Visitants a la pàgina...

martes, julio 12, 2011

I ARA QUÈ ?.

Marta Domínguez, exculpada también de suministro de fármaco sin receta. La atleta palentina queda por tanto, libre de todo cargo por dopaje y por suministrar sin receta un fármaco.


... cóm et treus “la merda de sobre” d’un “marrón” com aquest ?; cóm queda la teva imatge personal i professional ?; cóm és pot engegar el ventilador tan impunement, jugant d’aquesta manera tant alegre amb la vida i el treball d’una persona ?; cóm evitarà Marta, la "meva" Marta Domínguez (tot i la bandera i el toro) quan la mirin pel carrer, o quan estigui altra cop corrent sobre el tartán d’un estadi, no pensar: 
-“aquests pensen que sí que ho vaig fer...”.
cóm és pot arribar a viure, ja permanentment, sota sospita ?; qui creurà en la netedat d’un nou triomf de l’atleta palentina, la meva rubia teñida preferida, cursi més que cursi, amb la seva cinta rosa al cap ?.
Marta, jo estic amb tu... i et vull veure ben aviat tornant a córrer per aquests mons de Déu.  Ànims !.

(ara que també et dic que, si saps del cert els noms dels que esborronen l’esport, el nostre i el de la resta d’esports, ho hauries de poder dir amb tota la tranquil·litat del món i sense amagar-te de rés).
.

lunes, julio 11, 2011

UN ANY DESPRÉS...


… continuo meravellat de la poca importància que se li don -i se li va donar en el seu moment- al fet de que BARÇA-ÑA guanyés, avui fa justament un any, la Copa del Món de Futbol. Sembla com si fos lo més normal del món, quan no l’havíem guanyat mai en tota la nostra història (... ni crec que la tornem a guanyar mai altra cop, la veritat). És quelcom semblant al poc reso mediàtic que van tenir el nostres sis títols:  
“Copa - Lliga - Champions - Super Copa d’Espanya - Super Copa d’Europa - Mundial de Clubs”
en una mateixa temporada: tot el que és podia guanyar (Copa Catalunya apart, és clar...).
No vull ni imaginar-me el que ens hauríem hagut de “tragar” si haguessin estat els “merengones” els qui, en un mateix any, guanyessin dos títols, o tres, o quatre, o cinc  (sí, ja ho sé, sembla ciència ficció això que estic dient de guanyar tant referint-me alsmerengones”...); i ja ni et dic si fossin ells els qui haguessin guanyat els sis títols que nosaltres sí varem guanyar: encara n’estarien parlant avui !. I, si ho penseu bé i ho recordeu fredament, aquesta gran gesta esportiva nostra, monumental, èpica, irrepetible, va passar gaire bé sense pena ni glòria, inclús a casa nostra.
Avui, amb la “galipàndria” que vaig agafar la nit de divendres al sopar, he decidit que millor no ofegar-me corrent a la cinta, i he tornat a posar en contacte el meu cul amb el seient de la bici (continuen a la grenya) per acabar fent a bon ritme 15 quilòmetres, en poc més de 36 minuts. Encara que, com que jo ja no respiro gaire bé gens pel nas (“zero” seria més exacte) el estar refredat, o amb el nas tapat o gotejant, no m’afecta tant com a la resta de mortals (emprenya el degoteig del nas, això sí).
I parlant de bicis... podeu imaginar-vos els diaris francesos si, “a la Vueltaun cotxe de TVE s’emporta per davant a un ciclista francès... ?.

(C.Q.  944  102-493-451)
.

TEMPS ERA TEMPS…


… que deia en Serrat en aquella cançó.
La foto és, per descomptat, del segle passat (any 1981 ó 1982).
D’esquerra a dreta els Albert Brothers: en Josep, en Jordi i sí... en Txabi (perquè, sí: jo fa temps, mooolt de temps, en una galàxia molt, molt llunyana, tenia cabell...).

domingo, julio 10, 2011

TORNANT A FER “LA CABRA”…


Sí, perquè ahir vaig tornar a fer la pujada fins al Santuari de Puig - l’Agulla des de Sant Julià de Vilatorta… o al menys aquesta era la meva intenció; perquè amb el que no comptava, o no sabia més ben dit, era que ja havien començat les obres del desdoblament del Eix Transversal.
Vaig sortir ja cap el tard, encara que amb força sol. Començo a pujar, pujar... i en arribar al pas per on, des de sempre, és passava per sobre l’Eix Transversal per encarar ja la carena... zas !, tallat per les obres: impossible passar a l’altra banda. Vaig intentar recular una mica, paral·lel a la tanca de les obres per veure si, des de més a baix és podia passar, però no; així que vaig tornar passes enrere; però en lloc de tornar per on havia pujat, vaig desviar-me cap a La Font de la Riera i, des d’allà, per la carretera fins a Sant Julià.
Està clar que aquest estiu, si vull pujar fins el santuari, hauré de fer servir dues variants: o bé anar per la carretera de Vilalleons fins que aquesta passa per sobre l’Eix i llavors agafar qualsevol trencall a mà esquerra, per anar a buscar la carena, o be anar per la Font de la Riera, trencant a ma esquerra i pujar i pujar fins arribar al trencall de la carena, a l'altra banda del Eix; en ambdós casos, son trajectes que m’agraden menys que el que, any rere any, he estat fent però... esto es lo que hay, perquè no te pinta de que facin cap pontet per on jo abans creuava per sobre l’Eix. I és que aquestes pujades i baixades del santuari em van molt i molt bé per reforçar cames.

