No en surto d’una…



 

… que ja me n’estic ficant en una altra !

Inicialment volia deixar de competir durant el proper mes de maig; però aquest matí, en Riera (d’Esparreguera que és ell) ha comentat per WhatsApp:

 -“Ei, aquest diumenge és la Cursa d’Esparreguera… qui vindrà a córrer ?”.

 

El Tribanda, gaire bé al complert, farà el Triatló de Salou... així que –sense pensar-m’ho gaire, la veritat- m’hi he inscrit jo, tot i que la correré sol.  La foto és de la meva primera participació a Esparreguera, al ja llunyà 2009, en un fantàstic temps de 48:24, la meva tercera millor marca en curses de 10, després de les Jean Bouin del 2008 i 2010). Aquesta d'Esparreguera del 2009 va ser la participació més nombrosa del llavors actiu equip de runners de Can Mèlich amb “la naranjito”; jo la vaig tornar a córrer el 2010, però em vaig retirar als 3 ó 4 quilòmetres: primer cop que em retirava d’una cursa de 10 km.; el segon cop va ser a Calella 2011, però era una mitja marató, com també vaig tornar a fer fa uns dies; tres “taques” en el meu historial runner.

Avui al club m’he cruspit dotze (12) quilòmetres en bici i m’he retrobat amb els exercicis de màquines de braços (les agulletes de demà seran espectaculars als braços).

 

Torpe, torpe, i torpe... per no mirar l’agenda abans de fer-ho, avui m’he inscrit a la Cursa Nocturna de Desigual (8 km) pel litoral de la platja de Barcelona, el 21 de juny... sense recordar que ja m’havia inscrit mesos enrere a la Nocturna del Port de Barcelona (10 km) que es corre a l’endemà, el 22, també al vespre. També es podrien posar d'acord, no ? Què hi farem... correrem les dues !.

 

Ah... i dimecres remuntarem i ens en anirem a Wembley !!!

(C.Q.  318,3  31-47-271,3)

Última cursa d’abril…

La pluja finalment ens ha respectat i no ha fet acte aparició aquest vespre... però si que ha deixat un bon grapat de basals on empapar-se les sabatilles (jo ho he fet, i de ple, al quilòmetre dos: aigua fins els turmells i els dos peus ja xops per tota la resta de la cursa).

Avui la cosa no ha començat bé: anava, en cotxe, però amb temps de sobres... però han tallat la primera sortida del lateral de Gran Via (a Bellvitge) i també la sortida de la Plaça Europa, amb el conseqüent embús quilomètric de cotxes des d’abans de Bellvitge. Neguitós, he entrat finalment al pàrquing de Gran Via 2 faltant 10 minuts per les nou del vespre; bé, jo... i tots els corredors que ja anàvem tard i que n’érem un bon grapat; aixì que tots, com a boixos, a buscar una plaça lliure en un pàrquing  d'un Centre Comercial plé de gom a gom en un dissabte per la tarda. He tingut sort i no he trigat gaire en trobar la meva i en sortir corrent escales amunt, per arribar a la zona de sortida quan faltaven poc més de tres minuts per donar inici a la cursa. No m’havia passat mai. Per tant, no he pogut trobar-me ni amb la Susanna, ni amb en Per, ni amb la Belen, ni amb la Núria (... prou feina he tingut per trobar-me a mi mateix) i he arrancat a córrer sense poder escalfar gens ni mica. Però m’he trobat bé tota l’estona, tot i el munt de gent que duia pel davant (he sortit gaire bé des del darrera de tot).
La primera sorpresa, el canvi de recorregut d’aquest any: no han estat les dues voltes d'igual recorregut, habituals de cada any, sinó que després de fer la primera (amb el recorregut gaire bé de sempre, però amb alguna variació millorada) la segona part l’hem feta més pel polígon industrial, més ensopida perquè no hi ha gent, però planera i lineal (llavors he comprés perquè havien tallat al trànsit la primera sortida). Vull creure que la nostre Tribanda Núria Hernández hi ha tingut quelcom, o molt, a veure amb la millora del nou traçat del recorregut.

He creuat meta en  51:19   el que representen  2 minuts menys que diumenge passat a Bombers . No està gens malament, oi ?; el 2010, a la primera edició ara ja fa tres anys, 50:41... tampoc hem anat tant enrere (vaig faltar a la de 2011 i a la de 2012 vaig fer només la de 5 km).

(C.Q.  306,3  30-35-271,3)... inclou els10 quilòmetres en bici de dijous.

 

Algunes imatges de diumenge... i estirada de cames.



La bona gent de "Bojos del Running"
que m'han "adoptat"...

Avui he fet el que hauria d’haver fet ahir, de no haver estatr per la pesada i llaarga reunió que vaig tenir de 7 a un quart de 10 del vespre: estirar les cames. Així doncs me n'he anat al club, m’he pujat a la bici per fer uns bons 5 quilòmetres pedalejant a forta resitència de pedals i després, tot seguit, 3 quilòmetres a la cinta, dos a 5:27 i el darrer a 5:12. Però el millor de tot ha estat el retrobar-me amb la llarga sessió d’estiraments... i la sentència de l’Albert:

- “només que perdis aquests 3 ó 4 quilets, i entrenant amb regularitat, tot et tornarà a anar millor, com abans...”.

Així que, sense obsessionar-me (això ja m’ho havia dit jo a mi mateix fa uns dies) intentaré baixar una mica de pes (ideal 78-79) lligant-ho amb el retornar a la “normalitat” dels entrenaments regulars i les sortides amb la colla. Li he comentat a l’Albert si, a l’hora de tornar a fer regularment les sèries, quin hauria de ser el meu ritme, i ha sentenciat: sèries a velocitat de cinta 13,5, o sigui a 4:26 (1 quilòmetre i parar dos minutets, 1 quilòmetre i tornar a parar... i així en 4 ó 5 vegades per començar... i anar-ho allargant conforme em vagi sentint còmode a aquest ritme).

Ja tinc la pauta.

A partir de la propera setmana, m’hi poso !.

(C.Q.  286,3  28-25-261,3) 

M’ha canviat el signe del zodíac !

Jo, que fins ara sempre havia estat “peixos”, me n’he adonat de que -d’un temps ençà- soc “cranc”. Si més no, el que faig és... anar enrere. Sis anys després de la meva primera “Bombers” (l’any 2008) aquesta ha estat la meva evolució:

2008...  50:48  (esperançador debut)

2009...  49:14  (MMP en aquesta cursa)

2010...  49:56  (encara “amb lo puto cinc” sense aparèixer)

2011...  52:37  (el principi de la fi...)

2012...  50:46  (una bona revifalla...)

2013...  53:08  (“el ocaso”... no tan sols la pitjor Bombers que he corregut mai, sinó que -de les 44 curses de 10 km. que porto fetes, ocupa la... 41ª posició; lamentable; espavila, Txabi, espavila !).

Què... soc o no soc un "cranc" ? (... amb 5 anys més a sobre, però).



Amb la Su i la Trini, les "princesses runner"

La Cursa dels Bombers és, de totes totes, una cursa “diferent”. Ni millor ni pitjor que cap altra: diferent. És de les poques que, mientras el cuerpo aguante, seguiré corrent; i -com jo- molta gent que, o bé no corre sovint, o que per ells és la primera cursa de la seva vida. Aquest any, però, he trobat a faltar més punts d’animació al recorregut. 27.000 inscrits. Bones sortides “a oleadas” per evitar, en la mesura del possible, les aglomeracions  (quan deixes enrere Pl. Urquinaona i tens al davant la visió de Via Laietana, és el més semblant a aquella estampida de nyús al canyó aquell on mor Mufasa, el pare de Simba, el Rei Lleó).

Hem sortit plegats la Trini i jo, amb en Jordi (“el capi”) que li tenia que marcar a ella el ritme per poder acabar fent un sub-50 avui, i m'hi he "afegit". I hem anat bé tots tres fins arribar al carrer Urgell, on la Trini “se’ns ha despenjat”; m’he anat girant, però no la veia, i he anat tirant (finalment, tot i que no ens hem vist, hem acabat entrant plegats a meta, perquè ella ho ha fet en 53:06). Lo de l’altra princesa runner ja és una altra cosa: la Su ha creuat meta en 42:38; palabras mayores...

