miércoles, mayo 26

NI JO MATEIX EM RECONEC !

Dissabte vaig sortir a córrer “per fora” (pel Camí de Ronda de Sant Feliu); 5 quilòmetres. Dilluns hi vaig tornar, i pel mateix lloc (uns altres 5); dimarts, ahir, 10 quilòmetres en bici. I avui, “diagonaleando”:
He deixat el cotxe a l’entrada del Parc de Cervantes, a la part de dalt; l’he creuat -al trote- per baixar fins a l'entrada de la Diagonal... i he començat a córrer.

- Va, Txabi, fins El Corte Inglés i tornar...
Però anava bé i m’he dit:
- Va, Txabi, fins a l’Illa i tornar...
Però continuava anant bé, així que he pensat:
- Va, Txabi, fins a Ganduxer i mitja volta...
Però en arribar-hi he pensat que, ja que estava a Ganduxer... perquè no arribar ja fins a la Plaça Francesc Maciá ?.

I això és el que he fet: arribar-hi i girar cua a la Plaça. I què és el que he vist quan he “girat cua”?: doncs que el que em venia era tot en pujada fins arribar altra cop a l’entrada del Parc de Cervantes. Però, no hi havia més dallonsis que anar-hi, perquè era allà on tenia el cotxe. M’ha anat bé el anar-me “picant”, buscant “incentius” per atrapar i superar corredors (ni havia un munt avui per la Diagonal). He completat els poc més de 6,6 quilòmetres, exigents, però aguantant be, tant, que més de la meitat del Parc de Cervantes l’he creuat també corrent, escales incloses.
I en arribar a dalt... sorpresa! Els companys del Club també hi aribaven en aquell moment a la font del Cervantes (no recordava que era dimecres i que, també els dimecres, surten a córrer); hem petat la xerrada uns minutets i ells se n'han tornat corrent cap el Club i jo me n’he entornat cap a casa amb el cotxe.
Una bona sortida la d’avui... però collons, cóm "puja" la Diagonal ! (i no ho sembla...). I tenia raó, com sempre, l’Albert: s’ha de sortir a córrer “per fora”; la cinta està bé per quan es tracta de fer sèries, però per agafar fons i força, “nada como el asfalto y la vida al aire libre...”. Doncs això.
El matí d’avui ha estat un matí “de basquet”; anant per l’acera, pel Masnou, m’he creuat (gaire bé se'm fot a sobre) amb en Ricky Rubio, que anava xerrant amb un amic (encara és un crio el paio... i mira’l on és ja!). I més tard, dinant a Badalona en una pizzeria a la que -pel que sembla- hi van molts jugadors de La Penya, he acabat fent-li el nus de la corbata a aquest simpàtic congolès, en Christian Eyenga, que se n’havia comprat una de mooolt estreta i no en tenia ni idea de fer-se el nus. Ja sabeu que sempre em fico on no em demanen; però el paio, encantat!.

Ah! en Laporta, impresentable com sempre, continua amb la seva “imparcialitat” envers els candidats: apart de "rajar" contra tots menys contra en Ferrer, avui ha estat -i rajant, és clar- a la presentació de la candidatura “del seu titella Ferrer” (em fa pena el paio en el fons... en Ferrer vull dir). Sabrà què vol dir, en Laporta, “mantenir, com cal, el seu paper institucional durant el procés electoral” ?. Vol que li faci un croquis ?. Jo, encantat.
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario