Diu la dita en castellà (crec que es una dita asturiana) que “nunca llovió que no escampara”… així que, per tocacollons i descollonador que hagi estat aquest 2008 que avui deixarem enrere, aquí tenim ja el 2009 (d’aquí unes poques horetes...).
Ara ja a casa, fet pols -realment cansat avui- i acabada la Cursa dels Nassos 2008, toca seguir amb la vida normal post-cursa... “y aquí no ha pasado nada”.
El temps que he fet a la cursa, encara per verificar fins el 2 de gener, crec que ha estat de 48’43’’ (encara no m’aclaro amb el meu nou crono, regal nadalenc); això vol dir que, com a mínim he “perdut” 45 segons en referència al meu millor temps, el de la Jean Bouin. I sincerament, tal i com ha anat la Cursa, no m’ho esperava perquè al quilòmetre 5 anava a 23’30’’, o el que es el mateix, a una mitja de 4’45’’ per quilòmetre amb una projecció final de 47’30’’, el meu objectiu íntim personal d’avui. Però m’he notat que “afluixava” en el tram del 7 al 8 (des del final de Marina i fins que hem entrat a la Diagonal per la Torre Agbar). Fins i tot, en entrar al carrer Selva de Mar, he sprintat fort (fort per a mi, es clar) durant els primers cinc-cents metres del últim quilòmetre... però quan encara hem faltaven uns altres cinc-cents no he pogut aguantar el ritme; quan he creuat l’arribada el crono marcava exactament 49’00’’. He acabat amb rampes als bessons... i fet pols.
El dia ha començat recollint el cotxe del planxista; cap a les 12,30 me’n he anat cap a Diagonal Mar “a passar l’estona”, polir-me més de 100 pàgines del darrer Premi Planeta, assegut en un parc, al sol, com un jubilat i aparcar el cotxe estratègicament. He dinat el corresponent plat de pasta (sí, Albert, sí, només amb oli...) i una hamburguesa a la planxa. La “logística” ha estat força ben pensada, ja que he aparcat el cotxe al carrer Llull, a menys de 150 metres de l’arribada així que, abans de començar la cursa, tots els meus companys runners de Can Mèlich han vingut a deixar les seves dessuadores al meu cotxe i, en acabar, ens hem retrobat tots al voltant del cotxe per comentar la jugada i obrir un parell d’ampolles de cava que l’Albert ens havia portat. Després cada ovella al seu corral, que avui es fi d’any.
Per cert, segons els GPS’s de més d’un, el darrer quilòmetre era realment de més de 1.150 metres !!! (veurem què diu l'organització al respecte).
Acabem de sopar fa una estona la Marta i jo solets a casa, a base d’autèntiques “delicatessen” de La Boqueria (les nostres dues filles les tenim “despistadas por ahí”, que es el que han de fer). Així que ara, mentre escric això, deixarem passar l’estona fins a les dotze per ennuegar-nos com cada any amb el raïm, fer la copeta... i després de veure una miqueta la tele i cap al llit (... i que sea lo que dios quiera), tot i que estic/estem fets pols...
¡¡¡ Bon, i ràpid, 2009 per a tots...!!!.
"...vull cantar a l'amor, al primer, al darrer, al que ens fa patir, al que vius un dia" (JMS-Ara que tinc vint anys, 1967).
.