La meva “involució” (...que no evolució) d’un any a l'altre a “Bombers”:

   Km.       1      2       3      4       5       6      7       8       9     10

2012...  4:43  4:58  5:05  4:50  5:19  5:04  5:05  5:13  4:50  4:45

2013...  4:58  5:04  5:02  5:09  5:28  5:20  5:23  5:29  5:31  5:16 

Com va dir un cop en Bernd Shuster: “... y no hase falta decir más nada”.

Pot ser, si entrenés una miqueta més...

(C.Q.  278,3  27-20-258,3)

Orgull de company !

Què voleu que us digui… n'estic molt i molt d'orgullós de ser company  de correries d’en Per, el “noruec trotador” del Tribanda. Avui, a poc més de 48 hores de creuar meta, sorprenentment ja s’ha presentat al club amb la seva medalla de la Marató de Boston penjada al coll i amb un somriure d’orella a orella que no se li esborrava; i és que no n’hi ha per menys. Perquè, deixant de banda -tot i que no és gens fàcil- les explosions i els morts i ferits de dilluns, en Per, després de “molt currar-s’ho”, i de la mà de l’Albert i el seu infalible pla d’entrenament de Enformax, el  nostre “noruec trotador” va volar per sobre de la Marató bostoniana, aturant el crono -i el seu rècord personal- en uns fantàstics 3:15:26. Així que, parafrasejant aquella cançó d’en Serrat (la de”Kubala”), que deia:

 “...permeteu-me glossar la glòria d’aquests fets com ho feien els grecs uns anys enrere, amb la joia de qui ha jugat al seu costat, i du el seu retrat a la cartera”
                  ... jo puc dir, en veu molt alta:

“...permeteu-me glossar la glòria d’aquests fets com ho feien el grecs uns anys enrere, amb la joia de qui corre sovint, no al seu costat, sinó al darrera, moooolt al seu darrera, i posa el seu retrat en el seu blog".

Felicitats Per, t’ho has guanyat metre a metre, gota de suor a gota de suor... Només tu saps el què i el cóm t’ho has currat: ha estat un fantàstic i inoblidable auto-regal per les teves pròpies “noces d’or” el que t'has fet.

 

I ara, després d’això, de la gesta d'en Per... cóm us dic que jo avui, i sense molèsties al bíceps femoral de la cuixa, he decidit provar a veure el què i que he corregut a la cinta 5 quilòmetres “a ritme trote cochinero” de 6:00 ?. Doncs això, que de les molèsties de diumenge -que em van obligar a abandonar- rés de rés. Així que el proper diumenge... Bombers ! (ja he anat a recollir aquest migdia la molt lletjota “samarreta-dorsal” d’aquest any).

(C.Q.  258,3  25-20-238,3)

Media-maratonus-interruptus…

Muntat tot un cap de setmana a Calella per això !.  Collons !.

Aquesta Mitja Marató s’ha acabat per a mi al quilòmetre 4 i escaig, quan només portava 21 minuts corrent tot i que fent-ho a un bon ritme (5:14), encara que massa ràpid per una mitja (per a mi). I és que en baixar del pont elevat (el segon cop que passaven per ell) he notat una forta punxada a la part superior del isquiotibials de la cuixa esquerra; i per tal de que la cosa no anés a més, he decidit parar i deixar-ho.

Curiós: segon cop que em passa el mateix en aquesta mateixa Mitja. De les 74 curses que porto disputades en aquests 5 anys i escaig (entre Maratons, Mitges Maratons, Curses de 10 km i “atípiques”) només havia hagut d’abandonar (i sempre per lesió) a les d’Esparreguera de 2010 (de 10 km) i en aquesta mateixa Mitja l’any 2011.
Aquesta Mitja d’avui, la “Costa Barcelona-Maresme”, va ser la Mitja en la que vaig debutar a la distància l’any 2009. La vaig tornar a córrer el 2010; però després de “punxar” el 2011, el 2012 vaig “descansar” d’ella; aquest any "m’hi retrobava"... i mira tu quin èxit!.

No hi ha més història d’avui. Punxada, i cap a casa (per no haver-hi, no hi ha ni fotos...).

Trist. Ni la comptabilitzo a cap efecte... Què hi farem !.

Ara a preparar “Bombers” per diumenge vinent, si al dolor a la cuixa millora.

 

Cóm puc tenir ja...

... aquesta cara de mala llet als només 250 metres de començar la cursa de diumenge ? (o potser és concentració ?)

 

 

Avui, bany i massatge…

Aquí la Lourdes està força canviada,
i jo tenia més cabell...

Després de gaire bé 10 mesos de no fer-ho,  avui he tingut una nova trobada amb la Lourdes al Club i amb el seu massatge a les cames. Una bestiesa de temps; i així ha trobat les meves cames: endurides, amb nèdols, engarrotades... I com sempre, he sortit més adolorit que no pas he entrat, i és que la Lourditas s’hi esforça i no fa un massatge relaxant i suavessito, no: “lagrimones” em queien quan -amb el seu colze- fregava i pressionava la part externa dels meus quàdriceps, amunt i avall, de igual manera que quan em trinxava amb els polses els meus sempre adolorits sòleus. Però sé que demà estaré molt millor i que la duresa de la musculatura de les cames -que tenia des de ja feia temps- haurà desaparegut i tot m’anirà millor.

En acabar -sí, ja sé, no és gens ecològic ni solidari- m’he estat gaire bé 20 minuts sota l’aigua calenta -gaire bé bullint- de la meva dutxa, la primera entrant a ma dreta, com sempre. I és que, apart de les cames, tinc tot el cos com “encarcarat”, i m’ha semblat una molt bona manera “d’estovar-lo”...  I crec que ha funcionat, perquè han desaparescut un parell de contractures que tenia.

 

La ja bi-maratoniana Trini

Portada del llibre

Avui, la meva bloguera favorita, “la Moli”, ha vist publicat el seu primer llibre: “Cosas que le pasan... a una madre SIN superpoderes”, que us recomano molt entusiàsticament. Que no us enganyin ni el títol, ni el que tracti de les seves dues filles petites.
¡ Enhorabuena, Moli !.

També avui és el cumple d’una de les meves princeses runner, la Trini:   Moltes felicitats !

A l’abril, curses mil…

En principi, per a mi, el mes d'abril era només el mes “de la Cursa dels Bombers”; però no em pregunteu el cóm ni el perquè, però la cosa s’ha anat engrescant tota soleta... i el resultat final ha estat aquest: m’he inscrit a

- 7 d’abril, ahir, CURSA DE EL CORTE INGLÉS (10,7 km).

-14 d’abril, MITJA MARATÓ COSTA DEL MARESME, la primera “mitja” que vaig córrer, allà per l’any  2009… i acabant-la en 1:54:03  (21,097 km).

-21 d’abril, CURSA DELS BOMBERS (10 km).

-27 d’abril, CURSA NOCTURNA DE L’HOSPITALET (10 km).

(... i sort que l’abril no té més caps de setmana !).

Entrenar no entreno gaire però, collons, com m’agrada competir !.

Avui he tornat a les “recuperacions actives”; 10 quilòmetres en bici al club, i una llaaaarga sessió d’estiraments.

El meu pla d'activitat per aquesta “setmana migmaratoniana” és encara dubtós: no vull “cascar-me” gaire, així que em sembla que dimecres correré una mica a la cinta (hi ha partit de Champions i no sortiré a córrer amb la colla, perquè no hi arribo), i no sé encara el què faré dijous i divendres (perquè el meu cos de 56 “tacos” ja no està per a gaires “verbenes” previ a una mitja marató); agrairé més el descans que el preparar-la corrent (jo ja em vaig coneixent).

Ara mateix ja em dic a mi mateix que serà un complet fracàs si no milloro el temps de 1:54:03 del primer cop (la meva MMP és de 1:50:04 a Granollers 2011, però d’això ja fa més de dos anys). Baixar d’1:50:00, un somni...

(C.Q.  263,3  25-30-233,3)

 

La cursa més popular…

Finalment han estat més de 72.000 els inscrits a la Cursa de El Corte Inglés, la cursa popular per excel·lència, la més multitudinària d’Europa i una de les més multitudinàries del món.

I, amb aquest panorama, del que es tracta és de passar un matí divertit i entretingut, corrent al costat de gent -molta- que per ells és la primera cursa que fan en sa vida.

De rés han valgut els calaixos inicials pels corredors amb xip... una mica més endavant de la sortida, al darrera de la font de la cruïlla de Passeig de Gràcia amb Gran Via, hi havia ja esperant unes 500 ó 800 persones (78, segons la Delegada del govern del PP a Barcelona) que s’han posat a córrer-caminar  ja amb els primers. I jo, en girar pel carrer Aragó, ja he vist pel davant meu a unes 1.500 ó 2.500 persones (163, segons la Delegada del govern del PP a Barcelona) que en lloc de sortir de Pl. Catalunya, al darrera dels nostres calaixos, han anat directament al carrer Aragó per sortir des d’allà (corrent, caminant, amb el gos, amb el nen, amb el canari...).

Així doncs, el temps avui era el de menys, tot i que l’he acabada en una horeta clavada (m'he passejat una estona a la pujada) acabant a ritme promig de 5:35, sortejant contínuament a gent i més gent, i més gent, i més gent...). Poc abans del quilòmetre 10 (la cursa té 10,760 quilòmetres de recorregut) m’esperava el silenciós “Txabi’s-fan-club”; d’ells són les fotos i el vídeo.

 

(C.Q.  253,3  24-20-233,3) 

Fem un set i mig ?



Malauradament, avui he sortit tard de la feina i no he pogut arribar a temps per anar a córrer amb els companys (els dimecres, com sempre, “hi ha sortida”). Així que mentre jo aparcava la moto al pàrquing del club i els saludava, ells marxaven  -suposo que cap a La Creu de Pedralbes- i jo em disposava a fer “sèries by Txabi” indoor,  a la cinta.

He arrancat suau, amb una tirada de 5 quilòmetres:  els 2 primers, d’escalfament,  a 6:00, per continuar amb uns altres 2 a 5:27 i fent un últim quilòmetre a 5:00. 28 minuts en total.

He parat un moment, i he tornat a pujar a la cinta per fer una altra sèrie, també “in crescendo”, però aquest cop de només 2,5 quilòmetres, però de trams de 0,5 quilòmetres: a 5:27, 5:12, 5:00, 4:48 i acabant amb uns darrers 0,5 quilòmetres a 4:36. I ha estat en aquest tram final quan en David Gallego m'ha fet aquest petit vídeo, que jo li he demanat: volia veure'm, "veure amb els meus ulls cóm corro" per tractar de millorar quelcom tècnicament; i allà mateix, mentre em filmava, ja m’ha dit en David que “no bracejo”, ni balancejo el tors i que no moc gaire els malucs, que concentro tot el moviment -rígid- a la part baixa de l’esquena; l’esquena, ay la meva esquena: el meu dolor a perpetuïtat sembla ser que fa que adopti una posició al córrer tal, que tracta d’evitar el dolor, la molèstia, que és brutal durant els primers 2 ó 2,5 quilòmetres, al arrancar a córrer; després ja passa (per cert, quina mania amb girar la càmera quan filmen; ja va fer el mateix en Pau el dia que jo sortia fet caldo, també, d’una altra sèrie).

Total, una bona suada corrent aquest set quilòmetres i mig.

(C.Q.  242,5  23-20-222,5)

Corre, corre, cochinillo....

Tot i el fresquet i la pluja-boira d'aquest matí, he sortit a córrer una estoneta "per fer lloc al peazo cochinillo asado" que m'esperava al migdia. I el cas és que m'he llevat amb unes ganes "enoooormes" de córrer (punyeter mal d'esquena, butllofa "ressuscitada", dolor al ossos de la planta dels dos peus... tot un poema); però si s'ha de sortir, se surt, en tinguis ganes o no.

Recorregut conegut: des de casa fins al Parc Cervantes, creuar-lo cara avall, Diagonal, Avda. Pedralbes amunt, amunt, amunt, carretera d'Esplugues, altra cop per davant del Parc Cervantes i cap a casa. 6 quilòmetres mal comptats, amb el imperdonable error d'haver sortit a córrer amb el tallavents posat (... perquè ja em feia nosa al cap de 200 metres de començar).

Bé, estava ja llest per fotre'm entre pit i esquena el cochinillo, mano a mano amb la Marta a migdia.

(C.Q.  235  22-20-215)