
Com deia, fa dos anys varem fer “la última”... o això ens creiem tots. I creient que realment era la última, el Club “tiró la casa por la ventana” i aquella va ser una macro-festa, amb un preciós espectacle final a la piscina, i amb un aire de nostàlgia a l’ambient: marxàvem del nostre Can Mèlich "de sempre".
Però la punyetera crisi (n’heu sentit a parlar ?) sembla ser que va arruïnar al promotor o al constructor “del nou club”... i ens va deixar les obres empantanegades, sense acabar, a mitges... i així segueixen. Mires avui encara a l’altra banda de la carretera i sembla que estiguis veient les imatges d’un telediari de quan la guerra del Líban, a la ciutat de Beirut. Total, que d’anar-nos-en, de canviar d’acera, rés de rés: seguim en el nostre club “de sempre” (tot això que hi he guanyat jo, que continuo al club tal i com a mi m’agrada, que de clubs nous, moderns i actuals n’hi ha un munt per tot arreu...).
L’any passat, visto el fiasco de les obres, varem fer un sopar d’estiu “extra”... i aquest any -avui- hi repetim, que de ganes de gresca no ens en falten.
Avui és “LA FESTA D’ESTIU DE CAN MÈLICH”... gaudim-la com sempre !
No hay comentarios:
Publicar un comentario