
Aquest any, i per primer cop, homes i dones hem corregut per separat; primer elles a les 11 del matí i nosaltres -teòricament- havíem de fer-ho a les 11,45. I dic “teòricament” perquè, com que la sortida la donaven en directe per TV-3, hem tingut que anar retardant l’hora de sortida (tots ja preparats, amuntegats, a la línea de sortida) fins que des de realització de Sant Joan Despí donessin pas a la connexió; total, que hem arrancat gaire bé al mig dia.
Bona cursa: 23:38, a un molt bon ritme final de 4:44 de promig (degut, en gran part, a la meva esbojarrada sortida a 4:13 el primer quilòmetre.... si és que no n’aprenc !).
Del partit d’ahir ? millor no fer sang... El què és molt preocupant és amb la naturalitat i la “normalitat” amb la que els culers ja comencen a acceptar resultats així (les “manetes”) jornada rere jornada, sense donar-hi la rellevància que tenen, quan tots sabem -realment- el molt i molt que costa jugar així i fer-ho així de bé... Com ja no és cansen de repetir diaris, teles, ràdios: on està el límit d’aquest equip ? (si és que el té...).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario