… per saber si confirmen, o no, la meva inscripció
per a la...
És que “m’he adormit”; i fins que ahir mateix no vaig rebre un mail del
Ajuntament de Barcelona, amb un seguit de proves a disputar-se a la ciutat, no
vaig ser-ne conscient de les dates (ara que també, tancant-se ahir les
inscripcions, podien remetre el mail uns quants dies abans, no ?). Aquest matí
he realitzat tots els tràmits, he formalitzat la meva inscripció via e-mail...
i ara només cal esperar a que algú es doni de baixa per tenir el meu dorsal.
La cursa és de les més antigues de Barcelona
(aquesta serà la XXXII edició) i la organitza... una botiga de sabates. Però no
una botiga de sabates qualsevol: és la sabateria MaTeS www.mates.es
(entreu al seu lloc web... és història
viva del calçat esportiu català).
Per a mi, “MaTeS” és girar la vista enrere i
recordar -amb molta nostàlgia- els meus 13,14,15 i 16 anys. En aquell període
(1970-1973) i sent jo jugador juvenil de ping-pong federat (era molt bo, la
veritat) mentre tota la canalla anava amb les clàssiques “Keds”, “Paredes”, “Matollo”
o “Bamba Pirelli”, jo anava amb les meves flamants “MaTeS” blanques, de pell, amb el seu
clàssic dibuix lateral blau (comprades a Esports Sibecas, del carrer Aribau). Anaven
perfectes per jugar a ping-pong per la seva sola, antilliscant, ideal per jugar
en interior. No les vaig llençar fins que van estar fetes mal bé del tot, al
cap d’anys i anys de portar-les. No és fàcil recordar unes sabatilles, i més
després de tants anys... però les meves “MaTeS” ( i la meva raqueta “STIGA-Kjell
Johansson”, comprada al estranger) em van deixar empremta. Quants i quants records
!. El que no sabia, sincerament, és que
encara “estaven vius”, i això que son de Sants, com jo de tota la vida.
Mireu què diuen de la cursa, una cursa ben "atípica"; és un tema exemplar, molt a tenir en compte en
aquests temps que corren:
Salutació
Amics/Amigues:
Els comentaris publicats després de la celebració de la passada edició de la
Cursa de l’Amistat em van fer molt feliç perquè eren un reconeixement a la
iniciativa i a la feina (imaginatiu, perseverant i rigorós) del meu pare, Francesc
Mates, capaç de crear calçat esportiu avançat al seu temps, convertir
l’esport de córrer en una activitat més estimulant, però sobretot organitzar
curses amb un esperit totalment diferent basat en la unió dels esforços de tots
i en una sincera amistat.
L’edició 2011 tenia un plantejament afegit i innovador que pretenia i va
aconseguir, recolzar els esforços de la investigació, en un aspecte tant vital
per la salut de tots, com son els trasplantaments d’òrgans, assumpte molt
sensible per la meva família com ja sabeu. Vareu aportar un total de 4.708
Euros que van ser ingressats en el compte de la Marató de TV3, com va quedar
acreditat a la nostra plana web. De nou, Gràcies.
He treballat durament, juntament amb els meus col·laboradors i amics, per
aconseguir any rere any que aquesta cursa continuï sent tal i com la va
dissenyar el meu pare, i crec molt humilment que ho hem anat aconseguint, fins
el punt que per a molts, la Cursa de l’Amistat s’ha convertit en un referent.
Certament des de fa alguns anys les dificultats per prosseguir amb la
organització de la Cursa de l’Amistat han anat creixent al mateix temps que el
nostre nombre de participants, però tot i així persisteix la nostra voluntat
de que segueixi sent gratuïta, tasca complexa i a vegades dura, i puc
confirmar la gratuïtat d’aquesta edició 2012 pels 800 participants previstos.
També és cert que les empreses col·laboradores segueixen donant el seu
recolzament, que agraïm molt sincerament en nom propi i de tots aquells
participants que reben finalment els seus obsequis.
És un detall més que recolza la idea que existeix una corrent d’amistat que
circula des dels Col·laboradors fins a la Organització de la Cursa, i des de la
pròpia Cursa fins als Corredors, però s’ha de dir que trobem a faltar una certa
reciprocitat.
Un dels punts a millorar amb l’ajuda de tots, és una major disponibilitat
d’aigua i d’alguns aliments, dolços i salats, al final de la carrera al parc
d’atraccions del Tibidado, i volem evitar en la mesura del possible un
avituallament de les característiques que es reprodueixen a la foto de la
capçalera, tot i que ja sabeu que hi ha coses que tornen...
Per tot això les condicions d’aquest any per la inscripció i obtenció de
l’oportú dorsal, a més del correcte i habitual emplenament de la butlleta
d’inscripció, a baixar d’aquest web, serà el d’entregar a la botiga MaTeS de
Gayarre 25 (Sants), una ampolla d’aigua de 33 cc i una bossa petita de
productes dolços o salats, per ser consumits pels corredors al final de la
cursa, tots degudament precintats i amb una caducitat posterior al 5 de
novembre del 2012.
Sabem que aquest requisit és inusual, però la Cursa de l’Amistat és una cursa
diferent l’esperit de la qual vull perseverar i fer més patent el seu principal
valor mitjançant detalls d’un mínim cost, però que demostren la categoria
amistosa de la prova i especialment dels seus participants.
Lògicament allò aportat pels corredors inscrits es trobarà a la disposició de
tots a l’esplanada del Tibidabo, afegits els que les empreses amigues ens hagis
proporcionat.
Myrna Mates
Mestra Sabatera
Recorregut
Recorregut d’ aproximadament 16 quilòmetres que és la distància que hi ha entre
el Castell de Montjuïc, on comença, i el Tibidabo, on acaba. És una de les
curses més antigues de quantes se celebren a la ciutat de Barcelona, amb un
recorregut magnífic: travessa la ciutat pel carrer Entença; creua el barri de
Sarrià; s'enfila per la carretera de Vallvidrera; passa pel poble, i segueix
fins el Tibidabo, on hi ha l’arribada a sota mateix de les atraccions i aquest
any a dins del Parc, finalitzant exactament a sota de l'emblemàtic avió vermell.
Pel seu desnivell, té una notable exigència esportiva, sent apropiada per a
corredors preparats atlèticament, és a dir, entrenats.
Confio en que, finalment, podré córrer aquest any “La Cursa de l’Amistat”. Serà una bona
prova de foc, 10 dies abans de la "Behobia-Sant Sebastià"... per la que avui ja només en
falten una dotzeneta !
La logística està encara per definir; no puc “castigar”
a Marta, fent-la llevar a tres quarts de set del matí perquè em porti fins a
dalt del Castell (crec que me’n aniré en taxi). El que haig de “negociar”
encara és quina de les meves tres donetes em vindrà a recollir a dalt de tot del
Tibidabo. 
.jpg)
