… ho faràs un altra; i això és el que m’ha passat avui al vespre. Si ja em vaig “ estrenar” en mig d’oliveres, avui ho he tornat a fer : m’he fotut de lloros en caure pel terra només al cap d'uns 150 metres de sortir de casa, un cop passada la rotonda; per sort, ha estat en terra i no en asfalt, i no m’he fet més que la punyetera rascada al genoll (... i sort que portava, altra cop, “els piratas”). I és que abans d’anar-me’n al futbol he sortit a córrer una estona; he fet els mateixos 4 quilòmetres de l’altra dia però en sentit invers, és a dir, comencant pujant la forta i llaaaarga pendent fins al carrer del Col·legi Alemany... i rematant-t’ho, en acabar, amb la bona pujada des del Pont d’Esplugues i fins a casa pel carrer dels Sometents en un temps de 19:17 o sigui, a una bona mitja de 4:49 (...tot i havent perdut uns bons segons per la caiguda). Bones sensacions.
Crec que és més dura la volta en aquest sentit que en l’altra: en el d’avui tinc dues fortes pendents, i una d’elles llaaaaarga, i en l’altra molts “falsos llanitos” dels que no s’acaben. El propòsit, quan la torni a fer, és fer-la doble: primer en un sentit i tot seguit -sense parar- fer-ho en l’altra, per completar uns exigents 8 quilòmetres. I crec que el millor és començar aquesta doble volta per on he anat avui: los tragos duros, cuanto antes mejor !.
En Leo no en tenia cap necessitat però, per tapar boques ("bocazas" més bé) :
1, 2, 3...

(C.C. 91 )
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario