sábado, noviembre 21

SI HAGUÉS NASCUT DONA...

.
Si hagués nascut dona, hauria fet feliç la meva mare, que volia una nena. En record de l’avia morta el 36 em diria Joana. Joana, Joana la de la manya. La del 95 del carrer Cabanyes.

Si hagués nascut dona, per bé o mal, subtilment hauria estat alliçonada amb nines, cuinetes, agulla i didal. Eines en miniatura per una obscura vida futura. Verins embolicats amb llaminadures.

Tot és un dir, un suposar, una història en blanc i negre. Blanc era el fred, i negre el pa just acabada la guerra.

Si hagués nascut dona, hauria fet girar mansament l’antic rotlle de la patata mentre els nois jugaven a saltar i parar, s’enfilaven als arbres, penjaven pilotes, s’esbatussaven i pixaven dempeus per les cantonades.

Si hagués nascut dona, hauria estudiat fins a quart i, amb sort, potser magisteri. Submisa, discreta, que mai el veïnat pogués dir-ne ni mica. Serien de suro la clau i el duro i a casa a quarts de deu com a tard. T’ho juro.

I plorar sang un cop al mes, ocult sota una carota el voraviu dels sentiments com quasi be totes.

Si hagués nascut dona, seguim inventant... Després d’anys d’estalvis i festeig m’hauria casat per l’església vestida de blanc. La mare ploraria, diu que d’alegria, quan em duria del braç un príncep blau de guardarropía.

Si hagués nascut dona, per mal o per be, m’hauria atipat d’empassar-me penes, de preparar ranxo, de canviar bolquers, de cardar sense ganes... Joana, Joana, escurant el marro, triscant de sol a sol i tirant del carro.

O qui et diu que no m’hagués firat el sultà de la Verneda. Si es cara o creu ningú no ho sap fins que no cau la moneda.

Si hagués nascut dona, parlant amb l’espill (mirall) cada dia més vella, cada dia més grassa. Veient com s’envolen un a un els fills i sopant tota sola plors a la cassola, marcits els llavis, posant flors als records i cuidant dels avis.

O potser un bon dia me n’hauria anat més enllà del cel protector de la casa per camins indòcils lluny del meu ramat a trobar na Joana, Joana, Joana la de la manya. La del 95 del carrer Cabanyes.
(J.M. SERRAT, 2006)
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario