Premonició…?

TRES  (3)   Avui he rebut un mail de l’organització de la Mitja Marató de Granollers comunicant-me que el meu número de dorsal pel diumenge serà el...

  5001  

50 01... serà una premonició del temps final que faré ?.

 

Si així fos, i acabés la Mitja en un temps de 1:50:01 seria per a mi nova MMP, millorada en 3 segons (perquè ara és de 1:50:04). Sí, ja sé, els que no correu direu :

-¿ tres segons ?, ¿ tant de soroll per 3 p.... segons ?

Però és que, corrent, cada segon esgarrapat és una victòria!.

Avui falten 3 dies... milloraría en 3 segons. Será ja el tercer cop que la correré. 
Casualitat... ? Premonició... ?. La numerologia, la cabalística, no te fi si t'hi poses a pensar-hi.

Però jo en vull més. Tot i no haver-la preparat com cal, i que per culpa de la punyetera esquena -que em manté la seva particular treva- no hagi tingut continuïtat en les sortides a córrer en tot el que va d’any, i que hagi acumulat molts pocs quilòmetres, crec que podré fer un bon temps, un temps del que sentir-me orgullós, un temps de...   1:49 i poc  ?.

 

Demà, baixant de Ribes de Freser, passaré a recollir el dorsal per Granollers (espero que no es confirmi que el mal d'esquena me'l provoca el anar en cotxe, perquè demà seran prop de 300 quilòmetres, a dos dies de la cursa). I també recolliré el dorsal d'en Gerard -que finalment, però, no la podrá córrer- i el de la Núria: i és que aquests any no es pot recollir el mateix diumenge (...que, com diria la Merkel, és una "grossen putaden" per un munt de gent). 

Ja falta menys.  Ánims, Txabi !
 

 

 

Escalfant motors…

QUATRE (4)       Després de 10 dies sense córrer ni un sol metre, per culpa de la punyetera esquena, avui per fi m’he posat les sabatilles i he sortit a córrer amb la colla; bé, és un dir, perquè com que anava just de temps, el que he fet ha estat sortir corrent des de casa i fins al Club, a Can Mèlich. He pogut entrar i saludar a gent que ja feia 7 mesos que no veia. Avui “la colla”, però, ha quedat reduïda a en Pau, en Ramón i jo (...i és que, un Madrid-Barça, “frena” molt a la gent pel que es veu). I el recorregut que hem fet, per variar una miqueta, ha estat sortir del Club i, en lloc d'anar fins a la benzinera i carretera Reial, hem anat pel carrer Major amunt, en direcció al Cole Alemany i continuat pel falso-llano fins al final de dalt de l’avinguda; jo allà ja he tirat cap avall i cap a casa, i crec que en Pau i en Ramón han tirat cap a Sant Joan de Déu.

Han estat poc més de 6 quilòmetres, però exigents -i més després de tants dies inactiu- fets a un més que respectable ritme de 5:17, que és del que es tractava,“d'escalfar motors” de cara a diumenge i comprovar què tal responia l’esquena; doncs bé: tot i que en arrancar a córrer he sentit una intensa molèstia a la cara interna del final de la natja i el neixament del isquiotibial (de la cama esquerra, és clar) un cop ja en calent ha desapregut; i pel que fa a l'esquena ni corrent, ni ara ja en fred, sembla que s’hagi trencat la treva; veurem si m'aguanta així fins diumenge.

Com ja deia jo avui a les xarxes socials, el bo d’en Bono i els seus músics actuen aquesta nit, d’aquí a menys de mitja hora, al Bernabeu: U-DOS

 

(C.Q.  56,2  8-0-56,2)
 

"Al pairo..."

CINC  (5)     El compte enrere continua implacable... i jo, per la meva banda, continuo sense sortir a córrer. La meva esquena em manté, sembla ser, la seva "treva" particular (... i que duri). Avui he dubtat entre si sortir a córrer o no, i he preferit no forçar l’esquena, no jugarme-la. Si tot continua així de bé, correré una mica dimecres i dijous, i trotaré una altra mica divendres... tot confiant en que es confirmi la meva màxima de que “competeixo millor que entreno” (tant de bó!). Haig de fer marca !.

Segons diuen, a sobre, les moderades temperatures que estem tenint aquests dies cauran en picat, justament, dissabte i diumenge; així que es preveu una Mitja Marató de Granollers d’allò més fresqueta, per dir-ho d’una manera suau (... i jo que la correré amb la samarreta Tribanda de tirants, peti qui peti).

 

 

SIS (6)

Doncs sí, avui dilluns comença el compte enrere per la Mitja Marató de Granollers, el primer dels grans reptes runner d’aquest any.

Després d’un altra setmana sense haver corregut ni un sol metre (l’esquena no m’ha deixat viure) ahir diumenge, i per anar “escalfant motors”, varem anar a fer amb els vells amics, “dels de tota la vida”, una passejadeta per Montserrat; poqueta cosa, 7 quilòmetres entre anar i tornar, amb un bon desnivell fins arribar a la Cova de l’Arcada, perdent-nos muntanya amunt -a l’anada- un munt de vegades per caminets i corriols... i és que en Jaume, com a guia, ja no és el que era.

Avui però, sembla ser que -unilateralment- la meva esquena m’ha concedit una treva; ja no recordava el què era no tenir ni sentir ni patir dolor, i avui ni tan sols una lleu molèstia. Aquesta treva espero i confio en que me la respecti fins la tarda de diumenge al menys, un cop acabada La Mitja.

Em fa molta il·lusió tornar-la a córrer: és en aquesta on tinc la meva MMP en Mitja Marató: 1:50:04. I, recordo, el meu objectiu per diumenge és deixar-ho, com a molt, en 1:49 i pico.

 

(C.Q.  51  7-0-51) 

Comencem l’any amb millora !

Si el 31-12 no vaig poder  “rematar” la Cursa dels Nassos acabant-la en "50 i pico" (finalment vaig aturar el crono en 51:04), avui sí que he fet una bona Cursa de Sant Antoni, i a més a més tenint en compte que no havia corregut ni un sol metre en tota la setmana.

El meu temps final d’avui ha estat de  50:40  esgarrapant 25 segons a "Nassos", i anant a una molt bona mitja de 5:01 tenint en compte l’embús del primer quilòmetre que gaire bé hem fet al trote (el meu Garmin, però, millora aquest resultat i em dona un temps de 50:10 al pas pel quilòmetre 10, o sigui, gaire bé 1 minut menys que a “Nassos”; l'any passat, a Sant Antoni, vaig fer 50:50 tant pel Garmin com de temps oficial, així que també he millorat el temps). I tot i el fred que fotia, he corregut amb la samarreta Tribanda de tirants (no sé perquè, però no puc "penjar" fotos encara, quelcom no va a l'aplicació Blogger...).
 Avui he estrenat gorra: vermella, amb petits detalls blancs i negres, molt ben conjuntat "colorísticament" amb la samarreta tribandera.
Està clar que, com sempre, competeixo millor que entreno (... o que “no entreno”, millor dit). Però aquesta ”tàctica” no em funcionarà d’aquí a 2 diumenges; perquè, d’aquí a dos diumenges, el 3 de febrer, el que tinc no és una cursa popular de 10 quilòmetres. No. El que tinc és la exigent “Mitja Marató de Granollers” i això ja són paraules majors; així que ja puc anar sortint sovint a córrer durant aquests 15 dies que tinc per davant per tractar, primer, d’acabar-la dignament i, després, d’intentar rebaixar la meva millor marca personal en aquesta distància, feta precisament a Granollers el febrer de 2011 (l’any passat no la vaig fer), en un temps de 1:50:04. Què bo seria el poder deixar-la en 1:49 i pico...  no?

“El parte”: tinc la part esquerra “ben tocada”, tant pel que fa al genoll (hi ha quelcom que no va al menisc, així com a un dels lligaments laterals interiors), com a la part baixa dels isquiotibials -una mica per sobre de la part del darrera del genoll- i sense oblidar a “la meva ja vella amiga”, la fascia plantar al peu esquerra, que no em deixa ni a sol ni a ombra. I l’esquena ?: bé, com sempre, continua donant-me pel sac... Però, és el que hi ha, camí dels 56 !
 

(C.Q.  44  6-0-44)
 

¡ “Vaya racha”, nen...!

Si divendres em deixava les claus de casa i del despatx a sobre el capó del cotxe i, evidentment, les perdia en plena autopista... avui una furgoneta m'ha destrossat/arrancat el frontal del cotxe (i encara “he tingut sort”, perquè el paio m'ha deixat totes les seves dades en un paper al parabrises del cotxe).

Entre unes coses i les altres, estava clar que avui no aniria a córrer, però no me n'he estat de fer una “recuperació activa” de la corredissa d'ahir, però feta d'una mica sui-gèneris. Veureu.

El taller de xapa i pintura del meu concessionari està al cap de baix de tot del Passeig de la Zona Franca, gaire bé al costat de la Ronda Litoral. Així que, “perfectament equipat” per fer esport  com anava (camisa, corbata, americana, el tres quarts... i sabates !) m'he proposat anar fins a Esplugues, fins a casa, caminant!. He posat el meu ritme dièsel de ritme constant, cha-ca-cha-ca... i m'he cruspit aquests 77 quilòmetres  i escaig caminant en poc més d'hora i quart, recorrent de baix a dalt tot el Passeig de la Zona Franca, el carrer Badal, Avda. Brasil, Carretera de Sants, Carretera de Collblanc i fins a casa, a Esplugues. Tot el recorregut o “en falso llano”, o directament en pujada constant, com des de Collblanc i fins a casa (a on, evidentment, he arribat ben xop, del munt de roba que portava a sobre, jo, que quan corro ho faig amb tirants...).

(C.Q.  34  5-0-34)
 

Fred, vent i pluja…

… en aquets matí d’hivern a la Carretera de Les Aigües.

Després d’allargar ahir al vespre la vetllada fins passades dels dues, avui no és que hagi matinat gaire que diguem, ni que en tingués gaires ganes de fer-ho, la veritat. Però del que sí en tenia ganes era de sortir a córrer, tot i el fred, per corroborar que “el tio calambres” s’havia ja oblidat de mi de totes totes.

Ja a dalt del Pla dels Maduixers, i abans d’arrancar a córrer, m’he creuat amb Trini (ella ja havia acabat la seva sortida matinal, fent els seus 16 quilòmetres per les Aigües) i -per fi- ens hem pogut fer la foto que teníem pendent des de feia gaire bé 2 anys (que no puc "pujar" aquí per problemes amb el blogger).

He fet una concessió al meu vestuari (insospitadament- he sortit a córrer amb samarreta de màniga llarga, la dels Nassos d’aquest any), i sense paravents. I tot i així, la veritat és que durant els primers 300-400 metres he tingut força fred; però un cop ja en calent... carretera i manta !. Portava l’Ipod, però s’ha quedat a la butxaca, tancat. Pensava fer una tiradeta curta (5 quilòmetres) però m’he anat animant jo solet, perquè no em trobava malament, ni tenia molèsties a les cames; he fet un parell de paradetes a l’anada  i, finalment,  m’he aturat a uns 200 metres de la passarel·la de Vallvidrera, a la que  m’hi he arribat caminant per recuperar pulsacions. Mitja volta i... tornem-hi, que no ha estat rés. La tornada l’he fet d’una tirada, “non-stop”, i a un bon ritme, el que m’ha deixat la mitja dels 9 quilòmetres correguts finalment en uns acceptables 5:11. A la tornada, una pluja -fina- s’ha afegit a la festa, amb la Marta morta de fred dins del cotxe, llegint, esperant que jo tornés al Pla dels Maduixers per tornar cap a casa.

Molta, molta gent -com sempre- a la Carretera de Les Aigües; avui, fins i tot molta més gent corrent que caminant i/o amb bici. Una bona matinal runner la d'avui, per tancar una bona setmana runner.

(C.Q.  27  4-0-27)

Un dia perdré el cap...

Sortia avui tranquil·lament del despatx; he anat cap el cotxe i he comés un error: he deixat les claus de casa i el comandament del pàrquing al sostre mentre em treia la jaqueta. Mentre ho feia, i amb la meva amabilitat habitual, he deixat passar una dona per l'estreta acera en la que estava, he pujat al cotxe... i me'n he anat sense recordar-me'n de les punyeteres claus. Sí, és veritat que quan ja estava a la autopista (a uns 2 quilòmetres d'on havia aparcat) he escoltat a la part del darrera del cotxe un soroll, que he cregut que era per haver trepitjat unes branques que haurien caigut d'un vehicle de parcs i jardins que anava al davant meu. Però no ha estat fins arribar a la rampa del pàrquing, i buscar les claus a la butxaca de la jaqueta, que m'ha vingut la imatge de les claus al sostre del cotxe. I, també, he “identificat” el soroll que havia escoltat: era el de les claus caient del sostre i relliscant pel maleter abans de caure al ben mig de l'autopista. Total, mitja volta i cap a Badalona altra cop. He fet dues vegades, en primera, pel voral i amb els warnings encesos, els dos quilòmetres d'autopista on recordava haver escoltat les claus caient, per veure si leslocalitzava... sense èxit. Per sort, com sempre, la meva Marta he sortit al rescat i al cap de menys d'una hora ja m'havia fet els duplicats de les claus de casa (de les del despatx hauré d'esperar a dilluns). Per sort, havia aparcat el cotxe força lluny del despatx... i a 22 quilòmetres de casa, així doncs, cap possibilitat de que el qui trobi les claus localitzi els panys en els que van !.

El que jo deia... un dia perdré el cap !.

Amb tot aquest enrenou, quarts de cinc de la tarda i sense dinar, i “xafat” el pla previst d'anar a córrer per la carretera de les Aigües. Així que... canvi de plans, perquè ja s'havia fet fosc.

En lloc d'això, he repetit el mateix recorregut de dilluns, però en sentit invers: casa, font del Cervantes, carretera d'Esplugues, Creu de Pedralbes, baixar per Avda. Pedralbes, Diagonal, Palau Pedralbes, creuar amunt el parc Cervantes, la Font i casa. No tinc la mitja de temps exacte per quilòmetre (però haurà rondat entre 4:52 i 5:10), ni el temps real que he estat corrent, perquè el punyeter Garmin “s'ha menjat” els 900 metres inicials (sembla que encara no havia localitzat els satèl·lits quan he arrancat a córrer); però han tornat a ser uns altres 6,5 quilòmetres, com dilluns, perquè he fet exactament el mateix recorregut, però en sentit contrari (en el perfil me n'he adonat de que no hi ha tanta avantatge entre baixar Avda. Pedralbes fins a la Diagonal i anar fins a la font, creuant el Parc Cervantes, que no fer-ho al inrevés perquè el desnivell és similar). El que sí m'he notat avui és molt més cansat que dilluns -tres dies sense córrer son tres dies sense córrer- i he esbufegat força. Però de la molèstia als bessons, gaire bé rés (crec que “la culpa” era dels pirata que he portat a les tres últimes sortides, i que em pressionen força els bessons a la part alta).

(C.Q.  18  3-0-18)

Rampes ! (calambres)

Vull creure que és fruit de la inactivitat d’inici d’any (i d’haver forçat massa el desnivell a la sortida que vaig fer dilluns) però des de dimarts se m’enrampen les cames !  i això que, en acabar dilluns, vaig estirar bé i força estona. Sobre tot, se m’enrampen els bessons, però tinc "calambres" en tota la cama (les dues) ; aquesta passada nit se m’han pujat dos cops els bessons de la cama dreta, amb un dolor a-co-llo-nant i perllongat. Avui, en arribar a casa, venia totalment disposat a sortir amb la colla -és dimecres- però no m’he vist gens en cor.

Molt sovint me’n oblido de que ja vaig camí dels 56... (ah, i també me'n oblido de beure en acabar: estirar, estiro; però de beure, d'hidratar-me, sovint me’n oblido i aquesta potser una de les causes d’aquestes rampes). Espero demà trobar-me ja millor i sortir a córrer altra cop.

Ho necessito !.

 

Txabi returns…

Després de 7 dies sense calçar-me les sabatilles i de no córrer ni un sol metre, i després del meu “trancazo expréss” (ben resolt) i del darrer mega-àpat (ahir) d’aquesta bogeria d’àpats nadalencs que va començar el 23 de desembre, avui m’he decidit/obligat -sí o sí- a sortir a córrer. He buscat fer més distància i resistència que velocitat, i he improvisat el recorregut sobre la marxa, que -finalment- ha estat:

Casa-Font del Cervantes-creuar el Parc Cervantes-enfilar Diagonal avall fins a Avda. Pedralbes-pujar amunt, amunt, amunt fins a La Creu de Pedralbes (d’una tirada, sense aturades)-Carretera d’Esplugues-Font del Cervantes-pujada fins a casa. Total, 6,5 quilòmetres a ritme promig de 5:12 que tenint en compte el llarg i perllongat i constant desnivell de l’Avda. Pedralbes -que fa baixar, i força, la mitja- no està gens, però que gens malament, i menys amb els antecedents d’inactivitat de 7 dies dels que venia. He patit... però runner que no pateix, no és runner ni és rés !.

- Noticia “fresca”:
han canviat el recorregut de la Marató de Barcelona. S’han carregat el emblemàtic pas per Les Rambles (suposo que per motius de seguretat, encara que, sent ja el km. 40, la marató en aquell tram ja va moooolt estirada).

- Noticia ja “coneguda” abans de saber-ne el desenllaç:
“El chico de las pelotas de oro” s’ha tornat a sortir amb la seva i, per primer cop, un jugador guanya 4 pilotes d’or i -a sobre- de manera consecutiva... i això que només té 25 anys !. Abans de penjar les botes, segur, li cauran una o dues més.
- Noticia “te repites más que el ajo y esto ya huele”:
Madrid presenta, altra cop, candidatura a uns Jocs Olímpics; aquesta vegada pels de 2020. El proper mes setembre els hi tornaran a donar una altra bofetada! (... i ja en van). ¿Caldrà que els hi recordin que som un país arruïnat, o els deixaran fer el ridícul fins el final, amb "la pasta" que val tot això abans de -fins i tot- ser nominat ?

(C.Q.  11,5  2-0-11,5)

Posant en marxa , per fi, el C.Q. !

Bé, corrent exactament, no...

Dimecres vaig arribar a casa, a la tarda, ben “tocat” (calfreds, mal d’ossos, febre, estómac regirat...) així que ahir dijous em vaig posar, literalment “en mode hivernant”, com diu la meva Martona que sempre faig: he estat ficat al llit des de dimecres a les vuit del vespre i, sense moure’m, tapat fins a dalt del tot, fins aquest matí i... amb pijama (quelcom del tot inusual). Per acabar d’adobar-ho, avui tenia una prova mèdica (dins de la segona tanda de la meva “ITV mèdica” preventiva) que m’obligava des de dimarts a fer règim i/o dieta tova. Tot un número diguem...

Passada la prova a Teknon aquest matí, arribava l’hora de “la venjança de la dieta”, així que he baixat fins el Passeig de la Bonanova a fotre’m entre pit i esquena un enooorme entrepà.

A aquella hora ja lluia un bol sol, en un matí lluminós i jo anava ben abrigat; així que, com que el meu C.Q. portava ja 3 dies clavat en el “zero” (i això em feia mal a la vista), m’he dit:

-“home, en el teu estat -i amb “l’equipament esportiu” que portes ara mateix-  córrer no pots córrer, però sí que pots fer caminant els 5 quilòmetres clavats que hi ha des d’aquí i fins a casa; passa del bus o del taxi i... camina !”

així que a bon ritme -en menys de 45 minuts- m’he plantat a casa, i per fi, el “zero” ha desaparegut del C.Q. !. M'ha anat perfecte, després de dia i mig ficat al llit sense moure'm.

