martes, enero 25

PREFEREIXO LA “LAMBADA”…


… a la “zancada”; i és que amb els exercicis de “zancada” em faig pols els quàdriceps, evidentment que per falta d’exercitar-los (ara ja feia mesos que no la feia). Però hauré de perseverar perquè haig de reforçar cames com sigui, doncs a curt termini (en poc més d’un mes) tinc que córrer -i fer un bon paper- una Mitja Marató (Granollers, 6 de febrer) i una Marató (Barcelona, 6 de març).
Avui no he corregut en cinta però sí que he reprès, després de força temps de no fer-los, els exercicis de reforçament de braços i una bona tanda de “la punyetera zancada”; apart, m’he cruspit 15 quilòmetres en bici, acabant la sessió amb una bona tanda d’estiraments.
L’esquena ? avui m’ha anat tocant el que no sona tot el dia, encara que lleument i localitzada la molèstia al maluc esquerra més que a la natja; però ha desaparegut en arribar al club (?) i tampoc em fa mal ara mateix (... em tornarà boix aquesta esquena meva !).
Fa una estona he mesurat exactament amb http://www.gmap-pedometer.com/  (una eina genial, gràcies Moli ) la distància que hi ha des de que la Mitja Marató entra a la Diagonal (una mica més enllà de la Torre Agbar) i fins arribar a meta, per sota l'Arc del Triomf: 7,900 quilòmetres, que són els que -si tot va bé- correrem junts la Mireia, en Per i jo; calculo que ells dos arribaran fins on jo estigui al cap de 75/78 minuts de donat el tret de sortida (a les 08,45) o sigui que passaran per allà on jo els estaré esperant cap els voltants de les 09,55/10,05 del matí.

(C.C.  155  )
.

1 comentario:

  1. Ep, ja donaré una ullada a veure si et veig per allà.

    Definitivament, molt millor l'arrambada ...

    ResponderEliminar