Premonició…?

TRES  (3)   Avui he rebut un mail de l’organització de la Mitja Marató de Granollers comunicant-me que el meu número de dorsal pel diumenge serà el...

  5001  

50 01... serà una premonició del temps final que faré ?.

 

Si així fos, i acabés la Mitja en un temps de 1:50:01 seria per a mi nova MMP, millorada en 3 segons (perquè ara és de 1:50:04). Sí, ja sé, els que no correu direu :

-¿ tres segons ?, ¿ tant de soroll per 3 p.... segons ?

Però és que, corrent, cada segon esgarrapat és una victòria!.

Avui falten 3 dies... milloraría en 3 segons. Será ja el tercer cop que la correré. 
Casualitat... ? Premonició... ?. La numerologia, la cabalística, no te fi si t'hi poses a pensar-hi.

Però jo en vull més. Tot i no haver-la preparat com cal, i que per culpa de la punyetera esquena -que em manté la seva particular treva- no hagi tingut continuïtat en les sortides a córrer en tot el que va d’any, i que hagi acumulat molts pocs quilòmetres, crec que podré fer un bon temps, un temps del que sentir-me orgullós, un temps de...   1:49 i poc  ?.

 

Demà, baixant de Ribes de Freser, passaré a recollir el dorsal per Granollers (espero que no es confirmi que el mal d'esquena me'l provoca el anar en cotxe, perquè demà seran prop de 300 quilòmetres, a dos dies de la cursa). I també recolliré el dorsal d'en Gerard -que finalment, però, no la podrá córrer- i el de la Núria: i és que aquests any no es pot recollir el mateix diumenge (...que, com diria la Merkel, és una "grossen putaden" per un munt de gent). 

Ja falta menys.  Ánims, Txabi !
 

 

 

Escalfant motors…

QUATRE (4)       Després de 10 dies sense córrer ni un sol metre, per culpa de la punyetera esquena, avui per fi m’he posat les sabatilles i he sortit a córrer amb la colla; bé, és un dir, perquè com que anava just de temps, el que he fet ha estat sortir corrent des de casa i fins al Club, a Can Mèlich. He pogut entrar i saludar a gent que ja feia 7 mesos que no veia. Avui “la colla”, però, ha quedat reduïda a en Pau, en Ramón i jo (...i és que, un Madrid-Barça, “frena” molt a la gent pel que es veu). I el recorregut que hem fet, per variar una miqueta, ha estat sortir del Club i, en lloc d'anar fins a la benzinera i carretera Reial, hem anat pel carrer Major amunt, en direcció al Cole Alemany i continuat pel falso-llano fins al final de dalt de l’avinguda; jo allà ja he tirat cap avall i cap a casa, i crec que en Pau i en Ramón han tirat cap a Sant Joan de Déu.

Han estat poc més de 6 quilòmetres, però exigents -i més després de tants dies inactiu- fets a un més que respectable ritme de 5:17, que és del que es tractava,“d'escalfar motors” de cara a diumenge i comprovar què tal responia l’esquena; doncs bé: tot i que en arrancar a córrer he sentit una intensa molèstia a la cara interna del final de la natja i el neixament del isquiotibial (de la cama esquerra, és clar) un cop ja en calent ha desapregut; i pel que fa a l'esquena ni corrent, ni ara ja en fred, sembla que s’hagi trencat la treva; veurem si m'aguanta així fins diumenge.

Com ja deia jo avui a les xarxes socials, el bo d’en Bono i els seus músics actuen aquesta nit, d’aquí a menys de mitja hora, al Bernabeu: U-DOS

 

(C.Q.  56,2  8-0-56,2)
 

"Al pairo..."

CINC  (5)     El compte enrere continua implacable... i jo, per la meva banda, continuo sense sortir a córrer. La meva esquena em manté, sembla ser, la seva "treva" particular (... i que duri). Avui he dubtat entre si sortir a córrer o no, i he preferit no forçar l’esquena, no jugarme-la. Si tot continua així de bé, correré una mica dimecres i dijous, i trotaré una altra mica divendres... tot confiant en que es confirmi la meva màxima de que “competeixo millor que entreno” (tant de bó!). Haig de fer marca !.

Segons diuen, a sobre, les moderades temperatures que estem tenint aquests dies cauran en picat, justament, dissabte i diumenge; així que es preveu una Mitja Marató de Granollers d’allò més fresqueta, per dir-ho d’una manera suau (... i jo que la correré amb la samarreta Tribanda de tirants, peti qui peti).

 

 

SIS (6)

Doncs sí, avui dilluns comença el compte enrere per la Mitja Marató de Granollers, el primer dels grans reptes runner d’aquest any.

Després d’un altra setmana sense haver corregut ni un sol metre (l’esquena no m’ha deixat viure) ahir diumenge, i per anar “escalfant motors”, varem anar a fer amb els vells amics, “dels de tota la vida”, una passejadeta per Montserrat; poqueta cosa, 7 quilòmetres entre anar i tornar, amb un bon desnivell fins arribar a la Cova de l’Arcada, perdent-nos muntanya amunt -a l’anada- un munt de vegades per caminets i corriols... i és que en Jaume, com a guia, ja no és el que era.

Avui però, sembla ser que -unilateralment- la meva esquena m’ha concedit una treva; ja no recordava el què era no tenir ni sentir ni patir dolor, i avui ni tan sols una lleu molèstia. Aquesta treva espero i confio en que me la respecti fins la tarda de diumenge al menys, un cop acabada La Mitja.

Em fa molta il·lusió tornar-la a córrer: és en aquesta on tinc la meva MMP en Mitja Marató: 1:50:04. I, recordo, el meu objectiu per diumenge és deixar-ho, com a molt, en 1:49 i pico.