(C.Q.  929  101-478-451)  
.

viernes, julio 08, 2011

QUÈ LLUNY…

… sembla que queda ja aquella “últimaFesta d’Estiu al Can Mèlich de sempre, el de tota la vida; les festes d’estiu del club han estat sempre un gran esdeveniment social, molt esperat i especial: tota la gent del club s’hi avoca, les noies/dones/senyores llueixen les seves millors gales... es un dia de “festa gran”. Però fa dos anys varem fer “la última Festa d’Estiu a la seu actual del club”, perquè “ya mismo” ens en anàvem “al nou Club”, el que ja s’estava acabant de construir a l’altra banda de la carretera; anàvem a un club nou, noves instal·lacions, un club modern, amb un munt de novetats. Haig de reconèixer però que, per a mi particularment, l’encant de Can Mèlich és precisament tot el contrari: el fet de lo no-modern que és, el fet de tenir que arribar fins els vestidors per un entramat de passadissos, pujant, baixant en pla laberint (els primers dies gaire bé em perdia); no diré que “rococó”, però sí que Can Mèlich te un encant especial, clàssic, per ser tal i com és.
Com deia, fa dos anys varem fer “la última”... o això ens creiem tots. I creient que realment era la última, el Club “tiró la casa por la ventana” i aquella va ser una macro-festa, amb un preciós espectacle final a la piscina, i amb un aire de nostàlgia a l’ambient: marxàvem del nostre Can Mèlich "de sempre".
Però la punyetera crisi (n’heu sentit a parlar ?) sembla ser que va arruïnar al promotor o al constructor “del nou club... i ens va deixar les obres empantanegades, sense acabar, a mitges... i així segueixen. Mires avui encara a l’altra banda de la carretera i sembla que estiguis veient les imatges d’un telediari de quan la guerra del Líban, a la ciutat de Beirut. Total, que d’anar-nos-en, de canviar d’acera, rés de rés: seguim en el nostre club “de sempre” (tot això que hi he guanyat jo, que continuo al club tal i com a mi m’agrada, que de clubs nous, moderns i actuals n’hi ha un munt per tot arreu...).
L’any passat, visto el fiasco de les obres, varem fer un sopar d’estiu “extra”... i aquest any -avui- hi repetim, que de ganes de gresca no ens en falten.
Avui és “LA FESTA D’ESTIU DE CAN MÈLICH”... gaudim-la com sempre !

jueves, julio 07, 2011

QUE DILLUNS VAN SER 10... ?


... doncs dimarts descans, dimecres també i, finalment avui... uns altres 10 quilòmetres corrent !. Però, a diferència de dilluns, avui els he fet d'una tirada, sense parar-me passats els 5 primers per beure. Això vol dir que no he begut durant els 10 quilòmetres ?, què va ! he fet una nova prova d'intentar beure mentre corria; resultat ?: en el primer intent, m'he ben esquitxat i casi m'ennuego (la ampolla estava massa plena); el segon intent ha anat millor i el tercer gaire bé perfecte. Hauré d'anar perseverant-hi i millorant.
Tornava a fer calor avui al club; encara que sense música (punyeter iPod “desaparegut” !) he anat força bé fins el quilòmetre 7; del 7 al 8 he notat un enduriment/dolor al bessó de la cama dreta; i del 8 al 9 he notat que em tirava -i cóm- el isquiotibial de la cama esquerra, a la part de dalt de tot; però rés que m'impedís córrer fins al final. I no només he fet els 10 quilòmetres d'una tirada, sinó que he mantingut el ja clàssic nou ritme de 5:12 durant els primers 9 quilòmetres i mig, per acabar accelerant durant els darrers 500 metres a ritme 4:25 i... 870 calories “afusellades” en 52:25. Per acabar la setmana no està malament.
I dic “acabar” perquè demà hi ha el Sopar d'Estiu a Can Mèlich, el Club, i dissabte i diumenge marxem amb l'Andrea a passar el cap de setmana a Sant Julià (però ves que dissabte per la tarda no em doni per començar a fer “la meva ruta dels estius”: pujar “al trote” fins al Santuari de Puig-l'agulla... i baixar corrent !. Estic totalment convençut de que, a la Marató de Berlín de l'any passat, una part molt important del meu èxit final (apart de la emoció i la il·lusió de córrer la meva primera marató) van ser aquestes pujades i baixades al Santuari que, dia sí, dia no, vaig fer durant les vacances. No sé, ja veurem què faig finalment dissabte, perquè tinc els bessons i els sòleos ara mateix ben carregats.
 
