SEGUNDOS ANTES DE ABANDONAR EL PRIMER "RELEVO"...

... igual me la acabo comprando.

No se lo cree nadie, ni "jarto" de vino:
ya expliqué el qué, pero Internet tiene estas cosas:
ahí sigue "colgado" el error...
(otra buena razón para reivindicar el "derecho al olvido")

SEGUNDA MARATÓN DE BCN “HACIENDO DE ESCUDERO”

Al igual que ya pasó en 2014 (con el debut de la gran Bego Beristain en la distancia de Maratón, aquí en BCN), hoy he vuelto a hacer de “escudero” acompañando a un debutante en la distancia y también aquí en Barcelona, 2 años después. El debutante de hoy era Cándido Ferreiro al que, junto a la Dra. Yolanda Puentes, he acompañado en su debut.

El ritmo era pausado desde la salida, preventivo (7:25/8:00) para “no causar estragos” en Cándido. Íbamos casi casi cerrando la Marató.

A los dos los he dejado pasado ya el km. 16, en la fachada de La Sagrada Familia (con paradita incluida para hacerles unas emblemáticas fotos) y he bajado hasta el metro para irme hasta Pl. Catalunya a animar a la gente y a esperar a los compañeros de Tribanda para ir con ellos lo últimos 4 kms. hasta meta (tal como también hice con Bego en 2014). Lo joío del caso es que -por una avería- el metro no funcionaba, así que he tenido que irme hasta allí corriendo.

Allí parado, chillando, aplaudiendo y jaleando, muchos amigos y conocidos han ido pasando, muuuchos. Pasada una media hora, de Tribanda el primero que ha pasado ha sido Carlos HC; poco más tarde Natalia y Alberto y a ellos dos me he unido. Antes, pero, he doblado y escondido mi dorsal para que “no pitara” por ningún paso, porque “yo no estaba corriendo la Maratón”. Me he puesto delante de ellos y he tirado para que pudieran mantener el mucho más que buen ritmo que ya llevaban. Al final, tiempazo de Natalia 3:47 (...con caída incluida).

Pero al final resulta que el xip ha seguido activado, y me ha dado un tiempazo oficial de 3:43:18 que no es, ni mucho menos, real. Y, por lo tanto, éste es el correo que he enviado esta misma tarde a la gente de Champion Chip:

Anul·lació de temps Marató BCN 2016:

Si us plau, ANULEU a tots els efectes el meu temps a la Marató d'avui.

Només acompanyava a un company des de la sortida i fins a Sagrada Família. Allà l'he deixat i me n'he anat corrents fins a El Corte Inglés de Pl. Catalunya a esperar a uns companys d'equip per acompanyar-los fins a meta. He doblegat i amagat el pitrall perquè no marqués temps, però no ha funcionat pel que es veu. De tota manera, ja veureu que entre el km. 15 i el 40 no hi ha temps de pas.

NO VULL EL QUE NO ÉS MEU, NI EL QUE NO M’HE GUANYAT.

Ho podeu anular? Gràcies.

Txabi ALBERT - DG6PAM4  Pitrall 19772

Al César lo que es del César...

(por cierto, Cándido ha terminado su primera Maratón en 5:24, acompañado los 42,195 km por Yolanda).

 

UNIRUN, una cursa “atípica”

Avui he corregut una cursa atípica, però molt divertida: la “ UNIRUN ”.

I podia fer-ho defensant els colors de la Universitat de Barcelona (UB), la meva; o la Pompeu Fabra (UPF), per la que la meva filla Andrea és doble llicenciada; o per l’Autònoma (UAB), d’on va sortir com a llicenciada logopeda l’altra de les meves filles, la Marta.

Finalment, vaig decidir fer-ho aquest any per la UPF.

D’entrada, pel seu recorregut atípic i peculiar (6.779 metres) i sabent que hi havia catifa de control de pas pel km 5, me l’he plantejat ja d'entrada com una cursa de 5 km, tot buscant millorar la meva MMP en aquesta distància (22:48); però no ha pogut ser, tot i lo planer del recorregut (finalment el meu temps ha estat de 23:30, que no és mala marca tampoc; la meva posició era llavors la 605).

Defensant el color negre de la UPF corria avui una cursa, després de molt de temps de no fer-ho, l’Abigail Parra. Així que, un cop creuat el km. 5 m’he aturat m'he esperat a que arribés, al temps que anava aprofitant per animar als corredors que anaven passant mentrestant. Quan ha arribat l’Abi, hem anat corrent l'un al costat, acompanyada per la seva amiga Anna Moreno. Corrent i xerrant -això poc- hem arribat tots tres plegats a meta (l’Abi ha acabat fent MMP en 5 km.). La meva posició final ha passat de la 605 a la 1.131, amb un temps final de 35:30...però això avui no m’importava gens ni mica.

Però hi havia una amiga que debutava avui en una cursa, la Mercedes de Ayguavives; així que he fet marxa enrere pel circuit i l’he anat a buscar, aprofitant -mentre ella no arribava- per anar animant als corredors més lents que, gota a gota, anaven i anaven arribant (al igual que també ho feia, càmera en ma, l’infatigable, incombustible i impagable David Patán). 

I, per segon cop avui, he creuat la línia de meta, aquesta vegada al costat d'una súper-contenta- Mercedes.

Un matí solejat, però ventós, corrent al costat del mar: tot un luxe.

Per cert, la Pompeu Fabra ha acabat segona per segon any!.

L’any que ve correré altre vegada la UNIRUN, però aquets cop serà per la UAB.

 

 

LA MARATÓ S'APROPA...

Aquest any hi torno, i acompanyant altra cop a Miquel Pucurull (però ara, en els primers km.). Ens acompanyarà altra cop, "la Doctora Puente", la Yolanda.

La Marató és una festa que no et pots perdre !