 

(C.Q.  51  7-0-51) 

Comencem l’any amb millora !

Si el 31-12 no vaig poder  “rematar” la Cursa dels Nassos acabant-la en "50 i pico" (finalment vaig aturar el crono en 51:04), avui sí que he fet una bona Cursa de Sant Antoni, i a més a més tenint en compte que no havia corregut ni un sol metre en tota la setmana.

El meu temps final d’avui ha estat de  50:40  esgarrapant 25 segons a "Nassos", i anant a una molt bona mitja de 5:01 tenint en compte l’embús del primer quilòmetre que gaire bé hem fet al trote (el meu Garmin, però, millora aquest resultat i em dona un temps de 50:10 al pas pel quilòmetre 10, o sigui, gaire bé 1 minut menys que a “Nassos”; l'any passat, a Sant Antoni, vaig fer 50:50 tant pel Garmin com de temps oficial, així que també he millorat el temps). I tot i el fred que fotia, he corregut amb la samarreta Tribanda de tirants (no sé perquè, però no puc "penjar" fotos encara, quelcom no va a l'aplicació Blogger...).
 Avui he estrenat gorra: vermella, amb petits detalls blancs i negres, molt ben conjuntat "colorísticament" amb la samarreta tribandera.
Està clar que, com sempre, competeixo millor que entreno (... o que “no entreno”, millor dit). Però aquesta ”tàctica” no em funcionarà d’aquí a 2 diumenges; perquè, d’aquí a dos diumenges, el 3 de febrer, el que tinc no és una cursa popular de 10 quilòmetres. No. El que tinc és la exigent “Mitja Marató de Granollers” i això ja són paraules majors; així que ja puc anar sortint sovint a córrer durant aquests 15 dies que tinc per davant per tractar, primer, d’acabar-la dignament i, després, d’intentar rebaixar la meva millor marca personal en aquesta distància, feta precisament a Granollers el febrer de 2011 (l’any passat no la vaig fer), en un temps de 1:50:04. Què bo seria el poder deixar-la en 1:49 i pico...  no?

“El parte”: tinc la part esquerra “ben tocada”, tant pel que fa al genoll (hi ha quelcom que no va al menisc, així com a un dels lligaments laterals interiors), com a la part baixa dels isquiotibials -una mica per sobre de la part del darrera del genoll- i sense oblidar a “la meva ja vella amiga”, la fascia plantar al peu esquerra, que no em deixa ni a sol ni a ombra. I l’esquena ?: bé, com sempre, continua donant-me pel sac... Però, és el que hi ha, camí dels 56 !
 

(C.Q.  44  6-0-44)
 

¡ “Vaya racha”, nen...!

Si divendres em deixava les claus de casa i del despatx a sobre el capó del cotxe i, evidentment, les perdia en plena autopista... avui una furgoneta m'ha destrossat/arrancat el frontal del cotxe (i encara “he tingut sort”, perquè el paio m'ha deixat totes les seves dades en un paper al parabrises del cotxe).

Entre unes coses i les altres, estava clar que avui no aniria a córrer, però no me n'he estat de fer una “recuperació activa” de la corredissa d'ahir, però feta d'una mica sui-gèneris. Veureu.

El taller de xapa i pintura del meu concessionari està al cap de baix de tot del Passeig de la Zona Franca, gaire bé al costat de la Ronda Litoral. Així que, “perfectament equipat” per fer esport  com anava (camisa, corbata, americana, el tres quarts... i sabates !) m'he proposat anar fins a Esplugues, fins a casa, caminant!. He posat el meu ritme dièsel de ritme constant, cha-ca-cha-ca... i m'he cruspit aquests 77 quilòmetres  i escaig caminant en poc més d'hora i quart, recorrent de baix a dalt tot el Passeig de la Zona Franca, el carrer Badal, Avda. Brasil, Carretera de Sants, Carretera de Collblanc i fins a casa, a Esplugues. Tot el recorregut o “en falso llano”, o directament en pujada constant, com des de Collblanc i fins a casa (a on, evidentment, he arribat ben xop, del munt de roba que portava a sobre, jo, que quan corro ho faig amb tirants...).

(C.Q.  34  5-0-34)
 

Fred, vent i pluja…

… en aquets matí d’hivern a la Carretera de Les Aigües.

Després d’allargar ahir al vespre la vetllada fins passades dels dues, avui no és que hagi matinat gaire que diguem, ni que en tingués gaires ganes de fer-ho, la veritat. Però del que sí en tenia ganes era de sortir a córrer, tot i el fred, per corroborar que “el tio calambres” s’havia ja oblidat de mi de totes totes.

Ja a dalt del Pla dels Maduixers, i abans d’arrancar a córrer, m’he creuat amb Trini (ella ja havia acabat la seva sortida matinal, fent els seus 16 quilòmetres per les Aigües) i -per fi- ens hem pogut fer la foto que teníem pendent des de feia gaire bé 2 anys (que no puc "pujar" aquí per problemes amb el blogger).

He fet una concessió al meu vestuari (insospitadament- he sortit a córrer amb samarreta de màniga llarga, la dels Nassos d’aquest any), i sense paravents. I tot i així, la veritat és que durant els primers 300-400 metres he tingut força fred; però un cop ja en calent... carretera i manta !. Portava l’Ipod, però s’ha quedat a la butxaca, tancat. Pensava fer una tiradeta curta (5 quilòmetres) però m’he anat animant jo solet, perquè no em trobava malament, ni tenia molèsties a les cames; he fet un parell de paradetes a l’anada  i, finalment,  m’he aturat a uns 200 metres de la passarel·la de Vallvidrera, a la que  m’hi he arribat caminant per recuperar pulsacions. Mitja volta i... tornem-hi, que no ha estat rés. La tornada l’he fet d’una tirada, “non-stop”, i a un bon ritme, el que m’ha deixat la mitja dels 9 quilòmetres correguts finalment en uns acceptables 5:11. A la tornada, una pluja -fina- s’ha afegit a la festa, amb la Marta morta de fred dins del cotxe, llegint, esperant que jo tornés al Pla dels Maduixers per tornar cap a casa.

