,5 a 15 i 0,5 altra cop a 13)
- exercicis de reforçament de braços
- i estiraments.

I demà toca... anar de rebaixes ! (no ho suporto, però “és el que toca” ). A veure què ens firem...

.

QUAN ARRIBA EL FRED...

.
... s'amaguen les roses i no es veuen noies riure pels carrers.

Quan arriba el fred tot sembla morir-se, arbres sense fulles que et rebran, hivern.

Quan arriba el fred s'adormen els homes, es tanquen les portes, se'n van els ocells.

I amb el seu volar, te'n vas anar tu, buscant altra terra, buscant altra llum.

Només m'has deixat un poble desert.
Quina tristor viure quan arriba el fred.

Però s'acaba el fred i desperten els homes, els arbres, les bèsties, les flors de passeig.

Quan els ocells tornen, en morir el fred, la blanca muntanya es vesteix de verd.

Ara que has tornat, tot és diferent, la vida desperta, i la neu es va fonent...

Quan arriba el fred s'adormen els homes, es tanquen les portes, se'n van els ocells.

I amb el seu volar, te'n vas anar tu, buscant altra terra, buscant altra llum.

Només m'has deixat un poble desert.

Quina tristor viure quan arriba el fred.

Però s'acaba el fred i desperten els homes, els arbres, les bèsties, les flors de passeig.

Quan els ocells tornen, en morir el fred, la blanca muntanya es vesteix de verd.

Ara que has tornat, tot és diferent, la vida desperta, i la neu es va fonent...

Cançó de JM Serrat de la primera època, molt adient per avui “con la que está cayendo”.

RUTINA:
Avui, "ná de ná". Demà ja és divendres i toca sortir a córrer amb els companys, tot i el fred que està fotent. A més, tinc una mica adolorits els quàdriceps per les “zancades” d'ahir i millor deixar-los descansar...

Un dia menys per la Marató de Barcelona !

.

FEM UN PUNT...

.

Ja han passat dos dies de la meva “escalfada de boca” i la meva “chuleria” de voler fer la Marató de Barcelona. Perquè... s'ha de ser “chulo”, eh ?.

Però la meva decissió és ferma, tot i que tinc a tot "el meu harén domèstic" en contra:

- la Marta no hi vol ni pensar, i tractarà de dissuadir-me de que la corri, tant si sí com si no...
- la Martona em comenta: “...vols dir, pare ?”
- i l'Andrea em mira i sé que pensa: “ves amb compte si, al final, decideixes tirar-ho endavant...”.

Tractaré d'anar-li traient ferro a la cosa però no serà gens fàcil, sobre tot en el cas de la Marta.

Però la cosa va en serio... i la cosa és seria. Així que ens haurem de començar a preparar, i ben preparats. O el que és el mateix: hauré de ser molt ferm i constant en les meves “rutines” esportives. En parlaré d'això amb l'Albert, com sempre, perquè em prepari “un pla d'entrenament” per d'aquí al 7 de març, exactament dos mesos a partir d'avui; ni més... ni menys.

I el millor era començar des d'avui mateix, tot i ser dia de Reis. Així que cap allà les sis me'n he anat cap el club.

Així detallaré, a partir d'avui, cadascuna de les meves rutines esportives diàries...

RUTINA:
- 24 minuts en bici estàtica, fent 10 quilòmetres a bon ritme.
- Sèries de “zancada” (o lunges) amb mancuernas.
- Els tres exercicis, en màquina, de musculació de tòrax-braços.
- Exercici de reforçament -en màquina- dels quàdriceps.
- Estiraments.
... i cap a casa.

Ja tenim a sobra l'onada de fred, pluja i neu... així que demà, altra cop, haurè d'anar a treballar en cotxe.

Collons !.

.

PATIREM A LA TORNADA...

NIT DE REIS...

... "majetes" motoritzats ( a l'esquerra )
... i dels que aparèixen en un "click" ! ( a la dreta ).

Felicitats/homenatge als "Clicks" de Playmobil en el seu 35 aniversari, un any després de la mort del seu "pare", l'alemany Hans Beck, al febrer de l'any 2009.

.

EL MEU GRAN REPTE pel 2010 ( en majúscules...)

Doncs sí, aquest és el meu “gran repte” (competitiu) per aquest any 2010 que acabem d’estrenar, i serà un mes i onze dies abans de fer els 53 "tacos":

La Mitja Marató de Granollers, la "mitja" per excel·lència.

El “altimetria-perfil" d’aquesta Mitja Marató -21 quilòmetres i 97 metres- (puja i puja constantment fins els 250 metres fins arribar al quilòmetre 10, per anar baixant ja després fins a meta) dista molt de ser un perfil totalment pla com va ser el de la única mitja marató que he corregut fins ara, la “Barcelona - Costa del Maresme ’ 09” en que vaig poder acabar creuant meta en 1h 54’ 03’’. En aquesta de Granollers, molt més exigent per a mi, espero no passar de les 2 hores i 15 minuts i poder quedar “...d’allò més digne”.

No content amb això (en fer una altra Mitja Marató, jo que només faig curses de 10 quilòmetres) no content amb això deia i, ahir al Club “se’m va escalfar la boqueta”; i és que vaig anar-hi només amb la sola idea de fer una estoneta de bici i vaig acabar fent també, i sencera, la classe d’abdominals amb l’Albert. I dic això “de la boqueta” perquè, mentre pedalejava, i comentant amb la colla el calendari de curses d’aquest inici d’any (Sant Antoni, Mitja de Granollers, algunes Triatlons...) va acabar sortint el tema de que, el 7 de març "toca" la Marató de Barcelona, i a mi -chulito que es uno- no se’m acut altra cosa que dir-li a l'Albert, tot convençut:

- Doncs jo, aquest any, la faig... !.

I em vaig quedar tan ample...

Ara fa una estona “he estat fent números” i el tema és realment esgarrifós en el meu cas; veureu:

La meva cadència normal de pas -caminant- es de 9 minuts per quilòmetre... si fes la Marató només caminant tota l’estona, el meu temps final seria d’unes 6 hores i 30 minuts ! (entraria a meta “fora de temps” perquè aquest, com a màxim, és de 6 hores). O sigui, seria com començar a córrer les 8,30 del matí... i acabar creuant la meta gaire bé després del TN Migdia !. No, aquest no és el camí (o no val la pena per fer-ho així).

Posem-nos ara en que no la faig caminant, sinó “al trote tranquilote” (+/- a uns 7 minuts per quilòmetre de mitja): l’acabaria en unes 5 hores i 30 minuts !. Entraria “en temps”, però tampoc no es tracta d’això...

Però si (“amb un parell”) aconseguís fer-la -a ritme “dièsel”- a una mitja de +/- 6 minuts per quilòmetre, podria acabar-la en poc més de 4 hores i 15 minuts. Una marca, un crono... bestial ! (per a mi, és clar...).

És per això que deia abans lo del repte “competitiu” referint-me a La Mitja de Granollers perquè, si acabo corrent finalment la Marató de Barcelona (com espero poder fer) no me la prendria -ni de conya- en pla competitiu sinó en pla de “fer-la, acabar-la el més dignament possible... i prou”.

Decididament coincidireu amb mi en que ahir... se’m va escalfar la boqueta !.

Un altra opció passaria per fer la Mitja Marató de Barcelona, però com veieu és el 14 de febrer, només una setmana després de la Mitja de Granollers, així que... aquest any, tampoc ! (aquesta "mitja" ja se’m va quedar “penjada” l’any passat, per culpa de la caiguda en moto).

De moment doncs, i amb molts ànims, el meu ambiciós calendari provisional de curses del primer trimestre 2010 queda de moment així:

- 24 de gener, els 10 quilòmetres de La Cursa de Sant Antoni.
- 7 de febrer, els 21 quilòmetres i 97 metres de la Mitja Marató de Granollers.
- ... i el 7 de març, els 42 quilòmetres i 195 metres de la Marató de Barcelona.

Com veieu, tres curses molt exigents, amb un més que intens i progressiu increment de quilometratge !.

Toma ya !.

..

SI US PLAU...

