domingo, noviembre 29

REPTE SUPERAT AVUI…?



Bé... podríem dir-ho d’aquesta manera:
avui només he corregut 7 segons per quilòmetre (set !) més lent que l’any passat; set. Els que no hi esteu ficats en això de les curses pensareu:
-7 segons per quilòmetre ? però si això no és res...
I si ho penses fredament, és veritat; ja ho veureu, conteu amb mi: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7... això no és res en el llarg tram d’un quilòmetre, no ?.
Però... aquest “això no és res”, portat al món de les curses de 10 quilòmetres es tradueix, matemàticament, en 70 segons més al final de la cursa, o el que és el mateix, un minut i deu segons més de temps. Així que la realitat, pura i dura d'avui ha estat la de... REPTE NO SUPERAT !.
El meu temps final ha estat d’uns decebedors 49’08’’ (quarta i/o cinquena millor marca personal, perquè he fet exactament el mateix temps que en el Cros de Sants d’aquest mateix mes); i això que he passat pel quilòmetre 5 amb uns engrescadors 23’21’’ que auguraven una bona marca; però, renoi, els 2 quilòmetres del Paral·lel i el tros de pujada de Tamarit-Lleida sembla que m’han passat més factura del que em pensava.
I les Saucony ?. Cap problema; he corregut perfecte amb elles, ni una lleugera molèstia. S'han guanyat la meva confiança per continuar corrent junts.

Pel que fa a la resta de companys runners, en Juan Carlos no ha pogut abaixar el llistó dels 45', que era el seu gran objectiu a la cursa (ha fet oficialment 45’13’’), però que tot i així és la seva millor marca personal.

I pel que fa als “noruecs trotadors”: un molt més que excel·lent temps d’en Per (47’30’’... que per mi els voldria), l’Erik ha acabat en 54’52’’ i la Belén.... en uns magnífics i brillants 58’34’’ que és també la seva millor marca personal (per primer cop per sota d'una hora).

Felicitats a tots. La cursa l’han acabat finalment 5.253 corredors.

Tres curses de 10 quilòmetres aquest mes de novembre -Cros de Sants, la de Sant Vicenç dels Horts i la Jean Bouin d’avui- amb resultats discrets (49’08’’, 50’31’’ i 49’08’’ respectivament).

A hores d’ara, encara no sé cóm els hi haurà anat als “maratonians florentins”. Ja us en faré cinc cèntims en quan en tingui noticies.

I el Barça... ? Amb més patiment del que ens calia ( per la expulsió d'en Sergio Busquets) ens hem empassat “el merengue”, amb un gran gol del Ibrahimovic només sortir a la segona part. Però un gran reconeixement per en Víctor Valdés (“mal que me pese”) i, sobre tot, sobre tot, per en Carles Puyol: ha estat incommensurable !.
.

1 comentario:

  1. Vinga Txabi a baixar-la als nassos! I moltíssimes gràcies per la foto del Per!

    ResponderEliminar