(C.Q.  924  100-478-446) 
.

miércoles, julio 06, 2011

ELS MEUS GENOLLS…


… em demanen, a cau d’orella i sense fer gaire soroll, un descanset; i els faré cas... per avui.
Un avui en que estic cabrejat, emprenyat, de mala llet: perquè avui m’he tret el meu inseparable mini iPod (el que sempre  m’acompanya mentre entreno, mentre corro) de la butxaca de la americana... i només me n'han sortir els auriculars: el petit aparell reproductor no hi era !. I he començat a tirar, mentalment, enrere:
Dilluns vaig córrer els 10 quilòmetres al club amb ell; en acabar de córrer (i ja als vestidors), em vaig treure els auriculars, desendollant-los primer del iPod, per la part de dalts de la samarreta, i el primer que se m’ha ocorregut ha estat:
-te’l vas deixar a la butxaca interior del pantalon i, a hores d’ara, ja ha passat per la rentadora i la assecadora, així que oblida-te’n.
Però no: l'he buscat tant dins d’una com de l’altra i no hi era. Què ha passat ? doncs que sense voler me’l vaig deixar als vestuaris i algun espavilat s’ha fet amb ell, perquè avui he anat a deixar roba a la taquilla i, ni a recepció ni al mostrador d’SPA, ningú no l’havia lliurat.
Estic de mala llet, de molt mala llet, ho sento. No és pel que val, que no arriba ni a 40 euros... és que jo soc incapaç de trobar-me un objecte pel terra d’un vestidor i no lliurar-lo a objectes perduts; ja em va passar el mateix amb una polsera de cuir que em vaig deixar sobre de la banqueta de la dutxa. I no, no és un problema del club: és el problema d’algun impresentable, que a tots llocs n’hi han. Què hi farem !.
.     

martes, julio 05, 2011

CALOR, MOOOLTA CALOR...


He arribat no gaire tard de Girona, però sí que he arribat a casa amb gens de ganes de fer rés (a mi el cotxe em destroça). A sobre, tot el camí de tornada he anat amb el bessó de la cama esquerra “amenaçant” amb enrampar-se, amb aquella desagradable sensació de “tremolor” als muscles, que sembla que la rampa ve, sembla que ve... però que no ve. Així que cap a casa, una bona dutxa i a llegir una estoneta; demà ja correrem !.

lunes, julio 04, 2011

UNS ALTRES 10 AL SAC !


Doncs sí, perquè ha parat de ploure i me n’he pogut anar fins al club a córrer una mica; encara que això de “una mica” és un dir, perquè he tornat a fer una “cursa privée” de les meves d’uns altres 10 quilòmetres.
Contra el que havia previst, i escrit a l’entrada anterior d’avui mateix, el que he fet ha estat “accelerar el ritme habitual”; així, he fet els primers 9,5 quilòmetres a ritme de 5:12 (quan el normal era anar a 5:27) i rematant-t’ho amb uns darrers 500 metres a ritme 4:25 (quan el normal era anar a 4:36). 858 calories "foses" en 51:49. Per poc que pugui, tardaré a pujar a la bici: córrer em motiva molt més...
Per cert, recordeu-me entre tots que els dilluns (i més després de tres dies en que l’esquena m’ha donat pel sac tot i més) no torni a fer bestieses com aquesta d’avui: deixem-les pels dimarts o dimecres...
El que sí he fet (i és que de vegades semblo “bobo”) ha estat veure un parell de partits de esquaix abans d’anar-me’n cap a la dutxa després d’haver corregut i de fer la llarga sessió d’estiraments; d’aquesta manera, el cos recupera lentament la temperatura, baixa la “calorada” i la “suada irrefrenable” i em permet sortir de la dutxa sense tornar a començar a suar com un boix...
Demà descansarem: me’n vaig cap a Girona i comarques tot el dia i tornaré tard, així que no tornarem a córrer fins dimecres.  
(C.Q.  914  99-478-436)
.

CONTINUEM …

... marcant-nos objectius. Així, després de la MITJA MARATÓ i de LA MARATÓ de Barcelona 2012, les dues següents inscripcions ja formalitzades, per aquest final d'any 2011, són:
18 de setembre, CURSA DE LA MERCÈ

23 d’octubre, MITJA MARATÓ DEL MEDITERRANI

... i em quedarà pendent la inscripció per a la JEAN BOUIN del 20 de novembre, però de la que fins el mes de setembre no s’obren les inscripcions.

Ara mateix, tres quarts de tres de la tarda, està plovent a Badalona; si para abans de que marxi passaré pel club a córrer una mica, a tractar de fer-ne uns altres 10 quilòmetres, a ritme 5,27 durant 9,5 quilòmetres i fent els darrers 500 metres a 4,36; sinó -xop- aniré directament cap a casa, perquè avui -com gaire bé tots els dies del any- vaig en moto.
.

domingo, julio 03, 2011

HAUREM DE COMENÇAR…

… a prendre’ns en serio a aquest “pallasete” d’en Novak Djokovic.
Ànims Rafa, que això no ha estat rés... !.

jueves, junio 30, 2011

10 QUILÒMETRES…

… per acabar la setmana. Algun dia hauria de poder-me gravar el que jo mateix em vaig dient a mi mateix, en silenci (contradient-me la majoria dels cops) cada vegada que pujo a la cinta per començar a córrer. Puc passar del:
"avui només una estoneta corrent", al  "a partir d’ara, correràs a “ritme marató”, però amb inclinació de cinta per agafar força" al "no et passis, que després ja veuràs: fes-ne cinc, xino-xano i cap a casa...", o al "millor fas sèries, per anar agafant fons i velocitat i prou..."...
... per acabar fent finalment, com avui, una “cursa privée” de 10 quilòmetres a la cinta, en 55 minuts, corrent-los directament a ritme 5:27 els primers 9,5 quilòmetres, per acabar fent els darrers 500 metres a 4:36 (i amb 867 calories “foses”).
És curiós amb la relativa facilitat amb la que, sense pensar-ho, em poso a córrer -com si res- 10 quilòmetres; avui els he fet en dos trams: un primer de 5 quilòmetres; he parat, sense baixar de la cinta, uns 45 segons per beure -estava xop, xop, xop- (encara no he superat el poder beure corrent) i he fet els segons 5 quilòmetres com si rés, és més, "sprintant" fins i tot durant els 500 metres finals. L’únic que sí he notat és que els exercicis “heavy” de reforçament de cames de dimarts m’han deixat ben adolorida l’esquena, però que no m’ha molestat gaire per córrer.
Repetiré l’experiència dels 10 quilòmetres en cinta; contra el que és pugui pensar, passen ràpids !. I, a mida que vagi agafant forma, en lloc de dos tirades de 5, podré acabar fent-ne 3, per completar 15 quilòmetres, que ja començaran a ser paraules majors si és que ho sovintejo.
Per tant, acabo aquesta setmana havent fet 30 quilòmetres: 10 en bici (de la “duatló” de dilluns) i 20 quilòmetres corrent, en les tres sessions de dilluns, dimarts i avui dijous. El compte quilòmetres de peu d’entrades (el C.Q.) s’apropa ja inexorable e imparablement als 1.000 quilòmetres -entre correguts i pedalejats- des de l’1 de gener i fins avui, 30 de juny (dels 181 dies transcorreguts des d’aleshores, 98 -més de la meitat d’ells- he corregut o pedalejat, o ambdues coses).
Txabi... te veo bien !.
(però demà, dissabte i diumenge crec que estaré... de panxing !).
(C.Q.  904  98-478-426) 
.

miércoles, junio 29, 2011

JA SÉ PERQUÈ…


"la de baix., la dels 80 quilos.."
… feia tant de temps que no m’exercitava a les màquines heavy de reforçament de cames: tinc l’esquena feta pols !. I és que tinc tendència, a cada exercici que faig -el córrer inclòs- a forçar l’esquena per la zona lumbar, el meu "tendó d'Aquiles deslocalitzat". I ahir no van ser només les dues màquines heavy de cames sinó també la màquina dels pectorals (aquí hi forço molt i molt la zona lumbar -tot i que l’exercici és de braços- per ajudar-me). I és que, a més a més, tots els exercicis de braços són per a mi “descompensats” perquè s’han de fer, lògicament, amb els dos braços a l’hora i jo, des del accident de moto de fa ja un munt d’anys, tinc els braços, la força dels braços, molt, però que molt, descompensada (al braç dret, com a poc, tinc tres dels seus muscles “desapareguts” i això fa que, conscientment inconscient, m’ajudi de l’esquena per acabar de completar l’esforç a fer.
"la de dalt, menys heavy"
A grans mals, però, grans remeis: el que està clar és que els haig de continuar fent (al menys un cop per setmana), però disminuint la càrrega; ahir, a la heavy de cames de baix vaig fer una tirada de 100 aixecades, en quatre sèries de 25, aixecant 80 quilos cada un dels 100 cops... “y tampoco es eso”. Per tant, perseverança, però a menor càrrega.
Avui descans “obligat”(que agrairé): Junta General Ordinària Anual de Veïns.... tostonazo en estado puro ! (però, què hi farem, és només un cop l’any !).

.

FELICITEU-LO….


…. perquè avui és el seu sant; en PEDRO va ser el gran precursor -un avançat a la seva època- de tants i tants duatletes actuals; la seva especialitat era la bici, perquè lo de córrer descalç ho portava bastant malament...

martes, junio 28, 2011

CANVI DE RUTINA…


… però amb el mateix final; si es que no tinc remei !.
Avui era un dia per fer “coses noves” i no de córrer ni pedalejar. I m’hi posat, en serio que m’hi he posat: tirades de 100, en sèries de 25, d’exercicis de reforçament de braços a les màquines, i també amb peses; banqueta pujar-baixar amb barra a les espatlles i quelcom oblidat feia anys: exercicis de reforçament de cames a les dues màquines heavy (la de la sala de baix feia gaire bé 5 anys que no la tocava, des d’abans de l’operació de menisc).
Total, que he quedat bastant “tocadet” de cames (dels quàdriceps sobre tot); però quan ja me n’anava decidit cap a la dutxa, he vist de reüll la cinta i... pata-pam, tornem-hi !: m’he fet 5 quilòmetres, no previstos per avui, corrent. Els primers 4 fets “a ritme marató” (6:00) per “estovar” una mica les cames engarrotades, per acabar fent 1 quilòmetre final amb un considerable canvi de ritme (4:36) per un total de 440 calories cremades en 28:40. Paradoxalment, he baixat de la cinta en millors condicions en les que hi he pujat.
Acabaré convertint-me en un “correcaminos bip-bip” ?.
(C.Q.  894  97-478-416)

lunes, junio 27, 2011

ALTRA COP UNA DUATLÓ “PRIVÉE”


Després d'un cap de setmana amb força activitat corredora dissabte i diumenge, avui no se m'acut altra cosa que tornar a fer, al club, un altra “duatló privée”, però aquest cop una mica més forçada, amb més ritme.
Han estat 10 quilòmetres en bici, a resistència de pedals 11 durant 4 quilòmetres, el cinquè a resistència 14 i els altres 5 en aquests mateixos nivells, i sempre sense baixar de 85 rpm. Total, 216 calories cremades en 23:35. M'he baixat de la bici i, sense treva, he començat a córrer a la cinta uns altres 5 quilòmetres, arrancant ja els 3 primers a ritme 5:27 i els últims 2 a uns molt ràpids 4:36. Total, aquest cop, justament 432 calories cremades (el doble que en bici, en la meitat de quilòmetres) i en una mica més de temps (24:42).
Resum: 15 quilòmetres i 648 calories cremades en 48:17.  No està gens malament per un dilluns !.
Ara que, per fer-ho bé, haig de poder acabar fent (com en el dibuix) una "duatló complerta indoor, versió Txabi": 5 quilòmetres corrent, 10 en bici i uns altres 5 corrent, i tot a ritmes semblants al d'avui. 
Toma ya!.

(per cert, haig de parlar amb l'Albert per poder fer, amb temps suficient, una bona "planificació maratoniana 2012"... però adequada a les meves possibilitats reals i als meus gaire bé 55 “tacos”, que tampoc és qüestió de tornar-se boig).

(C.Q.  889  96-478-411)
.

AQUEST ANY, NO...


Tot i que de ganes no me'n falten... aquest any no hi haurà un "Txabi" corrent a la Marató de Berlín.
I això que aquest any, i els dos següents, será una marató molt més "glamourosa", ja que BMW substituirà com a "sponsor" a la cadena de supermercats "Real".
El recorregut és, exactament, el mateix que l'any passat.

Sniff !.
.

domingo, junio 26, 2011

UNA “PROPINETA”…


… per acabar aquest 3 dies de festa; perquè als 7 quilòmetres correguts ahir per Collserola els hi he afegit aquesta tarda uns altres 5 corrent des de casa i fins a la Creu de Pedralbes, i tornar, en 26:00 minutets i amb moooolta calor, tot i haver sortit a córrer a les 8 del vespre; i és que, finalment, la Marta no s’ha animat a sortir a caminar i jo, us ho ben juro, he sortit amb la intenció “de caminar una estona pels voltants de casa”; però noi, tot és posar-me calça curta i sabatilles... i no poder-me’n estar de sortir corrent; és el mateix, o semblant, que el que em passa a les curses: no puc, no sé, anar “al trote” per recuperar forces quan em cal: haig de mantenir un ritme constant.
S’acaba la setmana, en comença un altra i...  us en heu adonat de que ja “ens hem menjat”  mig any ?. Collons, collons, cóm passa el temps (...per segons quines coses, és clar).
 
Per cert, aquesta és l'entrada 1.111 d’aquest blog.

(C.Q.  874  95-468-406)
.

PLANIFICACIÓ MARATONIANA PEL 2012

Acabo de formalitzar la meva inscripció per a córrer

  LA MITJA MARATÓ DE BARCELONA 2012  (26 de febrer)

LA MARATÓ DE BARCELONA 2012  (25 de març)
   

en l’any, i en el mes, en que ja en faré 55 (la Marató de Barcelona és una "espineta” que se m’ha clavat fons, ben fons...).
Abans, però, hauré de mirar el Calendari de curses per tal de poder fer -entre novembre i desembre- alguna altre mitja marató, apart de les ja tradicionals curses de  La Mercè”, “Jean Bouin”, “Nassos” i la “Mitja Marató del Mediterrani” però deixant de córrer l’any vinent  La Mitja de Granollers” per estar massa a prop de la “Mitja de Barcelona” (5 de febrer)... tot i que m’ho pensaré, depenent de cóm em trobi per aquelles dates.
Això vol dir que, a partir de setembre, començaré un pla d’entrenament seriós i rigorós (sense passar-me) per poder afrontar aquestes dues importants fites esportives barcelonines, que procuraré que ja ho siguin de cada any... “hasta que el cuerpo aguante”.
Aquest matí, aprofitant que fotia "una caló que no se pué aguantá", he fet el més refrescant: anar-me’n al Club a fer quinze minuts de sauna !. I aquesta tarda, sortirem a caminar amb la Marta.
.

sábado, junio 25, 2011

FINALMENT, SET


Sí, perquè hem sortit massa d’hora (les set de la tarda) i encara fotia una calor considerable i el sol estava encara enlairat (i per aquest costat de la Carretera de les Aigües te’l trobes ben sovint). I, a sobre, m'he deixat a casa la viseraTribanda
M’he polit els 7 quilòmetres en poc més de 36:00 -contant la parada a la font a mig camí- mentre que la Marta i la Paloma han fet xino-xano els seus 6 quilòmetres caminant. La propera vegada, li demanaré a Marta que em porti, em deixi allà i jo faré tota la Carretera de les Aigües, de punta a punta i... allargant-m'ho fins a casa !  ja que un cop arribat “al merendero” de l’altra costat -des d'on sortim normalment, ja tot és baixada, forta baixada, fins a casa (li calculo uns 9+2,5 quilòmetres).

(C.Q.  869  94-468-401)
.