Molta, molta gent -com sempre- a la Carretera de Les Aigües; avui, fins i tot molta més gent corrent que caminant i/o amb bici. Una bona matinal runner la d'avui, per tancar una bona setmana runner.

(C.Q.  27  4-0-27)

Un dia perdré el cap...

Sortia avui tranquil·lament del despatx; he anat cap el cotxe i he comés un error: he deixat les claus de casa i el comandament del pàrquing al sostre mentre em treia la jaqueta. Mentre ho feia, i amb la meva amabilitat habitual, he deixat passar una dona per l'estreta acera en la que estava, he pujat al cotxe... i me'n he anat sense recordar-me'n de les punyeteres claus. Sí, és veritat que quan ja estava a la autopista (a uns 2 quilòmetres d'on havia aparcat) he escoltat a la part del darrera del cotxe un soroll, que he cregut que era per haver trepitjat unes branques que haurien caigut d'un vehicle de parcs i jardins que anava al davant meu. Però no ha estat fins arribar a la rampa del pàrquing, i buscar les claus a la butxaca de la jaqueta, que m'ha vingut la imatge de les claus al sostre del cotxe. I, també, he “identificat” el soroll que havia escoltat: era el de les claus caient del sostre i relliscant pel maleter abans de caure al ben mig de l'autopista. Total, mitja volta i cap a Badalona altra cop. He fet dues vegades, en primera, pel voral i amb els warnings encesos, els dos quilòmetres d'autopista on recordava haver escoltat les claus caient, per veure si leslocalitzava... sense èxit. Per sort, com sempre, la meva Marta he sortit al rescat i al cap de menys d'una hora ja m'havia fet els duplicats de les claus de casa (de les del despatx hauré d'esperar a dilluns). Per sort, havia aparcat el cotxe força lluny del despatx... i a 22 quilòmetres de casa, així doncs, cap possibilitat de que el qui trobi les claus localitzi els panys en els que van !.

El que jo deia... un dia perdré el cap !.

Amb tot aquest enrenou, quarts de cinc de la tarda i sense dinar, i “xafat” el pla previst d'anar a córrer per la carretera de les Aigües. Així que... canvi de plans, perquè ja s'havia fet fosc.

En lloc d'això, he repetit el mateix recorregut de dilluns, però en sentit invers: casa, font del Cervantes, carretera d'Esplugues, Creu de Pedralbes, baixar per Avda. Pedralbes, Diagonal, Palau Pedralbes, creuar amunt el parc Cervantes, la Font i casa. No tinc la mitja de temps exacte per quilòmetre (però haurà rondat entre 4:52 i 5:10), ni el temps real que he estat corrent, perquè el punyeter Garmin “s'ha menjat” els 900 metres inicials (sembla que encara no havia localitzat els satèl·lits quan he arrancat a córrer); però han tornat a ser uns altres 6,5 quilòmetres, com dilluns, perquè he fet exactament el mateix recorregut, però en sentit contrari (en el perfil me n'he adonat de que no hi ha tanta avantatge entre baixar Avda. Pedralbes fins a la Diagonal i anar fins a la font, creuant el Parc Cervantes, que no fer-ho al inrevés perquè el desnivell és similar). El que sí m'he notat avui és molt més cansat que dilluns -tres dies sense córrer son tres dies sense córrer- i he esbufegat força. Però de la molèstia als bessons, gaire bé rés (crec que “la culpa” era dels pirata que he portat a les tres últimes sortides, i que em pressionen força els bessons a la part alta).

(C.Q.  18  3-0-18)

Rampes ! (calambres)

Vull creure que és fruit de la inactivitat d’inici d’any (i d’haver forçat massa el desnivell a la sortida que vaig fer dilluns) però des de dimarts se m’enrampen les cames !  i això que, en acabar dilluns, vaig estirar bé i força estona. Sobre tot, se m’enrampen els bessons, però tinc "calambres" en tota la cama (les dues) ; aquesta passada nit se m’han pujat dos cops els bessons de la cama dreta, amb un dolor a-co-llo-nant i perllongat. Avui, en arribar a casa, venia totalment disposat a sortir amb la colla -és dimecres- però no m’he vist gens en cor.

Molt sovint me’n oblido de que ja vaig camí dels 56... (ah, i també me'n oblido de beure en acabar: estirar, estiro; però de beure, d'hidratar-me, sovint me’n oblido i aquesta potser una de les causes d’aquestes rampes). Espero demà trobar-me ja millor i sortir a córrer altra cop.

Ho necessito !.

 

Txabi returns…

Després de 7 dies sense calçar-me les sabatilles i de no córrer ni un sol metre, i després del meu “trancazo expréss” (ben resolt) i del darrer mega-àpat (ahir) d’aquesta bogeria d’àpats nadalencs que va començar el 23 de desembre, avui m’he decidit/obligat -sí o sí- a sortir a córrer. He buscat fer més distància i resistència que velocitat, i he improvisat el recorregut sobre la marxa, que -finalment- ha estat:

Casa-Font del Cervantes-creuar el Parc Cervantes-enfilar Diagonal avall fins a Avda. Pedralbes-pujar amunt, amunt, amunt fins a La Creu de Pedralbes (d’una tirada, sense aturades)-Carretera d’Esplugues-Font del Cervantes-pujada fins a casa. Total, 6,5 quilòmetres a ritme promig de 5:12 que tenint en compte el llarg i perllongat i constant desnivell de l’Avda. Pedralbes -que fa baixar, i força, la mitja- no està gens, però que gens malament, i menys amb els antecedents d’inactivitat de 7 dies dels que venia. He patit... però runner que no pateix, no és runner ni és rés !.

- Noticia “fresca”:
han canviat el recorregut de la Marató de Barcelona. S’han carregat el emblemàtic pas per Les Rambles (suposo que per motius de seguretat, encara que, sent ja el km. 40, la marató en aquell tram ja va moooolt estirada).

- Noticia ja “coneguda” abans de saber-ne el desenllaç:
“El chico de las pelotas de oro” s’ha tornat a sortir amb la seva i, per primer cop, un jugador guanya 4 pilotes d’or i -a sobre- de manera consecutiva... i això que només té 25 anys !. Abans de penjar les botes, segur, li cauran una o dues més.
- Noticia “te repites más que el ajo y esto ya huele”:
Madrid presenta, altra cop, candidatura a uns Jocs Olímpics; aquesta vegada pels de 2020. El proper mes setembre els hi tornaran a donar una altra bofetada! (... i ja en van). ¿Caldrà que els hi recordin que som un país arruïnat, o els deixaran fer el ridícul fins el final, amb "la pasta" que val tot això abans de -fins i tot- ser nominat ?

(C.Q.  11,5  2-0-11,5)

Posant en marxa , per fi, el C.Q. !

Bé, corrent exactament, no...

Dimecres vaig arribar a casa, a la tarda, ben “tocat” (calfreds, mal d’ossos, febre, estómac regirat...) així que ahir dijous em vaig posar, literalment “en mode hivernant”, com diu la meva Martona que sempre faig: he estat ficat al llit des de dimecres a les vuit del vespre i, sense moure’m, tapat fins a dalt del tot, fins aquest matí i... amb pijama (quelcom del tot inusual). Per acabar d’adobar-ho, avui tenia una prova mèdica (dins de la segona tanda de la meva “ITV mèdica” preventiva) que m’obligava des de dimarts a fer règim i/o dieta tova. Tot un número diguem...

Passada la prova a Teknon aquest matí, arribava l’hora de “la venjança de la dieta”, així que he baixat fins el Passeig de la Bonanova a fotre’m entre pit i esquena un enooorme entrepà.

A aquella hora ja lluia un bol sol, en un matí lluminós i jo anava ben abrigat; així que, com que el meu C.Q. portava ja 3 dies clavat en el “zero” (i això em feia mal a la vista), m’he dit:

-“home, en el teu estat -i amb “l’equipament esportiu” que portes ara mateix-  córrer no pots córrer, però sí que pots fer caminant els 5 quilòmetres clavats que hi ha des d’aquí i fins a casa; passa del bus o del taxi i... camina !”

així que a bon ritme -en menys de 45 minuts- m’he plantat a casa, i per fi, el “zero” ha desaparegut del C.Q. !. M'ha anat perfecte, després de dia i mig ficat al llit sense moure'm.

Per cert, no dic que els Frenadols, Couldines i demès “brebajes” mèdics no vagin bé: però com el “mètode Txabi  d’hivernar”, ipso-facto, des de que tens els primers indicis no hi ha rés tot i que, per això, has de conèixer bé el teu cos i advertir -d'immediat- els seus missatges. No entenc a aquesta gent que arrastra els indicis dos, tres i fins i tot quatre dies... per acabar “caient” finalment i costant-los després uns altres tres o quatre dies al llit i amb medicació: total set o vuit dies que podrien haver-ho arreglat  amb la meva “hibernació immediata”; estic per parlar amb la meva amiga Eugènia per a "patentar" el meu mètode perquè jo, demà, com nou! (tot i haver hagut de “des hivernar-me ” unes hores aquest matí per anar a la Teknon).

(C.Q.   5  1-0-5)

Comptaquilòmetres “a zero”...



Amb en Per i "la falsa" Belén...(Mireia)

Després d’una, perquè no dir-ho, bona Cursa dels Nassos ahir, poso altra cop el comptaquilòmetres (el meu C.Q. de final de cada entrada) "a zero" en aquest primer dia del 2013. 2012 vaig acabar-lo finalment amb 1.000 quilòmetres, tal i com m’havia proposat fer.

És curiós el que em passa a les curses darrerament. A la d’ahir vaig tenir tota l’estona molt bones sensacions, ritme constant  i el que és millor, en cap moment vaig tenir la temptació “d’abandonar-me”, de “deixar-me anar”; però tot i així  vaig acabar-la en 51:04. En canvi, en d’altres curses he tingut la sensació “d’anar malament”... i he acabat fent bons temps.

Però no, no vull enganyar-me: la d’ahir va ser una bona cursa per mi. Penseu, els que no correu, que 1 minut de més o de menys en el teu temps final és -només- anar 6 segons (sis !) més ràpid o menys ràpid per quilòmetre (per fer-vos una idea del que això representa, compteu en veu alta amb mi: un, dos, tres, quatre cinc i sis... a que passa ràpid ? doncs això, en 1.000 metres corrent, és el que marca la diferència del teu temps final). Ahir, per exemple, el meu pas per quilòmetre va ser de

4:57, 4:57, 4:59, 5:08, 5:19, 5:20, 5:12, 5:10, 4:56 i 5:02

fent els darrers 100/150 metres -jo, que no faig mai un esprint final- a ritmes de 3:35/3:42/3:45, per tal d’intentar poder deixar el meu crono final en “50 i pico” en lloc dels “51 i pico” (però hi havia massa gent al davant meu); no ho vaig aconseguir per 5 miserables segons... cinc!.

Vaig entrar finalment en el lloc 5.164 dels 9.312 corredors que van entrar a meta (dels 12.000 inscrits).
Boníssima cursa de l'Albert Plans (39:42) i récord personal -crec- d'en Per, en 41:06 (m'ha tret 10' el paio); Tribanda "ha acabat fort" l'any!.

Amb la Nassos d’ahir vaig completar la meva “triada” particular d’aquest final de mes de desembre i d’any 2012:  vaig córrer el 23 a Viladecans, el 26 a El Masnou i el 31 a Nassos BCN. 3 curses en 9 dies. Així que, Txabi, no et queixis, perquè -entre d’altres temes- vas ja camí dels 56 tacos !.

2013 comença avui i espero que amb molts i molts quilòmetres pel davant (i amb l’objectiu, de sortida, de no tornar a fer -mai- més de 50' en curses de 10).

De moment, ja tinc “programat” córrer:

-20 de gener, Cursa de Sant Antoni   (...l'habitual debut runner del any)

-3 de febrer, Mitja Marató de Granollers   (...em fa molta il·lusió tornar-hi)

-10 de febrer, BDN Running   (...veurem què tant "tocat" surto de La Mitja de Granollers) 

-17 de març. Marató de BCN  (...vull acabar-la aquest cop; amb la calma, sense pressió...)

...entrenaments i sortides amb la colla apart, és clar.
 

Espero que em respectin els ossos, les articulacions i les lessions en general (la fascia plantar “s’ha fet molt amiga meva” i -després de gaire bé 8 mesos- encara no vol deixar-me estar; el genoll esquerra “em grinyola” i l’esquena no para de donar-me pel sac, com sempre...).

2012:  (C.Q.   1.000  121-291-709)
2013:  (C.Q.         0   0-0-0)

En Mas i en Rajoy…

… no son el únics que saben fer retallades: a la San Silvestre de El Masnou d'avui, la més antiga de Catalunya, he aconseguit retallar 5 segons al crono de la “Sansi” de Viladecans de fa 3 dies, i l’he aturat en    

 2 3 : 5 0 

encara que això vol dir a una mitja de 4:53, gaire bé la mateixa que diumenge passat (corrent avui un segon més ràpid -de mitja- per quilòmetre, només un).

Però està bé això de “córrer com els gats” (esgarrapant temps, vull dir); i el millor de tot és que m’he trobat molt bé (tot i que abans de començar, i ara mateix, la fascia plantar m’està fotent un mal de collons, però -casual i sortosament- continua sense emprenyar-me per córrer).

Com a cursa “veterana” que és, el “ambientasso” que hi havia avui era dels bons. Inicialment, estaven previstes “quatre gotes” a l’hora de començar la cursa, però finalment rés de rés (hem corregut amb una forta humitat, sí, però fins i tot amb un bon sol).

Primer han corregut els menuts, i després les dones, prop de 800 (tot un rècord de la prova) ja que des de fa tres anys -crec recordar que han comentat- correm per separat els homes i les dones. El recorregut eren tres voltes per dins del port de El Masnou; al començar la tercera hem sortit en direcció Mataró, pel costat de la N-II i per la platja (sorra trepitjada). Un recorregut entretingut i gaire bé tot planer, “per fer marca” que diria l’Albert.

L’any que ve, i tots els que aconsegueixi aguantar corrent, repetiré. Segur !.   

Les fotos, fetes per Marta, que ha tingut el valor de llevar-se d’hora avui per acompanyar-me i veure’m córrer.
 

(C.Q.  990,5  120-291-699,5) 

 

M T -E- Q E A P

Home, tenint en compte que el primer (Ilias Fifa, del FCB) ha acabat en 14:23, tampoc és per tirar-hi coets, però avui al matí -a la SANSI de Viladecans- he tornat a fer

M T -E- Q E A P

Sí, perquè, a falta de conèixer el meu temps oficial, el meu crono s’ha tornat a aturar avui en

23:55

que vol dir que és el Mateix Temps -Exacte- Que El Any Passat en aquesta mateixa cursa de 5 quilòmetres,  ni un segon més, ni un segon menys; això sí, l'any passat venia de fotre'm una bona òstia amb la moto 3 dies abans de la cursa (tot i això, la millor marca personal en curses de 5 la tinc -com no- del meu fantàstic any 2010 i justament d'una Sansi, però de Lloret, en un temps de 23:28).

Tots els quilòmetres d’avui altra cop per sota de cinc minuts, tot i que els primers 400 metres he hagut de fer-los “al trote” i sortejant i esquivant gent i més gent (perquè he sortit des de força enrere i pel davant meu hi havia un munt de corredors que, a sobre, s’ho prenia amb la calma, com de passeig).

Dia espectacular per córrer; gens de vent, un sol intens i lluminós com d’estiu i una temperatura d’uns 15/16 graus quan hem arrancat a córrer. Coneixia el circuit de l’any passat, així que no hi ha hagut sorpreses, i m’he pogut graduar, que vol dir anar gaire bé el 100% del temps al mateix ritme, sense afluixar ni accelerar (un cop passats els primers 400 metres, és clar).

Passen els anys i no milloro... però no vaig enrere, què no és poc !. Ja ho deia jo dimecres: em sembla que “vaig malament”... però acabo fent un bon temps. Veurem si puc repetir -o fins i tot millorar-ho- el proper dimecres a El Masnou. Objectiu: 22:59... o menys!.

(C.Q.  985,5  119-291-694,5)

Recta final pels 1.000

Avui, finalment, no he sortit amb la colla. M’ha quedat penjada massa estona entre que he arribat a casa i l’hora que normalment quedem al pàrquing de Can Mèlich per sortir a córrer i he pensat -amb raó- que “se'm refredarien els ànims” i se’m passarien les ganes de sortir; així que sense pensar-m'ho més, només arribar a casa m’he canviat i he sortit corrent fins a la Plaça de Sarrià i tornar: 7 quilòmetres, fets a un molt bon ritme de 5:05 fent, però, algunes “paradetes” per semàfors i per recuperar el “resuello”. Així doncs, arribats avui ja als 980 quilòmetres, si tot va bé a les tres pròximes curses (el dies 23, 26 i 31 respectivament) tancaré l’any amb els 1.000 quilòmetres fets que m’havia proposat (be, exactament amb  1.000,5).

És curiós però, des de fa dies, tinc la sensació d’anar “fora de forma”, d’anar “lent” i -per contra- m’estan sortint les mitges per quilòmetre més ràpides que mai; és com si les meves cames ja s’haguessin acostumat a un ritme quelcom més ràpid del habitual i que, al no progressar més, em semblés que vaig més lent. Però no. El que sí vaig és a un ritme més constant que mai, sense alt i baixos... cha-ca-cha-ca-cha-ca, a ritme dièsel Txabi, però ara a sùper-dièsel Plus. I què duri.

Ara, a “descansar” fins diumenge -Viladecans- que dimecres ja en tindré un altre -El Masnou- i el dilluns 31 la ùltima del any, a BCN i llavors ja serà l'hora de tornar a posar el comptador, el meu C.Q. de peu de pàgina, a “zero” i de tornar a buscar uns altres 1.000 quilòmetres/any. Tot un repte als meus 56 "tacos".

(C.Q.  980,5  118-291-689,5)

 

 

Uy, sí, el Atlético, el “tigre”… quina por !

... i no menys triomfadors els "tribanderus" que avui han disputat la "Duatló de Terrassa": en Toni, l'Albert, en Per i la Núria. Excel·lents resultats... tot i el fang !.

Corrent un diumenge el “set i mig”…

Bon matí per córrer el d’avui; 17 graus, sol, i una mica de vent, però sense arribar a emprenyar per córrer. Tampoc és que hagi matinat gaire, la veritat: he arrancat a córrer a les onze del matí des d’un carrer transversal del final del Passeig de la Zona Franca i, xulo que és un, m’he encarat cap a Montjuic amunt per anar a buscar el carrer dels Jocs Olímpics, fins a dalt de la seu de INEF, circuit de Montjuïc de baixada, Poble Espanyol, Torres Venecianes, Plaça Espanya, Gran Vía, Plaça Cerdà, Passeig Zona Franca avall i fins arribar altra cop on havia deixat aparcat el cotxe.

M’ha sortit un bon ritme promig de 5:08 per fer els “set i mig” quilòmetres en 38:37. Amb aquests “set i mig” han estat 22,5 els quilòmetres que he corregut aquesta setmana (9+6+7,5)... i això vol dir que ja estic només a 26,5 quilòmetres dels 1.000 en aquest any 2012; 20 ja els tinc “controlats” del 23 al 31 de desembre ("La Sansi" de Viladecans, 5 - "La Sansi" d'El Masnou, 5 i "Nassos" de BCN, 10) i per tant, entre demà i dijous hauria de fer els 6,5 que encara tinc “penjats”. El millor serà sortir a córrer dimecres amb la colla perquè, amb aquests, segur que 8 en cauen!.

 

Mal dia per l’atletisme:  

-Ha mort atropellat  per un cotxe (i en van...) Iñaki Lejarreta, nebot del gran Marino, de 29 anys, que havia estat campió d’Espanya de mountain bike, i diploma olímpic a Pekín 2008.

-I la candidatura en la que anava Fermín Cacho per intentar aconseguir la presidència de la Federació Española d’Atletisme, no ha guanyat; així doncs, el sempitern J.M.Odriozola seguirà un període més com a president ( i en van...); i és què s’enganxen amb Loctite a la poltrona i no hi ha qui els desenganxi  (va ser escollit per primer cop fa 23 anys, el 14 de gener... de 1989 !)  I si no que li diguin al president del “fúrbol”, en Villar, que encara en porta més, des del 29 de juliol de 1988.
 

(C.Q.  973,5  117-291-682,5). 

A falta ja de, només, 34 pels 1.000 !

"Runneando" in the rain... ! (amb nocturnitat)

Aquesta nit tinc sopar “de Nadal” amb alguns dels companys del despatx (...no és un sopar de Nadal d’empresa, és un sopar entre companys, que no és el mateix). Així que aquesta tarda-nit m’he decidit a sortir a córrer tot sol, sense la colla habitual dels divendres, perquè hagués anat justet de temps. I avui m’he decidit -tot i estar plovisquejant quan he sortit, i ploven quan ja tornava- per fer un recorregut una mica diferent: sortir corrent des de casa i fins a la Creu de Pedralbes d’una tirada; però en arribar-hi, en lloc de desfer el camí, he baixat per l’Avinguda Pedralbes fins a la Diagonal; he agafat Diagonal amunt fins a l’entrada del Parc Cervantes, he creuat els 250 metres del Parc cara amunt  -a ritme suau- i he tornat, ja corrent altra cop a bon ritme, fins a casa. En total, uns altres 6 quilòmetres, en poc més de 30 minuts (a un molt bon ritme promig de 5:04). I ja estic a només 34 quilòmetres de completar els 1.000 quilòmetres que vull fer en aquest 2012. Hi arribaré justet-justet (...llàstima del "parón" de primers d'any per culpa del accident de moto del desembre).

No está gens malament per un paio com jo, oi que no ?


