Després d’un dilluns i un dimarts de “panching”,
avui tocava fer quelcom. I com que el genoll no va gaire fi que diguem, m’he pujat a la
bici al club per fer una bona tirada. I al igual que diumenge -més resistència
que distància- avui també he anat cap a la resistència, tot i que fent un bon
recorregut: 14 quilòmetres, els 10 primers a resistència de pedals “10” i els 4
quilòmetres finals amb una resistència dels pedals de “13”, força exigent per a
mi. Una bona suada, una llarga sessió d’estiraments, dutxa i cap a casa.
Mai m’havia sentit tan “atlètic” com avui;
i no em refereixo a la meva condició física... sinó a ser seguidor “a muerte” del Atlético
de Madrid, encara que només sigui per una nit. És aquest un equip que ens ha
donat grans nits de futbol (“Pizzi, sós macanudo...”, en l'únic partit, de
tota la meva vida, en que he abandonat l’Estadi molt abans d’acabar el partit:
si se’m posa a tret el “guaperas” del Vítor Bahía, li passo per sobre amb la
moto !) i grans golejades, normalment a favor nostre. És “l’altra equip de
Madrid” i per això ens cau simpàtic... A veure si aquesta nit, cap als voltants
de tres quarts de dotze ens cau més simpàtic encara !.
(C.Q. 389 40-221-168)
No hay comentarios:
Publicar un comentario