Per cert, no dic que els Frenadols, Couldines i demès “brebajes” mèdics no vagin bé: però com el “mètode Txabi  d’hivernar”, ipso-facto, des de que tens els primers indicis no hi ha rés tot i que, per això, has de conèixer bé el teu cos i advertir -d'immediat- els seus missatges. No entenc a aquesta gent que arrastra els indicis dos, tres i fins i tot quatre dies... per acabar “caient” finalment i costant-los després uns altres tres o quatre dies al llit i amb medicació: total set o vuit dies que podrien haver-ho arreglat  amb la meva “hibernació immediata”; estic per parlar amb la meva amiga Eugènia per a "patentar" el meu mètode perquè jo, demà, com nou! (tot i haver hagut de “des hivernar-me ” unes hores aquest matí per anar a la Teknon).

(C.Q.   5  1-0-5)

Comptaquilòmetres “a zero”...



Amb en Per i "la falsa" Belén...(Mireia)

Després d’una, perquè no dir-ho, bona Cursa dels Nassos ahir, poso altra cop el comptaquilòmetres (el meu C.Q. de final de cada entrada) "a zero" en aquest primer dia del 2013. 2012 vaig acabar-lo finalment amb 1.000 quilòmetres, tal i com m’havia proposat fer.

És curiós el que em passa a les curses darrerament. A la d’ahir vaig tenir tota l’estona molt bones sensacions, ritme constant  i el que és millor, en cap moment vaig tenir la temptació “d’abandonar-me”, de “deixar-me anar”; però tot i així  vaig acabar-la en 51:04. En canvi, en d’altres curses he tingut la sensació “d’anar malament”... i he acabat fent bons temps.

Però no, no vull enganyar-me: la d’ahir va ser una bona cursa per mi. Penseu, els que no correu, que 1 minut de més o de menys en el teu temps final és -només- anar 6 segons (sis !) més ràpid o menys ràpid per quilòmetre (per fer-vos una idea del que això representa, compteu en veu alta amb mi: un, dos, tres, quatre cinc i sis... a que passa ràpid ? doncs això, en 1.000 metres corrent, és el que marca la diferència del teu temps final). Ahir, per exemple, el meu pas per quilòmetre va ser de

4:57, 4:57, 4:59, 5:08, 5:19, 5:20, 5:12, 5:10, 4:56 i 5:02

fent els darrers 100/150 metres -jo, que no faig mai un esprint final- a ritmes de 3:35/3:42/3:45, per tal d’intentar poder deixar el meu crono final en “50 i pico” en lloc dels “51 i pico” (però hi havia massa gent al davant meu); no ho vaig aconseguir per 5 miserables segons... cinc!.

Vaig entrar finalment en el lloc 5.164 dels 9.312 corredors que van entrar a meta (dels 12.000 inscrits).
Boníssima cursa de l'Albert Plans (39:42) i récord personal -crec- d'en Per, en 41:06 (m'ha tret 10' el paio); Tribanda "ha acabat fort" l'any!.

Amb la Nassos d’ahir vaig completar la meva “triada” particular d’aquest final de mes de desembre i d’any 2012:  vaig córrer el 23 a Viladecans, el 26 a El Masnou i el 31 a Nassos BCN. 3 curses en 9 dies. Així que, Txabi, no et queixis, perquè -entre d’altres temes- vas ja camí dels 56 tacos !.

2013 comença avui i espero que amb molts i molts quilòmetres pel davant (i amb l’objectiu, de sortida, de no tornar a fer -mai- més de 50' en curses de 10).

De moment, ja tinc “programat” córrer:

-20 de gener, Cursa de Sant Antoni   (...l'habitual debut runner del any)

-3 de febrer, Mitja Marató de Granollers   (...em fa molta il·lusió tornar-hi)

-10 de febrer, BDN Running   (...veurem què tant "tocat" surto de La Mitja de Granollers) 

-17 de març. Marató de BCN  (...vull acabar-la aquest cop; amb la calma, sense pressió...)

...entrenaments i sortides amb la colla apart, és clar.
 

Espero que em respectin els ossos, les articulacions i les lessions en general (la fascia plantar “s’ha fet molt amiga meva” i -després de gaire bé 8 mesos- encara no vol deixar-me estar; el genoll esquerra “em grinyola” i l’esquena no para de donar-me pel sac, com sempre...).

2012:  (C.Q.   1.000  121-291-709)
2013:  (C.Q.         0   0-0-0)