El meu gran objectiu pel 2013:        la Marató de Barcelona   

(mientras que el cuerpo aguante la penso fer cada any, al menys fins a complir-ne els 60, o sigui... fins l'any 2017 !).
 

(C.Q.  966  116-291-675)

Un altre dimecres corrent amb la colla…

Tot i que avui no en tenia gens de ganes de sortir a córrer, a dos quarts de vuit en punt, com un clau, estava esperant a la mini-colla d’avui al pàrquing de Can Mèlich (Albert, Xavi, Núria, Per i Enric). L’objectiu d’avui era anar fins a La Creu de Pedralbes... però cagant llets ! (això ells, evidentment). Jo, com sempre, he anat al meu ritme i ja abans d’arribar a la benzinera d’Esplugues s‘han fet tres grups: Per, Xavi, Enric i Albert per una banda portant un fort ritme, Núria que s’anava distanciant poc a poc d’ells i quedant "en tierra de nadie" i jo al darrera d’ella (he aconseguit mantenir tota l’estona, fins arribar al Parc Cervantes, la distància de 90-100 metres entre ella i jo). En arribar allà, la tropa ens esperava -també hi era en Toni, que fa el recorregut a l’inrevés- i hem continuat tots plegats fins a La Creu... però jo, en arribar al túnel de rentat, he gitat cua. Des d’allà i fins a La Creu hi ha uns 750 metres (que jo no he fet amb ells) així que, entre l’anada i la tornada que ells sí han fet, jo tenia 1,5 quilòmetre d’avantatge per tornar fins al pàrquing. I aquest ha estat el meu repte, la meva motivació "extra" d’avui: arribar-hi sense que m’enxampessin ! (penseu que jo vaig a ritme 5:15 i ells a 3:50/4:00... i a tenir en compte, també, els meus gaire bé 56 "tacos" contra una mitja d'ells de 28). I gaire bé que ho aconsegueixo (la veritat és que a la tornada m’he trobat molt bé). Però en enfilar ja el tram final, la baixada abans d’arribar al pàrquing, he sentit al darrera meu el plas-plas-plas d’algú que venia molt fort, i aquest no podia ser un altra que l’Albert, que m’ha avançat quan em faltaven només uns 60 metres per arribar (crec que, per ell, també haurà estat una motivació extra al fort ritme que ja portava: veure’m en la llunyania de la llarga recta des de la benzinera i fins al club, i tractar d'enxampar-me abans de que jo hi arribés); m’he sentit com aquell ciclista que fa una llaaaarga etapa escapat en solitari durant quilòmetres i quilòmetres... i al final l’atrapen i superen quan ja està a punt de creuar meta. Però l’Albert ha estat l’únic en enxampar-me, perquè en Xavi i en Per han arribat una estona després, i ja més tard, l’Enric i super-Núria.

M’ha tornat a sobrar el talla-vents, ja que no feia gens de fred i gens de vent; han estat 9 quilòmetres, fets en 46:29, a un bon ritme de 5:15; la tornada, amb millors sensacions que l’anada; no m'he sentit gaire "trinxat" en acabar. 

I això vol dir que ja me’n falten 9 menys per arribar als 1.000 !.

(ara que ho veig: aquesta és l'entrada número  1.500  al blog...)

(C.Q.  960  115-291-669)

Cóm acabaré…

...i cóm començaré. Com que crec que és bo tenir clar els objectius (per tal de poder complir-los), acabo de formalitzar ja les següents inscripcions:

 

- 23 de desembre: “La Sansi”, de Viladecans, de només 5 quilòmetres (a les 11 del matí, per preparar el dinar de Nadal).

 - 26 de desembre: “La Sansi”, de El Masnou, de només 5 quilòmetres (a les 10 del matí, per poder “pair” i tirar avall el dinar de Nadal).

- 31 de desembre: “Cursa dels Nassos”, a Barcelona, de 10 quilòmetres (a mitja tarda; a aquesta ja hi estava inscrit des de feia dies).

Acabat l’any 2012 amb aquesta "clàssica", començaré el 2013 amb una altra clàssica:

 

- 20 de gener: “Cursa de Sant Antoni”, a Barcelona, de 10 quilòmetres (a les 9,30 del matí).
-3 de febrer: "La Mitja", de Granollers.
- 10 de febrer: “BDN Running-Memorial Lluís Condón”, a Badalona, de 10 quilòmetres (la més matinera, a les 9 del matí).
- 17 de març: "Marató de Barcelona", el dia abans de fer 56 "tacos"...

Això vol dir que, entre avui i el 23 de desembre, hauré de córrer un mínim de 29 quilòmetres si vull assolir els 1.000 que tinc com a objectiu/any.

 

Ho tens fotut, Txabi...

 

Ja me’n van faltant menys !

Amb els 6 d’aquest matí, estic ja a menys de 50 quilòmetres pels 1.000 !.

No estava gaire animat a sortir a córrer avui. Els 15 quilòmetres correguts dijous em van passar més factura del que jo creia (i més, acumulats als 10 del diumenge anterior); però el matí s’ha llevat fresc, solejat i radiant... i cap a córrer que s’ha dit.





Corrent en solitari pel llit sec del riu...

I tot i que cada cop em desagrada més el córrer en circuits lineals (amb rectes inacabables) o repetir el mateix recorregut en una mateixa sessió, he cregut que era bo “canviar d’escenari” i he optat per “The River”: anar-me’n amb la Marta cap El Prat per córrer/trotar una estoneta pel llit sec del riu Llobregat (aquesta “taca blava” de la foto, solitària en la llunyania, soc jo corrent); hi ho fet amb un fort i fred vent de cara quan anava cap amunt (3 quilòmetres); en girar cua, he arrancat a córrer sense prémer el botó del Garmin, així que he corregut uns 700 metres “descontrolat” de crono, però cap problema: he fet la mateixa distància a l’anada i a la tornada, acabant per córrer uns 6 quilòmetres en +/-31:30, a un ritme mig de +/-5:15 (que ja acostuma a ser el meu ritme habitual darrerament...).

On encara me’n falten un munt, però en aquest cas de “calerons”, és amb les aportacions voluntàries per a la meva Trailwalker 2013 ( www.migranodearena.org/txabialbert1 ) perquè no hi veig a la gent gens animada a col·laborar-hi. Però no defalliré... “i continuaré donant-los a tots la matraca”.

(C.Q.  951 114-291-660)

Com més m’entreno…

… millor corro  ( frase del cèlebre filòsof  “ Perogrullo” ).

Avui m’he proposat fer una “tirada llarga”, després d'haver-me corregut diumenge passat, de punta a punta els 9 quilòmetres de “La Carretera de les Aigües”. No em pregunteu perquè m’havia plantejat aquesta “tirada llarga” d'avui, perquè ni jo mateix ho sé.

Total que gaire bé a les deu en punt, i en un altra matí força fred -8 graus- però radiant de sol, he començat a córrer des de Pl. Mireia; la meva idea d’avui no era fer Les Aigües d’anada i tornada (m’avorreixen soberanament els recorreguts repetits); no, la idea era -i ha estat- tornar a fer tota la Carretera de les Aigües, i continuar més enllà: baixar fins a la plaça del final del Tramvia Blau, continuar baixant fins a la Ronda de Dalt i des d’allà anar, pel lateral de dalt, per anar a buscar la Creu de Pedralbes, continuar per la Carretera d’Esplugues i fins a casa.

Sí, sí, ho veieu bé:  10 jugadors del Benfica
per només un del Barça... però quin un: el 10 !

He fet 4 úniques parades : a la Font del Mont (a beure aigua), al Pla dels Maduixers (final de la Carretera de les Aigües, a recuperar el “resuello”), a poc d’agafar les Rondes (per amenaça de rampa al bessó de la cama dreta, i que m’ha fet caminar uns 300 metres) i en arribar a la Font del Cervantes (altra cop per beure aigua).

En total han estat 15 quilòmetres clavats, fets en 1:20, a una ritme força acceptable de 5:20. Curiosament -Garmin dixit- he fet els 9 quilòmetres de la Carretera de les Aigües exactament,en el mateix temps que diumenge; clavat: 45,27  ni un segon més, ni un segon menys. És el que jo anomeno “ritme dièsel Txabi: chaca-chaca-chaca...”.

Ara, una “siestecilla” i després cap a veure la peli d’en Cesc Gay: “Una pistola en cada mano”, amb un repartiment d’escàndol, tant el d’elles com el d’ells.

Un twitt molt bó d'ahir: "Desalojen La Cibeles, repito, desalojen La Cibeles: lo de Messi sólo ha sido un golpe."

(C.Q.  945  113-291-654)

A veure si se'n entera el Wertzotas aquest !

Què fa fred ? ...què més dona !

Que el fred no et deixi a casa sense sortir a córrer…

Després d'11 dies sense córrer ni un sol metre (per unes coses i per d’altres, excuses la majoria d'elles) avui ni els 3 graus de temperatura que feia m’han impedit sortir a córrer. I com que no volia “rajarme” i fer mitja volta a poc de començar, Marta m’ha portat en cotxe fins a Pl. Mireia i li he dit que em recollís al cap de tres quarts d'hora al Pla dels Maduixers; així que tenia pel davant tota la Carretera de Les Aigües en tota la seva extensió, amb els seus 9 quilòmetres... i sense possibilitat de poder fer marxa enrere a mig camí, perquè tampoc no portava mobil. En tots aquest anys que porto corrent -aquest mes en farà ja 5- no l'havia fet mai sencera (pel tema logístic, més que rés).

Abans de començar a córrer m’he creuat amb els valents que feien la Cursa de Collserola per muntanya (el nostre Tribanda Tomás estava entre tots aquells valents); he estat una estona allà palplantat veient-los passar i patir... però no he vist en Tomàs.

Amb la intenció més d’acabar-la que de fer-la “a un bon ritme”, he arrancat a córrer en aquest fred matí dominical amb -com sempre- la Carretera de Les Aigües a tope de gent: caminant, corrent, al trote, amb gossos, en bici... Sort que feia un bon solet i gaire bé tota l’estona m’ha donat escalforeta... però, per contra, feia ratxes de fort vent en contra -casualment, a les zones ombrívoles- i costava avançar, a mi al menys 

He fet una breu paradeta “per repostar benzina” i recuperar el "resuello" a l’aixeta de la Font del Mont i ja des d’allà d'una tirada fins a final de trajecte. M’ha sortit -en els gaire é 46 minuts que he trigat- una més que bona mitja de 5:16. I m’he trobat bé, tot i la inactivitat dels darrers 11 dies.

I ja sé el que faré el proper dia: una “tirada llarga”: faré el mateix que avui, però tornaré a casa corrent, baixant per l’avinguda del Tibidabo, i anant després per dalt de les rondes, Monestir de Pedralbes, Carretera d’Esplugues, Cervantes i cap a casa. Calculo que seran -més/menys- uns 8 quilòmetres, així que faré una tiradeta d’uns 17. Quan ? Possiblement el diumenge vinent. Dimecres no sortiré, perquè vull veure cóm en Messi supera el récord d'en G. Muller durant el partit de laChampions davant el Benfica (només li falten 2 gols per superar-lo... digui el diari Marca el que digui).
 

(C.Q.  930  112-291-639)