TRENCANT TRADICIONS


Crec que avui -després de gaire bé 10 anys des de que ens varen instal·lar a la nostre nova casa d'Esplugues- és el primer cop que no esmorzo dret. Dret ?. Doncs sí, perquè des del primer dia (quan només teníem a casa els llits i la taula de la cuina, ja que varen tenir que esperar gaire bé un més a que ens portessin la resta dels mobles) he esmorzat dret, posant la tassa, les galetes -o el que fos- en aquest “murito” de separació que hi ha entre una zona i l'altra de la cuina, com si estigués a la barra d'un bar. Tant li feia que esmorzés amb la Marta, amb la Marta i les peques o que -com sovint passa- esmorzés jo sol: sempre he esmorzat a peu dret... fins avui. Coses que passen.

Ahir “varem fer un cinema” amb la Marta, una peli d'aquelles per pensar-hi després: “Sólo una noche”. Infidelitat física, real, “de facto”, consumada... o infidelitat espiritual, de ment, de pensar-hi: hi ha alguna diferència ?. Un només pot ser infidel amb el cos ?. O la nostre ment no pot també ser “infidel” ?. Pensar-hi, i no consumar-ho, et fa "menys infidel" ?.

Aquesta tarda, cap el tard, cap a la Carretera de les Aigües però aquest cop amb la Marta i, possiblement, amb la Paloma: elles dues caminaran i bla,bla,bla,bla... i jo tornaré a córrer, però aquest correré fins arribar al pont que passa per sobre la Carretera de Vallvidrera; per tant seràn un 8 ó 9 quilòmetres d'anar i tornar, no ho tinc del tot clar; després ho precisaré.

viernes, junio 24, 2011

CÓM SABER SI UN JUGADOR TE, O NO, “EL PERFIL” PER PODER JUGAR AL REAL MADRID ?.


Doncs és d’allò més fàcil; posa-li a un jugador contrari al davant, tirat per terra, indefens, i comprova si aquest “aspirant a madridista” és o no un alumne avantatjat d’en Pepe: si el pataleja amb sanya (tot i havent guanyat el partit i el Campionat)... endavant, se’l fitxa !; perquè, no falla: aquest sí és un jugador “perfil Real Madrid” (si arriba a perdre, no dono ni un cèntim d’euro pel pobre jugador del Peñarol).
Neymar, últim dels mohicans brasilers: benvingut a la galàxia blanca: has aprovat amb nota alta !. Dones, a la perfecció, el “perfil Real Madrid”
.  

jueves, junio 23, 2011

CREMAR…

per fer lloc a les gambes!.
Perquè no, no parlo de cremar fustes ni mobles aquesta nit de Sant Joan, no; del que parlo és de que ha anat al club a córrer una miqueta, per cremar calories i deixar lloc a les gambes a la planxa que, d’aquí a una estona, ens fotrem “mano a mano” Marta i jo a la Barceloneta.
He corregut 5 quilòmetres, el primer d’escalfament a 6:00, els 3 següents a 5:27 i el darrer a 5:00 (430 calories en 27:25); i avui sí, he tornar a tancar la sessió amb una bona tanda d’estiraments; i abans de marxar l’Albert m’ha donat “la visera Tribanda”.
Per davant, tres dies de festa... sense tenir ni idea, ara mateix, del què farem.

(C.Q.  862  93-468-394)
.

NIT DE REVETLLA....

... però, aneu amb compte:

NO  ES  COCA  de  Sant  Joan  TODO  LO  QUE  RELUCE  !

miércoles, junio 22, 2011

AY LES PRESES… !

Està clar que ahir va ser dia de “sessions inèdites”; no tan sols va ser el primer dia en que vaig fer un “mixte” (bici i córrer) sinó que, per primer cop, vaig acabar de córrer.... i no vaig estirar !. Vaig baixar de la cinta i me’n vaig anar directe cap a la dutxa, possiblement perquè tenia ganes d’arribar d’hora a casa perquè la Martona estava bastant fotuda (tenia, i encara te, les amígdales com dues pilotes de ping-pong). I el no estirar és quelcom que no s’ha de fer mai, tot i que avui no n’he notat les conseqüències de no haver-ho fet. Però ja dic, crec que és el primer cop que acabo de córrer i no faig una llaaarga i bona sèrie d’estiraments... Que sigui l’últim cop, Txabi !.
Avui, descans; demà ja hi tornarem, tot i ser la revetlla... (a veure “cóm m’ho monto”).  
.

martes, junio 21, 2011

AVUI, UN MIXTO ...

… però, com que no estem a Madrid, el meu “mixto” no ha estat un “biquini”, no; la sessió que he fet avui al club ha estat inèdita: mai fins avui, en tants anys que fa que hi vaig, ho havia fet: un mixte de bici i córrer, com fent una espécie de "mini duatló privée".
Tenia la intenció i la plena resolució “de fer bici, sí o sí”, encara que el cos el que em demanava, altra cop, era córrer. I la veritat és que amb la intenció de fer bici m’he assegut i he començat a pedalar; m’he programat 45 minuts, i amb una resistència considerable dels pedals; però quan ja portava 26:00 i 10 quilòmetres (havent cremat 206 calories) m’he baixat de la bici, he fet una “transició ràpida” fins a la cinta i, sense estirar ni res, he començat a córrer, ja directament a ritme de 5:00, per acabar corrent uns altres 5 quilòmetres en 24:45, fent el darrer mig quilòmetre final a 4:16; calories cremades ? més del doble que pedalant -445- fent la meitat de recorregut: si voleu cremar calories... correu ! (res de pedalar ni caminar...).