... ALGÚ LI POT DIR AL IMPRESENTABLE D'EN LAPORTA QUE TANQUI LA BOCA D'UNA PUNYETERA VEGADA ?.

Crec que tindria que esperar a deixar de ser President del NOSTRE Club (que no seu) per dir totes les pallassades que diu ara; que perquè ho fa ara ? Doncs està ben clar: perquè, després de marxar, el que digui aquest “personajillo impresentable” no li interessarà a ningú (A NINGÚ).

¿ S'ha preguntat el paio aquest el què deuen pensar de la seva “incontinència verbal sobiranista-pixa-fora-de-test” els mega-culers (son gaire bé més culers “els culers de fora de Catalunya” que nosaltres mateixos) de Mérida, o de Dos Hermanas, o Écija, o d'Avilés, o de Madrid mateix, o de Lleó, o d'Ourense, o d'Albacete, o de Sta. Cruz de Tenerife (i això per no sortir d'Espanya) o els prop de noranta mil que anem al Camp Nou els diumenges ?.

Laporta NO ÉS EL BARÇA, ni les seves idees son les nostres; ni el Barça és cap plataforma per aprofitats oportunistes; que tanqui la boca d'una punyetera vegada... no s'imagina el mal -a la nostre imatge- que ens està fent arreu del món. Es capaç -per un interès totalment personal- d'arruïnar la imatge d'aquest Barça triomfal “ que s'ha trobat ” (que no s'oblidi d'això... perquè si teníem que esperar resultats amb el que ens portés l'inútil d'en Txiqui -aquest sí que és un fruit "made in Laporta"- anàvem bé... o voleu que fem una llista ?).

Si ja no és fàcil ser del Barça fora d'aquí, encara ens ho està posant més difícil aquest paio.

Si quan ja no tingui LA NOSTRA poltrona de President algú li dona la oportunitat (cosa que dubto, si no es per fotre-se'n d'ell), vinga, va... a veure si es capaç de dir llavors estupideses fora de lloc com aquestes “perles” aparegudes avui al diari El Mundo ( hi ha caigut de quatre potes: ha fet i dit el que ells volien que digues, per quedar “ben retratat”...).

SOM UN CLUB DE FUTBOL, no una plataforma personal de llançament política !!! a veure si no se li oblida. I en aquest Club hi cabem tots... això és el que ens ha fet tant grans.

I que no s'equivoqui amb mi: no em donarà mai, MAI, lliçons de catalanitat, ni de sobirania; però és que jo, a diferència d'ell (pel que sembla) “no pixo fora de test” i menys m'aprofito (per un interès egoista, estrictament individual, personal) d'un càrrec que -aahh, se siente...- sortosament se li acaba ben aviat. Que no ho espatlli més.

O es que “pica” el que aquest sigui “el Barça d'en Guardiola”, i que en canvi no es faci cap, CAP, menció -positiva- al seu nom quan es parla d'aquesta temporada triomfal que hem deixat ja enrere ?.

Hem estat el que hem estat -i som el què som- A PESAR D'EN LAPORTA, que no està sent gens fàcil...

Em te, literalment, fins els collons !

Algunes de les “Perles” de la entrevista ("encerrona" ?) a Joan Laporta al diari El Mundo (paradigama “de la caverna mediática españolista”, que diu el mateix "Juanito"):

** "Las seis copas conseguidas este año responden a un modelo de club. Somos portadores de la épica más emocionante de la historia: la que guía a los pueblos sometidos hacia la libertad". Però... de què parla el paio aquest ?.

** “La caverna mediática españolista -i això ho dius a El Mundo...- no podrá digerir nunca el 2-6 del Bernabéu”. Potser, aquí, no li falta raó (però aquesta obvietat la sap fins i tot un “nen de teta”).

** “Sólo faltaba la humillación final de que el Tribunal Constitucional se crea con derecho a corregir una coma de lo aprobado por el pueblo de Catalunya”. (... ?).

** “Me seduce presentarme con un partido nuevo”. Doncs, endavant, les eleccions són al novembre: que marxi ja ! (amb la boqueta tancada, això sí...).
.

EXCEPTE A TV-3…

.

