Crec que avui -després de gaire bé 10 anys des de que ens varen instal·lar a la nostre nova casa d'Esplugues- és el primer cop que no esmorzo dret. Dret ?. Doncs sí, perquè des del primer dia (quan només teníem a casa els llits i la taula de la cuina, ja que varen tenir que esperar gaire bé un més a que ens portessin la resta dels mobles) he esmorzat dret, posant la tassa, les galetes -o el que fos- en aquest “murito” de separació que hi ha entre una zona i l'altra de la cuina, com si estigués a la barra d'un bar. Tant li feia que esmorzés amb la Marta, amb la Marta i les peques o que -com sovint passa- esmorzés jo sol: sempre he esmorzat a peu dret... fins avui. Coses que passen.
Ahir “varem fer un cinema” amb la Marta, una peli d'aquelles per pensar-hi després: “Sólo una noche”. Infidelitat física, real, “de facto”, consumada... o infidelitat espiritual, de ment, de pensar-hi: hi ha alguna diferència ?. Un només pot ser infidel amb el cos ?. O la nostre ment no pot també ser “infidel” ?. Pensar-hi, i no consumar-ho, et fa "menys infidel" ?.
Aquesta tarda, cap el tard, cap a la Carretera de les Aigües però aquest cop amb la Marta i, possiblement, amb la Paloma: elles dues caminaran i bla,bla,bla,bla... i jo tornaré a córrer, però aquest correré fins arribar al pont que passa per sobre la Carretera de Vallvidrera; per tant seràn un 8 ó 9 quilòmetres d'anar i tornar, no ho tinc del tot clar; després ho precisaré.
No hay comentarios:
Publicar un comentario