(C.Q.  857  92-468-389)

lunes, junio 20, 2011

DESCANS FORÇAT…


Avui la jornada laboral s’allargarà més del compte perquè, “fora d’hores”, s’ha convocat una reunió “d’estratègia” que veurem a quina hora s’acaba. I entre això, i la calor que estic passant avui sembla que avui, de córrer, rés de rés. Tot i això, i depèn de l’hora que finalment arribi a casa, igual surto a córrer per tornar a fer el recorregut “del voltant de casa” (els 5 quilòmetres de “grans desnivells” de dissabte); no sé, jo ho veurem perquè, per acabar d’arreglar-ho, avui he anat amb cotxe perquè segons els infalibles homes del temps, avui hi havia risc de ruixats al litoral barcelonès -maresme... toma ya !.

(...és només a mi a qui li sembla que ja fot molta calor o, al menys, molta xafogor ?).
.

domingo, junio 19, 2011

CLARENCE CLEMONS…


adéu !.

El mític saxofonista, de la també ja mítica E Street Band -que ha acompanyat tants i tants anys a Bruce Springsteen- i conegut també com a “Big Man”, ens va deixar ahir a Florida, víctima d‘un basament cerebral.
Anyorarem els teus "solos".

… “L’ALTRA” CARRETERA DE LES AIGÜES.

Encara que la idea inicial era d’anar amb la Marta a caminar per la Carretera de les Aigües, a darrera hora ella “s’ha rajat”, així que finalment me n’he anat jo sol cap al voltant de les sis de la tarda. Però aquest cop ho he fet “des de l’altra costat” de la carretera, perquè me n’he anat en cotxe fins una mica més enllà del final del Tramvia Blau, al pàrquing del inici del circuit traçat de la Carretera de les Aigües. He fet corrent, a bon ritme (34:30) els set quilòmetres d’anada i tornada fins a la Font del Mont. Aquest tram que he corregut avui és força més planer que el tram que normalment fem començant des de l’altra punta de la carretera, però està igualment ple de gent corrent, caminant, en bici...  

(C.Q.  842  91-458-384)

sábado, junio 18, 2011

UNA BONA CORREGUDA MATINERA...


A la meva edat s’han de saber escollir els millors moments per poder fer segons quines coses amb certes garanties d'èxit (...ja hi arribareu també vosaltres i llavors ja m'entendreu). Perquè quan ets jove, qualsevol hora del dia, de la tarda o de la nit és bona per fer-ho, perquè saps que el cos et respondrà i que sempre “donaràs la talla”; però, ai, a la meva edat aquestes coses ja s’han de planificar amb molta cura, amb una bona estratègia, i aliant-te amb la “mare naturalesa”, que és molt sabia. Així que ahir divendres, abans d’anar-me’n a dormir, vaig posar el despertador perquè em sonés puntualment a les vuit del matí; i quan avui, puntualment ha sonat (encara que jo ja estava despert feia una bona estona perquè ja estava neguitós esperant el moment...) zasca, al lío !:
m’he llevat, me posat les sabatilles i he sortit a córrer (ah, que pensàveu que la cosa no anava per aquí...?).
Sí, perquè quan arriba aquesta època del any, o surts córrer al capvespre -a sa hora baixa, que diuen els mallorquins- amb el sol ja amagant-se pel darrera l’horitzó, o ja ho fas de nit; o, com jo avui, quan el sol encara no “enlluernava” gaire (ja sabeu que a mi la calor em mata).
He fet els, per a mi, durs 5 quilòmetres clavats “del voltant de casa: la baixada cap a la rotonda de La Masia, per anar a buscar la llaaaaarga i punyetera pujada cap el Col·legi Alemany, fins a l’altra rotonda del final del carrer, passant després per sota el pont pujant fins a casa... i mitja volta desfent el camí, però en arribar a la rotonda de passat el pont he agafat la variant de la Via Augusta (el carrer del darrera del Col·legi Alemany); la resta, tot igual; un total de 26:50 (fent, però, un parell de “paradinhas” per recuperar “el resuello”) i cremant unes 420 calories en un circuit -repeteixo, per a mi- molt exigent; ja sabeu que soc corredor “de pla”. Aquest és el perfil de l'anada i la tornada.


Ah, i el meu estimat i vell amic Murphy ha tornat a aparèixer: ara, quan ja son les 10 del matí, el cel continua ben tapat (no hi ha sol, el meu “rival” més aferrissat...): no hem caldria haver matinat per sortir a córrer.

(C.Q.  835  90-458-377)

viernes, junio 17, 2011

I NO HI CAP RÉS MÉS...

NORTH POLE MARATHON 2011


La organización del maratón más frío del mundo, el North Pole Marathon, ya lanzaba un aviso capaz de quitar las ganas de participar a los más inconscientes: "Primero tiene usted que preguntarse si tiene el nervio y el temple para viajar al Polo Norte y correr por un suelo helado de metro y medio de grosor, sobre el gélido Mar Ártico. Después si sería capaz de soportar un frío extremo, si está usted realmente en forma y quiere probarse al límite". Sólo 26 osados tuvieron agallas para decir sí a todo, entre ellos un asturiano con métodos de entrenamiento heterodoxos que logró llegar a la meta en cuarta posición.
Fernando González, de profesión estibador en el puerto gijonés de El Musel, fue la única representación española en una de las carreras más duras del mundo y consiguió un meritorio resultado a pesar de que no le resultó fácil tomar parte de la aventura. Además de sacar tiempo para entrenar 120 kilómetros a la semana y no contar apenas con esponsorización para sufragar los gastos (participar cuesta unos 12.000 euros), tuvo que agudizar el ingenio para adaptar su preparación al rigor del frío que le esperaba. La solución: correr sobre una cinta en el interior de la planta frigorífica de una empresa de conservación y almacenamiento de alimentos, a 30 grados bajo cero.
Si bien las condiciones al aire libre en el Polo Norte son mucho más complicadas, el corredor debía comprobar la respuesta de su equipo y de su cuerpo en pleno esfuerzo a muchos grados bajo cero. Y es que la carrera, con un recorrido circular de 42 kilómetros, discurre en el entorno del punto geográfico del Polo Norte, sobre la base polar Barneo, a una temperatura de entre -25ºC y -32ºC.
Desde su primera edición en 2002, el North Pole Marthon es la prueba homónima en el hielo del durísimo Marathon des Sables, que discurre por el desierto del Sahara. El precursor de la carrera, fue el maratoniano irlandés Richard Donovan, que la emprendió en solitario en 2002 y en el 2003 ya le siguieron 10 corredores. Poco a poco, la North Pole ha ido incrementando la participación. El pasado mes de abril llegó a su sexta edición.
Los corredores tuvieron que hacer frente a la distancia, el frío y las condicionantes geográficas de esta remota región, con rachas de viento helado capaces de provocar la congelación y peligros como la eventual fractura del suelo helado. De hecho, de las ediciones celebradas, la de 2010 fue la más exigente y peligrosa por las temperaturas de hasta 37º bajo cero, vientos de 45 km/h y una grieta que partió en dos la Base de Barneo, aunque sin consecuencias.
El principal problema a tan baja temperaturas incide en la posibilidad de sufrir sofocos por el exceso de ropa. En esas circunstancias el sudor se puede congelar y desembocar en una hipotermia. Por otra parte, el avituallamiento resulta vital. La alimentación debe ser a base de geles que, en ningún caso, se deben congelar, pues una ‘pájara’ a tan baja temperatura resultaría muy peligrosa.
Fernando no logró estar en el podio por apenas unos minutos pero tuvo el mérito de permanecer desde el principio en el selecto grupo de corredores que dominaron la prueba desde el principio. Ya en los 10 primeros kilómetros, la prueba se convirtió en una lucha de tres. El ruso Dmitry Mamadaliev, un ex paracaidista de las fuerzas especiales se puso primero al paso de los primeros 10 km; el húngaro Istvan Toth y Fernando González, le seguían de cerca. Pero las posiciones cambiaban con frecuencia. A medio camino Toth desarrolló una ventaja de cinco minutos sobre el ruso y el español, pero de cerca le seguían el Luxemburgués John Braun y el británico Meter Van Der Berg.
Finalmente Toth se llevó la gloria y la carrera con un crono de 4 horas, 54 minutos con más de 10 minutos sobre Braun, segundo, que sólo se impuso a Mamadaliev por dos segundo. González llegó a la meta en solitario a cuatro minutos del ruso, con un tiempo de 5 horas y 9 minutos.

(font: La Vanguardia Digital, 17-6-2011)
.

jueves, junio 16, 2011

PREMI MERESCUT...

- X Concurs “La foto de tus vacaciones” del Saló Internacional de Turisme de Catalunya.
- Guanyadora: Ariana C.E. , excel·lent fotògrafa amb rínxols...
- Títol de la fotografia:
The wave  (“la ola”)

Parc Nacional Vermilion Cliffs (Utah, USA), estiu del 2010
El que “surfeja en sec” per l’onada és en Joan  (llegiu-lo).
.

miércoles, junio 15, 2011

L' ECLIPSI ....

... o, sí més no, una miqueta d'eclipsi (però real, d'avui)

“ SPRINT SÈRIE ”… CURTA

Mentre anava cap el club pensava en si fer exercicis de reforçament de cames, o una bona tirada en bici o una sessió llarga d’exercicis del terç superior (braços, tòrax...). I amb la meva falta de criteri habitual, i tot i haver fet ahir a la cinta, “in crescendo”, una tirada corrent de 7,5 quilòmetres, avui m’he tornat a pujar altra cop a la cinta i, sobre la marxa, he decidit fer una sèrie  exigent, ràpida -per a mi- però no gaire llarga (de només 5 quilòmetres); així que, en sèries de 0,5 quilòmetres cadascuna d'elles, he corregut a:
6:00 - 4:36 - 5:27 - 4:36 - 5:27 - 4:36 - 5:27 - 4:36 - 5:27 - 4:36

No ha estat malament (en 25:30 minuts i 430 calories "xurruscades") però, renoi, quina calor i quina suada !. Ho he rematat amb una bona i llarga sèrie d’estiraments, dutxa i... cap a casa, a fer temps fins a poder veure l’eclipsi de lluna d’aquest vespre (si els núvols no ens fan la guitza).

(C.Q.  830  89-458-372)
.