… tots els telenotícies de les cadenes “estatals” (crec que, entre el migdia i la nit, els he vist tots) abans de dir rés dels partits d’ahir, han començat el seu bloc d’esports amb un:
“Si el Madrid gana hoy a Osasuna, se situará lider por delante del Barcelona, gracias al gol-average global...” (mentre no s'acaba la Lliga, o no han jugat entre ells els dos partits, el gol-average que compta és el global...).
Doncs, com dèiem a filosofia, “falla la mayor”, perquè...

... el Madrid NO ha guanyat.

(quina pena per a tots ells...!).

- El Madrid se queda corto en Pamplona (As)
- Asalto fallido al liderato (Marca)
- El Real Madrid no es capaz de ser líder (Sport)
- . . . . (Mundo Deportivo no diu encara res a la seva edició digital a les 23,35)
.

ANY NOU…

… rutina nova. L’Albert m’ha dit un cop (bé, un no; la veritat és que m’ho ha dit mil cops…) que córrer en cinta està bé, però que "és sortint fora", pels carrers i camins, en pla, amb desnivells, amb baixades i pujades (més o menys pronunciades) quan és va aconseguint una millora. I això és el que he fet aquesta tarda: en lloc d’anar-me’n al Club, com faig moltes tardes de diumenge, he agafat al cotxe i me’n he anat -sol- a córrer per la Carretera de les Aigües. Però he calculat malament el temps i se m'ha fet fosc molt aviat, així que en arribar a la primera casa (la de “la teulada verda” a la foto) he tingut que girar cua si no volia tornar al cotxe “a cegues” (què és com gaire bé he anat els últims 200 ó 300 metres...). Sort, en el fons, que se m'ha fet fosc perquè estava realment fos (he degut fer uns quatre quilòmetres i escaig); la Cursa dels Nassos de dijous encara estava present a les meves cames pel que és veu (per cert, en Xavi Celma va acabar-la finalment en 37'56''... quina bèstia !!!).

I els meus isquiotibials de la cama esquerra ?. Doncs, cóm explicar-vos quina és la sensació ?. Seria quelcom semblant a com si se’m haguessin “escurçat”, com si fossin més curts que abans i em “tiressin”, apart de la molèstia i lleu dolor en sí. Suposo que aquesta sensació meva deu tenir alguna explicació o raonament mèdic però ja dic, els sento com si fossin més curts, com si se m'haguessin encongit i no pogués estirar del tot els muscles. No sé, ho comentaré amb en David si el veig dimarts al futbol (Barça-Sevilla, de "Copa del que te dije", a les deu del vespre de la nit de Reis).

I demà... a currar !!!.

.

DONCS NO ...

.

... no varen ser 49'43''; el meu resultat oficial és 49'48'', exactament el mateix temps que a la primera cursa del 2009, la Cursa de Sant Antoni del mes de gener; podríem dir doncs -sense faltar a la veritat- que he fet un perfecte "cap i cua" i que la meva evolució de temps en aquest 2009 que ja hem deixat enrere ha estat de: zero !!!. (menys zero, millor dit, perquè l'any passat vaig acabar la dels Nassos en 48'44''...!!!).

D'aquí a uns dies torno a córrer "la de Sant Antoni": a veure si hi ha millora... (per cert, tinc el isquiotibial de la cama esquerra fet realment pols).

Menció especial en aquesta Cursa del Nassos 2009 pels meus estimats "noruecs trotatadors": la Belén ja ha "oblidat" el seu "1 hora i pico...", i s'ha "instal·lat" definitivament en el 5 (va acabar en 59'05''... brutal!), l'Erik, tot i la seva contractura al coll, va creuar en 51'26''... i en Per (quan jo "sigui gran" vull ser com ell...) va acabar-la en uns molt envejables 46'11''; felicitats a tots tres.

I la resta de la "colla pessigolles" ? en general, decepcionant cursa a nivell de temps finals: com jo, cap d'ells va assolir els seus reptes de cursa (no sé si en Celma inclòs, ja que el paio -darrerament- està intractable...); un altra any serà...

Per cert (bis)... BON ANY 2010 ! ! !

..